Quan estàs a 1r de Filologia Catalana i t’encarreguen una conferència

El primer dia de classe, el professorat presenta la guia docent de l’assignatura: quins continguts treballarem, quins objectius perseguirem, com ens els avaluarà, etc. Aquest és el primer contacte que tenim amb la matèria. Potser ens entusiasma, potser no tant. Amb tot, comencem a fer-nos les nostres expectatives. Ara bé, la realitat comença quan se’ns concreta, més detalladament, cada tasca, cada treball, i fins i tot, se’ns indiquen les dates de lliurament.

Passem ja a parlar del cas que vos vull contar. Perquè ens posem en situació: estem a la Universitat, en el 2n quadrimestre del 1r curs. Comencem noves assignatures. Segon dia de classe. El professor ens explica una de les proves finals per avaluar la matèria: una conferència.

Que he de fer una conferència? Formal? Jo? Sobre què? Com prepare, jo, un discurs oral formal? I per què fer una xarrada i no escriure-la? Pensava que la tasca del filòleg era més escrita que no pas oral… Són alguns dels interrogants que se sentiren aquell dia a classe. Encara que també hi havia companyes i companys que esperaven amb fascinació preparar la conferència. Jo, personalment, m’angoixava només de pensar-hi.

Passada una setmana, aquell patiment es va veure ocult per tot un seguit de pràctiques, que hauríem de lliurar quasi setmanalment; tasques que ens ajudarien a preparar la temuda conferència. Però de tot açò, en vaig ser conscient al final.

Vos contaré quina va ser la meua experiència de preparació de la xarrada. A vegades li deia xarrada, perquè conferència o discurs m’imposaven. I confesse que encara continua passant-me (però això no ve al cas).

Primer que res: sobre què m’agradaria parlar. Havia de ser un tema que m’interessara. Perquè el procés de documentació se’m faria amé. I perquè, després, em costaria menys comunicar amb passió.

El pas següent: quina és la meua intenció? Informar? Convéncer? Informar i convéncer?

I així, una cosa darrere de l’altra: què sé sobre el tema? Què vull transmetre? Com ho percebran els qui m’escolten? Què necessite buscar? Usaré imatges? So? Com es fa un guió?  

L’últim pas: posar-me en situació. I molta pràctica!

Tot açò no són instruccions que, sí o sí, hem de seguir per a elaborar el text d’una conferència. Són els passos que a mi em van servir per arribar a fer el que bonament vaig poder. El títol de la meua xarrada era: L’amor no entén d’espècies. Si vos abelleix saber de què tracta, si vos abelleix fer-vos una idea de quin va ser el resultat final de tot el treball previ que vos he contat, ací teniu el vídeo:

Quan ens encarregaren elaborar un discurs oral formal, al principi, com vos deia, la sensació generalitzada era de: Jo? Com? Però aquesta era una de les proves finals de l’assignatura, amb la qual cosa, arribat el moment de preparar-la, ja teníem els recursos per saber, almenys, per on començar, i quines parts havíem d’incloure-hi. Ara bé, de com pensava treballar-la, a com ho vaig fer finalment, he de dir que no s’assemblava gaire:

1. Creia que escriuria un discurs, me l’aprendria i el diria de memòria amb la major naturalitat possible. Després de dues setmanes treballant el text, afegint i eliminant idees, canviant-les d’ordre… em vaig adonar que me l’havia aprés, que ja no calia estudiar-me’l de memòria. Això sí, era incapaç de repetir-lo dues vegades de la mateixa manera.

2. Imaginava el guió com una necessitat per recordar tot el que volia dir. Al final, no el vaig usar durant la xarrada, però em va ajudar a expressar les idees de la manera més estructurada possible.

3. Al principi, la conferència seria a l’aula, amb les companyes i els companys de classe com a públic. Les circumstàncies del confinament la transformaren en una gravació. Em va faltar el feedback del públic. Per a mi, el que anava contant tenia un ordre lògic, però no sabia si, quan em veieren, em seguirien el fil.

4. Pensava que 8-10 minuts eren massa. Després em faltava temps, volia expressar més emocions, més idees, donar més informació. Segurament va influir el fet que no podia fer la xarrada en directe, que havia de ser gravada. O no. El cas és que vaig arribar a sentir-me còmoda. Vaig acabar amb ganes de més experiències com aquesta.

Aquest és només un exemple de les múltiples tasques que fareu en el primer curs de Filologia Catalana. Els treballs escrits segueixen estant presents, per descomptat. Però treballareu també d’altres maneres, fareu anàlisis d’altres treballs, congressos, llegireu i investigareu sols, en parella i en equip. I de tot aprendreu.

No sé com serà en segon, en primer almenys, la sensació de novetat és quasi contínua al llarg de tot el curs: cada matèria és un descobriment, en cadascuna aprenem nous continguts, desenvolupem més unes competències que no d’altres, i sobretot ens assabentem de tot allò que ens queda per aprendre. Per sort, quan arribem a aquest punt, encara tenim tres cursos per davant per aconseguir-ho!

Si busqueu la paraula filologia al Diccionari de l’AVL, llegireu: «Ciència que estudia la llengua i la literatura d’un poble, principalment a través dels textos escrits.». «Tècnica que s’aplica als textos per a reconstruir-los, fixar-los i interpretar-los.».

Podríem afegir la paraula COMUNICAR. Perquè una filòloga no es limita a llegir, escriure, assessorar, corregir, analitzar i interpretar textos. Una filòloga ha de ser, a més, una bona comunicadora, a nivell escrit, però també oral, una de les metes de l’assignatura Comunicació Oral Formal en Llengua Catalana.

Vos anime a endinsar-vos en el món de la comunicació, oral i escrita. Vos anime a allunyar-vos del sentit literal de les paraules. Vos anime a gaudir de la Filologia. Vos dic «fins prompte» amb una frase de Montserrat Roig que llegírem el primer dia de classe amb el professor Andreu Sentí: “Només el nom de les coses és innocent”.

Anna Grau, estudiant de primer curs de Filologia Catalana

 

Com es pot citar aquest apunt:

Grau, Anna (2020): «Quan estàs a 1r de Filologia Catalana i t’encarreguen una conferència», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 13-07-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/quan-estas-a-1r-de-filologia-catalana/

Comunicació oral formal , , ,

La producció i l’anàlisi textual

El professorat del Departament de Filologia Catalana sempre ha considerat una prioritat la innovació docent. Del 2005 al 2010, vam participar en el Projecte d’Innovació de Convergència Europea de la Facultat de Filologia i, del 2005 al 2009, en el Projecte d’Innovació en tutories. Tutorització i seguiment personalitzat d’un grup. Posteriorment, del 2009 al 2011, el professor Rosselló va coordinar «Metodologies d’avaluació en l’ensenyament/aprenentatge de la llengua catalana oral».

Més recentment, del 2017 al 2020, hem participat en els projectes que han construït i alimentat aquest blog. Són projectes centrats en la producció i l’anàlisi de textos:

  • Projectes d’Innovació Docent: UV-SFPIE_RMD17-587920, UV-SFPIE_PID19-1096104 i UV-SFPIE_RMD18-954023.
  • Universitat de València. Vicerectorat de Polítiques de Formació i Qualitat educativa.
  • Curs 2017-2020.
  • Investigadors: Ramon Rosselló, Miquel Nicolàs, Carme Gregori-Soldevila, Andreu Sentí, Josep Ribera, Àngel Cano.
  • IP: Gemma Lluch Crespo.

L’experiència prèvia de treball conjunt i de diàleg transversal ha estat fonamental per enfocar la renovació de la metodologia docent de forma transversal. Concretament, ho hem fet en les assignatures (de llengua i de literatura) que treballen l’anàlisi de textos i l’escriptura com a eina per transmetre idees, problemes i solucions dins de l’àrea d’estudi i per dominar destreses com la crítica i l’anàlisi de manifestacions lingüísticoculturals.

Com a mostra del treball que fem, en el següent enllaç, poden trobar tres activitats de les assignatures:

  • Literatura catalana contemporània
  • Anàlisi i crítica del teatre català
  • Cultura i literatura per a infants i joves en català

Com citar:

Lluch, Gemma (2020): «La producció i l’anàlisi textual». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 08-03-2020. https://dfcdocencia.blogs.uv.es/la-produccio-i-lanalisi-textual/

Sobre el blog

L’examen de desenvolupament amb materials de consulta

Com plantejar un examen de desenvolupament amb materials de consulta en el grau #FilCat

En l’avaluació d’algunes assignatures del grau de Filologia Catalana l’estudiant ha de compondre un text sobre continguts descrits en la guia docent.

L’enunciat o els enunciats proposats poden:

  1. coincidir literalment amb epígrafs del programa (el nom d’un tema o un apartat);
  2. ser una variació o paràfrasi d’aquests, o
  3. demanar que es relacionen blocs o apartats de la llista de continguts de l’assignatura.

En qualsevol de les tres opcions, el text es compon en el temps d’examen programat. Durant l’exercici, l’estudiant pot consultar tota mena de materials (apunts, manuals, monografies i articles especialitzats) i, en alguns casos, pot accedir fins i tot a la informació disponible en xarxa.

Tret del temps prefixat, l’únic límit és la gestió responsable de les dades: la composició d’un text amb recursos propis i respecte escrupolós als principis de propietat intel·lectual, citació de fonts i redacció original.

Ara bé, com s’ha de platejar un examen amb aquestes característiques? Què s’espera de l’estudiant que s’hi enfronta? A què ha de concedir prioritat en la preparació i execució del text?

Vist que no s’hi restringeix l’accés a la informació, i que no cal posar l’èmfasi en l’esforç memorístic previ, l’aspecte més rellevant no és el transvasament de dades de fonts diverses al text.

En un exercici d’aquesta naturalesa es valora l’elaboració personal de l’estudiant. La capacitat d’enfrontar-se amb la matèria i concebre-la, de manera individual, com un ingredient més de la formació filològica. Importa la dosi de reflexió singular que traspua el text resultant, no la reproducció de les dades en si.

Allò que confereix valor afegit a un examen amb materials és la veu pròpia. No tant la repetició del que exposà la professora en classe o del que es troba en la bibliografia de referència.

Val a dir que en aquesta mena d’exàmens no es tracta d’oferir un punt de vista original. L’originalitat és un valor molt escàs i difícil d’assolir. No s’hi pretén que l’estudiant faça aportacions inèdites o desvetle dades noves. Això són requeriments de la investigació, exigibles en el nivell de postgrau.

Més aviat es tracta d’aplicar el sentit comú a l’exploració de les possibilitats implícites en els tres tipus d’enunciats que acabem d’enumerar. I d’actuar davant els enunciats amb actitud assagística. Podem dir que un examen de desenvolupament s’acosta una mica a l’assaig, com a temptativa d’abordar les múltiples cares d’un poliedre.

L’examen en Història de la Llengua Catalana

Mirem d’il·lustrar-ho amb els exàmens que plantegem en les dues assignatures troncals d’història del català: Història de la Llengua Catalana I  i Història de la Llengua Catalana II .

En ambdues l’estudiant ha de fer seu el principi Pensar històricament, l’actitud que davant el passat postulava el gran catalanòfil Pierre Vilar. Situar-se davant la història del català amb la disposició de qui entra en un territori que aporta claus interpretatives del present és més important que l’acumulació erudita de centenars de noms propis, dates i xifres.

I és igualment important discernir entre, d’una banda, la història com a dipòsit factual de fets, esdeveniments i processos documentats. I, de l’altra, la història com a discurs, com a text públic que assigna sentit al flux temporal, estableix lligams de causa-efecte i mira d’extraure’n conseqüències per a la vida quotidiana.

Partint d’aquestes premisses es pot plantejar cada examen d’història de la llengua com un exercici de construcció textual, en què les dades estan al servei d’una reflexió crítica.

Una reflexió modesta, ben plantejada, que es revela a l’estudiant en formació com un repte intel·lectual útil, lúdic i assequible.

Nicolás, Miquel (2020): «L’examen de desenvolupament amb materials de consulta», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 17-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/lexamen-de-desenvolupament-amb-materials-de-consulta/ 

Història de la llengua catalana, Sobre el blog

La poesia per a infants. El comentari crític

Lluch, Gemma (2020): Anàlisi ressenya crítica poesia a partir de Valriu, Caterina (2009): «La música dels versos: Més música, mestre!, de Miquel Desclot» i «La poesia com a companya: una lectura d’Escaleta al vent, de Joana Raspall», Roig Rechou, Blanca-Ana; Soto López, Isabel; Neira Rodríguez, Marta (coord.): A poesía infantil no século XXI (2000-2008). Vigo: Xerais, 289-298 i 403-409. Enllaç.

En l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana 
que impartim en el grau de Filologia Catalana de la Universitat de València 
treballem la poesia per a infants en llengua catalana.

En els posts La poesia per als infants  i Una guia per a l’anàlisi de la poesia  recomanem articles d’investigació i altres lectures divulgatives sobre el tema.

Ara, proposem una pràctica de treball per als estudiants universitaris: l’anàlisi de dues ressenyes crítiques de l’àmbit acadèmic sobre dos llibres de poesia.

Es tracta de les ressenyes:

  • Valriu, Caterina (2009): «La música dels versos: Més música, mestre!, de Miquel Desclot», Roig Rechou, Blanca-Ana; Soto López, Isabel; Neira Rodríguez, Marta (coord.): A poesía infantil no século XXI (2000-2008). Vigo: Xerais, 289-298.
  • Valriu, Caterina (2009): «La poesia com a companya: una lectura d’Escaleta al vent, de Joana Raspall», Roig Rechou, Blanca-Ana; Soto López, Isabel; Neira Rodríguez, Marta (coord.): A poesía infantil no século XXI (2000-2008). Vigo: Xerais, 403-409.

 

La proposta de treball és la següent:

1. Llegir les dues ressenyes escrites per Caterina Valriu dels llibres Més música, mestre!, de Miquel Desclot i Escaleta al vent, de Joana Raspall. Són ressenyes de crítica acadèmica.

2. Diferenciar les parts que el text dedica a l’anàlisi d’aquelles on l’autora del text opina sobre els llibres.

I la instrucció que treballem a l’aula de manera més profunda és la següent.

3. Identificar les diferents parts de les ressenyes.

  • Per guiar el treball de manera més concreta, oferim el treball realitzat en la primera ressenya.

Finalment, proposem:

4. Fer un resum dels recursos estilístics que les ressenyes identifiquen i que són habituals en la poesia escrita per als infants.

Amb aquest pràctica, treballem dos nivells d’anàlisi:

a. L’anàlisi de la poesia per a infants: 

A partir d’una pràctica concreta sobre dos llibres canònics d’aquest gènere:

b. L’anàlisi de l’estructura d’una ressenya crítica:

La lectura profunda de dues ressenyes crítiques modèliques ens permet fer-ne una metanàlisi i aprofundir en l’escriptura d’aquest gènere acadèmic.

Com citar:

Lluch, Gemma (2020): «La poesia per a infants. El comentari crític», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 17-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/la-poesia-per-a-infants-el-comentari-critic/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català

Recursos en xarxa per a treballar la literatura catalana contemporània

Informació elaborada per J. Àngel Cano, Carme Gregori, Ramon X. Rosselló i Gemma Lluch. 

Bases de dades i portals

TRACES. Base de dades bibliogràfica sobre llengua i literatura catalanes

LLETRA La literatura catalana a Internet

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 

Diccionari d’autors i d’autores de literatura infantil en català, Consell Català del Llibre per a Infants i Joves

Portal de les Lletres Catalanes

Fundació FULL

Llibres valencians

BiValDi. La Biblioteca Valenciana Digital 

Espais Escrits, la Xarxa del patrimoni literari català

DENC. Discursos d’experimentació en la narrativa catalana 

Peripècia. Base de dades de les arts escèniques valencianes

Dramatea. Base de dades d’autores i autors valencians nascuts al segle XX, que s’hagen dedicat de manera puntual o regular a l’escriptura teatral

RedIT. Repertori Teatral català que recopila les publicacions de l’Institut del Teatre, les que recullen la producció docent i de recerca i altres treballs de la seva comunitat acadèmica

Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

Treball de recerca històrica i documental sobre el Teatre Independent a l’Estat Espanyol entre 1962 i 1980 

Catalandrama. Traduccions de teatre català contemporani

Escola de Pares i Mestres. Centre virtual de recursos per al foment de la lectura. València: Associació d’Editors del País Valencià

Revistes i blogs

ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues 

RACO.  Revistes Catalanes amb Accés Obert és un repositori cooperatiu dels articles de revistes científiques, culturals i erudites catalanes

Blog Gemma Lluch sobre Lectura, Literatura Catalana per a Infants i Joves 

Revista de divulgación Faristol, del Consell Català del Llibre

Fundacions i webs d’autor

Fundació Vicent Andrés Estellés

Fundació Rodoreda

Espai Joan Fuster

Fundació Josep Pla

bloQG_El Quadern gris, Josep Pla

Quim Monzó
 
Fundació Joan Brossa

Fundació Maria Mercè Marçal

Fundació Manuel de Pedrolo

Fundació Mallorca Literària

Càtedra Màrius Torres

Obres de Carles Riba

Recursos audiovisuals 

Música de poetes

Veus literàries (AELC)

Canal de YouTube del Portal de les Lletres Catalanes 

Plaerdemavida. Un programa sobre literatura presentat per Maria Josep Poquet dirigit a gent que llig habitualment i, sobretot, a gent que no llig habitualment

Una habitació pròpia. La divulgadora literària Irene Rodrigo ens convida a la seua habitació per a parlar sobre llibres i no sobre literatura, perquè dins d’ells està la teua vida

El meu avi. Sèrie de biografies per a la història de la cultura catalana del segle XX: de Josep Pla a Mario Cabré, passant per Santiago Rusiñol o Maria Aurèlia Capmany…

Tot el temps del món. Entrevistes amb autors nacionals i internacionals: Paul Auster, Jordi Puntí, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Maria Bohigas o Carlos Zanón

Ciutat Maragda. Programa de literatura de Catalunya Ràdio

Programa Identitats, dedicat a Vicent Andrés Estellés (TV3)

Poesia dibuixada, projecte literari  

Sèrie La plaça del Diamant (TVE)

Esta es mi tierra: “El País Valencià”, de Joan Fuster (TVE)

El verí del teatre, de Rodolf Sirera (TVE)

Cançons de bressol

Sobre el blog