Les noies de Clinne

Tots tenim un llibre creepy a les prestatgeries de casa, però Emma Clinne, autora de Les Noies, en va saber treure profit. Encara que ja s’ha publicat un fum de llibres sobre la coneguda família Manson, la història de Clinne s’allunya amb originalitat de l’estela del guru i dels assassinats de la secta: per primera vegada, les figures femenines de la comuna esdevenen el focus d’atenció.

Fins a Les Noies, Clinne només havia publicat uns quants relats curts i articles per al New York Times, però en 2016, la californiana de 27 anys, es llançà de cap a la piscina d’autores de best-seller. Random House va pagar per endavant 25.000 dòlars per l’obra, que ja s’ha traduït  a 35 idiomes.

Evie Boyd protagonitza aquesta trama que està narrada alternativament en dues parts: adolescència i maduresa. La barreja entre el pic d’emocions que és l’una amb la barroeria que comporta l’altra crea una tensió quasi física.

A través de les dones que envolten l’Evie adolescent, en qui es desperta una mirada crítica, podem conéixer diferents facetes femenines: la mare, l’amiga, l’amant… totes elles serviran d’exemple a la protagonista al llarg d’un procés complex de creixement personal.

“Era una època en la qual jo de seguida examinava les altres noies i les classificava, sempre portava el compte de les meves mancances”.

Abans d’endinsar-nos en aquesta etapa, però, el llibre ens presenta l’Evie de 14 anys, una caricatura lànguida educada “perquè la miren, no per protagonitzar” (Emma Clinne). Tanmateix, quan es veu arrossegada des d’un dels barris rics de Los Angeles fins a la comuna de Russel, s’hi despleguen les sensacions que sempre tornarà a buscar als records de l’estiu de 1969.

En paraules de l’escriptora, el llibre tracta sobre l’amistat que fuig de la mirada masculina. Un aspecte important si considerem que ja hi ha prou obres que reflecteixen la companyonia dels homes i poc es parla de la de les dones.

La novel·la també versa sobre la inseguretat de les joves fruit de les pressions socials i sobre altres temes en harmonia amb el pensament feminista. Cal recordar que algunes de les influències de Clinne són autores feministes, com ara Anna Green, Betsy Tacy i Dennis Johnson.

“Els articles que em deien que la vida només era una sala d’espera fins que algú es fixava en tu; els nois, en canvi, havien emprat tot aquell temps a convertir-se en ells mateixos”.

A més a més, si fullegem l’obra, prompte hi trobarem una fixació molt evident pel que fa a la descripció dels detalls més sensorials de les escenes. Hi ha paisatges d’allò més sòrdids i censurables que, tot i això, són descrits amb la delicadesa d’una ploma.

“Em podia olorar a mi mateixa i a ella també. Un soroll a la profunditat de seva gola, que jo em pensava que m’estava dedicat, com si el seu plaer s’expressés en un to inaudible per a en Mitch”.

Llibre o pel·lícula? Podem triar, ja que ben aviat veurem les xiques a la gran pantalla. Però si el que t’agrada és una bona lectura, l’opció més recomanable és la traducció d’Ernest Riera, qui aconsegueix despertar en el lector català les sensacions que Clinne desperta en el públic anglés.

La crítica no es posa d’acord en la raó de l’èxit de Les Noies. Serà l’edat de l’autora, o el seu estil? No cal que esperes, només amb acostar-te a la biblioteca de la Universitat ja podràs enganxar-te a les seues pàgines i descobrir el motiu pel teu compte.

Enllaç a la fitxa de Les Noies en el Trobes, catàleg de la biblioteca de la Universitat de València.

Lapo Armas, Daniela Lizeth (2018): “Les noies de Clinne”. Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/11/les-noies-de-clinne/

Llengua A2: Estilística de la llengua catalana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 5 2 ?