Com escriure una escena teatral

Posted on 13 juny, 2019 by Ramon X. Rosselló Ivars | Permalink 0

A l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, impartida al primer curs del grau de Filologia Catalana, una de les activitats que els i les estudiants han de fer és escriure una escena teatral.

Per tal de poder portar endavant aquesta activitat, hem preparat el següent document de treball, el qual amplia i detalla el que ja vam preparar per al curs anterior (2017-2018):

ACTIVITAT D’ESCRIPTURA D’UNA ESCENA TEATRAL

  • L’objectiu d’aquesta activitat és posar en pràctica allò estudiat sobre els diferents tipus d’acotacions i parlaments.
  • L’extensió de l’escena estarà al voltant d’una cara i mitja de full o dues cares. Useu la lletra Times New Roman, 12, interlineat 1’5, text justificat i amb el sagnat propi del teatre. Useu cursiva per a les acotacions i majúscula per a les denominacions dels personatges.
  • Per a l’avaluació d’aquesta activitat, a més de tenir en compte el que es demana a continuació, es valoraran la correcció lingüística i estilística (especialment la coherència del registre amb relació al marc de la ficció i al tipus de personatge).

FASES EN L’ESCRIPTURA DE L’ESCENA

PLANIFICACIÓ DE L’ESCRIPTURA (Aquesta part no l’heu de lliurar al professor sinó que l’heu de traslladar posteriorment a l’escriptura de l’escena)

  • L’escena partirà d’una situació en què un dels personatges vol o necessita dir alguna cosa important i/o inesperada a un altre.
  • Abans d’escriure l’escena, caldrà decidir alguns elements de la ficció:
  1. Època
  2. Espai geogràfic on se situa (una ciutat, un poble…)
  3. Espai concret on transcorre l’escena (menjador d’una casa, aula d’una escola…)
  4. Moment del dia en què se situa l’acció
  5. Característiques bàsiques dels dos personatges (o del personatge, si es fa un monòleg), com ara el sexe, l’edat, la seua parença externa (vestuari…), la seua denominació (Pare, Metge.) o nom propi, caràcter o personalitat, etc.
  6. Tema o assumpte que es vol comunicar

ESCRIPTURA DE L’ESCENA

  1. L’escena ha de tenir un títol (centrat i en negreta), les acotacions pertinents (en cursiva) i els parlaments, amb les denominacions dels personatges en majúscula seguides de dos punts.
  2. Pel que fa a les acotacions, a l’inici del text, tingueu en compte la distinció entre les acotacions llindars:
  • llista de personatges,
  • ciutat o poble on se situa l’acció i època de la ficció

i les acotacions externes:

  • descripció de l’espai concret on té lloc l’acció,
  • moment del dia
  • i caracterització bàsica dels personatges que apareixen a escena (si un personatge apareix més tard, feu la caracterització en el moment de la seua aparició).

3. Quan redacteu els parlaments (diàlegs o monòlegs), teniu en compte l’ús de les acotacions internes i intercalades per referir-se a com diu el personatge el text, sobre pauses, moviments dels personatges en l’espai, gestos o acció no verbal que puga desenvolupar el personatge. Les acotacions internes, quan van a l’inici del parlament, es posen abans dels dos punts.

4. Per acabar el text podeu posar l’acotació Fosc final o Fi de l’escena.

Per a més informació sobre els tipus d’acotacions podeu veure: Rosselló, Ramon X. (2011) Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica), València/Barcelona, IIFV/PAM.

Rosselló, Ramon X. (2019): «Com escriure una escena teatral», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 13-06-2019, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-escena-teatral/

Anàlisi i crítica del teatre català

El circuit de lectura. L’exemple de L’últim vaixell

Posted on 21 maig, 2019 by Gemma Lluch | Permalink 0

Maria Victòria Badia i Palanca, estudiant de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019), ha escrit una anàlisi del llibre 

Pasqual i Escriva, Gemma (2008): L’últim vaixell. València: Voramar/Santillana Ediciones Generales. S.L.

Per a construir-la, ha seguit les instruccions que treballem a classe i que podeu consultar al post «Treballem el model metodològic d’anàlisi dels relats». Concretament, Maria Victòria analitza un aspecte fonamental del nivell pragmàtic i que contesta la pregunta:

En quin context de lectura funciona el llibre L’últim vaixell? 

L’últim vaixell és una novel·la de la valenciana Gemma Pascual i Escrivà que va ser publicada l’any 2004. Un any després, va guanyar el premi Samaruc de literatura juvenil atorgat per l’Associació de Bibliotecaris Valencians. Passats ja més de 15 anys, considerem que l’obra encabeix perfectament, en la seua publicació i també en l’actualitat, dins dels dos circuits que proposa l’enunciat, cosa que intentarem mostrar seguidament tenint en compte l’anàlisi dels paratextos i la temàtica del llibre.

Com encertadament ens informen Lluch i Valriu, el circuit de lectura recomanada «passa quasi exclusivament pels centres escolars»; així, els docents fan una tria de les lectures que recomanaran als seus alumnes a partir de la informació que reben de les editorials, d’altres docents, de les xarxes socials o d’institucions públiques o privades (2013: 18-19). El fet que L’últim vaixell ja tinga uns anys pot dificultar trobar informació detallada, i en algunes ocasions hem arribat a pàgines web, per exemple de llibreries, que ja no són operatives, no obstant això, en fer la recerca de quina ha estat la difusió que ha tingut la novel·la hem pogut copsar que aquesta ha sigut nombrosa i variada a tot el territori de domini lingüístic català.  

Una de les primeres informacions que trobem de la novel·la la recollim en la secció «altres novetats» del número 13 de la revista Lletres Valencianes de l’any 2004.[1] Com bé podem llegir a la pàgina web de la publicació:

La revista “Lletres Valencianes” té com a objectiu, des del seu naixement, crear una comunitat de lectors usuaris de les publicacions de les editorials i llibreries valencianes. Per això, esta publicació pretén donar a conéixer, des del punt de vista cultural i artístic, els llibres més rellevants que produïxen les editorials valencianes i convertir-se amb això en un catàleg de referència en el sector editorial valencià.

 

Si partim d’aquest desig de la revista de donar a conèixer els llibres més destacats i notables que s’editen al País Valencià, bé podem concloure que Lletres Valencianes pot ser una d’eixes fonts d’informació dels docents per triar lectures adequades per a l’alumnat. Així, encara hem pogut trobar una web de l’institut Malilla on veiem que L’últim vaixell era una de les lectures de segon de l’ESO l’any 2013.[3] També hem preguntat a alguns joves del nostre voltant que actualment tenen entre 23 i 24 anys i recorden haver llegit la novel·la quan estudiaven a l’IES Benicalap.

A Catalunya, com podem llegir al bloc mesvilaweb, la novel·la va participar en el XVI concurs El Gust per la Lectura, un concurs organitzat pel Servei d’Immersió i Ús de la Llengua, «basat en la lectura i treball de les obres, i els dossiers didàctics corresponents, tractades en el seminari de formació que ha seguit el professorat durant el curs 2009-2010». A més a més, en el bloc se’ns informa d’altres organismes o institucions que recomanen la seua lectura com ara l’Associació de Mestres Rosa Sensats, la ja esmentada revista Lletres Valencianes de la Generalitat Valenciana, o la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona. Si accedim directament al bloc del programa El gust per la lectura de l’any 2010 veiem com és una de les lectures proposades per al curs 2010-2011 i aprofundint més la recerca arribem a les activitats didàctiques proposades.

D’una altra banda, els materials que alguns alumnes deixaren a la web com ara treballs, booktrailers, etc., alguns d’ells recents en el temps, són la mostra que el llibre ha funcionat, i pensem que pot encara fer-ho, dins del circuit escolar. Aquestes i altres informacions que llegim sobre la novel·la, però, la relacionen també perfectament amb el circuit de mercat, perquè com podem llegir a Lluch i Valriu, tot i que:

 La informació sobre literatura infantil i juvenil corre per unes vies gairebé reservades als diguem-ne iniciats i rarament surt d’aquests cercles […]. Cal tenir ben en compte, però, que el món virtual ha aportat nous canals de difusió de la informació, molt més propers als nens i joves, interactius i a l’abast de tothom. (2013: 130-131).

 

Així, si continuem analitzant els paratextos exteriors al llibre, a més dels esmentats, també hi trobem crítiques com la feta per l’escriptor Josep Maria Aloy a la revista Faristol, o la que escriu Vicent Sanz al seu bloc. 

Uns altres blocs de gent anònima ens recomanen la lectura de la novel·la o escriuen sobre ella. Que entropessem amb totes aquestes publicacions al voltant d’ella a les xarxes socials o fent una recerca per internet és el que ens fa afirmar que L’últim vaixell, a més de al circuit escolar, funciona també al circuit virtual o de mercat, ja que els mateixos lectors poden optar per la seua lectura sense la necessitat que un professor la recomane.

També considerem que cal remarcar la importància de l’autora dins la literatura catalana infantil i juvenil. Amb una llarga carrera professional com a escriptora, guardonada amb diversos premis i amb una destacada presència a les xarxes ―bé les pròpies de l’autora, bé unes altres on es parla d’ella i de la seua obra―, Gemma Pascual és coneguda per molts joves, i també per un públic ja més adult, cosa que ajuda perquè molts puguen seguir-la i aproximar-se a la seua obra.[11]  

Pel que fa als paratextos més visibles, és interessant comprovar que a la novel·la no trobem cap proposta didàctica ni cap indicador sobre l’edat recomanada. Només el nom de la col·lecció, Sèrie roja, ens fa saber que es tracta d’una novel·la adreçada al públic juvenil. Dues brevíssimes oracions, una a cada costat del nom de la col·lecció en la contraportada, «tu tries» i «atreveix-te», just dalt de la sinopsi, donen a entendre que allò que es vol ―a banda del fet que es propose o recomane als centres escolars― és precisament que el lector jove, en apropar-se al llibre físic, senta la temptació de llegir-la. Fora d’això, el llibre s’assembla molt a qualsevol altre adreçat al públic adult, una portada amb una fotografia molt relacionada amb el títol ―una imatge dels anys 40 d’un vaixell que s’allunya del port i sobre aquesta, la d’una dona amb la mirada perduda―, el títol, el nom de l’autor i l’editorial. 

Molt més rellevants són els paratextos interiors del llibre: una dedicatòria als avis de l’autora «derrotats però no vençuts»; una altra «a totes les dones que van resistir i combatre estoicament el menyspreu i l’opressió de la dictadura franquista», amb agraïments a moltes d’elles i a escriptors i escriptores que «lluiten per recuperar la memòria històrica», i, finalment, tres versos ben coneguts de Maria-Mercè Marçal «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel». També els títols dels capítols ―que ens situen espacialment i temporal― i la total relació amb les citacions reals que els encapçalen i que ajuden a descobrir al lector quina era la realitat en què es movien els protagonistes. Pensem que són molt significatius perquè anuncien clarament que és L’últim vaixell: una obra significativa que tracta qüestions molt presents i significatives en els últims anys: la postguerra i el paper de la dona a la societat.

Sobre la Guerra Civil Espanyola:

Els escriptors catalans escriuen les seves novel·les sempre des de l’òptica dels vençuts i posen l’accent en l’absurd de la guerra, l’empobriment econòmic i, especialment, la repressió social i cultural que aquesta comportà. La sensació que produeixen la majoria d’obres no és la de voler vehicular una lliçó d’història, sinó la voluntat de deixar un testimoni de barbàrie i de l’opressió i negació d’una cultura silenciada a la força». (Lluch; Valriu 2013: 139-140).

 

L’últim vaixell ens situa en els últims dies de la Guerra Civil i els primers mesos de la postguerra. En eixos últims moments del conflicte bèl·lic, Alacant, l’última ciutat que va caure en mans feixistes, s’omplia a vessar de republicans intentant fugir des del seu port cap a un exili incert. Als qui no pogueren, o no volgueren fugir, els esperaven la crueltat i l’horror franquista, la fam i la misèria, la por, els camps de concentració, els afusellaments, la mort o l’intent de genocidi cultural, entre altres. És aquest període tan important i que no es pot oblidar el que s’hi mostra. Així, el llibre reivindica una memòria històrica que no deu caure en oblit, però també uns valors com, per exemple, l’amistat, l’amor o la solidaritat. A més a més, el protagonisme més gros recau, sobretot, en les dones: Llíber i Mercé, les protagonistes principals, però també Maria, Agnès, Vicenta, la peixatera, la masovera…, mullers que mostren el paper arriscat i valent que moltes desenvoluparen dins d’una societat ben masclista i en un món que s’ensorrava. En conseqüència, qüestions molt necessàries per saber d’on venim, qui som i com d’important és continuar lluitant per defensar les llibertats.

«És difícil fer una separació dràstica entre ambdós circuits perquè les interrelacions cada vegada són majors, en primer lloc, motivades pel pla de foment de lectura en els centre educatius i, en segon lloc, per la dificultat de separar els objectius entre l’educació literària i la lectura» (Lluch; Valriu 2013: 21).

Efectivament, veiem com en el cas de L’últim vaixell la interrelació dels dos circuits és gran; així, comptat i debatut, pensem que hem pogut mostrar que la novel·la ha funcionat al circuit escolar mitjançant els mediadors i com a lectura recomanada, però també al circuit de mercat perquè la difusió a través de les xarxes socials, la importància de l’autora, la temàtica i com aquesta és tractada ―fusionant realitat i ficció, introduint una història d’amor entre la jove protagonista i Marcel, etc.― ha fet que no sols no caiga en oblit pel pas del temps, sinó que a més, puga continuar agradant i interessant moltíssim els joves lectors, cosa que evidencia que trobem edicions del llibre de l’any 2016.[12]

Cruselles i Lores, Lara (2019): «El circuit de lectura de Barroca mort», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 19-05 

Bibliografia

Pasqual i Escriva, Gemma (2008), L’últim vaixell, València, Voramar/Santillana        Ediciones Generales. S.L.

Lluch, Gemma; Valriu, Caterina (2013), La literatura per a infants i joves en català. Anàlisi

[1]Podeu consultar la revista completa, la información sobre L’últim vaixell la trobem a la pàg. 116 en http://www.ceice.gva.es/documents/161918695/163428876/TODA+LA+REVISTA+%28%204%2703+mb%29.pdf/69e158dd-fb60-45a5-b4c6-e0bd6a08b50d

[2] Podeu consultar http://www.ceice.gva.es/va/web/libro/revista-lletres-valencianes-

[3] Podeu consultar http://iesmalilla.edu.gva.es/moodle/mod/url/view.php?id=1773

[4] Podeu consultar https://blocs.mesvilaweb.cat/gemmapasqual/?p=177721

[5] Podeu consultar https://blocs.xtec.cat/gustperlalectura/2010/05/27/lectures-10-11/

[6] Podeu consultar https://salegreusach.wixsite.com/blog-4t-eso

[7] Podeu consultar https://youtu.be/0wgQ9QNzZrE

[8] Podeu consultar https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Lultim-vaixell

[9] Podeu consultar https://vicentsanz.wordpress.com/2009/05/10/264/

[10] Podeu consultar http://llibreriade2n.blogspot.com/2010/12/guia-lultim-vaixell.html o http://catalaalabast-lletresalvent.blogspot.com/2013/04/fragment-lultim-vaixell.html

 

[11] Només cal porsar el seu nom a un cercador d’Internet per trobar-se amb el seu Facebook, twiter, etc. o llegir información sobre ella a escriptors. cat, Wikipedia, etc.

[12] Podeu consultar, entre altres https://www.iberlibro.com/ultim-vaixell-Pasqual-Escriva-Gemma-JOLLIBRE/20404302980/bd

Cultura i literatura per a infants i joves en català

El circuit de lectura. L’exemple de Barroca mort.

Posted on 21 maig, 2019 by Gemma Lluch | Permalink 0

 

Lara Cruselles i Lores, estudiant de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019), ha escrit una anàlisi del llibre 

Escartí, Josep Vicent (1988): Barroca mort. Alzira: Bromera.

Per a construir-la, ha seguit les instruccions que treballem en l’assignatura i que podeu consultar al post «Treballem el model metodològic d’anàlisi dels relats». Concretament, Lara analitza un aspecte fonamental del nivell pragmàtic i que contesta la pregunta:

En quin context de lectura funciona el llibre Barroca mort? 

En analitzar el circuit de lectura, cal indicar que aquest llibre no té una localització intrínseca dins d’un circuit concret. En un primer moment, si es porta a terme l’anàlisi dels paratextos més visibles, convé destacar que a través de la informació que ens dóna la coberta i, concretament el títol, Barroca mort, es pot arribar a pensar que no és ni un llibre prototípic del circuit escolar ni tampoc del circuit de compra per impuls.

A priori, sembla un llibre especialitzat i, per tant, destinat a un públic concret, el qual està interessat, en aquest cas, en l’Edat Moderna i,  més concretament, en el segle XVII valencià. Per tant, ens situem al davant d’un receptor que mostra interès en un àmbit específic; al davant de filòlegs o historiadors, així com dels respectius estudiants d’aquestes disciplines.

Ara bé, també cal destacar un altre paratext important com ho és l’editorial de pertinença del llibre, la qual apareix a sota de la coberta, ja que a través de la informació que dóna es poden traure moltes dades relacionades amb el receptor de l’obra. Si ens desplacem cap als paratextos externs del llibre, visitem el web de l’editorial Bromera i, alhora, cerquem el títol del llibre el primer que ens apareix és que pertany a la temàtica Els nostres autors, a la qual es va referència en la coberta, i, alhora, que va adreçat a un públic de batxillerat.

Pot ser que l’autor del llibre, en un primer moment, quan va decidir escriure’l no tenia pensat fer-ho per a un circuit escolar amb l’objectiu d’educar literàriament. I és possible que aquesta iniciativa d’incorporar-lo al circuit escolar haja estat realitzada amb la intenció d’incrementar-ne les vendes, però també cal esmentar que, siga quin siga el cas, l’esmentada iniciativa pot desencadenar aspectes molt positius dins del circuit en qüestió.

Després d’haver fet esment dels paratextos més visibles i dels externs, cal fer èmfasi en els paratextos interiors del llibre, amb el principal objectiu de ratificar o refutar tot el que s’ha pogut extraure fins al moment. És clau tindre present que en l’interior del llibre hi apareixen marques que ajuden a consolidar les hipòtesis prèvies, a l’hora de determinar-ne el circuit sobre el qual s’asseu el llibre: Barroca mort és un llibre que està dividit en quatre parts ben diferenciades: la introducció, els dos contes que formen Barroca mort, les propostes didàctiques i el glossari. A través d’aquest conjunt de paratextos interiors, sense entrar en el contingut del llibre, es pot determinar que el receptor és l’alumnat.

En la introducció es parla sobre l’estructura del llibre, sobre els fets més importants que van sacsejar els territoris de parla catalana durant el s. xvii, sobre el mal ús de l’etiqueta decadència i sobre alguns dels aspectes més foscos i quotidians d’aquesta inestable època, la qual es pot relacionar amb el present incert i poc estable. A través d’aquesta part es mostra al receptor una contextualització necessària per a entendre el Barroc. Es tracta d’una primera aproximació, als alumnes, d’una època poc estudiada. No sols es presenta un període poc tractat dins de les aules dels instituts sinó que també s’insereix en l’eliminació de prejudicis, els quals desprèn la invàlida etiqueta decadència. Una tasca molt necessària dins de l’àmbit de l’educació secundària, la qual, a poc a poc, s’està convertint en una realitat. Així mateix, tal com afirmen Rossich i Valsalobre (2011: 19) a principis dels anys setanta del segle passat, van aparèixer les primeres opinions que veien en aquesta periodització una lacra que impedia exposar amb naturalitat l’evolució real de la literatura catalana. La idea, gens discutida, de «decadència» amagava la vitalitat i la complexitat de la literatura catalana de l’Edat Moderna.

El segon apartat del llibre està constituït pels dos contes que formen el gros de l’obra, els quals són abordats des d’una visió subjectiva i parcial. Dos relats que cal tractar conjuntament i, alhora, per separat. A través del primer relat, «El fill de la Gepa», constituït per una sèrie d’històries, es pretén mostrar els costums i les actituds pròpies de l’època i a través del segon relat, «Epistolari del comte de l’Hortxà», es pretén inserir, des d’una perspectiva fragmentària, en l’epidèmia de la pesta a València.

El tercer apartat el conformen les propostes didàctiques; sobre la introducció i sobre els dos relats. A través d’aquestes es pretén despertar l’esperit crític dels alumnes, perquè indaguen i, alhora, puguen analitzar de forma més precisa i àmplia els diferents temes que es plantegen.

En el primer relat, «El fill de la Gepa», les propostes se centren en l’anàlisi de les veus del discurs i les diferents marques gramaticals que les acompanyen i en el segon relat, «Epistolari del comte de l’Hortxà», les propostes se centren en l’anàlisi sintàctic dins de l’àmbit del gènere epistolar en relació amb la valenciana prosa del segle XV. Després d’haver fet esment específic en les diferents propostes didàctiques, cal dir que aquest llibre és molt complet. Abraça temari específic de batxillerat, com per exemple l’anàlisi de les veus del discurs, l’anàlisi sintàctic o la lliure escriptura seguint el model formal i imitant l’estil d’un text treballat amb anterioritat. I, a més, dóna a descobrir un període històric poc estudiat fins al moment, però amb una producció literària de gran qualitat; la qual cal descobrir dins de les aules. I l’últim apartat, però no menys important, està format pel glossari. Aquesta secció del llibre esdevé clau per als estudiants, ja que està constituïda per un arreplec de termes que són, a priori, desconeguts per als alumnes.

Barroca mort no és el típic llibre que es llig al llarg dels anys de docència secundària i batxillerat, com ho són per exemple Xènia tens un WhatsApp de Gemma Pasqual, La plaça del diamant de Mercè Rodoreda, Gràcies per la propina de Ferran Torrent, entre molts d’altres. I tampoc no és el llibre prototípic que caracteritza el circuit de compra per impuls, com ho poden ser Totes les cançons parlen de tu de Xavi Sarrià, Com un record d’infantesa de Feliu Ventura, Senyoria de Jaume Cabré, entre d’altres.

Ara bé, els llibres  esmentats tampoc formen part d’un únic circuit. Es promocionen tant dins de l’àmbit escolar com fora d’aquest a través de les rets socials. Tal com indiquen Lluch i Valriu (2013: 21) portar a terme una separació total entre ambdós circuits esdevé una tasca de gran complexitat, ja que la línia que els separa cada volta té més fissures i les interrelacions són cada vegada majors. No obstant això, és molt necessari diferenciar els objectius que tenen cada circuit: educació literària enfront de la diversió i entreteniment.

El circuit escolar s’hauria de bolcar de forma plena en l’educació literària. Aquest circuit en llengua castellana està impregnat de clàssics, la qual cosa fa que augmente el prestigi de la literatura escrita en aquest idioma. Així mateix, el circuit en llengua catalana hauria de fer el mateix i no confondre els objectius de cada circuit.

Tot i que sí que hi ha la presència de grans clàssics com per exemple adaptacions del Tirant lo Blanch o poemaris d’Estellés, majoritàriament, se centra en l’Època Medieval i Contemporània. L’Edat Moderna esdevé inexistent dins del circuit. Per tant, segons el meu parer, Barroca mort, pot arribar a ser un llibre bàsic per introduir aquesta època. Una mena de preàmbul a la introducció d’adaptacions d’obres de Francesc Fontanella o Francesc Vicent Garcia si es parla del barroc català. Tot procés d’incorporació és a llarg termini i, per sort,  fins als darrers decennis han començat a aparèixer estudis molt rigorosos i aclaridors del tema, així com literatura ambientada  en l’època. Així doncs, pel que fa als textos, és important reforçar la idea que els autors de l’època moderna no han de ser només objecte d’estudi sinó que poden ser llegits amb profit com a clàssics de la literatura catalana; d’aquí iniciatives com la col·lecció Philologica d’Edicions Vitel·la, que es guia per aquest propòsit (Miralles 2010).

Concloem l’anàlisi destacant la dificultat de situar aquest llibre en un sol circuit. Respecte al circuit escolar, ara mateix, cal dir que no en forma part. L’estructura del llibre ha estat adequada perquè puga formar part del circuit en qüestió, però, de moment, sembla més un intent incrementar-ne les vendes per part de l’editorial. No obstant això, en un futur, pròxim, per tot el que s’ha dit, podria trobar un bon lloc dins d’aquest circuit. I pel que fa al circuit de compra per impuls tampoc es pot situar en el si d’aquest, perquè, tot i que sí que es pot moure per les xarxes socials, ho fa en cercles especialitzats i tancats, els quals no cerquen l’entreteniment o la diversió. Amb tot, cal indicar que se centren de forma plena en la investigació i la divulgació.

 

Com citar:

Cruselles i Lores, Lara (2019): «El circuit de lectura de Barroca mort», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 19-05, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2019/05/21/el-circuit-de-lectura-lexemple-de-barroca-mort/

Cultura i literatura per a infants i joves en català

Crítica del llibre Spot, per Inma Lázaro Martínez

Posted on 19 abril, 2019 by Gemma Lluch | Permalink 0

 

Inma Lázaro Martínez, estudiant de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019), ha escrit la crítica del llibre Spot.

Per a construir-la, ha seguit les instruccions que treballem a classe i que podeu consultar al post «Com escriure la crítica d’un llibre de teatre» 

 

 

SPOT

Inma Lázaro Martínez

Alberola, Carles i García, Roberto (2003): Spot. Alzira: Bromera.

«Qui no ha utilitzat mai el lema d’un espot publicitari enmig d’una conversa? Qui no s’ha descobert alguna vegada a ell mateix taral·lejant la tornada d’un anunci de ràdio o televisió?»  [Paratext de la contracoberta del llibre]

Probablement, aquesta obra òbriga un ventall reflexiu envers el món publicitari a través de la comèdia a tot aquell lector que siga adolescent o adult. Carles Alberola i Roberto García, amb aquestes xicotetes històries independents, ens donen les eines necessàries per a esmicolar l’impacte social de l’ampli espectre publicitari en què estem submergits.

Pasqual Alapont, autor de la introducció, ens convida a conéixer de bestreta la trajectòria dels autors i el perquè de l’obra. A més, la claredat de les acotacions ‒llindars, externes, intercalades i internes‒ ens permet en tot moment resseguir el fil espaciotemporal. Malgrat això, en alguns moments, la necessitat d’agilitat comunicativa entre els personatges resulta emboirant, palesament, per la naturalesa teatral de l’obra.

En una primera anàlisi de contingut, es pot realitzar una lectura relaxada si només canalitzem l’atenció en el somriure fàcil que ens trauen els personatges en recórrer a dites comercials en situacions quotidianes. Però, també podem establir una interdependència entre totes les històries, el fil temàtic de les quals és la publicitat amb funció de vehicle per a introduir una problemàtica social. És a dir, l’ús de la publicitat només és l’eina per a introduir una crítica o un qüestionament de la moralitat.

Els fets són contats com si els estiguera filmant una càmera. És a dir, presenten una focalització externa. El trencament de la quarta paret en nombroses ocasions pels personatges ‒un exemple és la primera escena, que consisteix en l’adreçament al públic exclusivament‒ provoca un efecte de proximitat amb els espectadors, malgrat el canvi recurrent d’espai escènic.

Tant l’organització de l’acció i el ritme com l’administració de la informació són dos apartats que s’han d’analitzar història per història i no en conjunt. En línies generals, les escenes plantegen un problema inicial que no se sol resoldre amb èxit, ja que tracten aspectes socials conflictius. Pel que fa al ritme, l’estructura en diverses històries de l’obra necessita un dinamisme molt ben aconseguit.

De nou, la naturalesa de l’obra impedeix construir un perfil psicològic detallat dels personatges, ja que en cada història acostumen a canviar. En canvi, sí que es ressalten els trets psicològics necessaris dels personatges de cada història per a assolir una bona comprensió d’aquesta. Pel que fa a l’aparença física, es deixa obert un ampli ventall de possibilitats i només s’especifiquen trets puntuals.

El suïcidi, les relacions de parella, la por i altres temes són tractats des d’una perspectiva còmica amb una crítica subjacent al consumisme. Ens trobem, per tant, amb la fórmula per a induir a la reflexió a través del riure alhora que assistim a un recorregut pels millors eslògans publicitaris que ens han acompanyat durant dècades.

 

Com citar:

Lázaro Martínez, Inma (2019): «Crítica del llibre Spot, per Inma Lázaro Martínez», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 19-04-2019, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2019/04/19/inma-lazaro-martinez/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català ,

Com escriure la crítica d’un llibre de teatre

Posted on 1 març, 2019 by Gemma Lluch | Permalink 0

En l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana analitzem el gènere teatral com a text o llibre de teatre.  És a dir, entenem el teatre com a text editat, preferentment, per a la lectura privada, la lectura en veu alta compartida, etc. 

Relacionem els continguts amb Anàlisi i crítica del teatre català que els estudiants han cursat en primer curs. El professor Rosselló, responsable d’aquesta assignatura, en el post «Com escriure una crítica teatral»  proposa unes instruccions sobre com escriure una crítica d’un espectacle teatral.

A partir d’aquest post, del model d’anàlisi de Rosselló (2009)  i de Lluch i Valriu (2013)  i del capítol XIV sobre la crítica de Lluch i Nicolàs (2015) proposem unes instruccions sobre:

 

Com escriure la crítica d’un llibre de teatre editat per al circuit escolar

 

1 Com estructurem visualment el text? Quin format ha de tindre?

– Títol de la crítica (centrat, en majúscula i en negreta).

– Nom de l’autor de la crítica (alineat a la dreta).

– Referència bibliogràfica del llibre:

Cognom, Nom (Any de publicació). Títol del llibre. Lloc de publicació: Editorial.

 

2 Com escrivim el text de la crítica?

2.1 Aspectes formals:

  • Lletra Times New Roman, cos 12, justificat (marges), amb un interlineat d’1’5.
  • Sagnat per als paràgrafs (sense separació entre paràgrafs).
  • Extensió (sense comptar el text de l’apartat 1) mínima de 30 línies completes i màxima de 35.

2.2 Estructura del text

  • La informació de cada apartat ha d’anar en un paràgraf.
  • Els paràgrafs (per ser escrits per a la lectura en pantalla) no ha de tindre més de 4 o 5 línies.
  • El paràgraf de conclusió pot ser utilitzat com a valoració subjectiva de conjunt.

2.3 Tipus de text

  • Descripció (discurs objectiu) i valoració (discurs subjectiu). Equilibri entre ambdós.
  • Utilitzar marques que indiquen la valoració de manera clara.
  • La descripció/valoració s’escriu en present (no en passat)

2.4 Estil i correcció

  • Cal evitar repeticions lèxiques, sintàctiques…
  • Cal evitar oracions llargues i complexes.
  • Text cohesionat. Ús adequat de connectors.

 

3 Quins continguts analitzem?

En el post «Una guia per a l’anàlisi del teatre» podeu consultar els diferents aspectes que cal tenir en compte en l’anàlisi del llibre de teatre.

Podeu consultar el resultat d’aquest treball en el post:

 

Referències bibliogràfiques

Rosselló, Ramon (2009): «L’anàlisi de textos teatrals per a infants i adolescents»,  Caplletra, 56, 183-206. DOI https://doi.org/10.7203/caplletra.46.4760

Enllaç: https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4762/4618  

Lluch, Gemma i Caterina Valriu (2013): La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història. Alzira: Bromera i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, col·lecció Biblioteca Essencial, 56-71.

Enllaç: https://bromera.com/educacio/essencial/2738-la-literatura-per-a-infants-i-joves-en-catala-9788490260982.html

Lluch, Gemma; Nicolás, Miquel (2015): Escriptura acadèmica Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: UOC.

Enllaç http://www.editorialuoc.cat/escriptura-academica-planificacio-documentacio-redaccio-citacio-i-models

 

Com citar:

Lluch, Gemma (2019): «Com escriure la crítica d’un llibre de teatre», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 01-03-2019, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2019/03/01/com-escriure-la-critica-dun-llibre-de-teatre/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català , ,