
A continuació trobareu una crítica teatral escrita per Lucía Serrano Roa, estudiant de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau en Filologia Catalana (curs 2025-2026). Per a fer aquesta crítica ha seguit les instruccions que el professor dona a l’alumnat de l’assignatura: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-critica-teatral-ii/.
ATENCIÓ: En aquesta crítica, per raons del format del blog, el text no està justificat i no hi ha sagnat per als paràgrafs (sí que hi ha separació entre paràgrafs).
MÉS ENLLÀ DELS MURS
Lucía Serrano Roa
Mapache
Text i direcció: Gabriel Ochoa. Intèrpret: Sergio Caballero. Amb les veus de: Maria Almudéver, Imma Sancho i Paula Llorens. Música original: Marina Alcantud. Disseny d’il·luminació: Diego Sánchez. Disseny d’escenografia: Los Reyes del Mambo i Juanma Picazo. Vestuari: Maria Almudéver. Audiovisuals: Raquel Agea. Disseny gràfic: Ombreta i Àngels Nogués. Sonoritzacions: Xavi Mulet (Garatge de So). Producció: Bisílaba S.L. Teatre Rialto (València), 21 de març de 2026.
Mapache és una obra teatral, pertanyent al gènere de la comèdia dramàtica, produïda per Bisílaba S.L. Aquesta productora està conformada per Joana Chilet i Gabriel Ochoa, dos professionals del món audiovisual que creen i desenvolupen les seues històries en el món cinematogràfic, televisiu i teatral. La seua primera producció fou estrenada l’any 2024 i a aquesta l’han seguida unes altres, com ara Mapache (2025).
Mapache és una obra que segueix la història de Rubén, un professor d’educació secundària, i d’Ivan, un adolescent incel que amaga els seus problemes rere comportaments agressius i misògins cap a les seues companyes. Mogut pel desig d’intentar comprendre i ajudar el seu alumne, Rubén s’endinsarà en la vida d’Ivan i descobrirà, a poc a poc, els secrets que tracta d’ocultar. Els temes cabdals que s’hi tracten es relacionen amb el paper del professorat, tant dins com fora de l’horari lectiu, la misogínia i l’educació a l’aula. Tanmateix, el tema que vertebra la representació és la violència de gènere i la violència domèstica. Aquesta proposta, de només seixanta minuts de durada, combina de forma intel·ligent el valencià i el castellà, tot mostrant-nos una radiografia de la societat i, especialment, de la joventut actual.
Un dels aspectes que més en destaca és la senzillesa de l’escenografia, on només hi ha una pissarra i una cadira. La il·luminació, tènue o intensa segons el que demana el ritme de la representació, ens prepara perquè comence la lliçó. Es fa el silenci al teatre. Llavors apareix Sergio Caballero, l’únic intèrpret, que aconsegueix captivar tot el públic des del principi de la classe gràcies al seu treball actoral impecable. Només necessita posar-se la caputxa de la seua característica jaqueta roja per a transformar-se en Ivan. Això, sumat a la seua gestualitat i a la modulació de la veu, ens fa imaginar uns personatges que no són presents a escena de la forma tradicional. Si hi ha una paraula que defineix la proposta, aquesta és fresca. La ingenuïtat de tot l’equip que hi ha al darrere aconsegueix transformar una pissarra en el portal d’un edifici, una aula en un carreró. Aquesta pissarra, un altre element clau, també serveix per a projectar imatges que dinamitzen el ritme de l’obra. El més destacable, però, és que Sergio Caballero sap nodrir-se de tots els recursos per a aconseguir traslladar-nos, com a alumnat i ja no com a públic, una lliçó magistral. Ens mostra, de forma oposada, el conflicte intern d’Ivan i la racionalitat que la seua figura hi aporta, que dona visibilitat a la realitat de molts adolescents i exalta la figura del professor.
Totes aquestes característiques fan de Mapache un espectacle simple que amaga una grandesa evident. La història, portada als escenaris de forma impecable, ens ofereix un testimoni que sobrepassa l’escenari en tots els sentits, i que esdevé una de les lliçons més transcendentals que rebrem mai. Tots amaguem històries que necessiten ser escoltades i tots lliurem batalles que ens seran més fàcils si ens deixem ajudar. Amb tot això, la lliçó ha finalitzat.
Serrano Roa, Lucía (2026): «Crítica teatral escrita per Lucía Serrano», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 28-06-2026. Enllaç:
https://dfcdocencia.blogs.uv.es/critica-teatral-escrita-per-lucia-serrano/


