A continuació, trobareu una versió reduïda del comentari de Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, realitzat per Rosa Calvo Satorres, alumna de l’assignatura «Literatura catalana contemporània», del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019). Per a fer el comentari, s’han seguit les indicacions fetes a les classes pràctiques de l’assignatura.
https://dfcdocencia.blogs.uv.es/enunciacio-subjectiva-i-comentari-academic-de-textos-literaris/
El pas del temps i la tragèdia a Mirall trencat
Rosa Calvo Satorres
Mercè Rodoreda (1974:20), al pròleg de Mirall trencat, ja anuncia que hi mor molta gent. Això ja és un indici que aquesta novel·la és tràgica. I, per tant, Mirall trencat és també, com afirmen Campillo i Gustà (1985:58), una novel·la sobre el pas del temps: podem percebre al llarg de la novel·la la decadència de la família Valldaura fins arribar a la destrucció de la casa, on havien viscut des del començament del matrimoni entre Teresa i Salvador Valldaura. Com afirma Sobrer (2010: 143), poques obres de ficció hi ha on la gent envellisca tant i on l’envelliment siga mostrat com una tragicomèdia.
Per això, podem dir, tal com indica Marina Gustà (2013:194), que es poden observar «alguns motius de la tragèdia clàssica» a Mirall trencat, com l’assassinat de Jaume que és «una de les claus —la clau— de la novel·la» (Rodoreda, 1974: 20). Aquest assassinat és el desencadenant d’una sèrie de morts per les quals la família Valldaura passarà de ser una família benestant a la seua destrucció. Podem observar la tragèdia també en «la sensació de deslliurament que experimenta Sofia la tarda mateixa de l’enterrament de Maria» (Gustà, 2013: 195). Sofia sent una «alegria estranya» (p. 273) després del funeral de Maria. Un altre dels trets pels quals podem relacionar Mirall trencat amb la tragèdia és el personatge innocent de Jaume, amb el seu desenllaç.
Armanda, minyona de la família Valldaura, és testimoni de tot el que passa a la casa i podem dir que és el personatge que més secrets coneix de la família. Per tant, se la podria comparar amb el paper que té el corifeu al teatre clàssic, de director del cor, com afirma Gustà (2013: 204).
Mirall trencat «és una novel·la sobre el pas del temps, construïda a partir de la juxtaposició de les memòries dels personatges» (Campillo i Gustà, 1985:58). La novel·la es divideix en tres parts. En la primera part la família Valldaura es troba en una situació molt bona, de luxe i riquesa, en què l’autora es centra en Teresa Valldaura i la seua generació. A la segona i tercera part, la mort és una constant en la novel·la i el lector pot assistir al final de la família Valldaura. La tercera part és la culminació de la decadència de la família. És un final fosc i trist per a una família que ja no es reconeix i que ja no està unida. Armanda, en quedar-se sola en la casa, fa memòria de tots aquells records a través del mirall, però aquest mirall se li trenca: «El mirall se li havia trencat. […] Les miques del mirall, desnivellades ¿reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica veié anys de la seua vida viscuda en aquella casa» (capítol V, tercera part, p. 338).
Mostra d’aquest pas del temps és el moment en què Sofia torna a veure el seu fill després de molt de temps i li costa de reconèixer-lo. Una altra mostra d’aquest pas del temps és l’estat desolador en què Sofia troba la casa quan torna després de fugir a l’estranger. Apareixen diversos símbols com els fantasmes o l’heura, que simbolitzen el pas del temps i la mort. El foc que apareix en l’últim capítol és la culminació de la decadència familiar. És la destrucció del mal que representa la casa i també la destrucció del pessimisme de la condició humana.
Mirall trencat és la novel·la de Mercè Rodoreda que millor podem relacionar amb elements tràgics, sense considerar-la una novel·la tràgica, tal com diu Sobrer (2010:146). Per altra banda, la novel·la ens mostra, com hem vist, una visió del pas del temps negativa, que desgasta els personatges fins a dur-los a la destrucció.
BIBLIOGRAFIA:
Campillo, M. Gustà, M. (1985) «Mirall trencat», de Mercè Rodoreda, Barcelona, Empúries.
Gustà, M. (2013) «Vençudes i heroiques. Patrons tràgics en els personatges rodoredians», dins J. Pujol-M. Talavera (eds.), Mercè Rodoreda i els clàssics, Barcelona, Universitat de Barcelona, p. 193-205.
Rodoreda, M. (1983) «Pròleg» a Mirall trencat, Barcelona, Club Editor, p. 7-34.
Sobrer, Josep M.(2010) “«Moesta et errabunda»: amoralitat i artifici a Mirall trencat”, dins Congrès Internacional Mercè Rodoreda. Actes, Barcelona, IEC, p. 135-149.
Com citar aquest article:
Calvo, Rosa (2019): «El pas del temps i la tragèdia a Mirall trencat». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-07-2019. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/comentari-de-lectura-realitzat-per-rosa-calvo-satorres/