L’amor, l’enveja, l’odi i la cobejança: raons per cometre un crim? Tot açò i molt més ho podem trobar a Closca de nou, una meravellosa novel·la que no fa gaire que he llegit. Aquest llibre va estar escrit originalment en anglés per Ian McEwan, un autor nascut a 1948 i bastant important en els últims anys al Regne Unit. A més és considerat un dels membres més destacat i brillant de la generació Granta. Aquesta obra no és l’única que podem trobar en aquesta llengua sinó que té moltes altres obres traduïdes al català, entre les que podem destacar: Entre els llençols, Dissabte o Operació caramel. Closca de nou es va publicar en català en el 2017, a l’editorial Anagrama i ha estat magníficament traduïda per Jordi Martín Lloret, un traductor que ha traduït moltes més novel·les de l’anglés al català.
La trama de la novel·la m’ha deixat meravellat, ja que en un relat més o menys curt trobem una barreja perfecta de comèdia negra amb una interessantíssima trama detectivesca. És per això que una vegada comences a llegir, és quasi impossible parar, sempre vols saber què passarà. El llibre relata una relació adúltera que mantenen la Trudy i Claude, germà del marit d’ella, John. John és un poeta i editor de poesia somiador i depressiu enamorat de la seua dona i ho faria tot per ella. En canvi, la Trudy, que està prenyada, no mostra cap interés ni una mica d’amor cap al seu home però sí cap al germà. Els dos amants planegen enverinar John per a quedar-se amb la seua herència, una mansió valorada en una suma important de diners. La trama gira entorn a com arriben a la conclusió de matar-lo, com ho planegen i com ho fan… Seran capaços de desfer-se d’ell sense que ningú els descobrisca? La pregunta queda en l’aire, haureu de llegir el llibre si voleu saber com acaba.
El més significatiu de l’obra és que el narrador de la novel·la és el fetus de la Trudy. Aquest observa des de primera fila tot el que succeïx i narra en primera persona la novel·la al mateix temps que s’ho qüestiona tot i filosofa sobre la vida. És un personatge que tot ho sap, escolta totes les conversacions i coneix a la perfecció tot el que planegen els assassins del seu pare. Una persona que valora i estima, malgrat no haver-lo conegut encara i mostrar una despreocupació cap al nonat. És imprescindible mencionar que l’estil de l’autor és genial, aconsegueix una novel·la intel·ligent, divertida i absolutament captivadora. Tot açò ho podem veure al següent fragment de la novel·la:
«Estem asseguts a la taula de la cuina, atenent en silenci als cops intermitents dels passos del pare al pis de dalt mentre entra a casa caixes de llibres i les deixa al saló. Als assassins abans de perpetrar el crim la xerrameca els pesa com una llosa. Boca seca, pols dèbil, remolí de pensaments. Fins i tot en Claude s’ha quedat mut. Ell i la Trudy beuen més cafè. Després de cada glop deixen la tassa sense fer soroll. Han prescindit del platet de sota. Hi ha un rellotge que no havia sentit abans, fent tic-tac. Al carrer la música pop d’una furgoneta de repartiment s’acosta i s’allunya amb un tènue efecte Dopple, el grup ensopit puja i baixa un microtò sense desafinar. Percebo que allà dins hi ha un missatge per a mi, però que queda ben fora del meu abast. Ja arriben els analgèsics, però el benefici és pura lucidesa quan el que em convindria més ara és un embalbiment. Ho han repassat dues vegades i ho tenen tot en ordre».
Enllaç a la fitxa de Closca de nou en el Trobes, catàleg de la biblioteca de la Universitat de València.
Com citar:
Valiente, Eric (2018): “L’amor, l’enveja, l’odi i la cobejança”. Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, 18-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/18/lamor-lenveja-lodi-i-la-cobejanca/