En el primer curs dels estudis del Grau en Filologia Catalana, una de les competències que cal treballar és el comentari de textos literaris des d’una perspectiva acadèmica i especialitzada. Els estudiants han d’iniciar-se en la pràctica del comentari literari d’acord amb les normes habituals en l’àmbit acadèmic com a base per a assolir les competències que exigirà la futura activitat professional.
En aquest sentit, un dels objectius bàsics que ens plantegem en el comentari de les lectures és treballar la perspectiva des de la qual s’enuncia el comentari. A l’hora de comentar textos literaris, els futurs professionals de la Filologia Catalana han de distingir entre el que és opinió o valoració personal del que és l’anàlisi que explica el funcionament o les característiques del text.
Els paràmetres subjectius, pel fet mateix de ser-ho, no són susceptibles de convertir-se en criteris o anàlisis que puguen ser compartits per la majoria i ser acceptats o consensuats per la comunitat acadèmica i substitueixen el protagonisme del text pel de l’autor del comentari.
Hem detectat que un fet que es repeteix any rere any és que un nombre significatiu d’estudiants considera que el criteri per a triar el text o el tema del comentari és el gust personal, revelat amb expressions com «he decidit», «m’interessa», etc., cosa que posa en evidència la subjectivitat per selecció de què parla Kerbrat-Orecchioni (1980: 121-124).
L’ús sistemàtic en el comentari de la primera persona del singular, així com d’altres marques sintàctiques i semàntiques, també demostren una manca de la impersonalitat a la qual ha de tendir el llenguatge científic (Gutiérrez Rodilla 2005: 22-23). En aquests casos, el comentari acostuma a derivar cap a l’estrica opinió personal, en termes que es poden reduir a la dicotomia elemental «m’agrada/no m’agrada», deixant de banda o en un segon terme la descripció i l’anàlisi basades en l’aplicació de conceptes tècnics o en la informació fornida per la bibliografia. Això representa incórrer de ple en la subjectivitat interpretativa, axiològica i afectiva (Kerbrat-Orecchioni 2005) que ha de procurar minimitzar el comentari acadèmic.
La presa de consciència de les conseqüències semàntiques que implica la subjectivitat del comentari i de la manera en què n’invalida la validesa acadèmica, així com el coneixement de les formes que ha d’adoptar l’objectivitat en l’escriptura pròpia d’aquest camp (Lluch-Nicolàs 2015: 72-74) és fonamental per a aprendre les regles del llenguatge acadèmic.
Kerbrat-Orecchioni, C. (1980) L’Énonciation. De la subjectivité dans le langage, París, Armand Colin.
Lluch, G.-Nicolàs, M. (2015) Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models, Barcelona, UOC.
Gutiérrez Rodilla, B. (2005) El lenguaje de las ciencias, Madrid, Gredos.
Gregori, Carme (2018): «Enunciació subjectiva i comentari acadèmic de textos literaris». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 02-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/02/enunciacio-subjectiva-i-comentari-academic-de-textos-literaris/