Crítica del llibre Spot, per Inma Lázaro Martínez

 

Inma Lázaro Martínez, estudiant de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019), ha escrit la crítica del llibre Spot.

Per a construir-la, ha seguit les instruccions que treballem a classe i que podeu consultar al post «Com escriure la crítica d’un llibre de teatre» 

 

 

SPOT

Inma Lázaro Martínez

Alberola, Carles i García, Roberto (2003): Spot. Alzira: Bromera.

Qui no ha utilitzat mai el lema d’un espot publicitari enmig d’una conversa? Qui no s’ha descobert alguna vegada a ell mateix taral·lejant la tornada d’un anunci de ràdio o televisió?” (Paratext present en la contracoberta del llibre).

Probablement, aquesta obra òbriga un ventall reflexiu envers el món publicitari a través de la comèdia a tot aquell lector que siga adolescent o adult. Carles Alberola i Roberto García, amb aquestes xicotetes històries independents, ens donen les eines necessàries per a esmicolar l’impacte social de l’ampli espectre publicitari en què estem submergits.

Pasqual Alapont, autor de la introducció, ens convida a conéixer de bestreta la trajectòria dels autors i el perquè de l’obra. A més, la claredat de les acotacions ‒llindars, externes, intercalades i internes‒ ens permet en tot moment resseguir el fil espaciotemporal. Malgrat això, en alguns moments, la necessitat d’agilitat comunicativa entre els personatges resulta emboirant, palesament, per la naturalesa teatral de l’obra.

En una primera anàlisi de contingut, es pot realitzar una lectura relaxada si només canalitzem l’atenció en el somriure fàcil que ens trauen els personatges en recórrer a dites comercials en situacions quotidianes. Però, també podem establir una interdependència entre totes les històries, el fil temàtic de les quals és la publicitat amb funció de vehicle per a introduir una problemàtica social. És a dir, l’ús de la publicitat només és l’eina per a introduir una crítica o un qüestionament de la moralitat.

Els fets són contats com si els estiguera filmant una càmera. És a dir, presenten una focalització externa. El trencament de la quarta paret en nombroses ocasions pels personatges ‒un exemple és la primera escena, que consisteix en l’adreçament al públic exclusivament‒ provoca un efecte de proximitat amb els espectadors, malgrat el canvi recurrent d’espai escènic.

Tant l’organització de l’acció i el ritme com l’administració de la informació són dos apartats que s’han d’analitzar història per història i no en conjunt. En línies generals, les escenes plantegen un problema inicial que no se sol resoldre amb èxit, ja que tracten aspectes socials conflictius. Pel que fa al ritme, l’estructura en diverses històries de l’obra necessita un dinamisme molt ben aconseguit.

De nou, la naturalesa de l’obra impedeix construir un perfil psicològic detallat dels personatges, ja que en cada història acostumen a canviar. En canvi, sí que es ressalten els trets psicològics necessaris dels personatges de cada història per a assolir una bona comprensió d’aquesta. Pel que fa a l’aparença física, es deixa obert un ampli ventall de possibilitats i només s’especifiquen trets puntuals.

El suïcidi, les relacions de parella, la por i altres temes són tractats des d’una perspectiva còmica amb una crítica subjacent al consumisme. Ens trobem, per tant, amb la fórmula per a induir a la reflexió a través del riure alhora que assistim a un recorregut pels millors eslògans publicitaris que ens han acompanyat durant dècades.

Com citar:

Lázaro Martínez, Inma (2019): «Crítica del llibre Spot, per Inma Lázaro Martínez», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 19-04-2019, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2019/04/19/inma-lazaro-martinez/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català ,

Com escriure la crítica d’un llibre de teatre

En l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana analitzem el gènere teatral com a text o llibre de teatre.  És a dir, entenem el teatre com a text editat, preferentment, per a la lectura privada, la lectura en veu alta compartida, etc. 

Relacionem els continguts amb Anàlisi i crítica del teatre català que els estudiants han cursat en primer curs. El professor Rosselló, responsable d’aquesta assignatura, en el post «Com escriure una crítica teatral»  proposa unes instruccions sobre com escriure una crítica d’un espectacle teatral.

A partir d’aquest post, del model d’anàlisi de Rosselló (2009)  i de Lluch i Valriu (2013)  i del capítol XIV sobre la crítica de Lluch i Nicolàs (2015) proposem unes instruccions sobre:

 

Com escriure la crítica d’un llibre de teatre editat per al circuit escolar

 

1 Com estructurem visualment el text? Quin format ha de tindre?

– Títol de la crítica (centrat, en majúscula i en negreta).

– Nom de l’autor de la crítica (alineat a la dreta).

– Referència bibliogràfica del llibre:

Cognom, Nom (Any de publicació). Títol del llibre. Lloc de publicació: Editorial.

 

2 Com escrivim el text de la crítica?

2.1 Aspectes formals:

  • Lletra Times New Roman, cos 12, justificat (marges), amb un interlineat d’1’5.
  • Sagnat per als paràgrafs (sense separació entre paràgrafs).
  • Extensió (sense comptar el text de l’apartat 1) mínima de 30 línies completes i màxima de 35.

2.2 Estructura del text

  • La informació de cada apartat ha d’anar en un paràgraf.
  • Els paràgrafs (per ser escrits per a la lectura en pantalla) no ha de tindre més de 4 o 5 línies.
  • El paràgraf de conclusió pot ser utilitzat com a valoració subjectiva de conjunt.

2.3 Tipus de text

  • Descripció (discurs objectiu) i valoració (discurs subjectiu). Equilibri entre ambdós.
  • Utilitzar marques que indiquen la valoració de manera clara.
  • La descripció/valoració s’escriu en present (no en passat)

2.4 Estil i correcció

  • Cal evitar repeticions lèxiques, sintàctiques…
  • Cal evitar oracions llargues i complexes.
  • Text cohesionat. Ús adequat de connectors.

 

3 Quins continguts analitzem?

En el post «Una guia per a l’anàlisi del teatre» podeu consultar els diferents aspectes que cal tenir en compte en l’anàlisi del llibre de teatre.

 

Referències bibliogràfiques

Rosselló, Ramon (2009): «L’anàlisi de textos teatrals per a infants i adolescents»,  Caplletra, 56, 183-206. DOI https://doi.org/10.7203/caplletra.46.4760

Enllaç: https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4762/4618  

Lluch, Gemma i Caterina Valriu (2013): La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història. Alzira: Bromera i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, col·lecció Biblioteca Essencial, 56-71.

Enllaç: https://bromera.com/educacio/essencial/2738-la-literatura-per-a-infants-i-joves-en-catala-9788490260982.html

Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: UOC.

Enllaç http://www.editorialuoc.cat/escriptura-academica-planificacio-documentacio-redaccio-citacio-i-models

 

Lluch, Gemma (2019): «Com escriure la crítica d’un llibre de teatre», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 01-03-2019, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2019/03/01/com-escriure-la-critica-dun-llibre-de-teatre/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català ,

Treballem el model metodològic d’anàlisi de relats de la #LIJcat

En les classes de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana analitzem les narracions a partir d’un model que els estudiants poden consultar en la publicació:

Lluch, Gemma (2009): «Dades per a l’anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil»,  Caplletra, 56, 115-237

També en el manual:

Lluch, Gemma i Caterina Valriu (2013): La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història. Alzira: Bromera i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, col·lecció Biblioteca Essencial, 15-48.

Un resum de l’esquema metodològic el trobem en el post:  «Una guia per a l’anàlisi dels relats»,  Blog GemmaLluch.

 

PROPOSTA DE TREBALL

Per treballar-ne el model metodològic proposem la realització de la pràctica següent:

1 Revisa aquestes ressenyes de diferents relats adreçats als adolescents:

2. Quin aspecte de l’anàlisi narrativa destaca cada ressenya?

 

Com a instrument d’anàlisi utilitzem aquesta taula indicativa dels principals aspectes de l’anàlisi narratològica que cal considerar. 

 

Com citar:

Lluch, Gemma (2019): «Treballem el model metodològic d’anàlisi de relats de la #LIJcat», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 13-02-2019, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2019/02/13/treballem-analisi-relats-lijcat/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català

L’expressió oral unida a l’anàlisi crítica: ressenyes al YouTube

Els estudiants de Traducció i Mediació Interlingüística (TMI) han d’assolir un bon nivell d’expressió oral i escrita que els ha de permetre ser uns traductors eficaços. Com que l’aprenentatge de l’expressió oral i escrita es retroalimenten, els estudiants de TMI tenen pràctiques escrites i orals durant tot el curs. Seguint aquesta idea, els estudiants han de fer una pràctica que pretén reforçar l’expressió oral. Es tracta de fer una ressenya oral d’una novel·la contemporània traduïda al català. En aquesta pràctica, els estudiants de “Llengua A2. Estilística de la llengua catalana” (assignatura obligatòria del grau en TMI) han fet una ressenya oral en vídeo que han penjat al YouTube.

En primer lloc, cada estudiant ha triat la novel·la entre una llista de possibilitats. Entre aquestes opcions hi ha diverses novel·les, obres destacables de la literatura contemporània, traduïdes per traductors reconeguts i publicades per diverses editorials. Aquesta lectura, doncs, funciona també com a exemple de traducció i estil. A més, cada alumne pot triar una obra escrita en la llengua original que està estudiant com a llengua B i traduïda al català. Per exemple, en francès podien triar obres com Ens veurem allà dalt, de Pierre Lemaitre (traducció d’Albert Pejó, Bromera) o L’herba de les nits, de Patrick Modiano (traducció de Mercè Ubach, Proa), en anglès Estimada vida, d’Alice Munroe (traducció de Dolors Udina, Club Editor) i en alemany La gran caiguda, de Peter Handke (traducció de Marta Pera, Raig Verd).

Ressenyar una novel·la no és fàcil perquè ha de captar l’aportació essencial del llibre en un context determinat, saber descriure-la bé i, després, poder fer-ne una breu anàlisi crítica. A més, tot això s’ha de fer en un text -oral o escrit- que siga formal, acadèmic i comprensible per al lector model. Tot un repte, vaja. I, segurament, tot es complica una mica si hi afegim l’ingredient oral, semiimprovisat.

Efectivament, el procés d’elaboració d’un discurs oral no és fàcil. Habitualment tots tendim a voler escriure el que direm, tal com ho direm; és a dir, preferim llegir, tenir on agafar-nos. Això es deu a la falta de pràctica a desenvolupar un discurs a partir d’unes idees sòlidament pensades prèviament i organitzades, és a dir, d’un guió. Ens sembla que estem desprotegits i que no sabrem parlar davant d’una càmera (o un públic) si no tenim un paper per llegir. Per això, en aquesta pràctica els estudiants havien de preparar un bon guió, assajar-lo, fer encaixar les parts, cohesionar el discurs i posar en pràctica elements no verbals del llenguatge, com la veu i l’entonació, la mirada o la gesticulació. Quant al contingut, calia que contextualitzaren l’obra i l’autor i que resumiren el plantejament narratiu i estilístic de la novel·la, sense caure en el m’agrada, no m’agrada.

Una mostra de ressenya al YouTube és la de l’estudiant Aida Diakhate, que ha ressenyat Antologia de contes, de David Foster Wallace (traducció de Ferran Ràfols, Edicions del Periscopi). En aquesta entrada al nostre blog, Aida explica què té d’especial aquesta antologia de Foster Wallace i com ha estat l’experiència de fer una ressenya en vídeo al YouTube. A més, també podreu veure la ressenya al YouTube.

En algun cas, després de fer la ressenya al YouTube, alguns estudiants han fet una versió escrita, breu, per al blog. Aquest és el cas de Daniela Lizeth Lapo Armas, que ha fet aquesta entrada sobre Les noies, d’Emma Cline (traducció d’Ernest Riera, Anagrama) o el d’Eric Valiente, que ha escrit sobre Closca de nou, de Ian McEwan (traducció de Jordi Martín, Anagrama). L’entrada de Daniela i la d’Eric són, doncs, el resultat del procés invers: del discurs oral al discurs escrit.

En definitiva, l’aportació d’Aida i la de Daniela o Eric mostren dues maneres molt diferents de comunicar-nos. I dues pràctiques docents complementàries i necessàries.

Com citar:

Sentí, Andreu (2018): «L’expressió oral unida a l’anàlisi crítica: ressenyes al YouTube». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 18-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/18/lexpressio-oral-unida-a-lanalisi-critica-ressenyes-al-youtube

 

Estilística de la llengua catalana

L’amor, l’enveja, l’odi i la cobejança

L’amor, l’enveja, l’odi i la cobejança: raons per cometre un crim? Tot açò i molt més ho podem trobar a Closca de nou, una meravellosa novel·la que no fa gaire que he llegit. Aquest llibre va estar escrit originalment en anglés per Ian McEwan, un autor nascut a 1948 i bastant important en els últims anys al Regne UnitA més és considerat un dels membres més destacat i brillant de la generació Granta. Aquesta obra no és l’única que podem trobar en aquesta llengua sinó que té moltes altres obres traduïdes al català, entre les que podem destacarEntre els llençols, Dissabte o Operació caramelClosca de nou es va publicar en català en el 2017, a l’editorial Anagrama i ha estat magníficament traduïda per Jordi Martín Lloret, un traductor que ha traduït moltes més novel·les de l’anglés al català.

La trama de la novel·la m’ha deixat meravellat, ja que en un relat més o menys curt trobem una barreja perfecta de comèdia negra amb una interessantíssima trama detectivesca. És per això que una vegada comences a llegir, és quasi impossible parar, sempre vols saber què passarà. El llibre relata una relació adúltera que mantenen la Trudy i Claude, germà del marit d’ella, John. John és un poeta i editor de poesia somiador i depressiu enamorat de la seua dona i ho faria tot per ella. En canvi, la Trudy, que està prenyada, no mostra cap interés ni una mica d’amor cap al seu home però sí cap al germà. Els dos amants planegen enverinar John per a quedar-se amb la seua herència, una mansió valorada en una suma important de diners. La trama gira entorn a com arriben a la conclusió de matar-lo, com ho planegen i com ho fan… Seran capaços de desfer-se d’ell sense que ningú els descobrisca? Lpregunta queda en l’aire, haureu de llegir el llibre si voleu saber com acaba.  

El més significatiu de l’obra és que el narrador de la novel·la és el fetus de la Trudy. Aquest observa des de primera fila tot el que succeïx i narra en primera persona la novel·la al mateix temps que s’ho qüestiona tot i filosofa sobre la vida. És un personatge que tot ho sap, escolta totes les conversacions i coneix a la perfecció tot el que planegen els assassins del seu pare. Una persona que valora i estima, malgrat no haver-lo conegut encara i mostrar una despreocupació cap al nonat. És imprescindible mencionar que l’estil de l’autor és genial, aconsegueix una novel·la intel·ligent, divertida i absolutament captivadora. Tot açò ho podem veure al següent fragment de la novel·la:

«Estem asseguts a la taula de la cuina, atenent en silenci als cops intermitents dels passos del pare al pis de dalt mentre entra a casa caixes de llibres i les deixa al saló. Als assassins abans de perpetrar el crim la xerrameca els pesa com una llosa. Boca seca, pols dèbil, remolí de pensaments. Fins i tot en Claude s’ha quedat mut. Ell i la Trudy beuen més cafè. Després de cada glop deixen la tassa sense fer soroll. Han prescindit del platet de sota. Hi ha un rellotge que no havia sentit abans, fent tic-tac. Al carrer la música pop d’una furgoneta de repartiment s’acosta i s’allunya amb un tènue efecte Dopple, el grup ensopit puja i baixa un microtò sense desafinar. Percebo que allà dins hi ha un missatge per a mi, però que queda ben fora del meu abast. Ja arriben els analgèsics, però el benefici és pura lucidesa quan el que em convindria més ara és un embalbiment. Ho han repassat dues vegades i ho tenen tot en ordre».  

Enllaç a la fitxa de Closca de nou en el Trobes, catàleg de la biblioteca de la Universitat de València.

Com citar:

Valiente, Eric (2018): “L’amor, l’enveja, l’odi i la cobejança”. Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, 18-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/18/lamor-lenveja-lodi-i-la-cobejanca/

Estilística de la llengua catalana