Treballem el model metodològic d’anàlisi de relats de la #LIJcat

En les classes de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana analitzem les narracions a partir d’un model que els estudiants poden consultar en la publicació:

Lluch, Gemma (2009): «Dades per a l’anàlisi de narratives per al lector infantil i juvenil»,  Caplletra, 56, 115-237

També en el manual:

Lluch, Gemma i Caterina Valriu (2013): La literatura per a infants i joves en català anàlisi, gèneres i història. Alzira: Bromera i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, col·lecció Biblioteca Essencial, 15-48.

Un resum de l’esquema metodològic el trobem en el post:  «Una guia per a l’anàlisi dels relats»,  Blog GemmaLluch.

 

PROPOSTA DE TREBALL

Per treballar-ne el model metodològic proposem la realització de la pràctica següent:

1 Revisa aquestes ressenyes de diferents relats adreçats als adolescents:

2. Quin aspecte de l’anàlisi narrativa destaca cada ressenya?

 

Com a instrument d’anàlisi utilitzem aquesta taula indicativa dels principals aspectes de l’anàlisi narratològica que cal considerar. 

 

Com citar:

Lluch, Gemma (2019): «Treballem el model metodològic d’anàlisi de relats de la #LIJcat», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 13-02-2019, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2019/02/13/treballem-analisi-relats-lijcat/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català

L’expressió oral unida a l’anàlisi crítica: ressenyes al YouTube

Els estudiants de Traducció i Mediació Interlingüística (TMI) han d’assolir un bon nivell d’expressió oral i escrita que els ha de permetre ser uns traductors eficaços. Com que l’aprenentatge de l’expressió oral i escrita es retroalimenten, els estudiants de TMI tenen pràctiques escrites i orals durant tot el curs. Seguint aquesta idea, els estudiants han de fer una pràctica que pretén reforçar l’expressió oral. Es tracta de fer una ressenya oral d’una novel·la contemporània traduïda al català. En aquesta pràctica, els estudiants de “Llengua A2. Estilística de la llengua catalana” (assignatura obligatòria del grau en TMI) han fet una ressenya oral en vídeo que han penjat al YouTube.

En primer lloc, cada estudiant ha triat la novel·la entre una llista de possibilitats. Entre aquestes opcions hi ha diverses novel·les, obres destacables de la literatura contemporània, traduïdes per traductors reconeguts i publicades per diverses editorials. Aquesta lectura, doncs, funciona també com a exemple de traducció i estil. A més, cada alumne pot triar una obra escrita en la llengua original que està estudiant com a llengua B i traduïda al català. Per exemple, en francès podien triar obres com Ens veurem allà dalt, de Pierre Lemaitre (traducció d’Albert Pejó, Bromera) o L’herba de les nits, de Patrick Modiano (traducció de Mercè Ubach, Proa), en anglès Estimada vida, d’Alice Munroe (traducció de Dolors Udina, Club Editor) i en alemany La gran caiguda, de Peter Handke (traducció de Marta Pera, Raig Verd).

Ressenyar una novel·la no és fàcil perquè ha de captar l’aportació essencial del llibre en un context determinat, saber descriure-la bé i, després, poder fer-ne una breu anàlisi crítica. A més, tot això s’ha de fer en un text -oral o escrit- que siga formal, acadèmic i comprensible per al lector model. Tot un repte, vaja. I, segurament, tot es complica una mica si hi afegim l’ingredient oral, semiimprovisat.

Efectivament, el procés d’elaboració d’un discurs oral no és fàcil. Habitualment tots tendim a voler escriure el que direm, tal com ho direm; és a dir, preferim llegir, tenir on agafar-nos. Això es deu a la falta de pràctica a desenvolupar un discurs a partir d’unes idees sòlidament pensades prèviament i organitzades, és a dir, d’un guió. Ens sembla que estem desprotegits i que no sabrem parlar davant d’una càmera (o un públic) si no tenim un paper per llegir. Per això, en aquesta pràctica els estudiants havien de preparar un bon guió, assajar-lo, fer encaixar les parts, cohesionar el discurs i posar en pràctica elements no verbals del llenguatge, com la veu i l’entonació, la mirada o la gesticulació. Quant al contingut, calia que contextualitzaren l’obra i l’autor i que resumiren el plantejament narratiu i estilístic de la novel·la, sense caure en el m’agrada, no m’agrada.

Una mostra de ressenya al YouTube és la de l’estudiant Aida Diakhate, que ha ressenyat Antologia de contes, de David Foster Wallace (traducció de Ferran Ràfols, Edicions del Periscopi). En aquesta entrada al nostre blog, Aida explica què té d’especial aquesta antologia de Foster Wallace i com ha estat l’experiència de fer una ressenya en vídeo al YouTube. A més, també podreu veure la ressenya al YouTube.

En algun cas, després de fer la ressenya al YouTube, alguns estudiants han fet una versió escrita, breu, per al blog. Aquest és el cas de Daniela Lizeth Lapo Armas, que ha fet aquesta entrada sobre Les noies, d’Emma Cline (traducció d’Ernest Riera, Anagrama) o el d’Eric Valiente, que ha escrit sobre Closca de nou, de Ian McEwan (traducció de Jordi Martín, Anagrama). L’entrada de Daniela i la d’Eric són, doncs, el resultat del procés invers: del discurs oral al discurs escrit.

En definitiva, l’aportació d’Aida i la de Daniela o Eric mostren dues maneres molt diferents de comunicar-nos. I dues pràctiques docents complementàries i necessàries.

Com citar:

Sentí, Andreu (2018): «L’expressió oral unida a l’anàlisi crítica: ressenyes al YouTube». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 18-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/18/lexpressio-oral-unida-a-lanalisi-critica-ressenyes-al-youtube

 

Estilística de la llengua catalana

L’amor, l’enveja, l’odi i la cobejança

L’amor, l’enveja, l’odi i la cobejança: raons per cometre un crim? Tot açò i molt més ho podem trobar a Closca de nou, una meravellosa novel·la que no fa gaire que he llegit. Aquest llibre va estar escrit originalment en anglés per Ian McEwan, un autor nascut a 1948 i bastant important en els últims anys al Regne UnitA més és considerat un dels membres més destacat i brillant de la generació Granta. Aquesta obra no és l’única que podem trobar en aquesta llengua sinó que té moltes altres obres traduïdes al català, entre les que podem destacarEntre els llençols, Dissabte o Operació caramelClosca de nou es va publicar en català en el 2017, a l’editorial Anagrama i ha estat magníficament traduïda per Jordi Martín Lloret, un traductor que ha traduït moltes més novel·les de l’anglés al català.

La trama de la novel·la m’ha deixat meravellat, ja que en un relat més o menys curt trobem una barreja perfecta de comèdia negra amb una interessantíssima trama detectivesca. És per això que una vegada comences a llegir, és quasi impossible parar, sempre vols saber què passarà. El llibre relata una relació adúltera que mantenen la Trudy i Claude, germà del marit d’ella, John. John és un poeta i editor de poesia somiador i depressiu enamorat de la seua dona i ho faria tot per ella. En canvi, la Trudy, que està prenyada, no mostra cap interés ni una mica d’amor cap al seu home però sí cap al germà. Els dos amants planegen enverinar John per a quedar-se amb la seua herència, una mansió valorada en una suma important de diners. La trama gira entorn a com arriben a la conclusió de matar-lo, com ho planegen i com ho fan… Seran capaços de desfer-se d’ell sense que ningú els descobrisca? Lpregunta queda en l’aire, haureu de llegir el llibre si voleu saber com acaba.  

El més significatiu de l’obra és que el narrador de la novel·la és el fetus de la Trudy. Aquest observa des de primera fila tot el que succeïx i narra en primera persona la novel·la al mateix temps que s’ho qüestiona tot i filosofa sobre la vida. És un personatge que tot ho sap, escolta totes les conversacions i coneix a la perfecció tot el que planegen els assassins del seu pare. Una persona que valora i estima, malgrat no haver-lo conegut encara i mostrar una despreocupació cap al nonat. És imprescindible mencionar que l’estil de l’autor és genial, aconsegueix una novel·la intel·ligent, divertida i absolutament captivadora. Tot açò ho podem veure al següent fragment de la novel·la:

«Estem asseguts a la taula de la cuina, atenent en silenci als cops intermitents dels passos del pare al pis de dalt mentre entra a casa caixes de llibres i les deixa al saló. Als assassins abans de perpetrar el crim la xerrameca els pesa com una llosa. Boca seca, pols dèbil, remolí de pensaments. Fins i tot en Claude s’ha quedat mut. Ell i la Trudy beuen més cafè. Després de cada glop deixen la tassa sense fer soroll. Han prescindit del platet de sota. Hi ha un rellotge que no havia sentit abans, fent tic-tac. Al carrer la música pop d’una furgoneta de repartiment s’acosta i s’allunya amb un tènue efecte Dopple, el grup ensopit puja i baixa un microtò sense desafinar. Percebo que allà dins hi ha un missatge per a mi, però que queda ben fora del meu abast. Ja arriben els analgèsics, però el benefici és pura lucidesa quan el que em convindria més ara és un embalbiment. Ho han repassat dues vegades i ho tenen tot en ordre».  

Enllaç a la fitxa de Closca de nou en el Trobes, catàleg de la biblioteca de la Universitat de València.

Com citar:

Valiente, Eric (2018): “L’amor, l’enveja, l’odi i la cobejança”. Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, 18-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/18/lamor-lenveja-lodi-i-la-cobejanca/

Estilística de la llengua catalana

Un rètol per a Curtó, d’Àngels Garriga

 

En les classes de Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del Grau de Filologia Catalana dediquem una sessió completa a l’anàlisi del relat Un rètol per a Curtó, d’Àngels Garriga .

Una part dels llibres pensats, creats i publicats durant la República està present en aquesta narració que s’avança al seu temps. 

O millor dit: que construeix un pont entre la manera d’entendre l’escola i l’educació i el desig de transformar una realitat.

Una narració és, o pot ser, una manera de ficcionalitzar els somnis d’una generació.

Podeu consultar el document que analitza l’obra i que hem utilitzat a classe en aquest enllaç.

 

 

Si voleu consultar l’analisi completa, la podeu trobar a: 

Lluch, Gemma (2013): La lectura en català per a infants i adolescents. Història, investigació i polítiques. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 180-186

 

 

Com citar:

Lluch, Gemma (2019): «Un rètol per a Curtó, d’Àngels Garriga», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 17-10-2019, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/17/un-retol-per-a-curto 

Cultura i literatura per a infants i joves en català

Ressenya en vídeo d’Antologia de contes, de Foster Wallace

David Foster Wallace és un escriptor nord-americà conegut per la novel·la Infinite Jest (1996) i considerada una de les 100 obres més importants de la història per la revista Time. Se suïcidà el 12 de setembre de 2008 després d’un llarg historial depressiu: la seua dona se’l va trobar penjat en l’arbre del jardí de la seua casa. Precisament la depressió és un tema que es pot trobar en la majoria de les seues obres. Altres novel·les destacables de la seua bibliografia son: L’escombra del sistema, Brief Interviews With Hideous Men, Consider The Lobster i A Supposedly Fun Thing I’ll never Do Again.

Aquesta antologia publicada per Edicions del Periscopi, amb traducció de Ferran Ràfols, recull alguns dels relats curts de tota la seua bibliografia. El fil conductor de totes les històries que hi apareixen és l’estat mental dels personatges. Quan més s’avança en la lectura, tant els personatges com les trames en què es desenvolupen les històries es van tornant més i més fosques i pessimistes. L’estil de Wallace és molt experimental, en ocasions molt pròxim al surrealisme europeu. Un dels aspectes més destacables d’aquesta obra és el fet que analitza la cultura pop d’una manera que no havia vist mai en la literatura, s’explora com afecten la televisió, la ràdio, el cinema, la música i la publicitat a l’ésser humà modern, la qual cosa ofereix una perspectiva prou refrescant a l’hora d’examinar un fenomen omnipresent, com són les imatges que consumïm i que produïm. Aprofita per a parlar de la salut mental de persones que tenen problemes trobant la seua individualitat o que en el cas contrari, són “massa individus” per a una societat extremadament individualista però que castiga aquells que no saben com trobar un equilibri en tota aquesta confusió.

A continuació, teniu una ressenya en vídeo en què explique amb un poc més de profunditat els aspectes que més m’han agradat del llibre així com la lectura d’un fragment del meu relat preferit. Fent la ressenya en vídeo, he aprés a realitzar comentaris crítics sobre llibres que no necessàriament se centren en una història lineal des del principi.

 

Diakhate, Aida (2018): “Ressenya en vídeo de l’Antologia de contes, de Foster Wallace”. Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, 11-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/11/ressenya-en-video-dantologia-de-contes-de-foster-wallace/

Estilística de la llengua catalana