Ressenya d’ “Una dolça cançó” al YouTube (de Blanca Girón)

Una dolça cançó, de Leïla Slimani (Bromera Edicions), és la novel·la que vaig triar per a fer la ressenya oral que podeu veure a continuació. Aquesta activitat forma part de les pràctiques de l’assignatura Estilística de la llengua catalana del grau de Traducció i Mediació Interlingüística. Tenia una àmplia llista d’opcions de lectures: jo vaig triar el llibre d’Slimani perquè soc bastant entusiasta de les històries que comencen pel final formant una estructura circular de la narració, i a més perquè em va semblar una trama molt poc habitual.

A l’obra, ambientada a París, l’autora aprofita per retratar una societat francesa classista. Concretament, es podria situar als anys 50, després de la 2a Guerra Mundial, quan les dones es van incorporar massivament en el mercat laboral, fet que en la gran majoria de casos, feia necessari recórrer a les mainaderes. Aquesta era una figura molt típica a la França de l’època i és la raó principal per a determinar que es tracta d’una societat de classes.

En aquesta època, també estava molt present la desigualtat de gènere, la qual es reflecteix sovint al llarg de la novel·la. Per exemple, la Myriam, mare de la Mila i l’Adam, ha de quedar-se a casa tenint cura dels fills i fent les tasques de la casa, mentre que en Paul és qui va a treballar. No obstant això, podríem dir que l’obra té un cert caràcter feminista atès que, finalment, la Myriam decideix emancipar-se i començar a treballar, amb la qual cosa vol demostrar al seu marit que ella també n’és capaç.

L’autora no dona una visió del que és el París turístic al que estem acostumats, sinó del París dels barris, format majoritàriament per magrebins, dels “sense papers”, la gent sense feina, les bandes juvenils que vaguen pels parcs, etc. És a dir, aborda temes gran importància que fins i tot avui en dia ho són.

Per a preparar la ressenya, vaig documentar-me en altres de diferents booktubers, com per exemple al canal “La prestatgeria de Marta“, un dels que més m’agraden per com profunditza a l’hora d’explicar els llibres:

També vaig llegir alguns blogs de ressenyes per tal de fer-me una idea de l’estructura, així com de les dades més importants que ha de contindre, uns exemples són “Llibres, i punt!” i “Entre lletres“. Amb aquestes nocions i les pautes del professor vaig començar a elaborar-la. En primer lloc, a mesura que anava llegint el llibre em feia un petit resum per tal de no perdre cap detall important, quan el vaig acabar comencí a fer-me el guió d’allò més important que volia dir al vídeo i per acabar, vaig assajar diverses vegades abans de gravar-me per tindre-ho tot clar i no equivocar-me gaire.

Elaborar aquest discurs formal és una manera molt útil per a preparar-se per a un futur, ja que al llarg de la teua carrera tant acadèmica com professional probablement hauràs d’elaborar-ne molts. Així mateix, pel que fa a la ressenya, a mi personalmentm’ha ajudat no sols a conèixer noves obres traduïdes al valencià/català i continuar creixent culturalment, sinó també a començar a fixar-me més en els petits detalls que s’amaguen als llibres, en les intencions de l’autor, en l’estil característic, etc. I, per descomptat, és una excel·lent forma de practicar la llengua tant fonèticament com gramaticalment.

Finalment, en relació amb l’ús del Youtube,malgrat ser pèssima amb aquestes coses, he de dir que és relativament fàcil, només us heu de crear un perfil a la plataforma (si no el teniu ja) i des d’ací buscar l’opció de pujar vídeo. Per tant, cal dir que és una eina bastant fàcil d’utilitzar i a més molt útil atès que si vols, pots aplegar a milers de persones que gaudeixen del mateix contingut que tu.

En general m’agrada que els professors fomenten aquest tipus d’activitats perquè és una manera diferent d’aprendre la llengua i de demostrar allò que saps i com de bé et defenses parlant-la. Sincerament, crec que és el millor mètode per adonar-se de qui realment domina el català, puix que com bé és diu, la millor forma de saber si es domina una llengua és parlant-la. Espere que vos agrade la meua ressenya oral on explique la novel·la amb més profunditat i que si alguna volta ho necessiteu vos servisca d’ajuda.

Blanca Girón (estudiant de 2n de Traducció i Mediació Interlingüística)

Com citar: 

Giron, Blanca (2019): «Ressenya d’ “Una dolça cançó” al YouTube». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 29-07-2019. http://dfcdocencia.blogs.uv.es/ressenya-d-una-d…canco-al-youtube/

Estilística de la llengua catalana ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 4 4 ?