Recomanacions lectores per a estudiants de català a l’estranger

En el marc del Projecte d’Innovació Docent del grup consolidat GESOLCAT, vam dur a terme una activitat col·laborativa entre l’alumnat de 3r curs de Filologia Catalana i estudiants de català a l’estranger (en concret, l’activitat s’adreçava a persones matriculades en les universitats angleses de Cambridge, Oxford i Leeds, a més de la Universidad Pontificia de Xile).

L’objectiu d’aquesta activitat era enregistrar individualment un vídeo d’uns 3 minuts en el qual es recomanara una novel·la o un recull de contes a persones que estudien català a l’estranger. L’obra objecte de recomanació s’havia d’haver-se publicat originalment en llengua catalana i, preferiblement, convenia que l’hagueren treballada durant el Grau o, més específicament, en l’assignatura d’Anàlisi i Crística de la Narrativa. Aquesta especificitat es deu al fet que l’activitat es va incoporar com a tasca voluntària i bonificable dins d’aquesta matèria (en concret, es podia sumar un extra de 0,5 punts a la nota final). Al final, van participar 18 estudiants, que van enregistrar els vídeos per mitjà de la plataforma Flip (flip.com), la mateixa on els van publicar, després d’haver-se donat d’alta com a usuaris. Això implica que els vídeos no siguen d’accés obert: el professorat de les universitats estrangeres disposa dels permisos per a accedir al grup de Flip on hi ha els vídeos i així poder-los compartir amb els seus estudiants.

Els vídeos s’adrecen a alumnes que tenen un nivell de català corresponent als nivells A2 i B1 del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR). Els usuaris de nivell A2 tenen competència, sobretot, en expressions utilitzades en la comunicació quotidiana i personal, relacionades amb necessitats immediates; en canvi, els usuaris de nivell B1 poden comprendre textos més extensos i poden produir discursos senzills sobre temes més generals (treball, oci, sentiments, etc.). A partir d’ací, vam proporcionar als estudiants una sèrie d’instruccions de caràcter lingüístic per a facilitar la comprensió dels vídeos i el seu treball per part del professorat de les universitats angleses i xilena.

En concret, aquestes són les indicacions que els vam oferir:

Elements gramaticals

  • Procureu utilitzar oracions simples o coordinades.
    • Eviteu les oracions subordinades.
  • Utilitzeu paraules senzilles i generals, fàcils de comprendre. No feu servir un lèxic especialitzat ni paraules impròpies de l’estàndard, per massa cultes o col·loquials.
  • Prioritzeu un tipus de lèxic en funció de la tipologia textual: verbs d’acció (narració), adjectius (descripció), lèxic valoratiu (argumentació).
  • Feu servir connectors, però procureu que siguen senzills i coherents amb la tipologia textual: connectors temporals (narració), connectors espacials i d’ordre (descripció), connectors de jerarquia conceptual (argumentació).
  • Utilitzeu sobretot el present i el passat. Podeu fer servir el futur i el condicional, però sense abusar. Pel que fa al subjuntiu, l’alumnat de B1 ja el coneix, sempre que aparega precedit de construccions que expressen desig, voluntat, preferència (voldria que…, m’agradaria que…, espere que…). Per exemple, podeu cloure el vídeo amb una expressió com ara «Espere que aquesta proposta us haja interessat» o «M’agradaria que us animeu a llegir el llibre».
  • No feu servir verbs irregulars d’ús poc quotidià.

Estructura del discurs

  • Feu servir oracions curtes i senzilles, de manera que cada oració continga una sola idea.
  • Plantegeu el discurs en tres parts:
    • Si és una narració, haureu de sintetitzar els elements principals de la trama de la novel·la (presentació, nus i desenllaç).
    • Si és una descripció, haureu de fer una gradació (d’allò més general a allò més concret).
    • Si és una argumentació, haureu de presentar l’obra de la qual parleu (introducció), oferir els motius que conviden a llegir-la (desenvolupament) i la tesi, és a dir, una frase contundent que resumisca la invitació a la lectura (conclusió).
  • Utilitzeu connectors per a enllaçar les diferents idees i parts del discurs, amb el benentés que només teniu tres minuts i heu de prioritzar la claredat expressiva.
  • Al final del vídeo, podeu fer una apel·lació al públic, com s’ha suggerit més amunt: «Espere que aquesta propostsa us haja agradat», etc. Fins i tot, podeu fer una pregunta retòrica convidant els estudiants a fer les seues pròpies recomanacions: «I vosaltres, quins llibres ens recomanaríeu?». Penseu que el professorat estranger pot fer servir els vídeos com a punt de partida per a produccions textuals –orals o escrites– del seu alumnat.

Elocució

  • Adapteu la vostra pronúncia a l’estàndard oral.
  • Parleu a poc a poc, vocalitzant i modulant la veu, però sense paréixer robots.
    • És important que s’identifiquen bé les paraules, els sintagmes, les oracions i els paràgrafs. Per això, heu de fer pauses entre segments: molt curtes, quan hi ha una coma; curtes, quan hi ha un punt; i més llargues, quan hi ha una diferència entre paràgrafs o seccions.
  • Intenteu acompanyar les idees amb el ritme de la veu, de manera que s’emfasitzen les idees principals, s’identifiquen ràpidament les diferents parts del discurs, etc.
  • Mireu a càmera i, si podeu, tingueu el llibre a les mans. Construïu bé el pla: mitjà o americà, frontal, sense contrallums, etc.
  • Considereu la possibilitat de sobreimpressionar algun text al vostre enregistrament, com a suport per a l’alumnat estranger.

Gonçal López-Pampló i Carme Gregori

Com citar aquest article:

Gregori, Carme; López-Pampló, Gonçal (2023). “Recomanacions lectores per a estudiants de català a l’estranger”. Blog de docència, Departament de Filologia Catalana, 14/05/2023

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/recomanacions-lectores-per-a-estudiants-de-catala-a-lestranger/

Sobre el blog

Negociació de rúbriques d’avaluació: el cas de Retòrica 

 

El Projecte d’Innovació Docent (PID) “Escriptura, expressió oral i discurs audiovisual en les assignatures de l’àrea de Filologia Catalana” se centra, com indica el seu nom, en assignatures d’aquest àmbit de coneixement, però no necessàriament en assignatures de la titulació homònima. Així, durant el curs 2022-2023, s’ha dut a terme una activitat en l’assignatura de Retòrica, una matèria obligatòria de primer del Grau d’Història, destinada a consolidar les competències d’expressió oral i escrita en contextos formals. En concret, l’activitat s’ha incorporat a la docència dels dos grups en valencià d’aquesta assignatura, impartida pels professors Xavier Hernàndez i Garcia i Gonçal López-Pampló, ambdós membres d’aquest projecte. 

L’acció número 10 del PID, titulada “Com comunicar: treball en equip i autoavaluació de l’expressió oral”, posava l’accent en la darrera activitat del curs, una exposició oral preparada i realitzada en grup sobre temes d’història que l’alumnat podrà treballar al llarg de la carrera. Abans de dur-la a la pràctica, estava prevista la negociació en gran grup de la rúbrica d’avaluació, la qual, una vegada acordada entre tots els estudiants, serviria per a l’avaluació docent, l’autoavaluació individual i l’avaluació entre iguals, ja que calia valorar les exposicions d’equips diferents del propi. Val a dir que, prèviament els estudiants havien de fer unes altres activitats en les quals es treballava l’expressió escrita; per al conjunt d’aquestes activitats, els professors també vam plantejar quins elements caldria avaluar i, conseqüentment, vam negociar en classe les rúbriques d’avaluació corresponents. Encara que el PID no incloguera aquesta dinàmica en activitats diferents de l’exposició oral, vam considerar que es tracta d’una metodologia útil, per aclaridora i participativa, i és per això que la vam aplicar al gros de les activitats del curs. En el cas de les activitats escrites (i, en especial, en la ressenya d’un llibre que els alumnes havien de llegir obligatòriament a partir d’una llista tancada de lectures possibles), el punt de partida a l’hora de negociar les rúbriques va ser la diferència entre fons i forma, és a dir, l’alumnat va considerar que calia distingir entre el contingut mínim exigible i la forma amb què aquest es presenta. Aquesta dualitat va servir com a pretext en els dos grups de Retòrica en valencià. Així, per exemple, els estudiants van destacar de seguida la capacitat de síntesi, l’habilitat a l’hora de relacionar l’obra amb la pròpia formació com a historiadors i, finalment, l’encert en l’expressió de l’opinió sobre el text llegit (convé apuntar que l’objecte de comentari podia ser una novel·la història, un assaig sobre història o una monografia acadèmica). Al seu torn, després d’un debat en què es van posar damunt de la taula aspectes molt diversos, vam considerar que les quatre propietats textuals bàsiques (cohesió, coherència, adequació i presentació) podien ser una bona guia per a avaluar els aspectes més formals de la ressenya. 

Pel que fa a l’exposició oral, la qual constituïa l’apartat central de l’acció prevista en el marc del PID, vam presentar a l’alumnat una llista de quinze ítems pels quals es podia avaluar una producció d’aquest tipus1: gestualitat, mirada, volum i entonació, ritme i pronúncia, vestuari, ordre i estructura, vocabulari, sintaxi, claredat i concisió, densitat informativa, mitjans de suport, conclusió, domini del tema, atenció i interés, i temps. Una vegada explicats aquests criteris, vam obrir un debat sobre quins serien els deu ítems més útils a l’hora d’avaluar l’exposició. Com en el cas descrit en el paràgraf anterior, els resultats van ser prou similars en els dos grups de l’assignatura. Per exemple, ambdós van coincidir que el criteri del vestuari podia deixar-se de banda en aquest cas, ja que es tractava d’un treball en el context habitual de l’aula. També van coincidir a l’hora d’agrupar sota un mateix criteri factors com el volum, l’entonació i el ritme o la sintaxi amb l’ordre i l’estructura. Des del professorat, es va intentar que els criteris que afectaven el llenguatge no verbal tingueren més pes, ja que, en aquesta producció, no es valorava tant el contingut com la forma. En aquest sentit, el grup D es va equivocar en unir sota el mateix criteri la gestualitat i la mirada, dos factors que, després de la realització de la prova, els mateixos estudiants van observar que caldria haver separat.  

L’alumnat es va involucrar especialment en l’elaboració d’aquesta rúbrica perquè sabia que no només l’usaria el professor per a avaluar el seu treball, sinó que també la farien servir els mateixos estudiants per a valorar els seus companys, com hem indicat més amunt. Els treballs orals es duien a terme en grups de tres a cinc persones i, en l’avaluació de cada grup, el docent tenia en compte com el grup havia sigut avaluat i com havia avaluat a la resta (si les rúbriques estaven correctament presentades i treballades, si tenien comentaris sobre la producció dels companys i si els integrants del grup havien assistit a la resta d’exposicions). Aquest ús de la rúbrica per part de l’alumnat n’assegurava la comprensió i integració. En aplicar la rúbrica als altres grups, l’alumnat era conscient també dels seus propis defectes i virtuts. Convé remarcar que, una vegada entregades les notes finals, pràcticament no va haver-hi reclamacions pel que fa a les notes de les exposicions orals. 

En resum, podem afirmar que l’experiència pilot en els dos grups en valencià de Retòrica confirma l’oportunitat de les rúbriques com a instrument d’avaluació, en la mesura que concreten les competències que s’han d’assolir gràcies a uns criteris detallats i específics, que l’alumnat pot tindre en compte a l’hora de dur a terme l’activitat. El fet de negociar les rúbriques en gran grup fa que la classe siga més conscient dels matisos que implica l’avaluació i que, a més a més, tinga més en compte els diferents aspectes que s’avaluaran, ja que són ells mateixos els responsables de triar-los sota la supervisió del professor. Si això sumem el factor de l’autoavaluació i l’avaluació entre iguals, la rúbrica adquireix encara més valor. Com ja hem suggerit, els resultats concrets ens fan pensar que ha sigut així, atés que les reclamacions han sigut limitades i, quan n’hi ha hagut (com ara en el cas de la ressenya), la rúbrica ha servit com a esquema per al diàleg entre el professor i l’alumne, el qual ha pogut constatar tothora que se seguien les directrius acordades per tota la classe. Per acabar, sí que podem advertir que, en tractar-se d’estudiants de primer, potser no estan acostumats a aquestes dinàmiques i les podrien haver aprofitat més a l’hora de preparar les activitats, com demostra el fet que, en la ressenya algunes persones es van oblidar d’incorporar la valoració de l’obra llegida en relació amb la seua formació com a historiadors. 

 

Xavier Hernàndez i Garcia i Gonçal López-Pampló 

Com citar aquest article:

Hernàndez, Xavier; López-Pampló, Gonçal (2023). “Negociació de rúbriques d’avaluació: el cas de Retòrica”. Blog de docència, Departament de Filologia Catalana, 2/05/2023

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/negociacio-de-rubriques-davaluacio-el-cas-de-retorica

 

Sobre el blog

Les veus de les narradores catalanes contemporànies

Dins de la programació de “Març per la igualtat” de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, els estudiants de l’assignatura “Gèneres contemporanis III: gèneres narratius”, de quart curs del Grau en Filologia Catalana, van realitzar l’activitat “Les veus de les narradores catalanes contemporànies”.
Cada estudiant va triar una narradora contemporània entre les seues preferències de lectura i en va seleccionar un text particularment idoni per a mostrar-ne les característiques, la qualitat o l’estil. Els fragments van ser llegits a classe, amb una presentació prèvia de l’autora per part de l’estudiant que l’havia elegida.
L’antologia de textos resultant constitueix una mostra ben representativa de la riquesa i la diversitat de la narrativa d’autoria femenina en la literatura catalana contemporània, amb obres de, entre altres: Maria Aurèlia Capmany, Carme Riera, Mònica Batet, Imma Monsó, Maite Salord, Núria Cadenes, Maria Antònia Oliver, Empar Moliner, Carmelina Sánchez-Cutillas, Najat El Hachmi, Isabel-Clara Simó, Eva Baltasar, Muriel Villanueva, Aina Fullana o Lourdes Buïgues. El ventall d’obres i autores vistes a l’aula s’amplia considerablement i ho fa, a més, d’una manera festiva i participativa. La recomanació entre iguals, d’altra banda, funciona com un estímul per a la lectura de les obres presentades.
Compartir amb el grup una obra de les nostres escriptores preferides és també una forma de repartir el protagonisme entre el responsable de la tria i l’autora triada perquè donem a conèixer la nostra biblioteca particular alhora que contribuïm a prestigiar l’obra seleccionada.
Amb aquest enfocament, l’activitat es concep com una celebració literària i com una reivindicació de l’autoria literària femenina.

Com citar aquest article:
Gregori Soldevila, Carme (2023): “Les veus de les narradores catalanes contemporànies”. Departament de Filologia Catalana. Blog de docència, 4-04-2023.
Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/les-veus-de-les-narradores-catalanes-contemporanies/

Sobre el blog , ,

Com podem treballar l’estàndard oral?

Parlar no és una tasca senzilla i, menys encara, fer-ho en contextos formals. No podem concebre la formació filològica sense parar atenció a com planificar i desenvolupar discursos orals formals, per a la qual cosa el grau de Filologia Catalana de la Universitat de València destina una assignatura a posar-ho en pràctica. Enguany hi hem treballat tots els aspectes que configuren l’elaboració i l’elocució d’un discurs oral, no només la preparació del text pròpiament, sinó també com millorar els aspectes corporals com la postura, la veu, el volum o el ritme.

Tot amb tot, un element central de l’assignatura ha estat la pràctica i l’anàlisi de l’estàndard oral. D’entrada, podem pensar que l’estàndard és només una qüestió que cal tindre en compte a l’hora d’escriure qualsevol peça lingüística, però, si volem tindre cura dels nostres textos orals i alhora poder avaluar els dels altres, hi hem de parar bastant atenció.

És clar que la millor manera de comprovar si hem adquirit els coneixements necessaris és usar-los com a eina d’anàlisi i avaluació de produccions textuals alienes. És per això que una les pràctiques estava destinada a valorar l’adequació d’un text oral real tot tenint en compte el dialecte en què s’emmarca i les prescripcions normatives. En aquest sentit, els mitjans de comunicació són el calaix de sastre idoni per a trobar una bona pila de textos orals formals.

Els programes de ràdio són un bon exemple a analitzar perquè es tracta de textos que poden donar pas a la improvisació però sense abandonar el registre formal. Aquest tret, propi dels textos orals formals, posa de manifest el coneixement de l’estàndard oral de l’emissor. Així doncs, partint de les prescripcions de les obres normatives principals, hem analitzat els aspectes normatius del vocalisme i del consonantisme, en el meu cas, del dialecte valencià, com ara la pronúncia oberta de les vocals tòniques e i o; la pronúncia en /a/ de les e àtones inicials en els grups em-, en– i es-; la pronúncia de les sibilants alveolars sonores o la pronúncia de la j en el grup -jec- com a semivocal, entre d’altres.

Si voleu llegir el treball que jo vaig fer en què analitze un locutor de la ràdio d’À Punt, podeu accedir al repositori Roderic i el trobareu ací.

El treball ha resultat del tot satisfactori per diversos motius. Saber analitzar textos que no hem produït convida a reflexionar si nosaltres ens ajustem a l’estàndard en les nostres produccions i, d’altra banda, com a filòlegs, ens ha permés posar-nos en la pell dels assessors lingüístics i correctors que ajuden els professionals dels mitjans de comunicació a treballar amb un model de llengua adequat al registre.

Fet i fet, l’experiència d’aprendre a través de l’anàlisi i la reflexió pràctiques resulta un treball ben productiu quant a l’adquisició del contingut, atès que ens permet aprendre amb una mirada crítica.

Carlos Martínez Asensi, estudiant de primer curs de Filologia Catalana

 

Com s’ha de citar aquest apunt?

Martínez, Carlos (2022): “Com podem treballar l’estàndard oral?”, Blog de docència, 28-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-podem-treballar-lestandard-oral/

Comunicació oral formal , , , , , , , ,

Comunicació oral formal en llengua catalana o de com aprendre a parlar en públic

Un cop aterrats a la universitat, quan ja havíem posat fil a l’agulla i se’ns havia alleugerit la poreta que implica tot allò desconegut, en el segon quadrimestre vàrem descobrir l’assignatura de Comunicació oral formal en llengua catalana. Personalment, trobe que és una disciplina fonamental a l’hora d’assolir les aptituds necessàries per tal de saber transmetre la formació obtinguda i arribar, de la millor manera possible, al receptor corresponent en cada context.

Mitjançant l’estudi de les diferents dimensions de la llengua oral, l’assignatura té com a objectiu principal la formació d’un bon orador. Així, l’ortologia, la fonètica, l’expressió oral, l’argumentació, l’exposició, el llenguatge corporal, l’elaboració d’un discurs, les tècniques d’elocució o la planificació, són alguns dels aspectes que es treballen a l’aula i que l’alumnat hem d’aplicar en activitats pràctiques diverses.

En eixe sentit, durant el curs hem realitzat exercicis, al meu parer molt eficients, centrats tant en les característiques dels sons de la llengua com en aspectes de caràcter interpretatiu. D’aquesta manera, i per tal de millorar el llenguatge oral, s’han fet lectures fonètiques i expressives, incidint en aquells sons del català que impliquen més dificultat per a alguns parlants, com ara [z], [ʤ], [ɛ́], [ɔ́]. D’altra banda, també hem realitzat les tan temudes exposicions orals improvisades que, junt a les estratègies comunicatives adquirides en la conferència-taller de Fani Grande, ens han fet veure la importància del nostre llenguatge corporal i han contribuït, de forma significativa, en la millora de la nostra posada en escena.

Com a pràctiques més elaborades, vàrem realitzar un vídeo casolà i una exposició presencial, ambdues activitats individuals i de temàtica lliure, així com un programa de ràdio en grup. Cal destacar que aquest vídeo formava part d’un intercanvi entre la Universitat de València i les Universitats de Cambridge, Oxford i Xile, i que va ser doblement enriquidor ja que ens va oferir la possibilitat d’observar com s’acull, es valora i respecta el català per aquells indrets. 

Pel que fa als resultats pràctics, personalment, tenia dificultats amb el so [ʎ], i a força de pràctica he aconseguit pronunciar-lo més fidelment i espontània; en altres companys, amb parles que ja han perdut més sons, la milloria, al llarg del curs, ha sigut més que evident. I respecte al control de la posada en escena i al llenguatge corporal,  l’evolució ha sigut molt positiva, a nivell general, i espectacular en alguns companys i companyes de classe que tenien el gran repte afegit de vèncer la timidesa.

Comptat i debatut, aquesta assignatura treballa, de manera distreta i instructiva, l’expressió oral de la llengua amb l’objectiu de superar pànics escènics i de ser capaç de comunicar amb una adequada pronunciació i de forma efectiva i empàtica, imprescindible per a la divulgació i la transmissió que qualsevol filòleg o filòloga haurà de practicar durant la seua vida laboral.

Àngela Gadea Guixot, estudiant de primer curs de Filologia Catalana

 

Com s’ha de citar aquest apunt?

Gadea Guixot, Àngela (2022): “Comunicació oral formal o de com aprendre a parlar en públic”, Blog de docència, 27-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/comunicacio-oral-formal-en-llengua-catalana-o-de-com-aprendre-a-parlar-en-public/

Comunicació oral formal , , , , ,