Un resum acadèmic realitzat amb la IA i supervisat per Jorge Bailach

Posted on 25 març, 2026 by jocama5 | Permalink 0

A continuació trobareu un resum acadèmic del documental Amado Granell, el valencià que va alliberar París (2018), de Juli Esteve, realitzat conjuntament entre la intel·ligència artificial i Jorge Bailach Merodio, estudiant de l’assignatura Retòrica, del Grau en Història (curs 2025-2026), d’acord amb les instruccions que el professor J. Àngel Cano Mateu va donar a l’alumnat de la matèria i que el públic pot trobar ací. Per raons del format del blog, però, el text no podrà seguir la majoria de les característiques de presentació demanades (interlineat 1,5, Times New Roman, text justificat, etc.).

Jorge Bailach Merodio

Resum generat per la IA

El documental retrata la figura de Amado Granell, militar nascut a València i cap de la companyia coneguda com La Nueve, formada principalment per republicans espanyols exiliats durant la Guerra Civil. Després de l’ocupació nazi de França al juny de 1940, París va estar sota domini alemany durant gairebé quatre anys. Granell, al comandament de La Nueve, va ser el primer soldat aliat a entrar en la ciutat durant la seva alliberació, un moment carregat d’emoció i esperança per la població parisenca. 

El relat del documental posa l’èmfasi no tant en les batalles generals de la Segona Guerra Mundial, sinó en el paper d’aquest valent combatent valencià i en la invisibilitat mediàtica i històrica que ha sofert la seva gesta. Tot i la seva importància, el nom d’Amado Granell i la contribució de La Nueve han estat sovint ignorats o poc reconeguts en el discurs oficial sobre la lliureació de París. 

Finalment, el documental actua com una recuperació de memòria: reivindica la figura de Granell no només com a heroi local, sinó com a peça clau en la història europea del segle XX, reflex d’unes experiències d’exili, compromís republicà i resistència que van superar fronteres. 

Resum corregit per l’estudiant

Amado Granell va ser un militar nascut a València i cap de la companyia coneguda com La Nueve, formada principalment per republicans espanyols exiliats durant la Guerra Civil. Després de l’ocupació nazi de França al juny de 1940, París va estar sota domini alemany. Granell, al comandament de La Nueve, va ser el primer soldat aliat a entrar en la ciutat durant la seua alliberació. Abans va lluitar a la guerra del Rif i a la Guerra Civil espanyola, al bàndol republicà. Es va retirar poc després de l’alliberació de París, després que els aliats recuperaren Estrasburg, i va tractar de contribuir a la substitució de la dictadura franquista per una monarquia parlamentària, actuant com a mediador entre socialistes francesos i monàrquics espanyols. Després d’haver alliberat París, la seua figura va estar sotmesa a una invisibilitat mediàtica per part tant dels francesos (als quals els interessava dir que eren d’aquesta nacionalitat els únics alliberadors de la seua capital) com del govern espanyol, degut al règim franquista. Tot i la seua importància, el nom d’Amado Granell i la contribució de La Nueve han estat sovint ignorats o poc reconeguts en el discurs oficial sobre l’alliberació de París. Tot i això, els últims anys s’ha recuperat la memòria de les seues accions gràcies a libres, pel·lícules, articles, cómics… 

Informe elaborat per l’estudiant

En primer lloc, cal prescindir de totes les referències al documental mateix que utilitza la IA, ja que a l’hora de fer un resum no és necessari fer referència a l’autor del contingut resumit o al seu format; el que importa és el contingut mateix. També cal tindre en compte que, normalment, un resum tan breu es fa amb un sol paràgraf, mentre que la IA l’havia separat en tres. A la correcció, a més d’afegir informació que no inclou el resum generat per ChatGPT, s’han agrupat els tres en un de sol. 

D’altra banda, se centra només en el tema principal del documental, l’alliberació de París per part de La Nueve, liderada pel protagonista del documental, Amado Granell, però prescindeix completament d’altres temes tractats, com el seu historial militar a la guerra del Rif i la Guerra Civil espanyola o el que va fer després de la Segona Guerra Mundial, en què caldria destacar el seu paper com a mediador entre socialistes francesos i monàrquics espanyols, amb l’objectiu d’acabar amb la dictadura franquista. 

Una altra informació a subratllar del resum produït per la IA és l’amnèsia històrica davant la figura d’Amado Granell i La Nueve, però no s’aprofundeix en els motius que portaren a francesos i espanyols a esborrar aquesta figura clau de la història contemporània dels llibres. Tampoc no s’hi esmenta cap de les fonts que en l’actualitat han recordat i han honrat les accions d’aquests republicans que van lluitar al bàndol dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, com poden ser llibres, còmics o pel·lícules. 

Detalls més xicotets també han sigut corregits, com certs aspectes que no són tan importants com per a ser inclosos al resum. Com a exemple, podem prescindir del temps que va estar França sota domini alemany, ja que per a entendre el contingut del documental no és necessària informació tan concreta. També de l’ús de paraules o expressions que poden ser considerades subjectives, com per exemple “peça clau”. 

Per últim, òbviament és necessari adaptar al text la informació afegida d’una forma cohesionada i coherent, col·locant-hi la informació que no trobem al resum de la IA juntament amb informació similar. En aquest sentit, cal seguir un fil conductor i utilitzar connectors i altres recursos lèxics i gramaticals. 

Com citar aquest article: Bailach Merodio, Jorge. “Un resum acadèmic realitzat amb la IA i supervisat per Jorge Bailach”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 25-març-2026. Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/un-resum-academic-realitzat-amb-ia-i-supervisat-per-jorge-bailach

Innovació educativa

El resum com a porta d’entrada de la IA en els treballs acadèmics

Posted on 11 març, 2026 by jocama5 | Permalink 0

Entre els objectius del PIEC “Expressió oral i escrita en temps d’intel·ligència artificial: reptes i oportunitats en l’àrea de Filologia Catalana (1a fase)”, coordinat per J. Àngel Cano i Gonçal López-Pampló, trobem, ja apuntada des del títol, la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) d’una manera crítica i ètica, és a dir, supervisada, en determinades activitats acadèmiques. En aquest sentit, una de les accions desenvolupades en l’assignatura Retòrica (34016) de 1r curs del Grau en Història –depenent del Grau en Filologia Catalana– ha consistit en la realització d’un resum d’un documental o d’una conferència disponibles a Youtube, justament, amb alguna de les eines d’IA generativa més conegudes, com ChatGPT o Gemini.

Presentamos la búsqueda de ChatGPT | OpenAI

Per aprovar l’assignatura, els alumnes han de realitzar una sèrie de treballs, entre els quals, a més d’una ressenya crítica (20%), d’una exposició (25%), d’unes activitats complementàries (15%) i d’un guió acadèmic (30%), hi ha dues fitxes tècniques que es corresponen amb el 10% de la qualificació final (5% cadascuna). Quant a la primera, que s’erigeix com la primera prova avaluable a què els estudiants s’han d’enfrontar –per a la majoria, és l’entrada al món universitari–, es tracta d’un resum sobre un article acadèmic que el professor posa en obert el mateix dia de la realització de l’activitat. Aquesta va tenir lloc el 24 de setembre a l’aula mateix. La segona fitxa, en canvi, es desenvolupa fora de l’aula i correspon a l’esmentat resum d’un documental o d’una conferència disponibles a Youtube, els enllaços dels quals es troben a l’Aula virtual des del primer dia de classe. En aquesta ocasió, la data límit d’entrega va ser el 22 d’octubre, això és, un mes després de la primera prova, de manera que el professor tinguera el temps suficient per corregir-les i explicar aquells errors més freqüents.

Respecte a l’estructura, ambdues fitxes tenien un esquema semblant:

0- Referència bibliogràfica

1- Dades tècniques

  • Autor/s / Director/s
  • Títol i subtítol (si n’hi ha)
  • Lloc de publicació i editorial / Lloc de realització
  • Any d’edició o edicions / data de realització o estrena
  • Paginació / durada

2- Resum

Pel que fa a les característiques de presentació, havien de tenir una extensió aproximada de 1.500 caràcters amb espais a ordinador (unes 200 paraules), a Times New Roman 12 i amb interlineat d’1,5; havien d’estar escrits en llengua estàndard i seguir un registre formal; havien de tenir el text justificat; havien d’incloure les dades de l’autor/a, el nom del professor i l’assignatura en la posició superior dreta; i s’havien de lliurar tant en format digital (Aula virtual) com en format paper (en mà o a la bústia).

En el cas del resum fet amb IA generativa, entraven en joc una sèrie d’instruccions. En primer lloc, els estudiants havien de demanar a ChatGPT o a Gemini un resum de 200 paraules sobre un dels documentals o les conferències del llistat. En concret, proposàvem aquest prompt: “Escriu un resum de 200 paraules sobre TÍTOL DE LA CONFERÈNCIA/DOCUMENTAL (<ENLLAÇ>) com si fora un estudiant de 1r del Grau en Història de la Universitat de València”. En tenir-lo, l’havien de copiar en la primera pàgina d’un document a ordinador.

Tot seguit, a partir de la visualització del documental o de la conferència efectuada per l’estudiant, s’havia de corregir allò que calguera del resum que ChatGPT o Gemini havia oferit. Es partia de les hipòtesis que la IA generativa podia haver posat l’èmfasi en determinats elements secundaris per sobre d’altres realment rellevants que ni tal sols s’hi havien esmentat o que donara informacions addicionals que no s’hi havien tractat. Llavors, l’estudiant havia d’apuntar i d’esmenar tots aquests aspectes.

En una segona pàgina del document a ordinador, l’alumne havia d’emplenar les dades tècniques del documental o de la conferència i afegir-hi el resum propi a partir de les correccions a la proposta plantejada per l’eina de la IA . Això era, en realitat, la segona fitxa tècnica.

No obstant això, en una tercera pàgina del document a ordinador, l’estudiant havia d’elaborar un informe de tot el procés. Podia començar, per exemple, amb aquesta introducció: “Vaig començar aquesta activitat demanant al ChatGPT/Gemini que em fera un resum de 200 paraules del documental o de la conferència TÍTOL (<ENLLAÇ>) com si fora un estudiant de 1r del Grau en Història de la Universitat de València. Com a resultat, em va donar un text que estava força bé/malament, que era molt complet / que donava informacions errònies o contradictòries / que feia molts circumloquis, i el vaig haver d’esmentar en tal aspecte o tal altre”. És a dir: havien d’assenyalar tots els canvis que havien produït al text final i, a més, justificar-los.

Amb aquesta activitat, es pretenia posar de manifest les mancances i les carències de la intel·ligència artificial, així com la seua poca fiabilitat en afegir informacions que poden ser correctes des del punt de vista històric però que no s’havien comentat als documentals o conferències. O també un estil molt repetitiu en què, malgrat arribar a les 200 paraules sol·licitades, hi ha més aviat poc de contingut temàtic. Així, tot i donar-li la font d’informació per mitjà d’un enllaç, els alumnes arribaven a la conclusió que la intervenció humana, crítica i analítica, és fonamental per completar, polir o, fins i tot, reelaborar el resum. La IA, per tant, es presenta com una eina de suport o complementària a l’esforç intel·lectual, però, en cap cas, pot substituir-lo. En pròximes entrades n’exposarem alguns resultats.

Com citar aquest article: Cano Mateu, J. Àngel. “El resum com a porta d’entrada de la IA en els treballs acadèmics”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 11-març-2026. Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-resum-com-a-porta-dentrada-de-la-ia-en-els-treballs-academics/

Innovació educativa

Recomanacions literàries audiovisuals

Posted on 12 febrer, 2026 by Gonçal López-Pampló Rius | Permalink 0

Cada vegada són més els perfils de comunicadors que recomanen llibres en xarxes socials, particularment en Instagram i Tik Tok, però també per mitjà de pòdcasts. Es tracta de persones més o menys especialitzades, vinculades al món cultural, que tracten continguts literaris de manera relativament monogràfica, en general en català, però també en altres idiomes.

Amb l’objectiu de donar a conéixer al nostre alumnat aquests perfils, hem dissenyat una activitat en el PIEC “Expressió oral i escrita en temps d’intel·ligència artificial: reptes i oportunitats en l’àrea de Filologia Catalana (1a fase)”, coordinat per Àngel Cano i Gonçal López-Pampló. Aquesta activitat no pretén només divulgar aquests perfils, sinó contribuir a desenvolupar la competència oral dels estudiants, els quals han de recomanar un llibre a partir del model que han vist en xarxes socials.

Una de les assignatures en què hem dut a terme aquesta activitat enguany és Literatura Catalana (35793). Es tracta d’una optativa de segon curs per a altres graus filològics, és a dir, és una de les “segones literatures” que poden estudiar persones matriculades en titulacions diferents de Filologia Catalana (la majoria provenen de Filologia Hispànica i Estudis Anglesos, tot i que també hi ha estudiants de Filologia Clàssica o Llengües Modernes).

Amb esperit divulgatiu, dediquem una classe a reflexionar sobre la comunicació cultural en xarxes socials, i analitzem diferents perfils de creadores i creadors de contingut que dediquen una atenció preferent als llibres, sobretot en Instagram, com ara Marta Meneu (@laprestatgeria), Ania Posada (@aniaposada), Els Bookhunters (@elsbookhunters), Laia Santís (@vidaentrellibres), Laia Díaz (@socdelletres), Blanca Noguera (@lefki.b) o Mixa (@mixa_ql). També donem a conéixer uns altres perfils que aborden temes més generals, però que de tant en tant parlen de literatura, com poden ser Ismael J. Sempere (@ismael_joan), Ana Marzal i Blay (@marzaleta), Aina Monferrer (@ainamonferrer), Fran Tudela (@cabrafotuda) o Juliana Canet (@julianacanet). Els estudiants que cursen enguany Literatura Catalana no coneixien aquests comptes, amb l’excepció dels dos últims, cosa que demostra la popularitat que han assolit.

Després d’examinar aquests perfils i els diferents estils comunicatius que representen, es dedica una altra classe a plantejar les recomanacions audiovisuals que han de preparar els alumnes. Cal dir que, en aquesta assignatura, el vídeo ha de referir-se a una de les quatre lectures obligatòries del curs: Tres poetes del Segle d’Or (Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joan Roís de Corella), Visions i cants (Joan Maragall), Dins el darrer blau (Carme Riera) o Carícies (Sergi Belbel). Com sol passar en xarxes socials, l’alumne no ha de centrar-se en el tema o en l’anàlisi crítica de l’obra, sinó més prompte en la valoració personal que en fa, amb l’objectiu de convidar a llegir-la.

En termes tècnics, el vídeo ha de durar entre un minut i mig i tres minuts i cal pujar-lo a l’aula virtual en format MP4. No es demana cap tasca d’edició específica, però sí que s’estableix el requisit que el vídeo tinga un rètol que indique el títol de l’obra comentada. Per descomptat, es valora positivament l’ús d’un model de llengua estàndard, l’aprofitament dels recursos audiovisuals i l’adaptació al llenguatge digital, sempre dins dels límits de la comunicació acadèmica. El professor no comparteix el vídeo, que és una prova d’avaluació individual i privada, però si l’alumne ho autoritza, algunes recomanacions es podran divulgar en les xarxes socials del Departament de Filologia Catalana com a mostra de les iniciatives que duem a terme. Per això, a final de curs, tornarem amb una altra entrada en què exposarem els resultats d’aquesta activitat. 

Com citar aquest article: López-Pampló, Gonçal. “Recomanacions literàries audiovisuals”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 12-febrer-2026.

Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/recomanacions-literaries-audiovisuals/

Innovació educativa

Coordinació en la realització de ressenyes crítiques en dues assignatures de primer curs

Posted on 15 juliol, 2025 by jocama5 | Permalink 0

Com a acció pensada per al PIEC «Escriptura, expressió oral i discurs audiovisual en les assignatures de l’àrea de Filologia Catalana (3a fase)» (UV-SFPIE_PIEC-3321352), que ha tingut lloc aquest curs 2024-2025, els professors J. Àngel Cano Mateu, de l’assignatura Orientació, recursos i tècniques per a la filologia catalana (83 estudiants, 1r Grau en Filologia Catalana, 1r quadrimestre) [ORTFILOCAT], i Ramon X. Rosselló Ivars, de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català (68 estudiants, 1r Grau en Filologia Catalana, 2n quadrimestre) [AiCTC], ens vam coordinar per a la realització de ressenyes crítiques, de manera que poguérem constatar les dificultats i els progressos dels estudiants de primer curs en aquest tipus de composició escrita. En el primer cas, la ressenya era sobre una obra d’un llistat ampli però tancat de lectures; en el segon, versava sobre un espectacle teatral. Així doncs, encara que l’objecte de la ressenya variava (llibre i peça teatral), el gènere discursiu, les indicacions i els criteris d’avaluació eren els mateixos.

En aquest sentit, per tal d’uniformitzar activitats, vam elaborar unes instruccions compartides que incloïen aspectes relacionats amb l’estructura visual i el format del text (tipus i mida de lletra, característiques de l’interlineat i el sagnat, l’extensió mínima i màxima); l’estructura i els continguts (l’extensió de cada paràgraf), i el tipus de text, l’estil i la correcció (més de 10 faltes equivalia a No apte). Igualment, hi vam incorporar una llista de verificació com a procediment d’autoavaluació, que els alumnes havien d’entregar en el moment de lliurar la versió final de la ressenya. A grans trets, aquestes pautes van ser pràcticament iguals. Només hi havia algunes petites diferències, com el canvi de la referència bibliogràfica del llibre per una fitxa artística de l’espectacle, o el contingut establert per als paràgrafs centrals: en l’assignatura del primer quadrimestre, el segon i el tercer estaven dedicats al resum i a la valoració crítica, respectivament; en l’assignatura del segon, al text i a la posada en escena. A més, en Anàlisi i crítica del teatre català es feia també una avaluació entre iguals.

Pel que fa a Orientació, recursos i tècniques per a la filologia catalana, la ressenya crítica tenia un pes del 20% en l’avaluació i s’havia de realitzar a mà, en horari de classe; abans d’acabar el dia, s’havia de passar a ordinador seguint les instruccions indicades, a més d’emplenar l’autoavaluació. Respecte a Anàlisi i crítica del teatre català, comptava un 10% en l’avaluació final i s’havia de redactar a mà, en horari de classe, en una primera sessió en què hi havia el comentari dels errors habituals. En una segona sessió, havien de lliurar el text en format digital, en paper, d’acord, també, amb les instruccions, i es duia a terme una revisió entre iguals de la ressenya. El lliurament de la versió final es feia en la següent classe de pràctica.

Havent exposat els criteris i els requisits, i havent comparat els resultats, en vam poder comprovar l’evolució. Acabat el primer quadrimestre, el professor J. Àngel Cano va elaborar un llistat amb una sèrie d’ítems abstrets de les correccions efectuades en la ressenya crítica, el qual va passar al professor Ramon X. Rosselló perquè hi posara èmfasi a les explicacions a l’aula. Aquest en va ser el progrés:

ORTFILOCAT AiCTC
1. Falta d’autoconsciència (autoavaluació) X X
2. Ús de la 1a persona del singular X
3. Ús d’expressions de valoració de caire escolar X
4. Realització de la introducció amb dades aleatòries X X
5. Errors de normativa X X
6. Pocs recursos sinonímics X X
7. Ús de paràgrafs-frase X
8. Problemes de cohesió i connexió X X
9. No aplicació de les convencions ortotipogràfiques X X
10. Ús de la intel·ligència artificial X X

És a dir, a excepció de l’ús de la 1a persona del singular (en detriment de fórmules més impersonals, com la 1a persona del plural o la 3a persona del singular) i d’expressions de valoració de caire escolar («m’agrada», «no m’agrada», «em sembla avorrit»…), o de l’elaboració de paràgrafs-frase, molt habituals en la ressenya del primer quadrimestre, però gairebé absents en la d’Anàlisi i crítica del teatre català, la resta de dinàmiques s’hi van mantenir en major o en menor mesura. Per un costat, hi va continuar la falta d’autoconsciència a l’hora d’emplenar la fitxa de l’autoavaluació: en ambdues assignatures, vam trobar casos de falta de correspondència entre la resposta donada i la realitat (per exemple, hi havia qui marcava que la seua ressenya tenia quatre paràgrafs, però després ens en trobàvem més), o estudiants que, directament, no l’havien realitzada. Per un altre, els errors de normativa, la mancança de recursos lèxics i de connectors, la no aplicació de les convencions ortotipogràfiques (sagnats desiguals, textos sense justificar, tipus i mida de lletra incorrectes…), així com els problemes d’expressió que se’n derivaven, van recórrer de manera constant moltes de les ressenyes. Igualment, van seguir apareixent dades aleatòries al voltant del llibre o de l’espectacle teatral, a més d’altres d’inventades: fils argumentals falsejats, personatges i noms d’actors que no existeixen, etc. Tot plegat, al capdavall, símptoma i sospita que l’ús de la intel·ligència artificial no va minvar en absolut d’una activitat a l’altra.

En conjunt, aquests aspectes, tant els positius com els millorables, ens obliguen a adoptar unes propostes de millora. En primer lloc, vist que, en general, la majoria dels errors habituals recopilats s’han continuat produint, convé reforçar-los al document d’instruccions i als comentaris d’aula. També cal incidir en la importància de la realització conscient i correcta de l’autoavaluació; no pot ser que hi haja estudiants que ni tan sols la facen o d’altres que, tot i fer-la, no en corregisquen els errors. Per últim, de cara al pròxim curs, i, en el marc d’un nou PIEC –«Expressió oral i escita en temps d’intel·ligència artificial: reptes i oportunitats en l’àrea de Filologia Catalana (1a fase)», curs 2025-2026–, introduirem, com a part del procés de realització, l’ús de la IA generativa com a eina d’assistència d’edició i revisió de la versió final de la ressenya. Els resultats, però, els exposarem en futures entrades del blog, amb el clar objectiu d’intentar millorar la competència escrita entre els estudiants de primer curs.

Com citar aquest article: Cano, J. Àngel i Ramon X. Rosselló. “Coordinació en la realització de ressenyes crítiques en dues assignatures de primer curs”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 15-juliol-2025.

Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/coordinacio-en-la-realitzacio-de-ressenyes-critiques-en-dues-assignatures-de-primer-curs/

Anàlisi i crítica del teatre català, Orientació recursos i tècniques per a la filologia catalana ,

Escena teatral escrita per José Belmonte, Elena Gonzalo i Noèlia Sánchez

Posted on 3 juliol, 2025 by Ramon X. Rosselló Ivars | Permalink 0

A continuació trobareu una escena escrita per José Belmonte Villarroya, Elena Gonzalo Almodóvar i Noèlia Sánchez Martorell, estudiants de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del Grau en Filologia Catalana (curs 2024-2025). Per a fer aquesta activitat han seguit les instruccions que el professor dona a l’alumnat de l’assignatura: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-escena-teatral/.

ATENCIÓ: En aquesta escena, per raons del format del blog, no hi ha el sagnat propi dels textos teatrals.

 

Belmonte Villarroya, José

Gonzalo Almodóvar, Elena

Sánchez Martorell, Noèlia

 

UN SOPAR HABITUAL

 

PERSONATGES

ANTONI

MARIA

ANA

 

L’acció se situa a Alzira l’any 2025.

Antoni i Maria són un matrimoni adult. Ell té 53 anys i ella, 45. Es troben al menjador de la seua casa, decorat de manera moderna amb pintures d’artistes de renom, és un espai obert en què s’integra la cuina a la part dreta. Són les 21 hores d’un dimecres i, al centre de l’estança, hi ha una gran taula on el sopar està servit. A l’esquerra de l’escenari, l’accés principal del pis. Antoni seu a l’extrem esquerre de la taula, on hi ha plànols de la seua feina. Parla per telèfon. Maria es troba a l’altre extrem de la taula, asseguda, sopant. Encara no s’ha llevat el davantal, que està tacat.

ANTONI (parla en veu alta): Això no pot ser! Ja s’han endarrerit massa els permisos d’obra i això farà que augmenten els costos! (Silenci) Ja, ja… però no podem esperar més. Demà de matí haurem de parlar amb el delegat d’urbanisme, que em deu alguns favors. (Silenci. Maria fa gestos amb intenció que acabe la conversa. Antoni respon amb el dit damunt dels llavis). Ah! I per cert… m’ha trucat el promotor i m’ha dit que tots els pisos estan ja venuts, de manera que espabila! (De nou, Maria fa gestos assenyalant el plat. Antoni pega un bufit de molèstia) Bé, apanya’t la vida, però demà açò ha d’estar solucionat i no vull saber res més (Penja el telèfon).

MARIA (parla en veu baixa): Ja era hora…

ANTONI: Has dit alguna cosa?

MARIA: No, el de sempre… Ha passat alguna cosa?

ANTONI (imitant el to de Maria): No, el de sempre…

 

Silenci. Antoni comença a sopar.

 

MARIA: T’agrada la sopa?

ANTONI: Sí, però està freda.

 

Silenci.

 

MARIA: Este matí m’ha telefonat Joan, m’ha dit que vindrà per falles. He pensat que podríem fer alguna cosa junts els tres, com fèiem abans.

ANTONI (amb indiferència): El què?

MARIA: No sé, veure la mascletà, anar a dinar junts… 

ANTONI (impassiu): D’acord.

 

Silenci.

 

MARIA: Ah, per cert! Fem la representació de l’obra el pròxim dissabte, Ana i jo estem molt il·lusionades. Vaig agafar una entrada per a tu, hi vindràs?

ANTONI (visiblement molest): Ana, Ana… sempre amb Ana a la boca…

MARIA: Hi vindràs o no?

ANTONI: Ja t’ho diré més endavant.

MARIA: Com que més endavant? És este dissabte t’estic dient.

ANTONI: I jo t’estic dient que t’ho diré més endavant.

 

Silenci. Maria acaba de sopar i comença a desparar taula. Es dirigeix cap a la cuina amb els plats. Sona el telèfon de Maria. S’acosta a un racó de la cuina per respondre. És Ana, veïna de Maria i companya seua de teatre. Té 40 anys, fadrina.

 

MARIA (tensa, però contenta): Hola! Passa alguna cosa?

ANA (off): No res, simplement m’abellia parlar amb tu, ha sigut un dia complicat.

MARIA (continua tensa): T’avise que no podré parlar massa estona, però conta’m.

ANA (off): Ens escolta?

MARIA (mira de reüll cap al saló i s’assegura que Antoni continua sopant): No.

ANA (off): Tinc ganes de veure’t.

MARIA (li dona l’esquena al menjador i, abaixant la veu i cobrint-se amb la mà la boca): Jo també. (Silenci). Ha passat alguna cosa a l’institut? Tenies reunió, veritat?

ANA (off): Sí, però no et preocupes. No ha passat res greu, ja et contaré quan quedem.

MARIA: Demà vindràs a l’assaig?

ANA (off): Sí. (Amb to dubtós) He pensat que podríem anar a sopar juntes dissabte, després de l’obra.

MARIA: No sé, Ana, no ho veig clar…

 

Antoni, en escoltar en nom d’Ana, es gira enrabiat cap on es troba Maria.

 

ANTONI: Què fas parlant amb Ana? No són hores de molestar…

MARIA (amb un to més elevat que de costum): Deixa’m tranquil·la.

ANTONI: No em parles així.

 

Antoni i Maria es miren enrabiats des de la distància.

 

MARIA (mantenint la mirada en els ulls d’Antoni): Sí, sopem juntes dissabte. Reserv/

ANTONI (s’alça de la taula en direcció a la cuina alhora que interromp Maria): Com que sopes amb Ana dissabte?

 

Maria se separa el telèfon de l’orella, no respon al telèfon ni tampoc a les paraules d’Antoni. Continua dreta i amb el telèfon a la mà. Es troba al racó de la cuina amb la mirada perduda i amb les cames tremoloses.

 

ANA (off): Maria, què passa?

ANTONI: Contesta’m, joder!

ANA (off): Maria?

ANTONI: Però què et passa, hòstia? Mira que eres rara.

ANA (off): Estàs bé?

MARIA (tremolant): Ana i jo…

ANA (off): Contesta’m, per favor. Pots fer el favor de contestar-me?

ANTONI (cridant): Ana i tu què!?

ANA (off): Estic de camí. Què passa? M’estàs preocupant. Si no em contestes de seguida pujaré a ta casa.

MARIA (tremolant): Ana i jo…

ANTONI (cridant):  Què!?

 

Antoni agafa el telèfon de Maria i el llança a terra. Sona el timbre. Maria no es mou, continua al racó de la cuina. Antoni va cap a la porta. Els seus passos són ràpids, plens d’ira. Sona el timbre una segona vegada.

 

ANTONI (cridant): Ja va!

 

Antoni obri i es troba amb Ana. En veure-la, Maria s’acosta, però es queda darrere d’Antoni. Ana no es mou, roman al marc de la porta. Tots tres resten en silenci.

 

ANA (decidida): Maria i jo som parella.

 

Fosc final.

 

Belmonte Villarroya, José, Gonzalo Almodóvar, Elena i Sánchez Martorell, Noèlia (2024): «Escena teatral escrita per José Belmonte, Elena Gonzalo i Noèlia Sánchez», Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, 03-07-2025. Enllaç: <https://dfcdocencia.blogs.uv.es/escena-teatral-escrita-per-jose-belmonte-elena-gonzalo-i-noelia-sanchez/>

 

Anàlisi i crítica del teatre català