Foment de l’expressió oral en català a través de recomanacions literàries: una experiència amb estudiants de la Universidad de Chile

Moisés Llopis (Universidad de Chile)

Introducció

En l’era digital actual, l’ús de les noves tecnologies s’ha convertit en una eina fonamental per al desenvolupament de les habilitats lingüístiques i comunicatives. En aquest context, ens proposem explorar com la creació de vídeos sobre recomanacions literaris pot estimular l’expressió oral dels estudiants xilens que aprenen català com a llengua estrangera a la Universidad de Chile dels nivells A2 i B1-B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües (MCER). Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte d’innovació educativa del grup consolidat GESOLCAT “Escriptura, expressió oral i discurs audiovisual en les assignatures de l’àrea de Filologia Catalana (2a fase)” i se centra en la literatura xilena, amb la qual cosa ofereix als estudiants una plataforma per compartir les seues impressions sobre obres rellevants d’aquesta tradició literària que coneixen i que, a més, poden donar a conèixer als seus companys de la Universitat de València, a més de les universitats angleses de Cambridge, Oxford i Leeds.

 

Objectiu general

 L’objectiu principal d’aquesta experiència és millorar l’expressió oral dels estudiants xilens universitaris de català mitjançant la creació de vídeos de recomanacions literàries amb un màxim de 3 minuts. A més, es busca fomentar la seua participació activa en discussions literàries i enfortir la seua habilitat per estructurar discursos de manera coherent i persuasiva.

 

Objectius específics

  1. Aspectes gramaticals
    1. Identificar i utilitzar correctament els aspectes gramaticals associats a la recomanació d’obres literàries (ús adequat de temps verbals, adjectius descriptius, etc.).
    2. Reforçar l’ús de vocabulari específic de la literatura per expressar opinions i ressenyes de manera precisa.
  2. Ordenació del discurs
    1. Desenvolupar la capacitat dels estudiants per organitzar idees i informació de manera lògica i coherent en els vídeos.
    2. Treballar la creació d’introduccions i conclusions efectives que captiven l’audiència.
  3. Prosòdia i preparació del vídeo per a Flip
    1. Practicar la prosòdia i entonació adequades per aconseguir una comunicació clara i atractiva.
    2. Conèixer les funcionalitats de l’aplicació Flip (flip.com) per a una presentació òptima dels vídeos.

 

Seqüència didàctica

Per dur a terme aquesta tasca, en la primera sessió, vam introduir als estudiants els elements gramaticals fonamentals per expressar-se en una recomanació literària, ja que aquesta era la nostra funció comunicativa. Vam destacar l’ús de temps verbals adequats, com ara el condicional o la perífrasi d’obligació, per parlar dels possibles llibres per llegir. Per exemple, “Si hagués de recomanar un llibre, triaria…”. A la segona sessió, vam realitzar exercicis pràctics per integrar aquests elements en situacions reals. Els estudiants van practicar la construcció d’oracions que incorporaven adjectius descriptius per expressar les seues opinions sobre els llibres. Exemple: “Aquesta novel·la és fascinant i captivadora, principalment pel seu estil narratiu singular”.

A la tercera sessió, ens vam centrar en estratègies per a l’organització lògica dels continguts en un vídeo. Vam destacar la importància de tenir una introducció clara, presentant breument el llibre i captivant l’audiència. Exemple: “Hui vull compartir amb vosaltres una obra que m’ha marcat profundament”. A la quarta sessió, vam guiar els estudiants en la creació de guions per als seus vídeos. Es va destacar la importància de mantenir una seqüència lògica, començant per una breu sinopsi del llibre, seguida d’arguments per persuadir l’audiència a llegir-lo. Exemple: “Començaré amb una breu introducció al llibre, després exploraré els temes clau i, finalment, oferiré la meua opinió personal”.

A la cinquena sessió, vam dedicar temps a l’exercici pràctic de la prosòdia i entonació adequades. Els estudiants van practicar l’ús de pauses, entonacions ascendents i descendents per millorar la seua comunicació oral. Seguidament, els vam guiar en l’ús de l’aplicació Flip. Es van destacar les funcionalitats clau per crear presentacions visualment atractives, com la incorporació de la imatge de la coberta del llibre, de fragments rellevants i fins i tot, de dibuixos.

Aquesta tasca, a més, es va incorporar com a avaluació de l’expressió oral de l’assignatura de Català 2 (A2) i 4 (B1-B2) de la Universidad de Chile, amb la qual cosa, es tractava d’una activitat emmarcada dins del desenvolupament habitual del curs. Per això, els estudiants van rebre, prèviament, la següent rúbrica amb la qual va ser avaluat el seu vídeo:

 

Criteri

Excel·lent (4)

Notable (3)

Suficient (2)

En procés (1)

 

 

 

 

 

 

 

 

Contingut del vídeo

El contingut està completament estructurat amb una introducció clara, una anàlisi aprofundida del llibre i una conclusió impactant. Les opinions són argumentades amb detall i amb una comprensió profunda de la obra

El contingut està ben estructurat amb una introducció, una anàlisi adequada del llibre i una conclusió coherents. Les opinions estan fonamentades amb claredat i mostren una bona comprensió de la obra.

El contingut té certa estructura amb una introducció, anàlisi bàsica del llibre i conclusió. Les opinions estan fonamentades de manera adequada.

La falta d’estructura clara i una manca d’anàlisi detallada fan que el contingut siga confús o incomplet. Les opinions no estan ben fonamentades.

Expressió oral en català

La pronunciació és clara i precisa. La prosòdia i l’entonació són utilitzades amb habilitat, amb la qual cosa contribueix a una comunicació efectiva.

La pronunciació és bona en general. Hi ha certa varietat en la prosòdia i l’entonació i contribueix a una comunicació clara.

La pronunciació és comprensible, però pot haver-hi algunes dificultats amb la prosòdia o l’entonació

L’ús de l’aplicació és inadequat o no s’ha fet servir. Les incorporacions visuals són absents o perjudiquen la presentació.

Ús de l’aplicació Flip

S’ha utilitzat l’aplicació amb habilitat per crear una presentació visualment atractiva. S’han incorporat imatges i altres elements multimèdia de manera eficaç.

L’ús de l’aplicació és adequat, amb algunes incorporacions visuals que milloren la presentació. Es mostren habilitats bàsiques en l’ús de l’aplicació

L’ús de l’aplicació és limitat, amb poques incorporacions visuals. Pot haver-hi algunes dificultats tècniques.

L’ús de l’aplicació és inadequat o no s’ha fet servir. Les incorporacions visuals són absents o perjudiquen la presentació.

Organització del contingut

Les idees estan clarament organitzades amb una estructura lògica que guia l’espectador a través del vídeo de manera coherent.

Les idees estan organitzades de manera clara, amb una estructura que facilita la comprensió.

Les idees estan organitzades, però pot haver-hi algunes mancances en la coherència i la connexió entre les parts.

Les idees estan desorganitzades i la manca de estructura dificulta la comprensió.

Duració del vídeo

La duració del vídeo és òptima, mantenint l’atenció de l’espectador sense ser massa llarga ni massa curta.

La duració del vídeo és adequada, tot i que potser una mica llarga o curta en alguns punts.

La duració del vídeo és irregular, amb algunes parts que podrien ser més concises o més desenvolupades.

La duració del vídeo no és adequada, amb la qual cosa dificulta la retenció d’informació per part de l’espectador.

Observacions addicionals: [Espai per a comentaris addicionals o suggeriments per a la millora]

Puntuació Total: [___/20]

Escala d’avaluació:

16-20: Excel·lent

12-15: Notable

8-11: Suficient

1-7: En procés

 

Conclusions

A través d’aquesta experiència, desglossada en seqüència didàctica, els estudiants no només adquiriran habilitats gramaticals, sinó que també desenvoluparan la capacitat d’organitzar i presentar la seua informació de manera persuasiva i coherent en els seus vídeos de recomanació literària. Aquesta combinació d’elements lingüístics i audiovisuals pot contribuir significament al seu desenvolupament integral en l’expressió oral en català.  

A més, la incorporació del component visual i personal en aquesta activitat va despertar un fort component emocional entre els estudiants. La necessitat de gravar un vídeo en català, utilitzant la seva pròpia imatge, va generar un compromís significatiu amb l’activitat. Molts estudiants van expressar que aquesta experiència els va impulsar a superar la timidesa i la inseguretat associades a l’expressió oral en una llengua estrangera. La exposició davant la càmera no només els permet compartir les seues passions literaris, sinó que també crea una connexió emocional amb el contingut que estan presentant. Aquesta dimensió personal millora la seua habilitat en català i contribueix al desenvolupament d’una confiança més profunda en les seues habilitats lingüístiques i comunicatives.  

 

Com citar aquest article: Llopis, Moisés (2024). “Foment de l’expressió oral en català a través de recomanacions literàries: una experiència amb estudiants de la Universidad de Chile”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 8-febrer-2024.

 

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/foment-de-lexpressio-oral-en-catala-a-traves-de-recomanacions-literaries-una-experiencia-amb-estudiants-de-la-universidad-de-chile/

Sobre el blog , ,

Carta a Jesús Moncada. Crònica de Blanca Garcia-Oliver

Aquesta crònica correspon a l’activitat exposada a l’article https://dfcdocencia.blogs.uv.es/literatura-sociolinguistica-dialectologia-i-territori-la-mequinensa-literaria-i-la-realitat-linguistica-de-la-franja/

Mequinensa, 17 de juliol de 2023

Estimat gratapapers,

“Et confesse que els primers capítols del llibre m’han agafat badant. Encara et diré més, estava convençut que la història, malgrat que n’havíem parlat manta vegada, no t’interessava prou i que no te n’ocuparies mai. Tot i l’alegria que va produir-me rebre els fulls, he tardat gairebé dos mesos a donar senyals de vida. Com pots veure, m’ho prenc amb calma.”
Quan Carme Gregori ens va fer saber l’esperada notícia, xisclets d’emoció i alegria reverberaven per tota la classe. Viatjaríem a la vila de Mequinensa l´últim cap de setmana d’abril amb la companyia de Miquel Nicolàs, Xavi Hernàndez i Maria Saiz. Tots quatre professors més o menys solemnes, baixarien del cadafal per mostrar-se ben a prop de nosaltres com a grans conversadors i, així, amenitzar-nos l’experiència formidable de visitar els paisatges del Jesús Moncada. Aprofite per dir-te, també, que sense el treball impagable de Clara i Victòria, no hagués estat possible. Elles es van encarregar d’enllestir tots els detalls i problemes logístics, del transport a l’hostalatge de la vila.
Per si de cas et recorde que vam arribar a Mequinensa sobre les dues del migdia el passat 30 d’abril. L’Ebre ens esperava imponent sota un sol implacable d’aquells que et conviden a un bany. A l’altra banda hi havia la serra del Castell, que amagava i guardava amb figueres de pala l’àrid desert dels Monegres. Després de deixar l’equipatge a l’hostal situat a pocs metres de la vila vella, professors i estudiants vam dirigir-nos amb urgència cap a la part nova per trobar algun lloc on seure i menjar amb una mica de tranquil·litat.
Aquella mateixa vesprada, després d’una sessió intensiva de fotografia davant del mirador de l’hostal, instal·lats a la saleta de les butaques, vam rebre dues xarrades dels professors Miquel Nicolàs i Carme Gregori. Miquel Nicolàs, per la seua part, va fer alguns petits apunts, com sol dir, sobre la delicada situació cultural i lingüística de les comarques de la Franja. I és que amb els nostres ulls vam poder comprovar que el català continua ben viu de nord a sud, de la Ribagorça al Matarranya, passant per Mequinensa. Al carrer, als mercats o les tavernes se’l continua sentint amb un normalitat agraïda. Molts ponentins, senyaladament la gent de Mequinensa, en reclamen un reconeixement institucional urgent i immediat per garantir la pròpia salut lingüística.
Carme Gregori hi va prendre el relleu per introduir-nos en el món fascinant de Jesús Moncada, un món marcat per l’enyor i la nostàlgia per tot allò que va quedar engolit per un pantà i amb una història que amaga misteris i incògnites. Em va fer la sensació que, en immergir-nos en les peripècies amargues dels mequinensans, passàvem a forma-ne part, a pertànyer la col·lectivitat que conserva viva l’estremida memòria. La ruta literària del dia següent va poder completar el mapa conceptual sobre la vida i obra del nostre escriptor. El sentiment de buidor i soledat ens va envair a mesura que pujàvem i baixàvem pels antics carrers de la Mequinensa desapareguda, convertits en pols i runes a causa de la construcció del pantà. Vam poder comprendre aquell sentiment de desolació dels seus veïns, com l’antiga Mequinnesa, “el rovell de l’ou de la galàxia”, de la nit al dia es va convertir en un no res. “En fi, valdrà més que ho deixi córrer abans no se m’escapi alguna bajanada sobre la condició humana i hagi de penedir-me’n a correcuita”.
Encara que la reconstrucció dels esdeveniments del 31 de maig és correcta, la trobo un xic esquemàtica. Ara bé, no voldria per res del món que m’interpretares malament, no faig cap retret als estudiants. Els pobres es trobaven molt trasbalsats a causa de la baixada a les mines, una visita guiada que il·lustrava amb precisió la dura i agra jornada laboral dels seus avantpassats que s’hi deixaren la pell per arrencar carbó a la roca. Si decideixes aprofitar la història, caldrà que expliques el seguit d’emocions que van sacsejar alguns estudiants despistats després de presenciar una explosió simulada. Sobre quarts d’onze del matí, (si molt convé pots allargar-ho fins a tocades les dotze) canviem d’escenari. Ens dirigim cap al museu que n’arreplega tota la història de la vila, que es remunta fins als romans amb l’antiga ciutat fluvial d’Octogessae.
Pel que fa als fets del dia 1 de maig, el dia de la tornada, permet-me afegir una última precisió. Alguns estudiants, amb una genètica privilegiada, van aconseguir pujar fins al castell de la vila, al cim de la serra. La resta, atemorits per l’aguda costera que els esperava i amb una ressaca de repica’m el colze, van decidir descansar vora de l’Aiguabarreig, el punt de confluència entre l’Ebre i un dels seus afluents, el Segre. En aquell punt, talment els rius, els grups van poder reunir-se per posar punt i final al viatge amb una celebració, domèstica, dels Jocs Florals. El discurs inaugural va anar a càrrec de la ploma de Miquel Nicolàs, que, al seu torn, va donar lloc a la tria, més que merescuda, de la regina. Però això ja és una altra història.
“Amb l’abraçada final, una pregunta: ¿vols dir que val la pena que continuï amb aquests comentaris?”
Arnau

Com citar aquest article: Garcia-Oliver, Blanca (2003). “Carta a Jesús Moncada. Crònica de Blanca Garcia-Oliver”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 9-juliol-2023.

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/carta-a-jesus-moncada-cronica-de-blanca-garcia-oliver/

Sobre el blog , ,

Menjar kebab a Mequinensa. Crònica de Roser Serra

Aquesta crònica correspon a l’activitat exposada a l’article https://dfcdocencia.blogs.uv.es/literatura-sociolinguistica-dialectologia-i-territori-la-mequinensa-literaria-i-la-realitat-linguistica-de-la-franja/

Sona l’alarma. Són les set del matí. Em prepare un café. Igual que Arnau de Roda, «fins que no sento l’aroma del cafè no acostumo a reconciliar-me amb l’univers». Ell assenyala que, així i tot, no aconsegueix mai acabar d’estar de bon humor. Jo, en canvi, faig les paus amb el món més ràpid. Pugem a l’autobús que ens portarà a Mequinensa. Els dies d’abans de partir, les converses sobre el viatge han estat prou repetitives:

-On aneu?

-A Mequinensa.

-On? A Mequi…què?

-A la Franja de Ponent.

-Uf. Ni idea.

Finalment responem: «Al poble de Jesús Moncada!».

Una vegada arribem, el paisatge ens sorprén. L’alberg està situat davant un pantà. Carme ens diu: «us hi he portat perquè comproveu vosaltres mateixos que la Mequinensa d’ara i la Mequinensa d’Estremida memòria no hi tenen res a veure», i riu. Ara sí que l’hem feta bona. Més endavant, comprendrem que Moncada no pretenia fer una mimesi de la Mequinensa real i que l’espai de l’obra funciona com una realitat autònoma. Això no vol dir que alguns elements característics del poble vell, el castell, la mina, el casino, els llaüts… no apareguen en Estremida memòria. Això sí: ara no hi ha ni casino, ni carrers, ni església, ni res. El règim franquista s’encarregà de destruir-ho tot. Amb la construcció d’aquell embassament, les cases van ser enderrocades i molta gent del poble va fugir de Mequinensa. Uns altres van anar a parar a la vila nova que s’estava construint aleshores. I ara al poble nou mengen kebab.

Visitem el museu de Mequinensa. Allí hi trobem la màquina d’escriure que Moncada feia servir, les diferents pipes de fumar que va tenir i els seus quadres. Ens en fascinen especialment dos. En el primer recrea el moment en què tres homes de Mequinensa s’assabenten al casino, mentre beuen i juguen a cartes, que el seu poble serà destruït. En el segon quadre, un home fuig del poble amb una maleta. A totes les figures els falta mig rostre. Segons la guia, d’aquesta manera, Moncada mostrava la buidor que restava en aquelles persones. Us imagineu que de cop i volta la vostra casa, la casa dels vostres veïns, les vostres botigues, places, parcs… són tirats avall? L’escriptor de Mequinensa va gravar com, poc a poc, les cases quedaven buides, sense ningú, sense cap objecte de valor. A banda de les seues pintures, Moncada va explicar la història del poble i la dels seus habitants en Camí de Sirga. Una obra que no falta a la casa de cap mequinensà. La lectura que els propers graduats en Filologia Catalana tenim pendent aquest estiu.

Jesús Moncada visqué vint-i-cinc anys de la seua vida allà i es va considerar sempre un «català de Mequinensa». I sort en vam tindre, perquè a la Franja de Ponent calia un referent de la literatura catalana. Algú que els recordés que eren catalanoparlants des de feia segles i que per això havien d’escriure en català. Més tard apareixerien més escriptors de la Franja disposats a escriure en la nostra llengua, entre els quals, Francesc Serés.

Possiblement, Jesús Moncada va heretar l’humor de la gent del seu poble i, per això, inventà un personatge que es fes passar per coautor de l’obra. S’ho devia passar bé fent broma. I és que els habitants de Mequinensa s’ho passen d’allò més bé quan, cada dia, a la plaça, sona una sirena fortíssima i la gent del poble veu com els visitants s’estremeixen. «És una tradició», diuen. Sembla que feien sonar la sirena per indicar que la jornada dels miners havia acabat. Deuen tenir moltes anècdotes sobre aquella sirena i els ensurts que provoca.

El viatge a Mequinensa ha estat un viatge CCC. Cada u que interprete les «C» com vulga. Ha corregut la brama que representen «coneixement», «cultura» i «confraternitat». Hi ha qui ha posat una mica d’humor a les interpretacions… Si pogués, Moncada ens ho aclariria, o no. La bona companyia, el fet de compartir lectures i els bons moments ha sigut d’allò més suggestiu. De fet, aquestes tres «C» són els millors ingredients per fer una escapada entranyable.

«Després de passar això en net, necessito a totes passades sortir a prendre la fresca»

Com citar aquest article: Serra, Roser (2003). “Menjar kebab a Mequinensa. Crònica de Roser Serra”. Departament de Filologia Catalana. Blog de docència, 8-juliol-2023.

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/menjar-kebab-a-mequinensa-cronica-de-roser-serra/

Sobre el blog , ,

El Filocat més mequinensà. Crònica de Marta Dubon.

Aquesta crònica correspon a l’activitat exposada a l’article https://dfcdocencia.blogs.uv.es/literatura-sociolinguistica-dialectologia-i-territori-la-mequinensa-literaria-i-la-realitat-linguistica-de-la-franja/

Els quatre anys que hem cursat Filologia Catalana a la Universitat de València es podrien definir com quatre cursos ben intensos. Hem estat la generació que en primer de carrera ens va vindre una pandèmia i ens confinaren a casa, que en segon acudíem a classe per torns setmanals, que en tercer, bé, millor no diguem què passà en aquell sopar de grau, però que en l’últim any hem pogut gaudir —i ja era hora— de la normalitat prepandèmica universitària. Gràcies a aquesta tornada a la normalitat, hem pogut dur a terme l’excursió a Mequinensa, un record que guardarem al calaix de les experiències extraordinàries.
En el marc de l’assignatura Gèneres Contemporanis III, la professora Carme Gregori ens va oferir anar d’excursió a Mequinensa, i així estudiar la referència espacial de l’obra de Jesús Moncada, un dels autors que examinem en l’assignatura. Com que Mequinensa, a més, pertany a la Franja de Ponent, un territori de frontera on també parlen català, s’unia l’interés sociolingüístic, d’història de la llengua i dialectològic, l’últim vessant dels quals es va veure reforçat amb el treball de camp del projecte del Corpus Parlars. Per dir-ho ras i curt, amb el viatge a Mequinensa hem pogut posar sobre la taula la relació i la connexió entre diferents assignatures del nostre grau.
El primer dia del viatge a terres aragoneses va ser un dia d’arribada, d’aproximació i d’adaptació. Després de les quasi quatre hores de viatge, arribàrem a Mequinensa. Allí, el primer que vam poder veure i que ens deixà prou bocabadats va ser aquell inefable paisatge amb la confluència dels rius de l’Ebre, el Segre i el Cinca.
Després d’un dia amb una calor totalment ingrata, va vindre la vesprada-nit amb, d’una banda, les posades en context de la realitat lingüística del territori, a càrrec del professor Miquel Nicolás i, de l’altra, l’aproximació cap a l’obra de l’escriptor mequinensà Jesús Moncada, per la professora Carme Gregori, amb informacions fonamentals per als següents dies a Mequinensa.
El segon dia va ser un dia ben complet, amb visites a dos dels museus de Mequinensa i una ruta guiada. De bon matí, anàrem al Museu de la Mina, un lloc impressionant. Allí, vam conéixer de prop la vida i el treball dels miners, així com la importància de la mineria en el desenvolupament de la zona. Al cap i a la fi, la història de Mequinensa no s’entendria de la mateixa manera sense la importància de la mineria del carbó. Una vegada acabada la visita al Museu de la Mina —amb algun ensurt—, ens dirigírem al Museu de la Història, on vam conéixer la història de la població, des dels seus primer assentaments humans fins a l’actual i moderna Mequinensa.
De vesprada, teníem la ruta guiada per les cases de l’antic poble de Mequinensa que no havien quedat sota les aigües del pantà. La guia, amb una expressivitat i explicacions admirables, ens anava conduint per les construccions que havien sobreviscut. Després de veure l’antic cinema del poble, arribàrem a la que va ser la casa de l’escriptor Jesús Moncada, que, enderrocada, presenta una reconstrucció pictòrica de com era la seua façana. Més endavant, la guia ens va dirigir a la plaça d’Armes, un indret on la vida al poble de Mequinensa no es concebia sense passar per aquesta, com apareix a l’obra Estremida memòria de Moncada. Finalment, vam veure l’antiga església del poble, que, quasi convertida en runes, poguérem apreciar la seua mida i la seua ubicació privilegiada.
El tercer i últim dia va començar amb la pujada voluntària al castell del poble i al mirador, situat a l’altra banda del castell, on s’observava la presa del riu Ebre. Més tard, dinàrem sota el paisatge idíl·lic de vora riu, tots junts, com havíem fet al llarg dels tres dies: tant professors com alumnes anàvem tots a una, fet que poques vegades passava durant les classes. En aquest ambient quasi familiar, però, va tindre una importància cabdal una persona molt especial. Clara, “de nom bell” i “reina de vius i mortals”, va ser l’encarregada de fer que el viatge fora absolutament inoblidable.

El viatge a Mequinensa ha estat un viatge CCC, on la cultura, la confraternització i el coneixement han jugat un paper essencial. I per si quedava algun dubte, l’any que ve ens espera la població mallorquina de Binissalem, que segur que ens rebrà amb la mateixa generositat, amabilitat i estima que ho ha fet la localitat mequinensana.

 

 

 

 

 

 

 

Com citar aquest article: Dubon, Marta (2023). “El Filocat més mequinensà. Crònica de Marta Dubon”. Blog de docència. Departament de Filologia Catalana, 8-juliol-2023.

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-filocat-mes-mequinensa-cronica-de-marta-dubon/

Sobre el blog , ,

Mequinensa: un poble per al record. Crònica de Mariona Saura

Aquesta crònica correspon a l’activitat exposada a l’article https://dfcdocencia.blogs.uv.es/literatura-sociolinguistica-dialectologia-i-territori-la-mequinensa-literaria-i-la-realitat-linguistica-de-la-franja/

El passat 29 de maig, un grup d’estudiants de 3r i 4t de Filologia Catalana de la Universitat de València emprenguérem un viatge d’estudis a la localitat de Mequinensa per fer recerca sociolingüística, literària i històrica. Aquesta localitat està situada al Baix Cinca, a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa amb uns 2.600 habitants aproximadament. A més, està a la vora de tres rius, l’Ebre, el Segre i el Cinca, que formen una de les confluències fluvials més grans de tota la península Ibèrica.
Mequinensa, cal situar-la amb una identitat cultural, política i lingüística controvertida. Aquesta localitat és un territori de frontera, amb unes condicions etnolingüístiques, polítiques i humanes particulars. Administrativament pertanyent a Saragossa, també hi conflueixen la cultura catalana i aragonesa. El desenvolupament dels comtats cristians medievals condicionà les demarcacions eclesiàstiques i administratives actuals que depenen de centres regionals o nuclis econòmics exteriors.
Actualment, la manca d’entitat política o administrativa pròpia provoca els problemes onomàstics per a la designació del territori, el nom de Franja d’Aragó o Franja de Ponent és molt recent, i els entrebancs legals enfront de les llengües regionals. Després del desmantellament del franquisme i la configuració de l’Estat espanyol, sorgí el debat al voltant del plurilingüisme aragonés. Aquest plurilingüisme, negat per alguns sectors secessionistes, ha assolit l’alfabetització de la població, malgrat els entrebancs legals, i ha reduït els prejudicis sobre la identitat lingüística del territori. Encara que les competències lingüístiques avancen, recula l’ús, ja que es redueix el percentatge de parlants del català L1.
Mequinensa destaca per l’explotació minera del carbó, i per això vam poder visitar el Museu de la Mina de Mequinensa, que ocupa més de 1.000 metres de galeries subterrànies. En aquesta visita ens van detallar les condicions de treball dels miners i els diferents mètodes d’extracció del carbó durant els últims 150 anys. També amb la visita al Museu de la Història de Mequinensa vam conéixer les diferents cultures que han habitat la població, i també apreciar la part pictòrica de l’obra de Moncada. Aquests són uns quadres que il·lustren la memòria col·lectiva d’un poble desaparegut sota les aigües del riu Ebre des de la percepció dels habitants.
Aquest és el context polític, cultural i històric de Jesús Moncada (1941-2005), autor de tres reculls de contes, Històries de la mà esquerra (1973) , El Cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999), i tres novel·les: Camí de Sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997) i). Tota la seua obra literària està ambientada al Poble Vell de Mequinensa, una població situada a la vora de l’Ebre i la confluència d’aquest amb el Segre i el Cinca, sota la protecció d’un castell. A mitjan segle XX aquest poble va ser enderrocat i sepultat sota les aigües del riu a causa de la construcció de l’embassament de Riba-roja. Encara que les coordenades espacials de les obres són reals, cal destacar que Moncada és un fabulador d’històries i no un cronista i, per tant, ficcionalitzà una història amb un espai real.
Camí de Sirga (1988) va ser considerada per la crítica una novel·la rural mancada de modernitat, enfront de l’etiqueta de novel·la urbana representada per escriptors com Monzó. La novel·la s’enceta amb l’inici de la destrucció del poble vell de Mequinensa. A més, Moncada edifica el mite de Mequinensa en aquesta novel·la, creant un món ficcional que guarda poca relació amb el poble actual. Aquest món inclou un “món d’escriptor”, en el sentit que li va donar Josep Ferrater i Mora a El mundo del escritor (1983): un món propi fonamentat en un món real, però aquest món no és un derivat immediat, sinó que constitueix una realitat autònoma i independent que no és contrastable amb la realitat.
Josep Murgades (2003) inclou l’obra literària de Moncada en la literatura mitopoièsica, és a dir, les obres que creen mites, com el de Mequinensa, un mite remot, heterogeni, autosuficient i independent que tracta de donar sentit al món. Aquest es transforma en un mite col·lectiu de la comunitat catalana i una representació per antonomàsia d’aquest món.
Estremida memòria (199) està ambientat al poble vell de Mequinensa, que es vincula de manera emotiva amb els ciutadans i això provoca un lligam d’identificació entre els habitants i la vila, o entre les persones i el paisatge. Moncada per mitjà de l’univers literari mític edifica el mite de Mequinensa. Amb aquesta referenciació Moncada posa en el mapa literari català el poble mequinensà i es converteix en un referent literari per a altres escriptors de La Franja, com Francesc Serés.
Per acabar, el viatge ens va ajudar a descobrir la part més humana i indispensable de l’obra literària de Moncada: Mequinensa. Amb aquesta obra literària Moncada s’estableix com un autor modern que utilitza la metaficció historiogràfica per bastir les seues obres. El lligam entre el poble i l’autor està ben present al poema Al que vingui a enderrocar-la (per a escriure a la porta de ca meva):
“Enruna-la si cal,
però sense escarnir-la.
El que els teus ulls prendran per argamassa i pedra,
és dolorida pell d’uns altres dies;
allí on no sentiràs sinó el silenci,
nosaltres hi escoltem les antigues paraules”.

BIBLIOGRAFIA:
MURGADES, Josep, “Narrativització de formes simples: l’obra de Jesús Moncada”, dins Professor Joaquim Molas: Memòria, Escriptura, Història, Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003, p. 759-780.
FERRATER, Josep. El mundo del escritor. Barcelona: Crítica.

Com citar aquest article: Saura, Mariona (2023). “Mequinensa: un poble per al record. Crònica de Mariona Saura”. Blog de docència. Departament de Filologia Catalana, 7-juliol-2023.

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/mequinensa-un-poble-per-al-record-cronica-de-mariona-saura/

Sobre el blog , ,