Crítica teatral escrita per Lucía Serrano

A continuació trobareu una crítica teatral escrita per Lucía Serrano Roa, estudiant de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau en Filologia Catalana (curs 2025-2026). Per a fer aquesta crítica ha seguit les instruccions que el professor dona a l’alumnat de l’assignatura: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-critica-teatral-ii/.

ATENCIÓ: En aquesta crítica, per raons del format del blog, el text no està justificat i no hi ha sagnat per als paràgrafs (sí que hi ha separació entre paràgrafs).

MÉS ENLLÀ DELS MURS

Lucía Serrano Roa

Mapache

Text i direcció: Gabriel Ochoa. Intèrpret: Sergio Caballero. Amb les veus de: Maria Almudéver, Imma Sancho i Paula Llorens. Música original: Marina Alcantud. Disseny d’il·luminació: Diego Sánchez. Disseny d’escenografia: Los Reyes del Mambo i Juanma Picazo. Vestuari: Maria Almudéver. Audiovisuals: Raquel Agea. Disseny gràfic: Ombreta i Àngels Nogués. Sonoritzacions: Xavi Mulet (Garatge de So). Producció: Bisílaba S.L. Teatre Rialto (València), 21 de març de 2026.

Mapache és una obra teatral, pertanyent al gènere de la comèdia dramàtica, produïda per Bisílaba S.L. Aquesta productora està conformada per Joana Chilet i Gabriel Ochoa, dos professionals del món audiovisual que creen i desenvolupen les seues històries en el món cinematogràfic, televisiu i teatral. La seua primera producció fou estrenada l’any 2024 i a aquesta l’han seguida unes altres, com ara Mapache (2025).

Mapache és una obra que segueix la història de Rubén, un professor d’educació secundària, i d’Ivan, un adolescent incel que amaga els seus problemes rere comportaments agressius i misògins cap a les seues companyes. Mogut pel desig d’intentar comprendre i ajudar el seu alumne, Rubén s’endinsarà en la vida d’Ivan i descobrirà, a poc a poc, els secrets que tracta d’ocultar. Els temes cabdals que s’hi tracten es relacionen amb el paper del professorat, tant dins com fora de l’horari lectiu, la misogínia i l’educació a l’aula. Tanmateix, el tema que vertebra la representació és la violència de gènere i la violència domèstica. Aquesta proposta, de només seixanta minuts de durada, combina de forma intel·ligent el valencià i el castellà, tot mostrant-nos una radiografia de la societat i, especialment, de la joventut actual.

Un dels aspectes que més en destaca és la senzillesa de l’escenografia, on només hi ha una pissarra i una cadira. La il·luminació, tènue o intensa segons el que demana el ritme de la representació, ens prepara perquè comence la lliçó. Es fa el silenci al teatre. Llavors apareix Sergio Caballero, l’únic intèrpret, que aconsegueix captivar tot el públic des del principi de la classe gràcies al seu treball actoral impecable. Només necessita posar-se la caputxa de la seua característica jaqueta roja per a transformar-se en Ivan. Això, sumat a la seua gestualitat i a la modulació de la veu, ens fa imaginar uns personatges que no són presents a escena de la forma tradicional. Si hi ha una paraula que defineix la proposta, aquesta és fresca. La ingenuïtat de tot l’equip que hi ha al darrere aconsegueix transformar una pissarra en el portal d’un edifici, una aula en un carreró. Aquesta pissarra, un altre element clau, també serveix per a projectar imatges que dinamitzen el ritme de l’obra. El més destacable, però, és que Sergio Caballero sap nodrir-se de tots els recursos per a aconseguir traslladar-nos, com a alumnat i ja no com a públic, una lliçó magistral. Ens mostra, de forma oposada, el conflicte intern d’Ivan i la racionalitat que la seua figura hi aporta, que dona visibilitat a la realitat de molts adolescents i exalta la figura del professor.

Totes aquestes característiques fan de Mapache un espectacle simple que amaga una grandesa evident. La història, portada als escenaris de forma impecable, ens ofereix un testimoni que sobrepassa l’escenari en tots els sentits, i que esdevé una de les lliçons més transcendentals que rebrem mai. Tots amaguem històries que necessiten ser escoltades i tots lliurem batalles que ens seran més fàcils si ens deixem ajudar. Amb tot això, la lliçó ha finalitzat.

Serrano Roa, Lucía (2026): «Crítica teatral escrita per Lucía Serrano», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 28-06-2026. Enllaç:

https://dfcdocencia.blogs.uv.es/critica-teatral-escrita-per-lucia-serrano/

Anàlisi i crítica del teatre català

Peça teatral escrita per Laura Masegoso i Lucía Serrano

A continuació trobareu una peça escrita per Laura Masegoso Forner i Lucía Serrano Roa, estudiants de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del Grau en Filologia Catalana (curs 2025-2026). Per a fer aquesta activitat han seguit les instruccions que el professor dona a l’alumnat de l’assignatura: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-escena-teatral/.

ATENCIÓ: En aquest text, per raons del format del blog, no hi ha el sagnat propi dels textos teatrals.

Laura Masegoso Forner i Lucía Serrano Roa

L’argument utilitarista en contra de les festes, les desfilades, els carnavals i la diversió pública en general és que són improductius. Però això no és cert: produeixen societat. Renoven els motius pels quals voldríem pertànyer a ella i la sensació de fer-ho. […] El carnaval i la revolució són interrupcions en la vida diària, l’objectiu dels quals és que tornem a aquesta vida amb més poder, més solidaritat i més esperança.

Rebecca Solnit

TORNARÀ LA FESTA

PERSONATGES

Esperança

Amandi

Antoni

Policia

Sequaç 1

Sequaç 2

L’acció se situa en l’any 2090.

ESCENA 1

Casa en ruïnes a Aielo de Malferit. És hivern, quasi de nit i fa fred. Esperança i Amandi, dos jóvens d’uns vint anys, apareixen en un racó del menjador amb roba d’abric, bruta i trencada i amb una aparença cansada.

Esperança (asseguda, tapant-se amb una manta vella.): És estrany que l’Antoni encara no hagi vingut. Estic començant a angoixar-me.

Amandi: Ja hauria d’estar ací. Penses que ha pogut passar alguna cosa?

Esperança (amb la veu trencada.): No ho sé, però jo no puc deixar de pensar en el Pol… La seva mirada… mentre el coronel Ortega Lara l’agafava.

Amandi: Maleïdes siguen les tropes nacionalistes!

Esperança: S’ha sacrificat perquè nosaltres escapéssim.

Amandi (to de veu apagat.): I nosaltres tindrem la mateixa sort que ell si Antoni no apareix prompte amb els passaports falsos…

Esperança, presa del pànic, comença a plorar i Amandi l’abraça.

Amandi: Estarà bé, Esperança. El teu xic és molt fort i, quan estiguem a França, aconseguirem alliberar-lo i enderrocar les tropes nacionalistes amb l’ajuda de la III Internacional. Aconseguirem acabar amb les persecucions sense fonaments, amb la desigualtat social. Farem caure el règim feixista.

Esperança: Estic segura que el teu noi també estarà bé. Per tots ells, hem d’aconseguir-ho. Si no, el món se n’anirà en orris. Encara més.

Amandi: No sé si estarà bé. Ell és com jo… un altre negre… i d’esquerres. (Pausa.) La història dels darrers temps és lletja. Pareix que sempre es repeteix, però amb uns altres condicionants.

Esperança: No sempre ha estat així, Amandi! De vegades la revolució triomfa…

Amandi: Poques vegades.

Esperança: No, t’equivoques: en són moltes, però no es produeixen totes alhora. Què em dius de la fi de l’esclavitud? De la instauració de la democràcia? De l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe?

Amandi: I en un tancar i obrir d’ulls, ho hem perdut tot. Des que la gent va votar el niu de feixistes de Se acabó la fiesta. (Amb ironia.) La revolució, diu.

Esperança: La nostra triomfarà perquè la gent comença a despertar-se! Ja has vist com a la Plaça de les Flors demanàvem tots junts la llibertat! Quina festa!

Toquen a la porta. Esperança i Amandi es miren esperançats. Amandi s’hi acosta i, quan l’obri, apareix Antoni amb el Policia, el Sequaç 1 i el Sequaç 2. Antoni, un home de quaranta anys, vesteix una camisa blanca trencada i presenta signes d’haver patit violència física. El Policia, un home de cinquanta anys amb bigot; el Sequaç 1 i el Sequaç 2, dos hòmens amb passamuntanyes, porten uniformes militars negres amb una insígnia de la bandera d’Espanya amb una àguila robòtica negra.

Policia (armat i amb expressió seriosa.): Estáis detenidos por conspirar contra el régimen y organizar una revolución ciudadana en Alicante. Os hemos atrapado. ¡Ja! ¿A dónde ibais, eh? ¿A Francia? Sea donde sea que fuerais, ahora ya nunca llegaréis… Vuestro amiguito os ha traicionado. (Apart.) La lealtad de los rojos.

Amandi (expressió de sorpresa. Sequaç 1 el redueix.): Antoni… estaves amb nosaltres. Com has pogut trair-nos?

Antoni: Jo… Ho sent moltíssim. Han capturat la meua família. No podia fer cap altra cosa.

Amandi: Tot per a res.

Mentre redueixen Esperança, canta la cançó Al vent, de Raimon. Esperança acaba de cantar i es reprodueix la cançó original. Fi de l’escena.

ESCENA 2

Cel·la d’una presó. És primavera, cap al migdia i fa una mica de calor. Esperança i Amandi estan abraçats i tremolant de por. Tots dos vesteixen un uniforme de presoners, de color gris i de mànega curta, i presenten signes d’haver patit tortures.

Amandi (veu dèbil.): No aguantaré molt més, Esperança. No em queden quasi forces… (amb frustració.) Morirem ací, com uns màrtirs més de la història.

Esperança (agafa Amandi pels muscles.): No et dones per vençut. Fins i tot les roques més sòlides poden acabar clevillades per unes gotes de rosada que, amb el temps, les trencaran.

Se senten veus festives d’altres presos. Diuen que el govern ha caigut. A continuació, soroll de claus, portes obrint-se i veus que cada vegada són més fortes.

Esperança (somriu i mira Amandi.): Amandi, ho sents? Venen a alliberar-nos! La revolució ha triomfat. Per fi les roques s’han trencat. (S’abracen i es miren als ulls amb expressió de felicitat.) Ara sí; ara sí que tornarà la festa.

Fosc final.

Maesgoso Forner, Laura i Serrano Roa, Lucía (2026): «Peça teatral escrita per Laura Masegoso i Lucía Serrano», Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, 28-06-2026. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/peca-teatral-escrita-per-laura-masegoso-i-lucia-serrano/

Anàlisi i crítica del teatre català

El resum acadèmic i la IA: consideracions finals

Per tancar aquesta trilogia sobre l’ús de la IA com a eina de suport en la realització de treballs acadèmics i, més concretament, de resums, dedicarem aquesta entrada a comentar-ne els resultats generals i a fer-ne autocrítica, així com a oferir-ne propostes de millora. Com vam dir en les anteriors publicacions, aquesta acció, emmarcada en l’assignatura de Retòrica del Grau en Història, en realitat, només compta un 5% en la nota final dels estudiants, cosa que permetia erigir-se en el camp de proves idoni per incorporar-hi la intel·ligència artificial.

A grans trets, podem afirmar que l’experiència ha resultat gratificant. En primer lloc, han disminuït les errades ortogràfiques, gramaticals o lèxiques. Així doncs, quant a la redacció i l’estil, la IA ha servit per polir el text, netejar-lo de faltes i fer-lo més llegidor. Com que l’activitat s’havia de realitzar a casa, la intel·ligència artificial simplement n’ha agilitzat el grau de correcció, atès que també tenien els diccionaris, les gramàtiques i el consultor lingüístic a l’abast. Ara bé, malgrat la realització fora de l’aula i sense la pressió del temps, tots no han seguit les instruccions formals: hi ha hagut estudiants que no han justificat el text; d’altres que no hi han posat l’interlineat 1,5; d’altres, encara, que han completat malament les dades tècniques…

Paral·lelament, en certs casos, sembla que la IA ha transmès una falsa sensació d’impecabilitat i d’infal·libilitat que ha acabat perjudicant els alumnes. Recordem que un dels objectius de l’activitat era que valoraren i avaluaren la proposta de resum de la conferència  o del documental que els plantejava la intel·ligència artificial, havent-los vist prèviament ells també. Aquesta situació ha provocat diversos escenaris. D’una banda, hi ha hagut estudiants que han donat per vàlid el text emès per la IA sense cap tipus de reflexió sobre si el contingut era correcte o adient, sobre si s’hauria pogut posar el focus en tal aspecte o en tal altre, sobre l’adequació de determinada informació que al vídeo apareixia com a secundària o irrellevant en detriment d’altra de més important, etc. D’una altra, hi hem trobat estudiants que, directament, no han vist la conferència o el documental i n’han revisat només aspectes lingüístics. A tall d’exemple esmentarem que un parell de resums generats per la IA sobre la conferència del professor Antoni Furió “Espanya contra el País Valencià” recollien erròniament referències al present d’aleshores (2013), com a afirmacions de l’historiador: mentre que en un cas se n’ha subratllat la incorrecció, en l’altre s’ha donat per bona, cosa que indica, és clar, el desconeixement del document original.

Pel que fa encara al procés, convé assenyalar que ens han arribat pocs informes ben elaborats i justificats amb els canvis i les modificacions efectuats. En general, han estat informes descriptius, que només n’arreplegaven les fases, sense comentaris crítics; només un nombre reduït ha argumentat els canvis, ha remarcat la informació sobrera i superficial de la IA i ha defensat la inclusió d’una altra que havia quedat en l’oblit.

Això ha permès que els alumnes que havien elaborat els informes de manera raonada hagen compartit la impressió que, tot i l’efecte de crossa de ChatGPT, Gemini o Copilot, la intervenció humana és indispensable, ja que la IA no sempre sap destriar la informació important de les dades supèrflues. A més, gasta expressions buides que es mengen part de les 200 paraules d’espai (“El documental diu…”, “Al vídeo es veu…”, “A la conferència efectuada per Antoni Furió trobem…”, etc.) i que eviten que hi apareguen, quantitativament, dades que sí que són d’interès. En aquest sentit, si mantinguem l’activitat per al pròxim curs, potser hauríem de considerar l’ampliació del límit de paraules a 400 o 500, de manera que l’abundància de mots falca o genèrics no obstruïsca la presència d’altres que sí que tinguen substància.

Igualment, es podria proposar un gir en l’enfocament: en compte de deixar l’activitat per a casa, podríem dedicar, de la sessió de dues hores presencials, la primera a la visualització en conjunt d’un documental o d’una conferència, i la segona al resum. Una vegada tingueren el resum fet a mà, hi farien una fotografia i lliurarien aquesta versió original al professor. A continuació, a casa, haurien de demanar a qualsevol de les aplicacions de la IA que els en fera un resum del documental o la conferència en qüestió. Per acabar, haurien de comparar-ne els resultats, redactar-ne una versió definitiva i elaborar l’informe amb la justificació dels canvis o de les opcions triades.

Com a activitat complementària, fins i tot, es podria demanar a la IA que comparara els dos resums i que n’extraguera conclusions, unes conclusions que, a més, haurien de ser examinades per l’estudiant, el qual hauria d’acceptar-les o rebutjar-les. En aquest cas, però, entenem que el gruix de feina sobrepassaria el destinat a un 5% només; la solució, doncs, podria ser fusionar el percentatge de les dues fitxes tècniques, de manera que tota l’activitat valguera un 10%.

Arribats a aquest punt, creiem que l’acció ha assolit un grau de satisfacció moderat. A pesar que no tots n’han seguit les fases –per desconeixement, per negligència o per desinterès–, és cert que els resums acadèmics finals han guanyat en claredat expositiva i en correcció lingüística, a més de servir per comprovar les mancances i les deficiències de la intel·ligència artificial, que sovint no acaba de destriar el gra de la palla. En realitat, amb l’acció hem intentat guiar els estudiants en l’ús de la IA i, sobretot, fer que prenguen consciència sobre aquesta com a eina d’ajut i no com a eina substituta de la tasca intel·lectual. Tanmateix, el desenvolupament de l’activitat ens obliga a plantejar-nos, com a mínim, si el text resultant es pot considerar un autèntic resum, ja que no ha estat producte directe de la pretesa capacitat de síntesi dels alumnes. Siga com siga, les propostes de millora per al curs que ve apunten en aquesta direcció: tornar a una primera versió manual i, doncs, humana. D’ací a uns mesos en parlarem.

Com citar aquest article: Cano Mateu, J. Àngel. “El resum acadèmic i la IA: consideracions finals”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 17-juny-2026. Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-resum-academic-i-la-ia-consideracions-finals/

Innovació educativa

Un resum acadèmic realitzat amb la IA i supervisat per Jorge Bailach

A continuació trobareu un resum acadèmic del documental Amado Granell, el valencià que va alliberar París (2018), de Juli Esteve, realitzat conjuntament entre la intel·ligència artificial i Jorge Bailach Merodio, estudiant de l’assignatura Retòrica, del Grau en Història (curs 2025-2026), d’acord amb les instruccions que el professor J. Àngel Cano Mateu va donar a l’alumnat de la matèria i que el públic pot trobar ací. Per raons del format del blog, però, el text no podrà seguir la majoria de les característiques de presentació demanades (interlineat 1,5, Times New Roman, text justificat, etc.).

Jorge Bailach Merodio

Resum generat per la IA

El documental retrata la figura de Amado Granell, militar nascut a València i cap de la companyia coneguda com La Nueve, formada principalment per republicans espanyols exiliats durant la Guerra Civil. Després de l’ocupació nazi de França al juny de 1940, París va estar sota domini alemany durant gairebé quatre anys. Granell, al comandament de La Nueve, va ser el primer soldat aliat a entrar en la ciutat durant la seva alliberació, un moment carregat d’emoció i esperança per la població parisenca. 

El relat del documental posa l’èmfasi no tant en les batalles generals de la Segona Guerra Mundial, sinó en el paper d’aquest valent combatent valencià i en la invisibilitat mediàtica i històrica que ha sofert la seva gesta. Tot i la seva importància, el nom d’Amado Granell i la contribució de La Nueve han estat sovint ignorats o poc reconeguts en el discurs oficial sobre la lliureació de París. 

Finalment, el documental actua com una recuperació de memòria: reivindica la figura de Granell no només com a heroi local, sinó com a peça clau en la història europea del segle XX, reflex d’unes experiències d’exili, compromís republicà i resistència que van superar fronteres. 

Resum corregit per l’estudiant

Amado Granell va ser un militar nascut a València i cap de la companyia coneguda com La Nueve, formada principalment per republicans espanyols exiliats durant la Guerra Civil. Després de l’ocupació nazi de França al juny de 1940, París va estar sota domini alemany. Granell, al comandament de La Nueve, va ser el primer soldat aliat a entrar en la ciutat durant la seua alliberació. Abans va lluitar a la guerra del Rif i a la Guerra Civil espanyola, al bàndol republicà. Es va retirar poc després de l’alliberació de París, després que els aliats recuperaren Estrasburg, i va tractar de contribuir a la substitució de la dictadura franquista per una monarquia parlamentària, actuant com a mediador entre socialistes francesos i monàrquics espanyols. Després d’haver alliberat París, la seua figura va estar sotmesa a una invisibilitat mediàtica per part tant dels francesos (als quals els interessava dir que eren d’aquesta nacionalitat els únics alliberadors de la seua capital) com del govern espanyol, degut al règim franquista. Tot i la seua importància, el nom d’Amado Granell i la contribució de La Nueve han estat sovint ignorats o poc reconeguts en el discurs oficial sobre l’alliberació de París. Tot i això, els últims anys s’ha recuperat la memòria de les seues accions gràcies a libres, pel·lícules, articles, cómics… 

Informe elaborat per l’estudiant

En primer lloc, cal prescindir de totes les referències al documental mateix que utilitza la IA, ja que a l’hora de fer un resum no és necessari fer referència a l’autor del contingut resumit o al seu format; el que importa és el contingut mateix. També cal tindre en compte que, normalment, un resum tan breu es fa amb un sol paràgraf, mentre que la IA l’havia separat en tres. A la correcció, a més d’afegir informació que no inclou el resum generat per ChatGPT, s’han agrupat els tres en un de sol. 

D’altra banda, se centra només en el tema principal del documental, l’alliberació de París per part de La Nueve, liderada pel protagonista del documental, Amado Granell, però prescindeix completament d’altres temes tractats, com el seu historial militar a la guerra del Rif i la Guerra Civil espanyola o el que va fer després de la Segona Guerra Mundial, en què caldria destacar el seu paper com a mediador entre socialistes francesos i monàrquics espanyols, amb l’objectiu d’acabar amb la dictadura franquista. 

Una altra informació a subratllar del resum produït per la IA és l’amnèsia històrica davant la figura d’Amado Granell i La Nueve, però no s’aprofundeix en els motius que portaren a francesos i espanyols a esborrar aquesta figura clau de la història contemporània dels llibres. Tampoc no s’hi esmenta cap de les fonts que en l’actualitat han recordat i han honrat les accions d’aquests republicans que van lluitar al bàndol dels aliats durant la Segona Guerra Mundial, com poden ser llibres, còmics o pel·lícules. 

Detalls més xicotets també han sigut corregits, com certs aspectes que no són tan importants com per a ser inclosos al resum. Com a exemple, podem prescindir del temps que va estar França sota domini alemany, ja que per a entendre el contingut del documental no és necessària informació tan concreta. També de l’ús de paraules o expressions que poden ser considerades subjectives, com per exemple “peça clau”. 

Per últim, òbviament és necessari adaptar al text la informació afegida d’una forma cohesionada i coherent, col·locant-hi la informació que no trobem al resum de la IA juntament amb informació similar. En aquest sentit, cal seguir un fil conductor i utilitzar connectors i altres recursos lèxics i gramaticals. 

Com citar aquest article: Bailach Merodio, Jorge. “Un resum acadèmic realitzat amb la IA i supervisat per Jorge Bailach”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 25-març-2026. Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/un-resum-academic-realitzat-amb-ia-i-supervisat-per-jorge-bailach

Innovació educativa

El resum com a porta d’entrada de la IA en els treballs acadèmics

Entre els objectius del PIEC “Expressió oral i escrita en temps d’intel·ligència artificial: reptes i oportunitats en l’àrea de Filologia Catalana (1a fase)”, coordinat per J. Àngel Cano i Gonçal López-Pampló, trobem, ja apuntada des del títol, la incorporació de la intel·ligència artificial (IA) d’una manera crítica i ètica, és a dir, supervisada, en determinades activitats acadèmiques. En aquest sentit, una de les accions desenvolupades en l’assignatura Retòrica (34016) de 1r curs del Grau en Història –depenent del Grau en Filologia Catalana– ha consistit en la realització d’un resum d’un documental o d’una conferència disponibles a Youtube, justament, amb alguna de les eines d’IA generativa més conegudes, com ChatGPT o Gemini.

Presentamos la búsqueda de ChatGPT | OpenAI

Per aprovar l’assignatura, els alumnes han de realitzar una sèrie de treballs, entre els quals, a més d’una ressenya crítica (20%), d’una exposició (25%), d’unes activitats complementàries (15%) i d’un guió acadèmic (30%), hi ha dues fitxes tècniques que es corresponen amb el 10% de la qualificació final (5% cadascuna). Quant a la primera, que s’erigeix com la primera prova avaluable a què els estudiants s’han d’enfrontar –per a la majoria, és l’entrada al món universitari–, es tracta d’un resum sobre un article acadèmic que el professor posa en obert el mateix dia de la realització de l’activitat. Aquesta va tenir lloc el 24 de setembre a l’aula mateix. La segona fitxa, en canvi, es desenvolupa fora de l’aula i correspon a l’esmentat resum d’un documental o d’una conferència disponibles a Youtube, els enllaços dels quals es troben a l’Aula virtual des del primer dia de classe. En aquesta ocasió, la data límit d’entrega va ser el 22 d’octubre, això és, un mes després de la primera prova, de manera que el professor tinguera el temps suficient per corregir-les i explicar aquells errors més freqüents.

Respecte a l’estructura, ambdues fitxes tenien un esquema semblant:

0- Referència bibliogràfica

1- Dades tècniques

  • Autor/s / Director/s
  • Títol i subtítol (si n’hi ha)
  • Lloc de publicació i editorial / Lloc de realització
  • Any d’edició o edicions / data de realització o estrena
  • Paginació / durada

2- Resum

Pel que fa a les característiques de presentació, havien de tenir una extensió aproximada de 1.500 caràcters amb espais a ordinador (unes 200 paraules), a Times New Roman 12 i amb interlineat d’1,5; havien d’estar escrits en llengua estàndard i seguir un registre formal; havien de tenir el text justificat; havien d’incloure les dades de l’autor/a, el nom del professor i l’assignatura en la posició superior dreta; i s’havien de lliurar tant en format digital (Aula virtual) com en format paper (en mà o a la bústia).

En el cas del resum fet amb IA generativa, entraven en joc una sèrie d’instruccions. En primer lloc, els estudiants havien de demanar a ChatGPT o a Gemini un resum de 200 paraules sobre un dels documentals o les conferències del llistat. En concret, proposàvem aquest prompt: “Escriu un resum de 200 paraules sobre TÍTOL DE LA CONFERÈNCIA/DOCUMENTAL (<ENLLAÇ>) com si fora un estudiant de 1r del Grau en Història de la Universitat de València”. En tenir-lo, l’havien de copiar en la primera pàgina d’un document a ordinador.

Tot seguit, a partir de la visualització del documental o de la conferència efectuada per l’estudiant, s’havia de corregir allò que calguera del resum que ChatGPT o Gemini havia oferit. Es partia de les hipòtesis que la IA generativa podia haver posat l’èmfasi en determinats elements secundaris per sobre d’altres realment rellevants que ni tal sols s’hi havien esmentat o que donara informacions addicionals que no s’hi havien tractat. Llavors, l’estudiant havia d’apuntar i d’esmenar tots aquests aspectes.

En una segona pàgina del document a ordinador, l’alumne havia d’emplenar les dades tècniques del documental o de la conferència i afegir-hi el resum propi a partir de les correccions a la proposta plantejada per l’eina de la IA . Això era, en realitat, la segona fitxa tècnica.

No obstant això, en una tercera pàgina del document a ordinador, l’estudiant havia d’elaborar un informe de tot el procés. Podia començar, per exemple, amb aquesta introducció: “Vaig començar aquesta activitat demanant al ChatGPT/Gemini que em fera un resum de 200 paraules del documental o de la conferència TÍTOL (<ENLLAÇ>) com si fora un estudiant de 1r del Grau en Història de la Universitat de València. Com a resultat, em va donar un text que estava força bé/malament, que era molt complet / que donava informacions errònies o contradictòries / que feia molts circumloquis, i el vaig haver d’esmentar en tal aspecte o tal altre”. És a dir: havien d’assenyalar tots els canvis que havien produït al text final i, a més, justificar-los.

Amb aquesta activitat, es pretenia posar de manifest les mancances i les carències de la intel·ligència artificial, així com la seua poca fiabilitat en afegir informacions que poden ser correctes des del punt de vista històric però que no s’havien comentat als documentals o conferències. O també un estil molt repetitiu en què, malgrat arribar a les 200 paraules sol·licitades, hi ha més aviat poc de contingut temàtic. Així, tot i donar-li la font d’informació per mitjà d’un enllaç, els alumnes arribaven a la conclusió que la intervenció humana, crítica i analítica, és fonamental per completar, polir o, fins i tot, reelaborar el resum. La IA, per tant, es presenta com una eina de suport o complementària a l’esforç intel·lectual, però, en cap cas, pot substituir-lo. En pròximes entrades n’exposarem alguns resultats.

Com citar aquest article: Cano Mateu, J. Àngel. “El resum com a porta d’entrada de la IA en els treballs acadèmics”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 11-març-2026. Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-resum-com-a-porta-dentrada-de-la-ia-en-els-treballs-academics/

Innovació educativa