Dins del marc de l’assignatura Comunicació oral formal en llengua catalana i del projecte d’innovació docent UV-SFPIE_PIEC-3321352 «Escriptura, expressió oral i discurs audiovisual en les assignatures de l’àrea de Filologia Catalana (3a fase)», els alumnes del Minor en Filologia Catalana del curs 2024-2025 han jugat a ser alhora periodistes i tècnics lingüístics. L’activitat consistia en la recreació d’un fragment de la televisió valenciana À Punt. Abans, però, calia tot un treball de preparació previ per a entendre i decidir conjuntament com havia de ser l’estàndard lingüístic proposat i quins canvis calia introduir respecte dels usos de llengua de la televisió pública valenciana.
En sessions precedents a l’enregistrament, es van dur a terme diverses activitats relacionades amb l’estàndard escrit periodístic –mitjançant la correcció de publicacions recents als mitjans de comunicació escrits– i, sobretot, amb l’estàndard oral. La metodologia de treball en aquest segon cas consistia en la visualització d’una selecció variada de gravacions breus provinents tant de les grans cadenes televisives públiques (À Punt, però també TV3 i IB3, amb l’anàlisi dels trets diferencials depenent de la localització geogràfica d’aquests mitjans) com de canals locals o comarcals (verbigràcia, Ribera Televisió o Maestrat Tv). En primer lloc, l’alumnat havia d’intentar caracteritzar a grans trets com era l’estàndard dels periodistes que hi intervenien (a quin dialecte s’adscrivia, a quin nivell de llengua…). En segon lloc, es passava a l’anàlisi detallada de trets lingüístics per tal de detectar quins fenòmens no estàndards es feien servir a les gravacions.
Després d’aquest treball preliminar, es va seleccionar un fragment concret d’À Punt amb l’objectiu de gravar-lo de nou per a corregir les mancances que s’hi pogueren trobar pel que fa a l’estàndard oral. Es va optar per un fragment de telenotícies, ja que així s’assegura un nivell de llengua formal i neutre i, a més, també s’assegura la presència de veus que formen part del mitjà de comunicació –s’havia observat, durant la visualització de gravacions prèvies, que l’estàndard dels convidats al mitjà de comunicació (polítics, experts, esportistes, etc.) presentava un nivell molt dispar. El fragment seleccionat és d’una durada aproximada de tres minuts i es pot consular a l’enllaç següent (minuts 30.35 – 33.35): https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-06-02-2025-informatiu-nit_134_1763560.html
El primer pas per a l’elaboració de l’activitat va ser la correcció d’errors fonètics i morfosintàctics del vídeo original. Es van detectar mancances fonètiques relacionades amb l’ensordiment de sibilants propi del valencià central i també pronunciacions errònies d’alguns noms propis (per exemple, “Tel-Aviv” pronunciat amb [b] final en lloc de [p]). A més, també va ser necessari corregir alguns trets sintàctics de manca de concordança (*els Estats Units envie soldats a Gaza: els Estats Units envien soldats a Gaza), d’ús inadequat de l’impersonal haver-hi (*no poden haver-hi desplaçaments forçats: no pot haver-hi desplaçaments forçats) i de manca de pronoms febles (*no tots els estats membres de la Unió Europea estan d’acord: no tots els estats membres de la Unió Europea hi estan d’acord).
Amb tot això en ment, es va dur a terme la transcripció del text i l’alumnat va marcar tots els trets perillosos de provocar errors tenint en compte les mancances dels seus estàndards. El segon pas de l’activitat va ser la preparació individual del text, que va ser dividit en sis blocs i repartit entre l’alumnat del grup. I, per acabar, es va enregistrar la nova versió del mateix noticiari. Es preveia dur a terme la gravació a l’aula, però la sessió prevista per a l’activitat va coincidir amb una suspensió de les classes presencials a tots els centres de la Universitat de València per motius meteorològics, de manera que els estudiants es van gravar individualment a casa.
Més enllà de l’experiència formativa d’obligar l’alumnat a sentir-se part d’una situació comunicativa formal real –tot i que fingida– en llengua catalana i fer-los partícips dels diferents rols lingüístics del món periodístic (el tècnic, d’una banda, i el locutor, de l’altra), els estudiants van valorar molt positivament la possibilitat de reflexionar sobre la formació d’un estàndard oral i totes les decisions que s’han de prendre a l’hora d’establir-lo. L’interès per les diferències dialectals i com són recollides o no per la llengua estàndard sembla ser un dels punts de més interès per a l’alumnat, que sovint es debat entre proposar un estàndard molt permeable als trets col·loquials i un estàndard molt allunyat d’aquest registre.
Participants a l’activitat: Guillem Albuixech, Miguel Ángel Baltanás, Ángel Civera, Javier Espinosa, Oriol Mas i Andrea Soler
Aina Torres-Latorre (Universitat de València)
Com citar aquest article: Torres-Latorre, Aina. “La llengua estàndard als mitjans de comunicació: juguem a periodistes?”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 17-juny-2025.
Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/la-llengua-estandard-als-mitjans-de-comunicacio-juguem-a-periodistes/
La llengua estàndard als mitjans de comunicació: juguem a periodistes?