Lara Cruselles i Lores, estudiant de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019), ha escrit una anàlisi del llibre
Escartí, Josep Vicent (1988): Barroca mort. Alzira: Bromera.
Per a construir-la, ha seguit les instruccions que treballem en l’assignatura i que podeu consultar al post «Treballem el model metodològic d’anàlisi dels relats». Concretament, Lara analitza un aspecte fonamental del nivell pragmàtic i que contesta la pregunta:
En quin context de lectura funciona el llibre Barroca mort?
En analitzar el circuit de lectura, cal indicar que aquest llibre no té una localització intrínseca dins d’un circuit concret. En un primer moment, si es porta a terme l’anàlisi dels paratextos més visibles, convé destacar que a través de la informació que ens dóna la coberta i, concretament el títol, Barroca mort, es pot arribar a pensar que no és ni un llibre prototípic del circuit escolar ni tampoc del circuit de compra per impuls.
A priori, sembla un llibre especialitzat i, per tant, destinat a un públic concret, el qual està interessat, en aquest cas, en l’Edat Moderna i, més concretament, en el segle XVII valencià. Per tant, ens situem al davant d’un receptor que mostra interès en un àmbit específic; al davant de filòlegs o historiadors, així com dels respectius estudiants d’aquestes disciplines.
Ara bé, també cal destacar un altre paratext important com ho és l’editorial de pertinença del llibre, la qual apareix a sota de la coberta, ja que a través de la informació que dóna es poden traure moltes dades relacionades amb el receptor de l’obra. Si ens desplacem cap als paratextos externs del llibre, visitem el web de l’editorial Bromera i, alhora, cerquem el títol del llibre el primer que ens apareix és que pertany a la temàtica Els nostres autors, a la qual es va referència en la coberta, i, alhora, que va adreçat a un públic de batxillerat.
Pot ser que l’autor del llibre, en un primer moment, quan va decidir escriure’l no tenia pensat fer-ho per a un circuit escolar amb l’objectiu d’educar literàriament. I és possible que aquesta iniciativa d’incorporar-lo al circuit escolar haja estat realitzada amb la intenció d’incrementar-ne les vendes, però també cal esmentar que, siga quin siga el cas, l’esmentada iniciativa pot desencadenar aspectes molt positius dins del circuit en qüestió.
Després d’haver fet esment dels paratextos més visibles i dels externs, cal fer èmfasi en els paratextos interiors del llibre, amb el principal objectiu de ratificar o refutar tot el que s’ha pogut extraure fins al moment. És clau tindre present que en l’interior del llibre hi apareixen marques que ajuden a consolidar les hipòtesis prèvies, a l’hora de determinar-ne el circuit sobre el qual s’asseu el llibre: Barroca mort és un llibre que està dividit en quatre parts ben diferenciades: la introducció, els dos contes que formen Barroca mort, les propostes didàctiques i el glossari. A través d’aquest conjunt de paratextos interiors, sense entrar en el contingut del llibre, es pot determinar que el receptor és l’alumnat.
En la introducció es parla sobre l’estructura del llibre, sobre els fets més importants que van sacsejar els territoris de parla catalana durant el s. xvii, sobre el mal ús de l’etiqueta decadència i sobre alguns dels aspectes més foscos i quotidians d’aquesta inestable època, la qual es pot relacionar amb el present incert i poc estable. A través d’aquesta part es mostra al receptor una contextualització necessària per a entendre el Barroc. Es tracta d’una primera aproximació, als alumnes, d’una època poc estudiada. No sols es presenta un període poc tractat dins de les aules dels instituts sinó que també s’insereix en l’eliminació de prejudicis, els quals desprèn la invàlida etiqueta decadència. Una tasca molt necessària dins de l’àmbit de l’educació secundària, la qual, a poc a poc, s’està convertint en una realitat. Així mateix, tal com afirmen Rossich i Valsalobre (2011: 19) a principis dels anys setanta del segle passat, van aparèixer les primeres opinions que veien en aquesta periodització una lacra que impedia exposar amb naturalitat l’evolució real de la literatura catalana. La idea, gens discutida, de «decadència» amagava la vitalitat i la complexitat de la literatura catalana de l’Edat Moderna.
El segon apartat del llibre està constituït pels dos contes que formen el gros de l’obra, els quals són abordats des d’una visió subjectiva i parcial. Dos relats que cal tractar conjuntament i, alhora, per separat. A través del primer relat, «El fill de la Gepa», constituït per una sèrie d’històries, es pretén mostrar els costums i les actituds pròpies de l’època i a través del segon relat, «Epistolari del comte de l’Hortxà», es pretén inserir, des d’una perspectiva fragmentària, en l’epidèmia de la pesta a València.
El tercer apartat el conformen les propostes didàctiques; sobre la introducció i sobre els dos relats. A través d’aquestes es pretén despertar l’esperit crític dels alumnes, perquè indaguen i, alhora, puguen analitzar de forma més precisa i àmplia els diferents temes que es plantegen.
En el primer relat, «El fill de la Gepa», les propostes se centren en l’anàlisi de les veus del discurs i les diferents marques gramaticals que les acompanyen i en el segon relat, «Epistolari del comte de l’Hortxà», les propostes se centren en l’anàlisi sintàctic dins de l’àmbit del gènere epistolar en relació amb la valenciana prosa del segle XV. Després d’haver fet esment específic en les diferents propostes didàctiques, cal dir que aquest llibre és molt complet. Abraça temari específic de batxillerat, com per exemple l’anàlisi de les veus del discurs, l’anàlisi sintàctic o la lliure escriptura seguint el model formal i imitant l’estil d’un text treballat amb anterioritat. I, a més, dóna a descobrir un període històric poc estudiat fins al moment, però amb una producció literària de gran qualitat; la qual cal descobrir dins de les aules. I l’últim apartat, però no menys important, està format pel glossari. Aquesta secció del llibre esdevé clau per als estudiants, ja que està constituïda per un arreplec de termes que són, a priori, desconeguts per als alumnes.
Barroca mort no és el típic llibre que es llig al llarg dels anys de docència secundària i batxillerat, com ho són per exemple Xènia tens un WhatsApp de Gemma Pasqual, La plaça del diamant de Mercè Rodoreda, Gràcies per la propina de Ferran Torrent, entre molts d’altres. I tampoc no és el llibre prototípic que caracteritza el circuit de compra per impuls, com ho poden ser Totes les cançons parlen de tu de Xavi Sarrià, Com un record d’infantesa de Feliu Ventura, Senyoria de Jaume Cabré, entre d’altres.
Ara bé, els llibres esmentats tampoc formen part d’un únic circuit. Es promocionen tant dins de l’àmbit escolar com fora d’aquest a través de les rets socials. Tal com indiquen Lluch i Valriu (2013: 21) portar a terme una separació total entre ambdós circuits esdevé una tasca de gran complexitat, ja que la línia que els separa cada volta té més fissures i les interrelacions són cada vegada majors. No obstant això, és molt necessari diferenciar els objectius que tenen cada circuit: educació literària enfront de la diversió i entreteniment.
El circuit escolar s’hauria de bolcar de forma plena en l’educació literària. Aquest circuit en llengua castellana està impregnat de clàssics, la qual cosa fa que augmente el prestigi de la literatura escrita en aquest idioma. Així mateix, el circuit en llengua catalana hauria de fer el mateix i no confondre els objectius de cada circuit.
Tot i que sí que hi ha la presència de grans clàssics com per exemple adaptacions del Tirant lo Blanch o poemaris d’Estellés, majoritàriament, se centra en l’Època Medieval i Contemporània. L’Edat Moderna esdevé inexistent dins del circuit. Per tant, segons el meu parer, Barroca mort, pot arribar a ser un llibre bàsic per introduir aquesta època. Una mena de preàmbul a la introducció d’adaptacions d’obres de Francesc Fontanella o Francesc Vicent Garcia si es parla del barroc català. Tot procés d’incorporació és a llarg termini i, per sort, fins als darrers decennis han començat a aparèixer estudis molt rigorosos i aclaridors del tema, així com literatura ambientada en l’època. Així doncs, pel que fa als textos, és important reforçar la idea que els autors de l’època moderna no han de ser només objecte d’estudi sinó que poden ser llegits amb profit com a clàssics de la literatura catalana; d’aquí iniciatives com la col·lecció Philologica d’Edicions Vitel·la, que es guia per aquest propòsit (Miralles 2010).
Concloem l’anàlisi destacant la dificultat de situar aquest llibre en un sol circuit. Respecte al circuit escolar, ara mateix, cal dir que no en forma part. L’estructura del llibre ha estat adequada perquè puga formar part del circuit en qüestió, però, de moment, sembla més un intent incrementar-ne les vendes per part de l’editorial. No obstant això, en un futur, pròxim, per tot el que s’ha dit, podria trobar un bon lloc dins d’aquest circuit. I pel que fa al circuit de compra per impuls tampoc es pot situar en el si d’aquest, perquè, tot i que sí que es pot moure per les xarxes socials, ho fa en cercles especialitzats i tancats, els quals no cerquen l’entreteniment o la diversió. Amb tot, cal indicar que se centren de forma plena en la investigació i la divulgació.
Com citar:
Cruselles i Lores, Lara (2019): «El circuit de lectura de Barroca mort», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 19-05, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2019/05/21/el-circuit-de-lectura-lexemple-de-barroca-mort/
