En aquest post publiquem una versió reduïda del comentari de “Fam i set de justícia”, de Quim Monzó, realitzat per Maria Juan Belda, estudiant de l’assignatura “Literatura catalana contemporània”. Per a redactar el comentari, s’han seguit les indicacions fetes a les classes pràctiques de l’assignatura.
La qüestionable heroïcitat del mític Robin Hood: comentari de «Fam i set de justícia», de Quim Monzó
Maria Juan Belda
Primer Curs del Grau de Filologia Catalana
Sobre Robin Hood, Clouet (2016: 220) afirma que « el personaje ha derivado en una imagen universal y necesaria que colma la esperanza del pueblo llano sobre la existencia de un personaje romántico y justiciero que […] roba a los ricos para repartir a los pobres». No obstant això, Monzó s’adonà que la mítica història de Robin Hood en realitat no tenia sentit (Gregori, 2008: 75) i en farà una enginyosa paròdia titulada «Fam i set de justícia».
Mark Anderson
El conte comença amb la presentació de Robin Hood, i amb l’afirmació: «Des de petit l’ha indignat contemplar com, mentre que els rics neden en l’excés, els pobres malviuen en la misèria» (p. 59). Aquest plantejament presenta un personatge que tracta de remeiar les injustícies i, per tant, el prenem com a positiu.
Seguidament, el protagonista du a terme el robatori a la família més rica en una de les seues festes. Interpretem l’oració «Irromp a la casa sense importar-li que les ferradures […] embrutin les catifes granat» (p. 60) funciona com a metàfora del distanciament amb la classe alta. I més endavant, quan el protagonista posa el menjar del rebost en una bossa de vellut blau, trobem una imatge en la qual la contraposició d’un element luxós ple de menjar per als pobres posa de manifest la situació del pobre per damunt del ric que Robin Hood vol aconseguir.
A continuació, es dirigirà cap a la família pobra i, entrant amb aires d’heroi en la cabana, explicarà de què va la cosa: «Aquesta és la idea, insisteix: robar els rics per donar-ho als pobres» (p. 62). Tot i les repeticions, la família no ho entén; aquesta incomprensió és el primer indici que es dona de l’absurditat del mite. Ara, explica irònicament que Robin Hood és un personatge amb un excel·lentíssim sentit de la justícia, un heroi que furta els rics per donar-ho als que no tenen res sense cap benefici, fet que el perdona davant Déu: un plantejament que tracta de ridiculitzar l’heroïcitat amb la qual es caracteritza el personatge.
Tot i aquesta ridiculització, podem pensar que el pla ha remeiat la injustícia, però no serà així: la família pobra va haver de vendre el botí i la rica havia substituït les riqueses per unes altres, ja que aquelles només eren una part del seu patrimoni. Enfront del fracàs, Hood reinicia el pla però els rics ja «no ho troben tan excitant» (p. 64): observem, de nou, una ridiculització del mite. En la pàgina 64, trobem la primera victimització dels rics: Robin Hood pren «sense pietat» les arracades d’una dona que li suplica que no ho faça. Per intensificar la inversió de rols, quan el lladre es troba amb pobres, el pare diu: «Ja era hora, […] estàvem a punt de defallir» (p. 65)”, un parlament que denota l’actitud de gent adinerada que estan adoptant els pobres ara que ja no ho són tant.
Novament, Hood emprén un altre robatori al castell, però ara, com que la situació s’ha invertit i els rics estan convertint-se en pobres, un d’ells s’hi oposa i el protagonista respon amb violència. Així, es caracteritza el protagonista negativament, en contrast amb la caracterització positiva inicial. Explicant que els presents xisclen, se’ns mostra la vulnerabilitat pròpia dels pobres, que ara afecta els rics, mentre que els antics pobres es comporten com a rics: «n’hi ha un que mig es queixa perquè el botí és més discret que els altres dos cops» (p. 65).
Els robatoris es repeteixen i els que eren rics «s’agenollen davant Robin Hood i se li adrecen amb veu implorant» (p. 67); acompanyant-ho de diverses súpliques, li diran que ja no tenen res. En la imploració trobem de nou una qualitat impròpia dels rics, ja que no han suplicat mai res a ningú, però ara que són pobres ho han de fer. Finalment, Robin Hood s’adona de la fatal inversió i el conte acabarà amb una estructura circular (Gregori, 2008:75), en què Hood tornarà a iniciar el procés de robar els rics per donar-ho als pobres i el conte acabarà tal com començava:
Des de petit l’ha indignat contemplar com, mentre els rics neden en l’excés, els pobres malviuen en la misèria.[…] Tiba les regnes del cavall, l’encara cap a l’est i, amb les mateixes regnes, fueteja el llom de la bèstia.
Així, hem vist com Monzó ha estripat una gran història del nostre imaginari col·lectiu. Amb l’ús d’ironies, ha aconseguit donar-li la volta per demostrar que la història no té sentit, perquè una sola persona no pot canviar l’estructura social imperant.
Bibliografia:
CLOUET, R. (2016) «Robin Hood: de la leyenda al mito cultural», Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, 34; març 2016, pp. 219-233.
GREGORI SOLDEVILA, C. (2008) «Revisitar la tradició, rebentar els tòpics: el joc paròdic monzonià», dins F. Carbó, C. Gregori, G. Lluch, R. X. Rosselló i V. Simbor, El bricolatge literari. De la paròdia al pastitx en la literatura catalana contemporània, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 53-91.
GREGORI SOLDEVILA, C. (2010) «Estratègies discursives iròniques en la narrativa catalana actual: l’autoconsciència textual», Revista de Filología Románica, vol. 27 , pp. 59-76
Com citar aquest article:
Juan Belda, Maria (2021): “La qüestionable heroïcitat del mític Robin Hood: comentari de «Fam i set de justícia», de Quim Monzó”. Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència. 26-7-2021. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/comentari-de-lectura-realitzat-per-maria-juan-belda/