El club de lectura, un espai de formació extracurricular

Posted on 18 juliol, 2026 by jocama5 | Permalink 0

El club de lectura, un espai de formació extracurricular

Carme Gregori Soldevila

Universitat de València

Durant el curs 2025-2026, hem dut a terme el club de lectura dedicat a Al bosc vermell, un cavall fuig, de Marta Soldado, dins del programa Cultura als Campus del Vicerectorat de Cultura. En la primera sessió, els organitzadors van presentar la iniciativa i el pla de treball als assistents que s’hi havien inscrit en resposta a la convocatòria pública per a estudiants del Campus de Blasco Ibáñez i es van lliurar als participants els exemplars del llibre i una guia de lectura amb materials documentals i una proposta d’anàlisi realitzada per membres de l’equip.

En la segona sessió, els participants van compartir les seues impressions de lectura de la novel·la, en un debat llarg i fructífer en què es van tractar aspectes temàtics, estilístics, socials i conceptuals sobre l’obra.

La tercera sessió va comptar amb la presència de l’autora; les preguntes i comentaris dels lectors i les respostes de l’escriptora van permetre aprofundir en les qüestions que havien suscitat major interés, expressar les opinions sobre l’obra i teixir un espai de confiança a l’entorn de la lectura.

En la valoració de l’activitat, els participants han destacats com a aspectes positius que fan atractiu el club de lectura, sobretot i en primer lloc, que es tracta d’una forma de lectura lliure, al marge del treball d’una assignatura, que no supedita l’experiència a uns resultats acadèmics. Aquesta circumstància situa la lectura en un àmbit lúdic, sense pressions, i permet gaudir-ne d’una manera que els lectors han valorat com a molt satisfactòria. Igualment, han considerat de manera favorable l’estructura no jeràrquica del club de lectura, en què les opinions de tots els participants eren igualment legítimes i validaven les impressions personals davant del grup. També han apreciat l’oportunitat d’aprofundir en la lectura mitjançant el treball de comentari compartit i la possibilitat de dialogar amb l’autora.

El club de lectura universitari, doncs, ha funcionat com un mitjà idoni per a estimular la lectura literària entre els estudiants, per a facilitar-ne un coneixement en profunditat i reflexiu, per a treballar l’expressió oral i per a traure de l’aula i convertir en activitat lúdica competències d’anàlisi, de maduració intel·lectual i d’expressió que formen part de tots els graus d’humanitats.

Com citar aquest article: Gregori, Carme. “El club de lectura, un espai de formació extracurricular”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 18-juliol-2026. Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-club-de-lectura-un-espai-de-formacio-extracurricular/

Sobre el blog

Un cant coral. Veus que expliquen els versos d’Ausiàs March

Posted on 15 juliol, 2026 by jocama5 | Permalink 0

Un cant coral. Veus que expliquen els versos d’Ausiàs March

Maria Saiz-Raimundo

Universitat de València

L’assignatura Literatura catalana medieval II, de tercer curs del Grau en Filologia Catalana, es dedica a l’estudi de la poesia catalana dels segles XIII al XV. Al curs 2025-2026 es van matricular en aquesta assignatura 54 estudiants, un nombre considerable d’alumnes. En arribar a la poesia d’Ausiàs March, vam constatar la dificultat que tenien de comprendre els textos del poeta més important del segle XV: costava fer participar els estudiants en el comentari dels poemes a l’aula, i sovint la sessió pràctica es convertia en un monòleg de la professora, que era qui acabava explicant els versos. La majèutica socràtica, la lectura guiada amb preguntes directes als alumnes, no donava els resultats esperats.

Per això se’ns va ocórrer proposar-los una activitat que els acarara a una realitat que hauran de viure en el futur breu, si tenim en compte que la majoria d’alumnes que estem formant seran professors de secundària i batxillerat. Així, els vam demanar de preparar, per parelles, el comentari oral d’un dels poemes d’Ausiàs March continguts en l’antologia treballada a l’aula: Per haver d’amor vida (Barcino, 2008). L’antologia conté una tria de poemes comentats pels professors Josep Pujol i Francesc J. Gómez, de manera que la lectura ja els oferia una bibliografia i unes claus interpretatives.

Així, s’assignà un poema a cada parella, per tal que enregistraren un vídeo breu (d’uns 2 minuts) comentant-lo de manera oral. El producte audiovisual havia de respondre als criteris propis del discurs oral formal treballats en la formació prèvia de l’alumnat, en l’assignatura Comunicació oral formal en llengua catalana, de primer de grau: claredat expositiva, estructura coherent, adequació del registre, qualitat de la dicció i de l’entonació, ús de recursos paralingüístics i un nivell elevat de correcció lingüística. Els comentaris s’havien de planificar prèviament, però la presentació havia de preservar la naturalitat de l’expressió oral i evitar tant la lectura com la memorització literal d’un text escrit.

A més, l’activitat tenia un enfocament divulgatiu: el vídeo estava adreçat a un públic no especialitzat, amb l’objectiu d’explicar de manera rigorosa i accessible el contingut dels poemes, contextualitzar la figura d’Ausiàs March i posar en relleu la vigència de la seua obra encara al segle XXI.

L’activitat, de caràcter voluntari, ha comptat amb la participació de 48 estudiants. Després de dur-la a terme, podem extraure’n algunes conclusions. A banda de la dimensió formativa vinculada al desenvolupament de la competència comunicativa oral, el conjunt dels vídeos ha configurat un repositori col·laboratiu de recursos elaborats per l’alumnat. Aquest banc de comentaris ha permès que tots els estudiants disposaren d’explicacions sobre la totalitat dels poemes de l’antologia, més enllà del text assignat a cada parella. En conseqüència, considerem que la proposta ha afavorit una aproximació més completa i integrada a l’obra d’Ausiàs March, ha facilitat l’aprenentatge entre iguals i ha generat materials de suport útils tant per a la preparació de l’assignatura com per al repàs dels continguts.

En conjunt, creiem que aquesta acció ha contribuït a integrar l’anàlisi literària, la comunicació oral formal i la divulgació acadèmica en una única proposta d’aprenentatge que demana als alumnes ser personatges actius. Si al llarg del grau els demanem fer comentaris escrits, el comentari oral és un bon complement formatiu que els avesa a enfrontar-se a una pràctica que hauran de realitzar com a professors: ser capaços d’explicar, de manera oral, les claus interpretatives d’un text literari.

A més, creiem que una proposta com aquesta pot fomentar la implicació de l’alumnat en la construcció compartida del coneixement i, alhora, constatem que ha produït recursos docents reutilitzables que amplien l’impacte de l’activitat més enllà d’aquest curs.

Com citar aquest article: Saiz-Raimundo, Maria. “Un cant coral. Veus que expliquen els versos d’Ausiàs March”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 15-juliol-2026. Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/un-cant-coral-veus-que-expliquen-els-versos-dausias-march/

Sobre el blog

Aprenentatge significatiu ‘al cor’. Proposta didàctica per a integrar visites d’escriptors a l’aula

Posted on 13 juliol, 2026 by jocama5 | Permalink 0

Aprenentatge significatiu al cor.

Proposta didàctica per a integrar visites d’escriptors a l’aula

Juan Martínez-Gil

University of Cambridge

En el context dels lectorats de català a universitats estrangeres de la Xarxa Llull i en les accions dutes a terme al PIEC «Expressió oral i escrita en temps d’intel·ligència artificial: reptes i oportunitats en l’àrea de Filologia Catalana (1a fase)», portat a terme durant el curs 2025-2026, el professor Juan Martínez-Gil de la Universitat de Cambridge ha implementat un projecte docent per relacionar la visita d’un aclamat escriptor, en aquest cas, Pol Guasch, a les activitats d’aula de l’assignatura de català avançat de la universitat. Les visites d’escriptors catalanoparlants a l’estranger són freqüents i resulten una ferramenta molt adient per enllaçar els continguts de la classe de català com a llengua addicional a la realitat immediata dels estudiants. En aquests casos, el repte és aconseguir que els estudiants s’engresquen per a anar als esdeveniments. Aquesta és una proposta del que es pot fer per a promoure interés i fomentar l’assistència.

El disseny de les activitats està basat en un grup molt participatiu de 15 estudiants que segueixen el pla d’estudis de Llengües Modernes de la Universitat de Cambridge. L’assignatura és SP10 Modern Catalan Language and Culture i inclou un mòdul de literatura contemporània (50%) i un mòdul de llengua nivell B2/C1 (50%). Tenim dues classes de llengua a la setmana, 20 setmanes en un any. A més, cal afegir que Pol Guasch no és part del temari de literatura i que quan va venir a Cambridge, les classes de literatura ja havien acabat, per la qual cosa, la proposta s’havia d’implementar a les classes de llengua. La seqüència didàctica que propose inclou destreses de producció i comprensió escrita, producció i comprensió oral. Tenim 1 hora de classe, 1 hora de xarrada i una tasca de treball autònom a casa.

La visita de Pol Guasch es va produir en el context de la “Catalan Lecture” que organitza la universitat anualment, en què un escriptor o intel·lectual vinculat a la catalanística fa una xarrada magistral. Per a engrescar els alumnes a venir, però també per a lligar l’aprenentatge a l’entorn i a la seua realitat —les bases de l’aprenentatge significatiu—, el docent va preparar una seqüència didàctica. Un repte afegit, en aquest cas, va ser que els estudiants tenien l’examen final de l’assignatura en tres setmanes, per la qual cosa la seqüència es va realitzar en una època en què el que és comú a la pràctica docent de la universitat és exclusivament repassar i practicar models d’examen. La seqüència, per tant, havia d’incloure aquesta pràctica. Es van fer les següents activitats:

  • Activitat I de mediació, expressió i interacció oral d’escalfament. En primer lloc, els projectava les cobertes dels llibres de Guasch a classe (Napalm al cor, Ofert a les mans el paradís crema i Relíquia). En grups de 2 o 3 persones havien d’imaginar sobre què podien tractar les diferents novel·les. (5 minuts)
  • Activitat II de mediació, expressió i interacció oral i de comprensió escrita. Els proporcione una fitxa amb les sinopsis dels llibres sense indicar-los a quin correspon cadascú. Han de debatre entre ells per a relacionar coberta i resum. (10 minuts)
  • Activitat III de mediació, expressió i interacció oral. Ara que ja coneixen els arguments. Es pot demanar els estudiants que comenten quin és el llibre que més els agradaria llegir. Mentre debaten, es pot esmentar, per exemple, que la fotografia de la portada de Relíquia és el pare de Pol Guasch —el suïcidi del qual és el tema de l’obra. (5 minuts)
  • Activitat IV de gramàtica. Per a repassar el model d’examen de la universitat —que és el que en teoria hem de fer en aquestes classes— hem seleccionat fragments de les tres novel·les per omplir buits com dues de les activitats del model d’examen. Una per a formes verbals i una altra per a mots derivats, que han estat dos dels ítems gramaticals del curs. (20 minuts)
  • Activitat V de comprensió auditiva. Per a conéixer una mica més Pol, fem un visionat conjunt de l’entrevista del País amb el motiu de la publicació d’Ofert a les mans. https://www.youtube.com/watch?v=7oi7fw5CBNI. Els estudiants, en acabar l’entrevista, han de pensar una pregunta que volen fer a Pol Guasch el dia de la xarrada. (15 minuts)
  • Activitat VI de comprensió auditiva. Assistència a la Catalan Lecture de Pol Guasch sobre l’amor, el concepte d’amor estrany o queer i els diferents filòsofs que n’han teoritzat. La xarrada va ser en anglés, per la qual cosa l’Activitat VII té un component doble de mediació —de contingut i de codi.
  • Activitat VII de mediació i producció escrita. Text argumentatiu sobre els continguts de la xarrada de Pol. Aquest text té les mateixes característiques del que treballen a l’examen. S’avalua com a pràctica d’examen.

Els resultats han estat molt positius. Els estudiants van venir —14 de 15— a la xarrada de Pol Guasch, cosa era un dels principals objectius, ja que era la fi de curs i normalment els estudiants no assisteixen a aquest tipus d’esdeveniments. A més a més, alguns dels estudiants van llegir Napalm al cor pel seu propi compte —3 de 15—, a conseqüència de l’interés generat en l’activitat.

Tot i que és cert que el context de Cambridge és un context molt particular —es considera una universitat d’alt rendiment i l’estudiant generalment té molt d’interés— considerem que la proposta es pot traslladar a altres contextos educatius i també a la visita d’altres escriptors i escriptores a les diferents ciutats de fora del domini lingüístic on es fa classe de català com a llengua addicional. D’altra banda, també cap la possibilitat d’implementació en un grup de català inicial, fent una versió reduïda de les sinopsis dels llibres de l’activitat II i una versió adaptada de la gramàtica de l’activitat IV. Per a facilitar la feina, aquesta adaptació es pot fer amb ajuda d’alguna web d’IA —preferiblement, per la qualitat dels resultats, a parer meu, Claude—per a fer les adaptacions, sempre amb revisió del professor.

Una altra possibilitat, per estendre la seqüència didàctica monogràfica, ja que tots els estudiants comparteixen la mateixa llengua materna, es pot proposar una traducció d’un fragment d’alguna de les novel·les. Aquest tipus d’activitat de traducció solen agradar al Regne Unit, on hi ha una forta tradició que vincula l’ensenyament de llengües a la traducció, però podria no funcionar en altres contextos.

Com citar aquest article: Martínez-Gil, Juan. “Aprenentatge significatiu al cor. Proposta didàctica per a integrar visites d’escriptors a l’aula”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 13-juliol-2026. Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/aprenentatge-significatiu-al-cor-proposta-didactica-per-a-integrar-visites-descriptors-a-laula/

Català llengua estrangera

LA REALITZACIÓ DE RESSENYES CRÍTIQUES AMB ÚS DE IA COM A ASSISTENT DE REVISIÓ

Posted on 7 juliol, 2026 by Ramon X. Rosselló Ivars | Permalink 0

Ramon X. Rosselló

Com a acció pensada per al PIEC «Expressió oral i escrita en temps d’intel·ligència artificial: reptes i oportunitats en l’àrea de Filologia Catalana (1a fase)», portat a terme durant el curs 2025-2026, els professors Maria Saiz-Raimundo, de l’assignatura Orientació, recursos i tècniques per a la filologia catalana (1r curs del Grau en Filologia Catalana, 1r quadrimestre), i Ramon X. Rosselló, de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català (1r curs del Grau en Filologia Catalana, 2n quadrimestre), tot aprofundint en la iniciativa encetada el curs passat amb el professor J. Àngel Cano, ens hem coordinat per a la realització de ressenyes sobre un llibre i un espectacle teatral. La novetat en aquesta ocasió ha estat el fet d’introduir l’ús de la IA generativa com a eina d’assistència de revisió de la versió final de la ressenya. Aquest ús controlat de la IA s’entén un instrument més que introduïm en el procés general de revisió d’un text, amb l’objectiu de millorar-ne el resultat, tant des del punt de vista de la correcció lingüística com de la redacció final, però també com a part de l’aprenentatge per part de l’alumnat del procés de revisió de qualsevol producció escrita.

Per dur a terme aquesta acció, vam elaborar unes instruccions compartides per les dues assignatures que incloïen, com una nova fase en la revisió, el fet que, després d’escriure a mà el text a l’aula, s’havia d’emprar la IA generativa com a assistent per a la revisió del text final, presentat ja en format digital. Tot i que considerem important que l’alumnat aprenga a interactuar amb la IA a través de la redacció de prompts (peticions o indicacions) de qualitat preparats per ells mateixos, la circumstància que l’activitat se centrara en alumnes de primer curs ens va fer decidir a proposar un prompt comú –que, prèviament, havíem posat a prova– i posar el focus en la gestió de la resposta de la IA. El prompt que calia usar ha estat el següent:

“Per favor, actua com un assessor lingüístic i revisa l’escriptura d’aquest text en català (modalitat valenciana) per millorar el resultat de l’ortografia, la puntuació i la redacció. Com a resposta, vull que em marques al text els canvis proposats i que, a continuació, em comentes les raons de cada canvi proposat. Tingues present que soc un estudiant de 1r del Grau en Filologia Catalana. El text és aquest: copieu el vostre text“

En les instruccions es demanava a l’alumnat que calia incloure, després del text de la ressenya, quin programa o eina de IA generativa s’havia emprat i, a continuació, adjuntar l’explicació dels canvis proposats per aquesta, que s’havien d’acompanyar de Sí o No, segons l’alumnat acceptara o no cada un dels canvis. A més, en el cas que es diguera No, calia justificar breument per què. Aquest és un exemple del que esperàvem com a justificació a partir d’una resposta de la IA en una de les proves que vam fer:

“El món de ser pare (part 2)” → afegit entre cometes i cursiva: els títols d’obres es marquen amb cometes o cursiva segons el context, però no es deixen “nus”. [resposta de la IA] No, perquè els títols d’obres només van en cursiva. [canvi rebutjat i breu justificació]”

Com a resultats d’aquesta acció, hem vist que no sempre l’alumnat entén i segueix de manera correcta les instruccions donades per a la revisió. També hem comprovat que un percentatge de l’alumnat, tot i que no massa alt, no fa una bona gestió dels canvis proposats: accepta canvis erronis o no accepta canvis adequats. Ara bé, s’ha pogut observar que, en tots els casos, ha estat molt positiva la revisió respecte a la normativa. I també el fet que un alt percentatge de l’alumnat ha detectat propostes de canvi no adequades (o innecessàries) i ha sabut fer les justificacions oportunes. Així mateix, l’alumnat ha comprovat que la IA no corregeix tot allò necessari. En general, la revisió ha tingut com a conseqüència que les ressenyes han millorat de manera substancial, tot i que les indicacions quant a redacció i estil (puntuació, repetició de paraules, reiteració d’estructures…) donen encara un marge ampli per seguir explorant com aconseguir més efectivitat en el procés de revisió dels textos. Podeu veure dos exemples de ressenyes fetes durant aquest curs a càrrec de les alumnes Laura Masegoso i Lucía Serrano.

Aquesta primera experiència, a més, ha estat objecte d’estudi d’un TFG dut a terme per l’estudiant Carles Ibiza, basat en una metodologia quantitativa, els principals resultats del qual es poden consultar en aquest mateix blog.

Després de dur a terme aquesta acció, en conjunt, hem trobat tant aspectes positius com d’altres que ens porten, com ocorre en cada curs, a plantejar propostes de millora de cara al pròxim en el marc del PIEC «Expressió oral i escita en temps d’intel·ligència artificial: reptes i oportunitats en l’àrea de Filologia Catalana (2a fase)» (2026-2027). En primer lloc, caldrà insistir en la importància de la realització conscient i correcta de l’autoavaluació que l’alumnat ha de presentar després de l’escriptura de la ressenya i de la revisió amb IA. En aquest sentit, incorporarem a la llista de verificació que han de contestar els alumnes nous ítems relacionats amb la fase de revisió feta amb IA. I, en segon lloc, introduirem alguns canvis en les instruccions referides a l’ús de la IA generativa i, de manera semblant al que proposa el TFG de Carles Ibiza, en el prompt que se’ls proporciona. Amb aquests canvis volem aconseguir, per una banda, una homogeneïtat i claredat més grans en les explicacions que ofereix la IA als suggeriments proposats i, per una altra, que aquests suggeriments siguen de major qualitat, especialment en tot allò que té a veure amb la redacció i l’estil. Els resultats els anirem exposant en futures entrades del blog, amb els objectius de donar compte de com millorar la competència escrita entre els estudiants i, en aquests nous temps, de com aprendre a treballar d’una manera ètica i crítica amb la IA generativa.

Rosselló, Ramon X. La realització de ressenyes crítiques amb ús de IA generativa com a assistent de revisió. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 7-juliol-2026. Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/la-realitzacio-de-ressenyes-critiques-amb-us-de-ia-com-a-assistent-de-revisio/ 

Anàlisi i crítica del teatre català

Crítica teatral escrita per Laura Masegoso

Posted on 28 juny, 2026 by Ramon X. Rosselló Ivars | Permalink 0

A continuació trobareu una crítica teatral escrita per Laura Masegoso Forner, estudiant de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau en Filologia Catalana (curs 2025-2026). Per a fer aquesta crítica ha seguit les instruccions que el professor dona a l’alumnat de l’assignatura: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-critica-teatral-ii/.

ATENCIÓ: En aquesta crítica, per raons del format del blog, el text no està justificat i no hi ha sagnat per als paràgrafs (sí que hi ha separació entre paràgrafs).

 

UNA REALITAT INCÒMODA: EL FENOMEN INCEL ARRIBA A LES
NOSTRES AULES

Laura Masegoso Forner

Mapache

Autor i direcció: Gabriel Ochoa. Intèrpret: Sergio Caballero. Amb les veus de: María Almudéver, Imma Sancho i Paula Llorens. Escenografia: Los Reyes del Mambo i Juanma Picazo. Vestuari: María Almudéver. Il·luminació: Diego Sánchez. Música: Marina Alcantud. Audiovisuals: Raquel Agea. Disseny gràfic: Ombreta i Àngels Nogués. Sonoritzacions: Xavi Mulet (Garatge de So). Producció: Bisílaba S. L. Teatre Rialto (València), 21 de març de 2026.

El 21 i 22 de març, la productora Bisílaba va portar a les taules del Teatre Rialto de València Mapache, una obra pertanyent al gènere de la comèdia dramàtica. Conformada per l’autor Gabriel Ochoa i Joana Chilet, aquesta productora es dedica des de 2023 a la creació i desenvolupament de produccions audiovisuals i escèniques. Entre els seus projectes teatrals destaca precisament aquesta peça. Prova d’això és que el 2025, any en què s’estrenà a la Sala Off, va rebre el Premi del Públic a la Mostra Escènia de Foios.

Mapache ens mostra una relació entre Ivan, un adolescent de 16 anys que manifesta actituds reprovables envers les xiques del seu institut, i Rubén, un professor que tracta de comprendre l’origen d’aquest comportament amb la intenció d’aturar-lo. Des d’una perspectiva pedagògica, Ochoa i el seu equip traslladen a l’escenari, mitjançant sobretot la figura d’Ivan, una problemàtica social que, a hores d’ara, està tenint tant de ressò arreu del món: l’extensió de les comunitats d’incels en l’àmbit digital. Així, en la recerca de la seua identitat, Iván es defineix com a incel (‘cèlibe involuntari’), això és, un home heterosexual que sent frustració perquè no aconsegueix tindre relacions afectuoses i sexuals. Aquesta frustració es canalitza en discursos misògins i antifeministes. Tanmateix, la decisió de situar els espectadors en el context d’una aula palesa que aquesta narrativa d’odi, que sovint comporta episodis de violència i que afecta sobretot els i les adolescents, ha transcendit les pantalles —concretament la masclosfera— i s’ha instal·lat amb normalitat en la vida pública.

Pel que fa a la posada en escena, cal ressaltar la interpretació de Sergio Caballero, qui representa amb mestria diversos personatges. En aquest sentit, el vestuari compleix una funció simbòlica de «màscara» perquè permet a l’actor ocultar el seu rostre i assumir diferents rols. És interessant, a més, com aquest sovint trenca la quarta paret i es dirigeix al públic amb la finalitat de valorar i comentar els esdeveniments, així com de reflexionar sobre el fenomen incel. En aquest joc metaficcional, en què s’evidencia la naturalesa de la ficció, la il·luminació té un paper fonamental. El canvi de llums ens permet diferenciar quan ens trobem davant de l’acció dramàtica i quan l’actor l’interromp per a adreçar-se als espectadors. Igualment, l’escenografia és minimalista, però funcional: enmig d’una cambra negra trobem només una pissarra i una cadira, cosa que emfatitza el missatge de l’obra per damunt de la història que s’hi representa. Per acabar, cal destacar la inserció de veus i la projecció d’imatges, atés que contribueixen, respectivament, a introduir altres perspectives i a incidir en la dimensió social actual del relat.

Finalment, el conjunt d’aquests elements configura una proposta escènica ben construïda i coherent amb la intencionalitat de l’autor i director de visibilitzar i denunciar una realitat social incòmoda present a les nostres aules. La posada en escena, doncs, es disposa de tal manera que fa evident el caràcter fictici de la representació, però sense desdibuixar la veracitat del que s’hi planteja. Ha estat un privilegi haver format part del públic d’un espectacle brillant, capaç de promoure l’empatia i la reflexió sobre una problemàtica que ens interpel·la com a societat.

Masegoso Forner, Laura (2026): «Crítica teatral escrita per Laura Masegoso», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 28-06-2026. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/critica-teatral-escrita-per-laura-masegoso/

Anàlisi i crítica del teatre català