Parlar no és una tasca senzilla i, menys encara, fer-ho en contextos formals. No podem concebre la formació filològica sense parar atenció a com planificar i desenvolupar discursos orals formals, per a la qual cosa el grau de Filologia Catalana de la Universitat de València destina una assignatura a posar-ho en pràctica. Enguany hi hem treballat tots els aspectes que configuren l’elaboració i l’elocució d’un discurs oral, no només la preparació del text pròpiament, sinó també com millorar els aspectes corporals com la postura, la veu, el volum o el ritme.
Tot amb tot, un element central de l’assignatura ha estat la pràctica i l’anàlisi de l’estàndard oral. D’entrada, podem pensar que l’estàndard és només una qüestió que cal tindre en compte a l’hora d’escriure qualsevol peça lingüística, però, si volem tindre cura dels nostres textos orals i alhora poder avaluar els dels altres, hi hem de parar bastant atenció.
És clar que la millor manera de comprovar si hem adquirit els coneixements necessaris és usar-los com a eina d’anàlisi i avaluació de produccions textuals alienes. És per això que una les pràctiques estava destinada a valorar l’adequació d’un text oral real tot tenint en compte el dialecte en què s’emmarca i les prescripcions normatives. En aquest sentit, els mitjans de comunicació són el calaix de sastre idoni per a trobar una bona pila de textos orals formals.
Els programes de ràdio són un bon exemple a analitzar perquè es tracta de textos que poden donar pas a la improvisació però sense abandonar el registre formal. Aquest tret, propi dels textos orals formals, posa de manifest el coneixement de l’estàndard oral de l’emissor. Així doncs, partint de les prescripcions de les obres normatives principals, hem analitzat els aspectes normatius del vocalisme i del consonantisme, en el meu cas, del dialecte valencià, com ara la pronúncia oberta de les vocals tòniques e i o; la pronúncia en /a/ de les e àtones inicials en els grups em-, en– i es-; la pronúncia de les sibilants alveolars sonores o la pronúncia de la j en el grup -jec- com a semivocal, entre d’altres.
Si voleu llegir el treball que jo vaig fer en què analitze un locutor de la ràdio d’À Punt, podeu accedir al repositori Roderic i el trobareu ací.
El treball ha resultat del tot satisfactori per diversos motius. Saber analitzar textos que no hem produït convida a reflexionar si nosaltres ens ajustem a l’estàndard en les nostres produccions i, d’altra banda, com a filòlegs, ens ha permés posar-nos en la pell dels assessors lingüístics i correctors que ajuden els professionals dels mitjans de comunicació a treballar amb un model de llengua adequat al registre.
Fet i fet, l’experiència d’aprendrea través de l’anàlisi i la reflexió pràctiques resulta un treball ben productiu quant a l’adquisició del contingut, atès que ens permet aprendre amb una mirada crítica.
Carlos Martínez Asensi, estudiant de primer curs de Filologia Catalana
Com s’ha de citar aquest apunt?
Martínez, Carlos (2022): “Com podem treballar l’estàndard oral?”, Blog de docència, 28-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-podem-treballar-lestandard-oral/
Un cop aterrats a la universitat, quan ja havíem posat fil a l’agulla i se’ns havia alleugerit la poreta que implica tot allò desconegut, en el segon quadrimestre vàrem descobrir l’assignatura de Comunicació oral formal en llengua catalana. Personalment, trobe que és una disciplina fonamental a l’hora d’assolir les aptituds necessàries per tal de saber transmetre la formació obtinguda i arribar, de la millor manera possible, al receptor corresponent en cada context.
Mitjançant l’estudi de les diferents dimensions de la llengua oral, l’assignatura té com a objectiu principal la formació d’un bon orador. Així, l’ortologia, la fonètica, l’expressió oral, l’argumentació, l’exposició, el llenguatge corporal, l’elaboració d’un discurs, les tècniques d’elocució o la planificació, són alguns dels aspectes que es treballen a l’aula i que l’alumnat hem d’aplicar en activitats pràctiques diverses.
En eixe sentit, durant el curs hem realitzat exercicis, al meu parer molt eficients, centrats tant en les característiques dels sons de la llengua com en aspectes de caràcter interpretatiu. D’aquesta manera, i per tal de millorar el llenguatge oral, s’han fet lectures fonètiques i expressives, incidint en aquells sons del català que impliquen més dificultat per a alguns parlants, com ara [z], [ʤ], [ɛ́], [ɔ́]. D’altra banda, també hem realitzat les tan temudes exposicions oralsimprovisades que, junt a les estratègies comunicatives adquirides en la conferència-taller de Fani Grande, ens han fet veure la importància del nostre llenguatge corporal i han contribuït, de forma significativa, en la millora de la nostra posada en escena.
Com a pràctiques més elaborades, vàrem realitzar un vídeo casolà i una exposició presencial, ambdues activitats individuals i de temàtica lliure, així com un programa de ràdio en grup. Cal destacar que aquest vídeo formava part d’un intercanvi entre la Universitat de València i les Universitats de Cambridge, Oxford i Xile, i que va ser doblement enriquidor ja que ens va oferir la possibilitat d’observar com s’acull, es valora i respecta el català per aquells indrets.
Pel que fa als resultats pràctics, personalment, tenia dificultats amb el so [ʎ], i a força de pràctica he aconseguit pronunciar-lo més fidelment i espontània; en altres companys, amb parles que ja han perdut més sons, la milloria, al llarg del curs, ha sigut més que evident. I respecte al control de la posada en escena i al llenguatge corporal, l’evolució ha sigut molt positiva, a nivell general, i espectacular en alguns companys i companyes de classe que tenien el gran repte afegit de vèncer la timidesa.
Comptat i debatut, aquesta assignatura treballa, de manera distreta i instructiva, l’expressió oral de la llengua amb l’objectiu de superar pànics escènics i de ser capaç de comunicar amb una adequada pronunciació i de forma efectiva i empàtica, imprescindible per a la divulgació i la transmissió que qualsevol filòleg o filòloga haurà de practicar durant la seua vida laboral.
Àngela Gadea Guixot, estudiant de primer curs de Filologia Catalana
Com s’ha de citar aquest apunt?
Gadea Guixot, Àngela (2022): “Comunicació oral formal o de com aprendre a parlar en públic”, Blog de docència, 27-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/comunicacio-oral-formal-en-llengua-catalana-o-de-com-aprendre-a-parlar-en-public/
Una de les activitats pràctiques més interessants i innovadores per a l’alumnat de l’assignatura Comunicació oral formal en llengua catalana, impartida al curs 2021-2022 pel professor Andreu Sentí, ha estat la gravació d’un vídeo per a estudiants de català com a llengua estrangera (CLE) de tres universitats d’arreu del món. Una proposta, sens dubte, gens tradicional que va sorprendre molts companys en el moment d’explicar el pla de treball a seguir.
La proposta tractava, doncs, d’elaborar un vídeo al voltant dels 4 minuts de durada i de temàtica lliure, això sí, relacionada amb la cultura dels Països Catalans. El treball no només quedava reduït a l’arxiu final, sinó que incloïa tot el procediment de preparació: la pluja d’idees, la selecció d’informació, l’elaboració del guió, els assaigs i l’enregistrament, entre altres de les tasques dutes a terme.
Una activitat que a primer cop d’ull semblava senzilla, va augmentar el grau de complexitat i de dificultat a mesura que ens adonàvem que no estem gens acostumats a adreçar-nos a gent no-nadiua i molt menys mitjançant vídeos en diferit. Aquesta presa de consciència pel que fa a l’especificitat del públic, ens alertava que el discurs a elaborar havia d’ésser determinat i adequat al nivell lingüístic dels aprenents, per exemple, amb una bona elocució i sense emprar força lèxic de difícil comprensió.
Així, després de treballar a les sessions pràctiques de l’assignatura les diverses tècniques per millorar les destreses comunicatives en contextos reals, com ara el control de la mirada, la veu, els gestos, etc., vam iniciar la planificació del projecte. En primer lloc, calia un tema. Pot passar que, si t’agrada molt un tema i en saps a bastament, és més difícil de seleccionar què explicar als estudiants estrangers.
En el meu cas, vaig decidir de parlar-los de Joan Fuster, ara que celebrem l’Any Fuster. Per fer-ho, vaig elaborar un guió que, a efectes pràctics, contenia molta informació i, en molts casos, massa específica per a un grup de persones que mai no n’ha sentit a parlar. Amb les modificacions successives, moltes realitzades a sessions grupals a l’aula, la tria d’informació va reduir-se a poc a poc fins arribar al resultat desitjat.
Una vegada enllestit el guió del discurs expositiu, vam començar les proves per arribar al nostre objectiu final: el vídeo. Abans, però, entraren en joc un seguit de tripijocs. Era important que no hi haguera cap mena de lectura i memorització. Per a evitar-ho, és interessant elaborar un guió de mà que, en cas de perdre’t, t’ajude a situar el punt del discurs pel qual has de continuar. No saps com de difícil és parlar a una càmera fins que no t’hi enfrontes. Cal que tot allò que hi dius tinga una estructura coherent i siga expressat amb naturalitat. Finalment, amb molta pràctica i unes quantes preses falses, el resultat arribà. Us el deixe tot seguit:
A més de l’elaboració del vídeo vam haver de preparar uns materials didàctics que s’hi adequaren. En aquest cas, unes preguntes de comprensió oral, a les quals se suma la pregunta final del vídeo que obre les possibilitats de generar un debat a classe.
Un d’entre tants punts positius que genera aquest intercanvi és la mostra diversa de trets dialectals que els estudiants estrangers hi han pogut percebre. És més fructífer encara perquè la majoria aprenen la llengua a partir de la varietat oriental del català i aquest contacte amb els estudiants valencians, majoritàriament amb el català occidental com a L1, permet de mostrar com de diversa és la llengua en totes les formes dialectals.
Com a plataforma de comunicació entre els estudiants del grau i els estudiants estrangers vam fer servir la plataforma Flip, a partir de la creació d’un grup obert en què tothom va publicar els vídeos realitzats –ben interessants, per cert– i als quals van respondre amb discursos breus, però molt ben treballats i elaborats, que aportaven en tot moment l’opinió que en tenien i valoraven tota la informació que els hi donàvem.
Fa goig veure les ganes amb què hi han participat i l’interès mostrat envers la llengua i la cultura catalanes. Uns estudiants disposats a aprendre, sense prejudicis lingüístics i interessats a conèixer el nostre país. Perquè ja sabem que, tal com va escriure en Fuster, “la nostra pàtria és la nostra llengua”.
Norman Ortells
Com s’ha de citar aquest apunt?
Ortells, Norman (2022): “Llengua i cultura catalanes arreu del món”, Blog de docència, 26-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/llengua-i-cultura-catalanes-arreu-del-mon/
Què podem fer per crear entorns reals de comunicació en què els estudiants hagen de preparar un discurs oral? Més enllà de parlar per als companys de classe, de fer les clàssiques exposicions, debats, podcasts o treballar la lectura en veu alta, els entorns digitals ens poden permetre anar més enllà. La comunicació virtual, en vídeo, a més de marcar les tendències actuals en les xarxes socials, pot ser una eina didàctica per a unir interlocutors i crear veritables intercanvis comunicatius en l’àmbit acadèmic i formal. A més, és una oportunitat també per aprendre les particularitats verbals i no verbals del llenguatge audiovisual.
En el marc del projecte d’innovació docent “Comunicació oral, escrita i més enllà”, coordinat pel prof. Andreu Sentí, hem planificat una activitat col·laborativa entre el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i els lectorats de català a la Universitat de Cambridge i la Universitat d’Oxford que coordinen les professores Ares Llop i Anna Paradís, respectivament. Es tractava d’una activitat en línia pensada per a la dinamització dels estudis catalans a l’exterior. Concretament, els estudiants de la Universitat de València van preparar, enregistrar i editar un conjunt de materials audiovisuals en una plataforma (Flip) que permetia que els vídeos creats fossen visualitzats pels estudiants de les altres universitats. La particularitat dels vídeos és que giraven entorn de diferents vessants per explicar la cultura valenciana (gastronomia, història, literatura, música, territori, paisatge, costums, etc.). Cada estudiant havia de triar un tema que li interessés i que trobés que era important compartir amb universitaris d’estudis catalans a l’exterior. En aquesta imatge podeu veure el grup tancat que vam crear a Flip en què els estudiants penjaven els vídeos. N’hi ha de temes tan variats com Joan Fuster, l’esmorzar valencià o Sorolla.
Això ens va servir per a crear l’entorn necessari per a treballar les habilitats essencials en la planificació d’un discurs oral, ja que teníem un públic ben definit i uns objectius comunicatius clars. Cada estudiant, doncs, s’havia de fer les preguntes següents: com he de planificar el seu vídeo per a un públic interessat en la cultura catalana però desconeixedor de molts aspectes essencials, ja que prové d’una realitat diferent; com he de parlar perquè algú que està aprenent català m’entenga bé; i com he d’adaptar-me a les peculiaritats del vídeo i de la plataforma Flip? En definitiva, aquesta activitat és una oportunitat per treballar allò que costa tant d’assolir en la comunicació oral: adaptar-se al públic, considerar-lo, empatitzar-hi.
Els estudiants valencians havien de crear, a més, un seguit de preguntes senzilles de comprensió oral, que els estudiants de les universitats a l’exterior prenien com a referència per assegurar-se que comprenien adequadament el vídeo. Un cop vist el vídeo, i havent-se assegurat que sabien respondre les preguntes guia dels documents audiovisuals, els estudiants forans enregistraven una resposta al vídeo, en la qual explicaven les seves impressions sobre aquell aspecte de la cultura valenciana que havien descobert i el posaven en diàleg amb la seva cultura. En la imatge podeu veure el vídeo de l’estudiant de la UV, les preguntes de comprensió oral i la resposta de l’estudiant de l’exterior, en forma de vídeo.
A continuació podeu veure el vídeo de l’estudiant de primer curs de Filologia Catalana Ruth Guillem sobre “Ausiàs March i els senyals” i la resposta que li va enviar Benson, de la Universitat de Cambridge.
El projecte ha estat valorat molt positivament pels aprenents de català de l’exterior com a eina per descobrir la llengua i la cultura des d’una perspectiva nova i significativa. Llegiu a continuació, els comentaris dels estudiants Benjamin Mulholland i Luke Shears, de la Universitat de Cambridge:
“El projecte Discurs multimèdia i cultura valenciana em va oferir l’oportunitat de posar en pràctica les meves competències de català. Valoro molt positivament l’experiència de veure els vídeos dels estudiants valencians. No només em van permetre exposar-me a un nou dialecte, sinó que també em van ensenyar informació cultural sobre el País Valencià. Al meu parer, els vídeos representen una eina de comprensió intercultural. Els estudiants de València parlen dels elements més importants de la seva cultura mentre que els estudiants anglòfons poden respondre tot creant els seus propis vídeos. El que més em va agradar del Flip va ser aquest esperit col·laboratiu. Mitjançant aquest sistema, vam desenvolupar les nostres competències de producció oral, a més de millorar la nostra comprensió de la llengua parlada. És una experiència molt enriquidora! Espero que aquest programa d’intercanvi en linea continuiï perquè més estudiants se’n puguin beneficiar.” (Benjamin Mulholland)
“Flip em va oferir una manera diferent d’aprendre més coses tant sobre la cultura com sobre la llengua valencianes. En lloc de simplement llegir PowerPoints o escriure paràgrafs, podia utilitzar una gamma emocionant de recursos, comptant-hi vídeos, fotos, textos breus i enllaços externs. Diuen que en la varietat està el gust i hi estic d’acord! Amb aquest projecte, podia aprendre nova informació no només sobre com la vida al País Valencià es diferencia de la de Catalunya, sinó també sobre les comarques de la Marina Alta i Baixa en concret. Aquesta informació m’ha resultat particularment útil perquè estic a punt de viatjar a Benissa i, gràcies a aquesta iniciativa, podré millor comprendre i apreciar millor la regió en qüestió. El que més m’ha agradat sobre aquesta iniciativa és la varietat i la diversitat dels recursos presents. Amb Flip, cada participant pot mostrar la seva pròpia personalitat, en lloc d’escriure el que escriu tothom. No hi ha cap guió, ni una estructura rígida, i crec que aquesta flexibilitat ens ajuda parlar i escriure amb confiança. Em va agradar molt afegir els meus propis vídeos al Flip i, gràcies a aquest projecte, ara estic preparat per a les meves aventures a la Costa Blanca!” (Luke Shears)
També va ser una activitat molt ben acollida pels estudiants de primer de Filologia Catalana de la Universitat de València. Així, per exemple, Norman Ortells, Ruth Guillem i Júlia Montón han escrit uns apunts al blog sobre la seua experiència. Us convidem, doncs, a llegir-les i veure els seus vídeos.
Aquest projecte d’innovació docent encara permetrà més interaccions en el futur, amb estudiants d’altres universitats. De fet, a Xile, el lector de català a la Pontifícia Universitat Catòlica, Moisés Llopis, hi està treballant ara mateix i, aviat, arribaran més respostes i interaccions dels aprenents de català a l’exterior als vídeos dels estudiants de València.
En definitiva, la plataforma Flip és un espai virtual en què podem fer interaccions en forma de vídeo entre estudiants d’arreu. En aquesta activitat hem pogut treballar diverses competències en entorns d’educació superior molt diferents: la planificació i elaboració de discursos formals audiovisuals, l’ús de la llengua estàndard i registres formals, la comprensió oral i escrita o el treball de la cultura catalana.
Ares Llop (Universitat de Cambridge) & Andreu Sentí (Universitat de València)
Com s’ha de citar aquest apunt?
Llop, Ares & Sentí, Andreu (2022): “Com creem entorns reals per a la comunicació oral formal?”, Blog de docència, 26-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-creem-entorns-reals-per-a-la-comunicacio-oral-formal/
Aquest curs l’hem pogut seguir i gaudir de manera presencial, tot i que hem continuat amb l’ús obligatori de mascareta fins les darreres setmanes lectives. Com que ja havíem tornat a les aules, podíem pensar que les videotrucades i el format vídeo havia quedat enrere. Nogensmenys, ja que l’ús de les noves tecnologies ha vingut per a quedar-se.
Eren els primers dies del segon quadrimestre, després de les vacances de Nadal i dels exàmens de gener, quan de sobte ens trobem que a l’assignatura de Comunicació oral formal en llengua catalana havíem de gravar-nos parlant sobre un tema de cultura destinat a estudiants de català de les universitat d’Oxford i Cambridge i de la Pontifícia Universidad Católica de Xile. Podríem pensar que era un treball més, però es tractava d’una assignatura una mica diferent de les que estàvem acostumades. Ací no podies amagar-te darrere del text i que el professor et corregira. En un vídeo et posaves cara a cara amb el professor i altres estudiants d’arreu del món. Bé, millor dit diguem-ne un “cara a pantalla” amb l’estudiantat estranger.
Cal dir que aquest vídeo ens preocupava i molt. Durant l’etapa escolar realitzes moltes proves orals encaminades a parlar sobre diverses temàtiques, però de ben segur que en molts casos no ens preocupem per la posada en escena, ni per la projecció de la veu, ni per la correcta pronunciació dels mots, etc. Aquestes paraules, una mica reformulades, foren les primeres explicacions que el nostre professor, Andreu Sentí, ens exposà per fer-nos reflexionar sobre la vertadera importància de cada gest, de cada paraula. I és que el discurs ens podria eixir millor o pitjor, però allò que realment importava era saber transmetre correctament el missatge.
La tasca ja havia estat explicada i la data de lliurament, marcada al calendari. A classe treballàrem com s’estructurava un guió i, sobretot, aprenguérem que el guió és una base que pots anar modificant a mesura que avances amb el discurs i que, per tant, no n’és una base fixa i inamovible. Sinó més bé tot el contrari. Un altre aspecte que tractàrem fou la improvisació. Imagina que estàs a classe i que de sobte el professor et diga de sortir davant per a contar en un minut sobre per què tanquem els ulls quan esternudem? No cal que imagineu tant, vos explique la meua experiència. D’un moment a l’altre l’aula em semblà una muntanya que havia d’escalar. Una vegada superat el moment de xoc t’adones que has de parlar. Pots buscar respostes pel camp científic, encara que en un moment de molta pressió potser et quedes en blanc. O, pots escollir la meua opció, el camp de la comèdia on les rialles i els aplaudiments estan assegurats, ja que del que es tracta és de parlar i perdre la vergonya.
Amb les activitats prèvies practicades sols faltava triar un tema, el tema. De la nostra cultura hi ha molts aspectes interessants per a tractar, però quin? Aquesta era la pregunta. Què els podia interessar o sorprendre als estudiants estrangers de català? O, fins i tot, què pot ser que no conegueren tant? La pilota era un tema que podria semblar interessant, un esport que té molta tradició, molta arrel. Les arrels, això podia ser. Havia aconseguit la temàtica perfecta. Les nostres arrels, els inicis del poble valencià, Jaume I, la conquesta de València, la rata penada. Ja estava clar. Doncs resultà que no estava clar del tot. Hi havia molta informació, massa. Havia de destriar-ne. No fou un treball fàcil, ja que una vegada gravat el vídeo no podries canviar res més.
Però encara quedava molt de vídeo per davant. El discurs havia de ser senzill sense gaires paraules complicades perquè els estudiants pogueren seguir amb fluïdesa l’exposició. També calia que el discurs s’entenguera bé, fent les pauses necessàries, ni més, ni menys, tal com havíem practicat a classe. Encara que parlar davant la càmera o el mòbil semble més fàcil, no ho és, ja que penses meticulosament en cada gest i cada paraula que quedaran marcats en un retall de filmació. Un dels avantatges del vídeo és que en el moment de la gravació estem sols, en el nostre espai segur i això és un aspecte tranquil·litzador. El treball estava fet, sols quedava rebre les respostes dels estudiants. Cal dir que les respostes, també en format audiovisual, ens sorprengueren molt positivament. No sols pel nivell de català que tenien, sinó també pel fet de comprovar que fora dels nostres límits territorials el català i la nostra cultura està present.
Per tant, pot semblar complicat fer un vídeo acadèmic, però seguint el guió que has treballat a fons i després d’assajar moltes vegades no té per què eixir res malament. És més, si una gravació no ix com s’esperava sempre se’n poden fer d’altres. Crec que vaig perdre el compte de les vegades que vaig haver de reiniciar la gravació pels sorolls dels campanars del meu poble. Si voleu veure el resultat del vídeo que amb tot el respecte vaig fer sobre Conquesta de València: Llegenda del ratpenat, vos el deixe ací:
Júlia Montón Martí, estudiant de primer de Filologia Catalana
Com s’ha de citar aquest apunt?
Montón, Júlia (2022): “Un vídeo de cultura per a estudiants estrangers de català”, Blog de docència, 21-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/un-video-de-cultura-per-a-estudiants-estrangers-de-catala/
