Una de les activitats pràctiques més interessants i innovadores per a l’alumnat de l’assignatura Comunicació oral formal en llengua catalana, impartida al curs 2021-2022 pel professor Andreu Sentí, ha estat la gravació d’un vídeo per a estudiants de català com a llengua estrangera (CLE) de tres universitats d’arreu del món. Una proposta, sens dubte, gens tradicional que va sorprendre molts companys en el moment d’explicar el pla de treball a seguir.
La proposta tractava, doncs, d’elaborar un vídeo al voltant dels 4 minuts de durada i de temàtica lliure, això sí, relacionada amb la cultura dels Països Catalans. El treball no només quedava reduït a l’arxiu final, sinó que incloïa tot el procediment de preparació: la pluja d’idees, la selecció d’informació, l’elaboració del guió, els assaigs i l’enregistrament, entre altres de les tasques dutes a terme.
Una activitat que a primer cop d’ull semblava senzilla, va augmentar el grau de complexitat i de dificultat a mesura que ens adonàvem que no estem gens acostumats a adreçar-nos a gent no-nadiua i molt menys mitjançant vídeos en diferit. Aquesta presa de consciència pel que fa a l’especificitat del públic, ens alertava que el discurs a elaborar havia d’ésser determinat i adequat al nivell lingüístic dels aprenents, per exemple, amb una bona elocució i sense emprar força lèxic de difícil comprensió.
Així, després de treballar a les sessions pràctiques de l’assignatura les diverses tècniques per millorar les destreses comunicatives en contextos reals, com ara el control de la mirada, la veu, els gestos, etc., vam iniciar la planificació del projecte. En primer lloc, calia un tema. Pot passar que, si t’agrada molt un tema i en saps a bastament, és més difícil de seleccionar què explicar als estudiants estrangers.
En el meu cas, vaig decidir de parlar-los de Joan Fuster, ara que celebrem l’Any Fuster. Per fer-ho, vaig elaborar un guió que, a efectes pràctics, contenia molta informació i, en molts casos, massa específica per a un grup de persones que mai no n’ha sentit a parlar. Amb les modificacions successives, moltes realitzades a sessions grupals a l’aula, la tria d’informació va reduir-se a poc a poc fins arribar al resultat desitjat.
Una vegada enllestit el guió del discurs expositiu, vam començar les proves per arribar al nostre objectiu final: el vídeo. Abans, però, entraren en joc un seguit de tripijocs. Era important que no hi haguera cap mena de lectura i memorització. Per a evitar-ho, és interessant elaborar un guió de mà que, en cas de perdre’t, t’ajude a situar el punt del discurs pel qual has de continuar. No saps com de difícil és parlar a una càmera fins que no t’hi enfrontes. Cal que tot allò que hi dius tinga una estructura coherent i siga expressat amb naturalitat. Finalment, amb molta pràctica i unes quantes preses falses, el resultat arribà. Us el deixe tot seguit:
A més de l’elaboració del vídeo vam haver de preparar uns materials didàctics que s’hi adequaren. En aquest cas, unes preguntes de comprensió oral, a les quals se suma la pregunta final del vídeo que obre les possibilitats de generar un debat a classe.
Un d’entre tants punts positius que genera aquest intercanvi és la mostra diversa de trets dialectals que els estudiants estrangers hi han pogut percebre. És més fructífer encara perquè la majoria aprenen la llengua a partir de la varietat oriental del català i aquest contacte amb els estudiants valencians, majoritàriament amb el català occidental com a L1, permet de mostrar com de diversa és la llengua en totes les formes dialectals.
Com a plataforma de comunicació entre els estudiants del grau i els estudiants estrangers vam fer servir la plataforma Flip, a partir de la creació d’un grup obert en què tothom va publicar els vídeos realitzats –ben interessants, per cert– i als quals van respondre amb discursos breus, però molt ben treballats i elaborats, que aportaven en tot moment l’opinió que en tenien i valoraven tota la informació que els hi donàvem.
Fa goig veure les ganes amb què hi han participat i l’interès mostrat envers la llengua i la cultura catalanes. Uns estudiants disposats a aprendre, sense prejudicis lingüístics i interessats a conèixer el nostre país. Perquè ja sabem que, tal com va escriure en Fuster, “la nostra pàtria és la nostra llengua”.
Norman Ortells
Com s’ha de citar aquest apunt?
Ortells, Norman (2022): “Llengua i cultura catalanes arreu del món”, Blog de docència, 26-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/llengua-i-cultura-catalanes-arreu-del-mon/