Departament Filologia Catalana

J. Àngel Cano Mateu

1. Introducció

El curs 2022-2023, a la University of Leeds (Regne Unit), en col·laboració amb el projecte d’innovació docent “Escriptura, expressió oral i discurs audiovisual en les assignatures de l’àrea de Filologia Catalana”, del Grup Consolidat d’Innovació Docent GESOLCAT de la Universitat de València, vam treballar la comprensió i l’expressió orals en l’assignatura Catalan Language and Culture 2 (SPPO2595/2596) a partir de la realització d’una unitat didàctica (UD) titulada “A la lluna de –l’altra– València”. El grup estava compost per 6 estudiants anglesos amb un nivell A2 –segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR)–, que, en acabar el curs, havien d’assolir un B1. Pel que fa a la temporització, la UD estava pensada per a 5 sessions de 90 minuts del mes de maig, això és, a finals del segon quadrimestre. La metodologia era de tipus contextual i estava basada en l’aprenentatge col·laboratiu. El fil temàtic que recorria les diverses activitats era el descobriment de la València del poble enfront de la València de postal.

2. Continguts

Quant als continguts, en vam considerar quatre, enfocats a la tasca final:

– Descobriment de la ciutat de València com una de les capitals referents dels Països Catalans.

– Desenvolupament en un context real: situació, planificació i organització de la visita a un poble o una ciutat.

– Localització en un espai concret (ús d’adverbis de lloc, demostratius, preposicions i locucions preposicionals, estructures lingüístiques espacials…).

– Repàs i reforç dels verbs de valoració i d’opinió, i de moviment, així com del futur simple.

– Tasca final: realització d’una exposició oral sobre la planificació i l’organització d’un cap de setmana a valència.

3. Objectius

Respecte als objectius, els vam dividir entre els generals i els específics:

a) Generals:

– Conèixer la geografia, la cultura, les tradicions, la història, etc., dels Països Catalans.

– Oferir a l’alumnat estratègies per a situar-se en l’espai i planificar la visita a un poble o a una ciutat.

– Treballar la producció oral.

b) Específics:

– Conèixer els espais més emblemàtics de València, així com diferents aspectes socioculturals, històrics o literaris.

– Aprendre les expressions per saber situar-se en l’espai i orientar-s’hi.

– Treballar el lèxic propi de la ciutat: oficis, esports, festes, tradicions…

– Realitzar una exposició oral basada en l’organització d’un cap de setmana a València.

4. Activitats

Pel que fa a les activitats pensades per a les quatre primeres sessions, vam pretendre que foren molt variades. Així, en la primera sessió, a més de contextualitzar la UD i explicar-ne la planificació, vam proposar que els estudiants feren una pluja d’idees per comprovar quins llocs de referència o d’interès turístic coneixien de la ciutat de València. Per a la nostra sorpresa, no en van saber dir cap, de manera que vam passar a una alternativa, que consistia a unir el nom dels llocs de referència o d’interès turístic amb les imatges proposades. Tot seguit, els van haver de localitzar en un mapa assenyalant-los amb color blau. A continuació, vam passar a la lectura i escolta de la cançó “La vida sense tu”, d’Obrint Pas, i la visualització del videoclip. La finalitat era que seleccionaren el vocabulari específic i que anotaren les referències de la ciutat, així com les personalitats i els col·lectius que hi apareixien.

Per a la segona sessió, vam seguir en la mateixa línia i vam fer el mateix amb la cançó “Camals mullats”, de La Gossa Sorda, i el videoclip a càrrec del grup Meteor. Després, tenint ja un llistat considerable d’espais i indrets valencians, havien d’assenyalar-los al mapa amb color roig. Aqueta sessió, però, estava pensada per a introduir i explicar el poeta Vicent Andrés estellés a partir de la lectura (i escolta) d’“Els amants” i “Assumiràs la veu d’un poble”, i de la recomanació de l’entrevista de Josep Maria Espinàs al poeta.  Abans d’acabar, vam llegir entre tots el poema “Cos mortal”, que ens va servir per explicar el context sociolingüístic i polític del franquisme al País Valencià.

La tercera sessió, la vam ocupar amb la visualització de la pel·lícula Cos mortal (2009), de Carles Chiner i Antoni Sendra. Mentre la véiem, els alumnes havien d’anotar les referències espacials, culturals, històriques i literàries que hi apareixien. En la quarta, ens vam dedicar a comentar en grup la pel·lícula i a repassar lèxic, així com a realitzar activitats d’omplir buits o de relacionar conceptes per comprovar que havien quedat clares les explicacions sobre situar-se a l’espai. També vam explicar com orientar-nos i com arribar d’un lloc a un altre sobre el mapa de la ciutat de València

Finalment, la cinquena sessió, la va ocupar la tasca final: les exposicions dels estudiants. Aquestes exposicions havien de durar entre 4 i 5 minuts. Com a indicacions, només els vam dir que havien d’iniciar el viatge des de l’Estació del Nord un divendres al migdia i que havien de marxar-ne un diumenge a la vesprada, en l’època de l’any que ells decidiren. També que havien d’incloure quins llocs visitarien, on es quedarien a dormir, on anirien a menjar i quins menjars tradicionals tastarien, etc. Podien emprar powerpoint o altres programes semblants, però no tenien permès llegir.

Com a exemple, tenim la diapositiva inicial del treball de l’estudiant Anna Baranowski, que va decidir centrar la visita a València durant un cap de setmana de Falles.

5. Avaluació

Aquesta activitat valia un 15% sobre la nota final; formava part d’un portafoli d’activitats que, en total, comptava un 45%. A l’hora de puntuar-la, vam utilitzar una graella adaptada al sistema d’avaluació britànic, que té una puntuació sobre 100, i en què es pot aprovar amb un 40 (“Third – Satisfactori”), tot i que és motiu de desprestigi. D’acord amb aquest, vam tenir en compte cinc ítems: la Reflexió i el contingut (25%), la Coherència i la cohesió (20%), la Pronunciació (15%), la Gramàtica (20%) i el Vocabulari (20%). A tall d’exemple, hi afegim la graella de l’alumna esmentada, que va obtenir un 62 (“2.1. – Molt bé”).

6. Conclusions

Al nostre parer, amb aquesta UD, formada per activitats teoricopràctiques i individuals i grupals, vam poder treballar les 4 habilitats comunicatives, amb un especial èmfasi en la producció oral, que era la finalitat perseguida. A més, vam poder explicar píndoles culturals. La realització d’una tasca final basada en l’organització d’una visita a València va permetre millorar les destreses i les competències per mitjà de l’experiència, de manera que es va assolir el propòsit de conjuminar coneixements socioculturals, històrics i literaris de la ciutat de València amb els coneixements de la llengua pròpia del territori. Quant al resultat, podríem dir que la satisfacció va ser moderada, ja que dels 6 alumnes, 4 van seguir les pautes marcades.

Com citar aquest article:

Cano, J. Àngel (2024): “Connexió (asíncrona) Leeds-València (I): ‘A la lluna de –l’altra– València'”. Blog de docència, Departament de Filologia Catalana, 06/06/2024.

Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/connexio-asincrona-leeds-valencia-i-a-la-lluna-de-laltra-valencia/