Ressenya en vídeo d’Antologia de contes, de Foster Wallace

David Foster Wallace és un escriptor nord-americà conegut per la novel·la Infinite Jest (1996) i considerada una de les 100 obres més importants de la història per la revista Time. Se suïcidà el 12 de setembre de 2008 després d’un llarg historial depressiu: la seua dona se’l va trobar penjat en l’arbre del jardí de la seua casa. Precisament la depressió és un tema que es pot trobar en la majoria de les seues obres. Altres novel·les destacables de la seua bibliografia son: L’escombra del sistema, Brief Interviews With Hideous Men, Consider The Lobster i A Supposedly Fun Thing I’ll never Do Again.

Aquesta antologia publicada per Edicions del Periscopi, amb traducció de Ferran Ràfols, recull alguns dels relats curts de tota la seua bibliografia. El fil conductor de totes les històries que hi apareixen és l’estat mental dels personatges. Quan més s’avança en la lectura, tant els personatges com les trames en què es desenvolupen les històries es van tornant més i més fosques i pessimistes. L’estil de Wallace és molt experimental, en ocasions molt pròxim al surrealisme europeu. Un dels aspectes més destacables d’aquesta obra és el fet que analitza la cultura pop d’una manera que no havia vist mai en la literatura, s’explora com afecten la televisió, la ràdio, el cinema, la música i la publicitat a l’ésser humà modern, la qual cosa ofereix una perspectiva prou refrescant a l’hora d’examinar un fenomen omnipresent, com són les imatges que consumïm i que produïm. Aprofita per a parlar de la salut mental de persones que tenen problemes trobant la seua individualitat o que en el cas contrari, són “massa individus” per a una societat extremadament individualista però que castiga aquells que no saben com trobar un equilibri en tota aquesta confusió.

A continuació, teniu una ressenya en vídeo en què explique amb un poc més de profunditat els aspectes que més m’han agradat del llibre així com la lectura d’un fragment del meu relat preferit. Fent la ressenya en vídeo, he aprés a realitzar comentaris crítics sobre llibres que no necessàriament se centren en una història lineal des del principi.

 

Diakhate, Aida (2018): “Ressenya en vídeo de l’Antologia de contes, de Foster Wallace”. Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, 11-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/11/ressenya-en-video-dantologia-de-contes-de-foster-wallace/

Estilística de la llengua catalana

Les noies de Clinne

Tots tenim un llibre creepy a les prestatgeries de casa, però Emma Clinne, autora de Les Noies, en va saber treure profit. Encara que ja s’ha publicat un fum de llibres sobre la coneguda família Manson, la història de Clinne s’allunya amb originalitat de l’estela del guru i dels assassinats de la secta: per primera vegada, les figures femenines de la comuna esdevenen el focus d’atenció.

Fins a Les Noies, Clinne només havia publicat uns quants relats curts i articles per al New York Times, però en 2016, la californiana de 27 anys, es llançà de cap a la piscina d’autores de best-seller. Random House va pagar per endavant 25.000 dòlars per l’obra, que ja s’ha traduït  a 35 idiomes.

Evie Boyd protagonitza aquesta trama que està narrada alternativament en dues parts: adolescència i maduresa. La barreja entre el pic d’emocions que és l’una amb la barroeria que comporta l’altra crea una tensió quasi física.

A través de les dones que envolten l’Evie adolescent, en qui es desperta una mirada crítica, podem conéixer diferents facetes femenines: la mare, l’amiga, l’amant… totes elles serviran d’exemple a la protagonista al llarg d’un procés complex de creixement personal.

“Era una època en la qual jo de seguida examinava les altres noies i les classificava, sempre portava el compte de les meves mancances”.

Abans d’endinsar-nos en aquesta etapa, però, el llibre ens presenta l’Evie de 14 anys, una caricatura lànguida educada “perquè la miren, no per protagonitzar” (Emma Clinne). Tanmateix, quan es veu arrossegada des d’un dels barris rics de Los Angeles fins a la comuna de Russel, s’hi despleguen les sensacions que sempre tornarà a buscar als records de l’estiu de 1969.

En paraules de l’escriptora, el llibre tracta sobre l’amistat que fuig de la mirada masculina. Un aspecte important si considerem que ja hi ha prou obres que reflecteixen la companyonia dels homes i poc es parla de la de les dones.

La novel·la també versa sobre la inseguretat de les joves fruit de les pressions socials i sobre altres temes en harmonia amb el pensament feminista. Cal recordar que algunes de les influències de Clinne són autores feministes, com ara Anna Green, Betsy Tacy i Dennis Johnson.

“Els articles que em deien que la vida només era una sala d’espera fins que algú es fixava en tu; els nois, en canvi, havien emprat tot aquell temps a convertir-se en ells mateixos”.

A més a més, si fullegem l’obra, prompte hi trobarem una fixació molt evident pel que fa a la descripció dels detalls més sensorials de les escenes. Hi ha paisatges d’allò més sòrdids i censurables que, tot i això, són descrits amb la delicadesa d’una ploma.

“Em podia olorar a mi mateixa i a ella també. Un soroll a la profunditat de seva gola, que jo em pensava que m’estava dedicat, com si el seu plaer s’expressés en un to inaudible per a en Mitch”.

Llibre o pel·lícula? Podem triar, ja que ben aviat veurem les xiques a la gran pantalla. Però si el que t’agrada és una bona lectura, l’opció més recomanable és la traducció d’Ernest Riera, qui aconsegueix despertar en el lector català les sensacions que Clinne desperta en el públic anglés.

La crítica no es posa d’acord en la raó de l’èxit de Les Noies. Serà l’edat de l’autora, o el seu estil? No cal que esperes, només amb acostar-te a la biblioteca de la Universitat ja podràs enganxar-te a les seues pàgines i descobrir el motiu pel teu compte.

Enllaç a la fitxa de Les Noies en el Trobes, catàleg de la biblioteca de la Universitat de València.

Lapo Armas, Daniela Lizeth (2018): “Les noies de Clinne”. Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/11/les-noies-de-clinne/

Estilística de la llengua catalana

Entrevistem el traductor Yannick Garcia

Els estudiants de Traducció i Mediació Interlingüística de la Universitat de València, en l’assignatura de segon curs “Llengua A2. Estilística de la Llengua Catalana” han de millorar les competències expressives orals i escrites en català per assolir un domini textual de l’estil en diversos registres. Això inclou saber-se comunicar a través dels mitjans socials i digitals com Twitter. Per això, a l’hora d’entrevistar el traductor literari i escriptor Yannick Garcia, hem usat Twitter. A més, Yannick Garcia és un tuitaire reconegut (@yannickgp), la qual cosa ha facilitat molt l’entrevista.

Els estudiants van preparar les preguntes prèviament. Al principi tenien un munt de preguntes perquè no cada dia els estudiants poden demanar consell al traductor al català d’autors com George Saunders, Sherman Alexie, Lydia Davis, Neil Gaiman, Jenny Offill, Carson McCullers o William Kotzwinkle. Al final, però, van reduir-les a tres blocs: la formació, la professionalització i el procés de traducció.

En aquesta entrada seleccionaré algunes de les preguntes i respostes més interessants perquè servisquen de resum. Així va començar l’entrevista:

Els estudiants són conscients que els cal una bona formació per poder fer una carrera com a traductors. Una de les preguntes que incidia precisament en quins coneixements són del tot fonamentals per a un traductor és la que va fer Aida:

Efectivament, dominar la llengua pròpia, a la qual es tradueix, és fonamental. Com diu Yannick: la creació final és vostra.

Els estudiants sovint es pregunten com s’ho han de fer per a especialitzar-se en un àmbit concret de la traducció. Per això, Empar va preguntar sobre la via de la traducció literària:

El pont de la formació al món laboral no sempre és fàcil perquè els estudiants no coneixen prou bé com funcionen les empreses relacionades amb la traducció. Així doncs, Carmen va preguntar sobre la visibilitat dels futurs traductors, sens dubte un aspecte fonamental de la professionalització:

També hi va haver temps per alguna pregunta sobre una de les novel·les que els estudiants podien llegir durant el curs: L’aquari, de David Vann, publicada per Edicions del Periscopi i traduïda per Yannick mateix. Aquesta va ser la pregunta d’Estela:

Hi van haver moltes preguntes més. Si voleu llegir l’entrevista completa, seguiu l’etiqueta #EntrevistemYannickGarcia.

Per acabar, us deixe el missatge final amb què Yannick es va acomiadar dels nostres estudiants, un missatge bonic i encoratjador per als futurs traductors: 

Entrevista completa a Twitter: #EntrevistemYannickGarcia #EstilCat #TraduccioUV

Sentí, Andreu (2018): «Entrevistem Yannick Garcia». Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, 8-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/08/entrevistem-el-traductor-yannick-garcia/

Estilística de la llengua catalana

Enunciació subjectiva i comentari acadèmic de textos literaris

 

En el primer curs dels estudis del Grau en Filologia Catalana, una de les competències que cal treballar és el comentari de textos literaris des d’una perspectiva acadèmica i especialitzada. Els estudiants han d’iniciar-se en la pràctica del comentari literari d’acord amb les normes habituals en l’àmbit acadèmic com a base per a assolir les competències que exigirà la futura activitat professional.

En aquest sentit, un dels objectius bàsics que ens plantegem en el comentari de les lectures és treballar la perspectiva des de la qual s’enuncia el comentari. A l’hora de comentar textos literaris, els futurs professionals de la Filologia Catalana han de distingir entre el que és opinió o valoració personal del que és l’anàlisi que explica el funcionament o les característiques del text.

Els paràmetres subjectius, pel fet mateix de ser-ho, no són susceptibles de convertir-se en criteris o anàlisis que puguen ser compartits per la majoria i ser acceptats o consensuats per la comunitat acadèmica i substitueixen el protagonisme del text pel de l’autor del comentari.

Hem detectat que un fet que es repeteix any rere any és que un nombre significatiu d’estudiants considera que el criteri per a triar el text o el tema del comentari és el gust personal, revelat amb expressions com «he decidit», «m’interessa», etc., cosa que posa en evidència la subjectivitat per selecció de què parla Kerbrat-Orecchioni (1980: 121-124).

L’ús sistemàtic en el comentari de la primera persona del singular, així com d’altres marques sintàctiques i semàntiques, també demostren una manca de la impersonalitat a la qual ha de tendir el llenguatge científic (Gutiérrez Rodilla 2005: 22-23).  En aquests casos, el comentari acostuma a derivar cap a l’estrica opinió personal, en termes que es poden reduir a la dicotomia elemental «m’agrada/no m’agrada», deixant de banda o en un segon terme la descripció i l’anàlisi basades en l’aplicació de conceptes tècnics o en la informació fornida per la bibliografia. Això representa incórrer de ple en la subjectivitat interpretativa, axiològica i afectiva (Kerbrat-Orecchioni 2005) que ha de procurar minimitzar el comentari acadèmic.

La presa de consciència de les conseqüències semàntiques que implica la subjectivitat del comentari i de la manera en què n’invalida la validesa acadèmica, així com el coneixement de les formes que ha d’adoptar l’objectivitat en l’escriptura pròpia d’aquest camp (Lluch-Nicolàs 2015: 72-74) és fonamental per a aprendre les regles del llenguatge acadèmic.

 

Kerbrat-Orecchioni, C. (1980) L’Énonciation. De la subjectivité dans le langage, París, Armand Colin.

Lluch, G.-Nicolàs, M. (2015) Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models, Barcelona, UOC.

Gutiérrez Rodilla, B. (2005) El lenguaje de las ciencias, Madrid, Gredos.

 

Gregori, Carme (2018): «Enunciació subjectiva i comentari acadèmic de textos literaris». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 02-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/02/enunciacio-subjectiva-i-comentari-academic-de-textos-literaris/ 

Literatura catalana contemporània

Comentari de lectures a Twitter

Dins del Projecte d’innovació docent «De l’anàlisi a la producció textual i de la producció a l’anàlisi textual» (UV-SFPIE_RMD17-723532), hem dut a terme una activitat de comentari de lectures a Twitter en l’assignatura «Literatura catalana contemporània», del primer curs del Grau en Filologia Catalana.

Els estudiants que enceten els estudis del Grau de Filologia Catalana necessiten desenvolupar les competències d’anàlisi i comentari acadèmic de textos, així com les relacionades amb la producció textual. Entre les pràctiques destinades a assolir aquestes competències, hem introduït el comentari de les lectures obligatòries de l’assignatura a través de Twitter.

Per a la redacció dels tuits, s’han seguir les normes d’ús de Twitter exposades al llibre de  Lluch i Nicolàs (2015):  Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models.

L’activitat s’ha dut a terme durant un període temporal d’intervencions fixat (dues setmanes per a cada lectura), que es correspon amb el moment de lectura i anàlisi de les obres a  les classes pràctiques.

Les etiquetes per a identificar els tuits i poder localitzar-los i recuperar-los per part de qualsevol dels membres del grup són: #LitCat, seguida de, segons els casos, #Verdaguer, #Rodoreda, #JoanFuster i #Monzó.

Les piulades poden ser de tres tipus:

  1. Les que extrauen alguna citació de l’obra que hom considera especialment significativa.
  2. Les que citen fragments de la bibliografia, seguint les normes de citació acadèmica (ús de cometes i atribució d’autoria).
  3. Les que resumeixen idees sobre l’obra. Han de tenir un caràcter analític, no han de ser opinions o valoracions personals. Tampoc no han de ser un resum de l’argument de l’obra. Poden centrar-se en aspectes tècnics, estilístics, estètics o històrics.

Amb aquesta pràctica, es treballen aspectes com: la lectura analítica d’obres literàries i de bibliografia crítica; el registre acadèmic; i la producció de textos, amb un èmfasi especial en l’exercici de la capacitat per a sintetitzar continguts i de la concisió expressiva.

La xarxa social Twitter s’ha revelat útil i dinàmica per a la pràctica del comentari de les lectures, en paral·lel a d’altres modalitats d’anàlisi, perquè té els avantatges de:

  • Obligar a sintetitzar idees i conceptes i a practicar la brevetat en l’expressió.
  • Integrar-se en una forma de comunicació que resulta familiar als estudiants.
  • Permetre la interacció entre els diferents membres del grup.

 

Gregori, Carme (2018): «Comentari de lectures a Twitter». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-09-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/09/25/comentari-de-lectures-a-twitter/

Literatura catalana contemporània