Aquesta crònica correspon a l’activitat exposada a l’article https://dfcdocencia.blogs.uv.es/literatura-sociolinguistica-dialectologia-i-territori-la-mequinensa-literaria-i-la-realitat-linguistica-de-la-franja/
El passat 29 de maig, un grup d’estudiants de 3r i 4t de Filologia Catalana de la Universitat de València emprenguérem un viatge d’estudis a la localitat de Mequinensa per fer recerca sociolingüística, literària i històrica. Aquesta localitat està situada al Baix Cinca, a la Franja de Ponent, dins la província de Saragossa amb uns 2.600 habitants aproximadament. A més, està a la vora de tres rius, l’Ebre, el Segre i el Cinca, que formen una de les confluències fluvials més grans de tota la península Ibèrica.
Mequinensa, cal situar-la amb una identitat cultural, política i lingüística controvertida. Aquesta localitat és un territori de frontera, amb unes condicions etnolingüístiques, polítiques i humanes particulars. Administrativament pertanyent a Saragossa, també hi conflueixen la cultura catalana i aragonesa. El desenvolupament dels comtats cristians medievals condicionà les demarcacions eclesiàstiques i administratives actuals que depenen de centres regionals o nuclis econòmics exteriors.
Actualment, la manca d’entitat política o administrativa pròpia provoca els problemes onomàstics per a la designació del territori, el nom de Franja d’Aragó o Franja de Ponent és molt recent, i els entrebancs legals enfront de les llengües regionals. Després del desmantellament del franquisme i la configuració de l’Estat espanyol, sorgí el debat al voltant del plurilingüisme aragonés. Aquest plurilingüisme, negat per alguns sectors secessionistes, ha assolit l’alfabetització de la població, malgrat els entrebancs legals, i ha reduït els prejudicis sobre la identitat lingüística del territori. Encara que les competències lingüístiques avancen, recula l’ús, ja que es redueix el percentatge de parlants del català L1.
Mequinensa destaca per l’explotació minera del carbó, i per això vam poder visitar el Museu de la Mina de Mequinensa, que ocupa més de 1.000 metres de galeries subterrànies. En aquesta visita ens van detallar les condicions de treball dels miners i els diferents mètodes d’extracció del carbó durant els últims 150 anys. També amb la visita al Museu de la Història de Mequinensa vam conéixer les diferents cultures que han habitat la població, i també apreciar la part pictòrica de l’obra de Moncada. Aquests són uns quadres que il·lustren la memòria col·lectiva d’un poble desaparegut sota les aigües del riu Ebre des de la percepció dels habitants.
Aquest és el context polític, cultural i històric de Jesús Moncada (1941-2005), autor de tres reculls de contes, Històries de la mà esquerra (1973) , El Cafè de la granota (1985) i Calaveres atònites (1999), i tres novel·les: Camí de Sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) i Estremida memòria (1997) i). Tota la seua obra literària està ambientada al Poble Vell de Mequinensa, una població situada a la vora de l’Ebre i la confluència d’aquest amb el Segre i el Cinca, sota la protecció d’un castell. A mitjan segle XX aquest poble va ser enderrocat i sepultat sota les aigües del riu a causa de la construcció de l’embassament de Riba-roja. Encara que les coordenades espacials de les obres són reals, cal destacar que Moncada és un fabulador d’històries i no un cronista i, per tant, ficcionalitzà una història amb un espai real.
Camí de Sirga (1988) va ser considerada per la crítica una novel·la rural mancada de modernitat, enfront de l’etiqueta de novel·la urbana representada per escriptors com Monzó. La novel·la s’enceta amb l’inici de la destrucció del poble vell de Mequinensa. A més, Moncada edifica el mite de Mequinensa en aquesta novel·la, creant un món ficcional que guarda poca relació amb el poble actual. Aquest món inclou un “món d’escriptor”, en el sentit que li va donar Josep Ferrater i Mora a El mundo del escritor (1983): un món propi fonamentat en un món real, però aquest món no és un derivat immediat, sinó que constitueix una realitat autònoma i independent que no és contrastable amb la realitat.
Josep Murgades (2003) inclou l’obra literària de Moncada en la literatura mitopoièsica, és a dir, les obres que creen mites, com el de Mequinensa, un mite remot, heterogeni, autosuficient i independent que tracta de donar sentit al món. Aquest es transforma en un mite col·lectiu de la comunitat catalana i una representació per antonomàsia d’aquest món.
Estremida memòria (199) està ambientat al poble vell de Mequinensa, que es vincula de manera emotiva amb els ciutadans i això provoca un lligam d’identificació entre els habitants i la vila, o entre les persones i el paisatge. Moncada per mitjà de l’univers literari mític edifica el mite de Mequinensa. Amb aquesta referenciació Moncada posa en el mapa literari català el poble mequinensà i es converteix en un referent literari per a altres escriptors de La Franja, com Francesc Serés.
Per acabar, el viatge ens va ajudar a descobrir la part més humana i indispensable de l’obra literària de Moncada: Mequinensa. Amb aquesta obra literària Moncada s’estableix com un autor modern que utilitza la metaficció historiogràfica per bastir les seues obres. El lligam entre el poble i l’autor està ben present al poema Al que vingui a enderrocar-la (per a escriure a la porta de ca meva):
“Enruna-la si cal,
però sense escarnir-la.
El que els teus ulls prendran per argamassa i pedra,
és dolorida pell d’uns altres dies;
allí on no sentiràs sinó el silenci,
nosaltres hi escoltem les antigues paraules”.
BIBLIOGRAFIA:
MURGADES, Josep, “Narrativització de formes simples: l’obra de Jesús Moncada”, dins Professor Joaquim Molas: Memòria, Escriptura, Història, Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003, p. 759-780.
FERRATER, Josep. El mundo del escritor. Barcelona: Crítica.
Com citar aquest article: Saura, Mariona (2023). “Mequinensa: un poble per al record. Crònica de Mariona Saura”. Blog de docència. Departament de Filologia Catalana, 7-juliol-2023.
Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/mequinensa-un-poble-per-al-record-cronica-de-mariona-saura/
-
Entrades recents
- RECURSOS SOBRE #Enric_Valor
- Foment de l’expressió oral en català a través de recomanacions literàries: una experiència amb estudiants de la Universidad de Chile
- Carta a Jesús Moncada. Crònica de Blanca Garcia-Oliver
- Menjar kebab a Mequinensa. Crònica de Roser Serra
- El Filocat més mequinensà. Crònica de Marta Dubon.
- Mequinensa: un poble per al record. Crònica de Mariona Saura
- Literatura, sociolingüística, dialectologia i territori: la Mequinensa literària i la realitat lingüística de la Franja
- Escena teatral escrita per Yago Carrilero, Laia Mollà i Anna Palau
- Crítica teatral escrita per Yago Carrilero
- Recomanacions lectores per a estudiants de català a l’estranger
Categories
Meta