Crítica teatral escrita per Adrián Martí

A continuació trobareu una crítica teatral escrita per Adrián Martí Marcilla, estudiant de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau de Filologia Catalana (curs 2023-2024). Per a fer aquesta crítica ha seguit les instruccions que el professor dona a l’alumnat de l’assignatura <http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/09/25/com-escriure-una-critica-teatral/>

ATENCIÓ: En aquesta crítica, per raons del format del blog, el text no està justificat i no hi ha sagnat per als paràgrafs (sí que hi ha separació entre paràgrafs).

«BUSCA L’ORONETA…»

Adrián Martí Marcilla

L’oroneta

Autor: Guillem Clua. Intèrprets: Pilar Almeria, Bruno Tamarit. Escenografia: Eva Fernández. Il·luminació: Jordi Carcelén. Vestuari: Isabel Requena. Direcció: Joan Peris. Producció: Companyia Teatre Micalet. Teatre Micalet (València), 25 d’abril de 2024.

L’oroneta és una punyent obra del dramaturg català Guillem Clua que s’inspira en l’atac terrorista contra un bar gai d’Orlando, als Estats Units, l’any 2016. El text original en castellà (La golondrina) fou estrenat l’any següent a Londres, i des de llavors ha estat traduïda, editada i representada a nombrosos països del món. Aquesta funció s’emmarca en la primera producció valenciana del drama, dos anys després que s’estrenara en la nostra llengua a La Villarroel de Barcelona. Sobre aquella versió en català oriental només s’han adaptat algunes formes verbals a la varietat valenciana i el propi títol, que era L’oreneta en la producció catalana.

L’acció, desenvolupada en una única escena, té lloc a la casa de la senyora Amàlia (Pilar Almeria), una professora de música a qui ha acudit Ramon (Bruno Tamarit) per tal de rebre’n lliçons de cant. Tot i fallar la prova de nivell, aquest aconsegueix convéncer-la explicant-li que s’ha compromés a cantar una cançó —que dona nom a l’obra— al funeral de sa mare, recentment morta en un accident de trànsit. A través d’una llarga, dura i colpidora conversa sobre el fill d’Amàlia, Dani, que és mort, descobrim una història molt diferent, d’un dol compartit pels dos que encara no s’ha tancat, i se’ns força a reflexionar sobre temes com l’amor, la pèrdua i l’odi, particularment de signe homòfob, i com aquest és tractat per la societat i pels mitjans de comunicació. També, en definitiva, sobre què ens fa humans. Enmig de la commovedora història, però, no falten moments d’humor que fan més amé l’espectacle.

L’actuació i direcció d’aquesta producció és magnífica i ajuda a transmetre a l’espectador els sentiments del text. Elements com l’escenografia o el vestuari no són gens elaborats, però perquè no necessiten ser-ho. En aquesta representació pren més relleu el que es diu (i com es diu) que no la roba o l’espai. Com que l’obra té lloc —se sobreentén— al voltant de l’any 2017 i els personatges són comuns, l’estètica i el vestuari no criden l’atenció. L’espectacle tampoc no demana un ús considerable de la il·luminació, si bé el canvi de llum en el moment final de la representació li atorga un caràcter molt més íntim i acord amb l’acció que hi té lloc. La música, en canvi, pren un paper destacat, si bé en certa manera secundari: el títol L’oroneta, al cap i a la fi, fa referència a la cançó  —que, si bé, compta amb lletra de l’autor, ha estat musicada per l’actor coprotagonista—. La sentim en dues ocasions: enmig de la lliçó de cant (Amàlia al piano) i al final, enregistrada, en versió orquestral de Josep Francesc Almeria.

L’oroneta és una obra preciosa, però sobretot necessària. La història que a poc a poc anem descobrint a mesura que es desenvolupa l’acció ens porta a reflexionar i meditar profundament sobre temes que hem de tenir molt presents en el nostre dia a dia. La producció de la CTM, en la nostra llengua, hi contribueix de forma molt positiva, i la sobrietat de la representació certament hi ajuda: una funció molt recomanable.

Martí Marcilla, Adrián (2024): «Crítica teatral escrita per Adrián Marcilla», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 21-06-2024. Enllaç: <https://dfcdocencia.blogs.uv.es/critica-teatral-escrita-per-adrian-marti/>

Sobre el blog

Connexió (asíncrona) Leeds-València (I): “A la lluna de –l’altra– València”

J. Àngel Cano Mateu

1. Introducció

El curs 2022-2023, a la University of Leeds (Regne Unit), en col·laboració amb el projecte d’innovació docent “Escriptura, expressió oral i discurs audiovisual en les assignatures de l’àrea de Filologia Catalana”, del Grup Consolidat d’Innovació Docent GESOLCAT de la Universitat de València, vam treballar la comprensió i l’expressió orals en l’assignatura Catalan Language and Culture 2 (SPPO2595/2596) a partir de la realització d’una unitat didàctica (UD) titulada “A la lluna de –l’altra– València”. El grup estava compost per 6 estudiants anglesos amb un nivell A2 segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), que, en acabar el curs, havien d’assolir un B1. Pel que fa a la temporització, la UD estava pensada per a 5 sessions de 90 minuts del mes de maig, això és, a finals del segon quadrimestre. La metodologia era de tipus contextual i estava basada en l’aprenentatge col·laboratiu. El fil temàtic que recorria les diverses activitats era el descobriment de la València del poble enfront de la València de postal.

2. Continguts

Quant als continguts, en vam considerar quatre, enfocats a la tasca final:

– Descobriment de la ciutat de València com una de les capitals referents dels Països Catalans.

– Desenvolupament en un context real: situació, planificació i organització de la visita a un poble o una ciutat.

– Localització en un espai concret (ús d’adverbis de lloc, demostratius, preposicions i locucions preposicionals, estructures lingüístiques espacials…).

– Repàs i reforç dels verbs de valoració i d’opinió, i de moviment, així com del futur simple.

– Tasca final: realització d’una exposició oral sobre la planificació i l’organització d’un cap de setmana a valència.

3. Objectius

Respecte als objectius, els vam dividir entre els generals i els específics:

a) Generals:

– Conèixer la geografia, la cultura, les tradicions, la història, etc., dels Països Catalans.

– Oferir a l’alumnat estratègies per a situar-se en l’espai i planificar la visita a un poble o a una ciutat.

– Treballar la producció oral.

b) Específics:

– Conèixer els espais més emblemàtics de València, així com diferents aspectes socioculturals, històrics o literaris.

– Aprendre les expressions per saber situar-se en l’espai i orientar-s’hi.

– Treballar el lèxic propi de la ciutat: oficis, esports, festes, tradicions…

– Realitzar una exposició oral basada en l’organització d’un cap de setmana a València.

4. Activitats

Pel que fa a les activitats pensades per a les quatre primeres sessions, vam pretendre que foren molt variades. Així, en la primera sessió, a més de contextualitzar la UD i explicar-ne la planificació, vam proposar que els estudiants feren una pluja d’idees per comprovar quins llocs de referència o d’interès turístic coneixien de la ciutat de València. Per a la nostra sorpresa, no en van saber dir cap, de manera que vam passar a una alternativa, que consistia a unir el nom dels llocs de referència o d’interès turístic amb les imatges proposades. Tot seguit, els van haver de localitzar en un mapa assenyalant-los amb color blau. A continuació, vam passar a la lectura i escolta de la cançó “La vida sense tu”, d’Obrint Pas, i la visualització del videoclip. La finalitat era que seleccionaren el vocabulari específic i que anotaren les referències de la ciutat, així com les personalitats i els col·lectius que hi apareixien.

Per a la segona sessió, vam seguir en la mateixa línia i vam fer el mateix amb la cançó “Camals mullats”, de La Gossa Sorda, i el videoclip a càrrec del grup Meteor. Després, tenint ja un llistat considerable d’espais i indrets valencians, havien d’assenyalar-los al mapa amb color roig. Aqueta sessió, però, estava pensada per a introduir i explicar el poeta Vicent Andrés estellés a partir de la lectura (i escolta) d’“Els amants” i “Assumiràs la veu d’un poble”, i de la recomanació de l’entrevista de Josep Maria Espinàs al poeta.  Abans d’acabar, vam llegir entre tots el poema “Cos mortal”, que ens va servir per explicar el context sociolingüístic i polític del franquisme al País Valencià.

La tercera sessió, la vam ocupar amb la visualització de la pel·lícula Cos mortal (2009), de Carles Chiner i Antoni Sendra. Mentre la véiem, els alumnes havien d’anotar les referències espacials, culturals, històriques i literàries que hi apareixien. En la quarta, ens vam dedicar a comentar en grup la pel·lícula i a repassar lèxic, així com a realitzar activitats d’omplir buits o de relacionar conceptes per comprovar que havien quedat clares les explicacions sobre situar-se a l’espai. També vam explicar com orientar-nos i com arribar d’un lloc a un altre sobre el mapa de la ciutat de València

Finalment, la cinquena sessió, la va ocupar la tasca final: les exposicions dels estudiants. Aquestes exposicions havien de durar entre 4 i 5 minuts. Com a indicacions, només els vam dir que havien d’iniciar el viatge des de l’Estació del Nord un divendres al migdia i que havien de marxar-ne un diumenge a la vesprada, en l’època de l’any que ells decidiren. També que havien d’incloure quins llocs visitarien, on es quedarien a dormir, on anirien a menjar i quins menjars tradicionals tastarien, etc. Podien emprar powerpoint o altres programes semblants, però no tenien permès llegir.

Com a exemple, tenim la diapositiva inicial del treball de l’estudiant Anna Baranowski, que va decidir centrar la visita a València durant un cap de setmana de Falles.

5. Avaluació

Aquesta activitat valia un 15% sobre la nota final; formava part d’un portafoli d’activitats que, en total, comptava un 45%. A l’hora de puntuar-la, vam utilitzar una graella adaptada al sistema d’avaluació britànic, que té una puntuació sobre 100, i en què es pot aprovar amb un 40 (“Third – Satisfactori”), tot i que és motiu de desprestigi. D’acord amb aquest, vam tenir en compte cinc ítems: la Reflexió i el contingut (25%), la Coherència i la cohesió (20%), la Pronunciació (15%), la Gramàtica (20%) i el Vocabulari (20%). A tall d’exemple, hi afegim la graella de l’alumna esmentada, que va obtenir un 62 (“2.1. – Molt bé”).

6. Conclusions

Al nostre parer, amb aquesta UD, formada per activitats teoricopràctiques i individuals i grupals, vam poder treballar les 4 habilitats comunicatives, amb un especial èmfasi en la producció oral, que era la finalitat perseguida. A més, vam poder explicar píndoles culturals. La realització d’una tasca final basada en l’organització d’una visita a València va permetre millorar les destreses i les competències per mitjà de l’experiència, de manera que es va assolir el propòsit de conjuminar coneixements socioculturals, històrics i literaris de la ciutat de València amb els coneixements de la llengua pròpia del territori. Quant al resultat, podríem dir que la satisfacció va ser moderada, ja que dels 6 alumnes, 4 van seguir les pautes marcades.

Com citar aquest article:

Cano, J. Àngel (2024): “Connexió (asíncrona) Leeds-València (I): ‘A la lluna de –l’altra– València'”. Blog de docència, Departament de Filologia Catalana, 06/06/2024.

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/connexio-asincrona-leeds-valencia-i-a-la-lluna-de-laltra-valencia/

Català llengua estrangera

Tota pedra fa paret. Crònica de la jornada d’innovació docent del projecte GESOLCAT

El 23 de maig d’enguany ha tingut lloc la jornada “Innovació docent, expressió oral, escrita i audiovisual en les assignatures de l’àrea de Filologia Catalana”. Es tracta d’una activitat promoguda pel Grup Consolidat d’Innovació Educativa GESOLCAT i el Projecte d’Innovació Educativa Consolidat GCID23_2585499 (SFPIE), coordinat per Carme Gregori i Gonçal López-Pampló, amb la participació de diferents professors del Departament de Filologia Catalana i d’altres universitats internacionals.

La jornada, celebrada a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, tenia com a primer objectiu compartir amb el conjunt de la comunitat universitària els resultats d’algunes de les accions realitzades en el projecte esmentat. A això se sumava un segon propòsit, no menys important: contribuir al coneixement d’altres estratègies d’innovació, en particular pel que fa a l’activitat dels altres projectes d’innovació educativa vinculats al Departament de Filologia Catalana. En definitiva, la jornada havia de servir com a espai de trobada, debat i aprenentatge al voltant de totes aquestes iniciatives.

La professora Gemma Lluch i el professor Ramon X. Rosselló van pronunciar la conferència inaugural, en què van presentar els antecedents de la innovació docent en el Departament de Filologia Catalana. Aquest exercici de memòria va servir com a reconeixement de la faena feta durant els darrers vint anys, amb un marcat sentit de coherència i continuïtat.

A continuació hi hagué dues sessions de comunicacions, en les quals es presentaren accions vinculades al projecte referit. Els professors Xavier Hernàndez i Gonçal López-Pampló parlaren de l’aplicació de les rúbriques d’avaluació, Carme Gregori i Miquel Nicolàs exposaren els resultats d’un viatge acadèmic, Raquel Casesnoves presentà treballs audiovisuals sobre llengües minoritzades i Ramon X. Rosselló explicà com les lectures dramatitzades serveixen com a vincle entre diferents assignatures del Grau en Filologia Catalana. Els professors Maria Saiz i Ricard Herrero, que no formen part del projecte, van compartir dues iniciatives d’allò més interessants: d’una banda, un joc de rol per a treballar l’expressió oral i, de l’altra, una adaptació dels teclats virtuals per a la integració de persones amb diversitat funcional.

Després d’una pausa a migdia, es reprengué la sessió amb dues comunicacions que exposaren el treball dut a terme per part de les universitats estrangeres participants en el projecte, una dimensió que havia avançat el professor Àngel Cano en la seua comunicació del matí, la qual tractava sobre la col·laboració amb la University of Leeds. La professora Ares Llop presentà els resultats d’un projecte audiovisual interuniversitari amb la University of Cambridge, mentre Moisés Llopis s’encarregà de descriure una proposta didàctica per als estudiants de la Universidad de Chile.

El tram final de la jornada es va dedicar a presentar diferents iniciatives vinculades a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. Així, el professor Sergio Maruenda va exposar les línies mestres de l’aliança europea d’universitats FORTHEM i, en particular, el seu lab sobre multilingüisme. Al seu torn, Jesús Jiménez, Vicent J. Escartí, Rafael Roca i Antonio Constan van donar a conéixer el treball dels diferents projectes d’innovació del Departament de Filologia Catalana, alguns de consolidats i d’altres d’incipients.

La jornada va concloure amb un debat en el qual es recapitularen les idees principals que es podien identificar, de manera transversal, en totes les intervencions del dia. En primer lloc, es va destacar la necessitat de dialogar i conéixer-nos, d’establir ponts per a aprendre els uns dels altres, amb sentit crític però sense deixar d’estar satisfets per la faena feta. En segon lloc, es va subratllar el canvi de paradigma educatiu que ha propiciat la consolidació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i l’impuls subsegüent que ha rebut la innovació educativa, amb diferents fites que desemboquen en les convocatòries de projectes i el reconeixement de grups de treball per part del Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa, sobretot a partir de 2017. En tercer lloc, pel que fa als objectius concrets del grup GESOLCAT, organitzador de la jornada, es va posar l’accent en la importància de les competències com a element vertebrador de la docència, que permet planificar millor les classes i l’avaluació. La producció de textos orals i escrits, per mitjà de diferents activitats, permet que l’alumne guanye protagonisme, reflexione sobre el procés d’aprenentatge i prenga consciència de les diferents dimensions d’ús de la llengua. Els exemples que es van aportar, cadascun amb la seua idiosincràsia, demostren que aquests enfocaments permeten obtindre resultats clars i encoratjadors, que es poden mesurar i compartir d’acord amb paràmetres objectivables, sempre amb prudència i esperit crític i de millora.

Carme Gregori i Gonçal López-Pampló

Com citar aquest article:

Gregori, Carme; López-Pampló, Gonçal (2024). “Tota pedra fa paret. Crònica de la jornada d’innovació docent del grup GESOLCAT”. Blog de docència, Departament de Filologia Catalana, 24/05/2024

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/tota-pedra-fa-paret-cronica-de-la-jornada-dinnovacio-docent-del-projecte-gesolcat/

Innovació educativa

Lola Anglada i El més petit de tots

Lola Anglada (1937). El més petit de tots. Sabadell: Edicions del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. 

[Edició actual: 2022, Libros del zorro rojo]

El llibre de Lola Anglada, El més petit de tots, publicat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya és una de les obres que analitzem en l’Assignatura de Cultura i Literatura per a Infants i Joves en català. 

A continuació, presentem el resultat del treball que hem fet a classe.

La primera presentació oral sobre l’obra és dels estudiants Carlos Ribera, Izan Martínez i Gisela Maria Jerez Ragel.

 

La segona, de Roser Ferrer, Jordi Castelló i Ainhoa Tormo.

 

I la tercera de Laura Garcia i Irene Garrido.

Cultura i literatura per a infants i joves en català

RECURSOS SOBRE #Enric_Valor

Informació #Enric_Valor

Enric Valor. Enllaç

Enric Valor. Enllaç

  • L’entrada del lloc web enciclopèdia.cat proporciona informació important sobre l’escriptor de Castalla i destaca les seues obres més rellevants, premis i biografia.

Enric Valor, doctor honoris causa

Enric Valor. Enllaç

  • Entrada sobre l’autor del lloc web RondallaNet que elogia la figura d’Enric Valor com a persona, però sobretot per la seua gran tasca cap a la llengua des de molt àmbits com les rondalles, les novel·les o la gramàtica, entre altres. També, s’hi inclou una bibliografia i els premis i guardons.

 

Estudis #Enric_Valor

Ferrando, À.Ll. (2016): «La música en les Rondalles valencianes d’Enric Valor». Ítaca. Revista de Filologia

Lluch, G. (2011): «L’adaptació de les rondalles al lector infantil: un text, altres finalitats», dins G. i J.M. Baldaquí (Edició a cura de): Nova reflexió sobre l’obra d’Enric Valor. Alacant: IIFV, pp. 75-94.

Lluch, G. (2010). «Les lectures de les Rondalles d’Enric Valor», dins Verònica Cantó Doménech, Vicent Brotons Rico i Òscar Pérez Silvestre (eds.) Enric Valor. El valor de les paraules. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua. p. 61-71.

«La vigència de les rondalles d’Enric Valor », GemmaLlluch Blog

 

Recursos audiovisuals #Enric_Valor

Enric Valor – Homenatges, À Punt, 2018. Documental

Enric Valor, la Memòria d’un País, TV3, 1992. Documental

Enric Valor. El valor de les paraules, Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2015. Documental

 

Rondalles Valencianes #Enric_Valor

Guia rondalles. Enllaç

Catacric, catacrac. Enllaç

  • Adaptació audiovisual destinada al públic infantil de les rondalles meravelloses. L’hem analitzada a classe i destaquem l’acta qualitat del treball realitzat per Zootropo Studio para À Punt 

En Ric Rap Rondalles

  • Adaptació a ritme de rap de les rondalles d’Enric Valor. Enllaç

 

Entrada elaborada pels estudiants de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana. 35411, curs 2023-2024.

 

Cultura i literatura per a infants i joves en català