Com creem entorns reals per a la comunicació oral formal?

Què podem fer per crear entorns reals de comunicació en què els estudiants hagen de preparar un discurs oral? Més enllà de parlar per als companys de classe, de fer les clàssiques exposicions, debats, podcasts o treballar la lectura en veu alta, els entorns digitals ens poden permetre anar més enllà. La comunicació virtual, en vídeo, a més de marcar les tendències actuals en les xarxes socials, pot ser una eina didàctica per a unir interlocutors i crear veritables intercanvis comunicatius en l’àmbit acadèmic i formal. A més, és una oportunitat també per aprendre les particularitats verbals i no verbals del llenguatge audiovisual.  

En el marc del projecte d’innovació docent “Comunicació oral, escrita i més enllà”, coordinat pel prof. Andreu Sentí, hem planificat una activitat col·laborativa entre el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i els lectorats de català a la Universitat de Cambridge i la Universitat d’Oxford que coordinen les professores Ares Llop i Anna Paradís, respectivament. Es tractava d’una activitat en línia pensada per a la dinamització dels estudis catalans a l’exterior. Concretament, els estudiants de la Universitat de València van preparar, enregistrar i editar un conjunt de materials audiovisuals en una plataforma (Flip) que permetia que els vídeos creats fossen visualitzats pels estudiants de les altres universitats. La particularitat dels vídeos és que giraven entorn de diferents vessants per explicar la cultura valenciana (gastronomia, història, literatura, música, territori, paisatge, costums, etc.). Cada estudiant havia de triar un tema que li interessés i que trobés que era important compartir amb universitaris d’estudis catalans a l’exterior. En aquesta imatge podeu veure el grup tancat que vam crear a Flip en què els estudiants penjaven els vídeos. N’hi ha de temes tan variats com Joan Fuster, l’esmorzar valencià o Sorolla.

Això ens va servir per a crear l’entorn necessari per a treballar les habilitats essencials en la planificació d’un discurs oral, ja que teníem un públic ben definit i uns objectius comunicatius clars. Cada estudiant, doncs, s’havia de fer les preguntes següents: com he de planificar el seu vídeo per a un públic interessat en la cultura catalana però desconeixedor de molts aspectes essencials, ja que prové d’una realitat diferent; com he de parlar perquè algú que està aprenent català m’entenga bé; i com he d’adaptar-me a les peculiaritats del vídeo i de la plataforma Flip? En definitiva, aquesta activitat és una oportunitat per treballar allò que costa tant d’assolir en la comunicació oral: adaptar-se al públic, considerar-lo, empatitzar-hi.

Els estudiants valencians havien de crear, a més, un seguit de preguntes senzilles de comprensió oral, que els estudiants de les universitats a l’exterior prenien com a referència per assegurar-se que comprenien adequadament el vídeo. Un cop vist el vídeo, i havent-se assegurat que sabien respondre les preguntes guia dels documents audiovisuals, els estudiants forans enregistraven una resposta al vídeo, en la qual explicaven les seves impressions sobre aquell aspecte de la cultura valenciana que havien descobert i el posaven en diàleg amb la seva cultura. En la imatge podeu veure el vídeo de l’estudiant de la UV, les preguntes de comprensió oral i la resposta de l’estudiant de l’exterior, en forma de vídeo.

A continuació podeu veure el vídeo de l’estudiant de primer curs de Filologia Catalana Ruth Guillem sobre “Ausiàs March i els senyals” i la resposta que li va enviar Benson, de la Universitat de Cambridge. 

El projecte ha estat valorat molt positivament pels aprenents de català de l’exterior com a eina per descobrir la llengua i la cultura des d’una perspectiva nova i significativa. Llegiu a continuació, els comentaris dels estudiants Benjamin Mulholland i Luke Shears, de la Universitat de Cambridge:

“El projecte Discurs multimèdia i cultura valenciana em va oferir l’oportunitat de posar en pràctica les meves competències de català. Valoro molt positivament l’experiència de veure els vídeos dels estudiants valencians. No només em van permetre exposar-me a un nou dialecte, sinó que també em van ensenyar informació cultural sobre el País Valencià. Al meu parer, els vídeos representen una eina de comprensió intercultural. Els estudiants de València parlen dels elements més importants de la seva cultura mentre que els estudiants anglòfons poden respondre tot creant els seus propis vídeos. El que més em va agradar del Flip va ser aquest esperit col·laboratiu. Mitjançant aquest sistema, vam desenvolupar les nostres competències de producció oral, a més de millorar la nostra comprensió de la llengua parlada. És una experiència molt enriquidora! Espero que aquest programa d’intercanvi en linea continuiï perquè més estudiants se’n puguin beneficiar.” (Benjamin Mulholland)

 

“Flip em va oferir una manera diferent d’aprendre més coses tant sobre la cultura com sobre la llengua valencianes. En lloc de simplement llegir PowerPoints o escriure paràgrafs, podia utilitzar una gamma emocionant de recursos, comptant-hi vídeos, fotos, textos breus i enllaços externs. Diuen que en la varietat està el gust i hi estic d’acord! Amb aquest projecte, podia aprendre nova informació no només sobre com la vida al País Valencià es diferencia de la de Catalunya, sinó també sobre les comarques de la Marina Alta i Baixa en concret. Aquesta informació m’ha resultat particularment útil perquè estic a punt de viatjar a Benissa i, gràcies a aquesta iniciativa, podré millor comprendre i apreciar millor la regió en qüestió. El que més m’ha agradat sobre aquesta iniciativa és la varietat i la diversitat dels recursos presents. Amb Flip, cada participant pot mostrar la seva pròpia personalitat, en lloc d’escriure el que escriu tothom. No hi ha cap guió, ni una estructura rígida, i crec que aquesta flexibilitat ens ajuda parlar i escriure amb confiança. Em va agradar molt afegir els meus propis vídeos al Flip i, gràcies a aquest projecte, ara estic preparat per a les meves aventures a la Costa Blanca!” (Luke Shears)

 

També va ser una activitat molt ben acollida pels estudiants de primer de Filologia Catalana de la Universitat de València. Així, per exemple, Norman Ortells, Ruth Guillem i Júlia Montón han escrit uns apunts al blog sobre la seua experiència. Us convidem, doncs, a llegir-les i veure els seus vídeos.

Aquest projecte d’innovació docent encara permetrà més interaccions en el futur, amb estudiants d’altres universitats. De fet, a Xile, el lector de català a la Pontifícia Universitat Catòlica, Moisés Llopis, hi està treballant ara mateix i, aviat, arribaran més respostes i interaccions dels aprenents de català a l’exterior als vídeos dels estudiants de València.

En definitiva, la plataforma Flip és un espai virtual en què podem fer interaccions en forma de vídeo entre estudiants d’arreu. En aquesta activitat hem pogut treballar diverses competències en entorns d’educació superior molt diferents: la planificació i elaboració de discursos formals audiovisuals, l’ús de la llengua estàndard i registres formals, la comprensió oral i escrita o el treball de la cultura catalana.

Ares Llop (Universitat de Cambridge) & Andreu Sentí (Universitat de València)

 

Com s’ha de citar aquest apunt?

Llop, Ares & Sentí, Andreu (2022): “Com creem entorns reals per a la comunicació oral formal?”, Blog de docència, 26-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-creem-entorns-reals-per-a-la-comunicacio-oral-formal/ 

Comunicació oral formal , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 6 ?