El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (III)

En dos posts anteriors, hem abordat els processos de planificació (El comentari de textos. Anàlisi, produccio i problemes de redacció I/) i de revisió (El comentari de textos. Anàlisi, produccio i problemes de redacció II) del comentari de text.

En aquest apartat discutim els principals problemes a què s’enfronten els estudiants en la redacció dels comentaris.

REDACCIÓ

Destaquems els problemes de la redacció del comentari següents (cfr. Cuenca, 1996: 46-55):

1 Aspectes formals

  • ‍Els signes de puntuació s’usen incorrectament (e.g. ús de coma en lloc de punt).
  • La presentació és inadequada: no es deixen marges, no es justifica el text, els interlineats són irregulars.
  • No s’usa adequadament la cursiva (ús adequat: citació de llibres, ús metalingüístic de conceptes; subratllat si s’escriu a mà) ni les cometes (ús adequat: citació d’exemples, amb indicació del número de línia).
  • El comentari presenta problemes de normativa ortogràfica, gramatical (anacoluts, solecismes) i lèxica (barbarismes, mots semànticament inespecífics).

2 Adequació

  • El registre és poc formal, inadequat a l’àmbit acadèmic; es recorre sovint a abreviacions. Es confonen conceptes o no s’usa la terminologia lingüisticodiscursiva precisa.

La *plurifonia és un dels aspectes més rellevants del text.        

               NO

                      SÍ

plurifonia

polifonia

modelització

modalització

estructura expositiva

seqüència expositiva

progressió en línia

progressió lineal

maneres de referir

mecanismes de referència

 

  • No s’usen els recursos de despersonalització del text i s’abusa de la dixi personal i dels demostratius.

*Davant el problema amb el qual us hi trobeu, el text proposa que us oferim una estratègia de comunicació global que us permetrà millorar la presència a les xarxes socials.

 *Aquest text és una columna periodística, que presenta les característiques prototípiques d’aquest gènere textual.

  • S’escriu en condicional o en futur en comptes de recórrer al present atemporal.

*Un exemple de dixi personal seria el pronom de segona persona te (l. 30)

  • No s’eviten estructures típiques de l’oralitat, com ara les tematitzacions.

*Les seqüències textuals, les podem identificar per mitjà dels temps verbals

 3 Coherència

  • El comentari no ha estat planificat. Els paràgrafs són irregulars (estil telegràfic, paràgraf totxo).

*Atenent les necessitats actuals dels clients, el text exposa el full de ruta emprat amb l’empresa SysSound.

*Aquesta empresa va assolir un increment del 30% d’usuaris a les seves festes el primer semestre i un 45% el segon. Constitueix un argument de quantitat per defensar la tesi.

*El text explica que les noves tecnologies han protagonitzat un canvi circumstancial els últims anys que ha portat les empreses de màrqueting i publicitat a modificar el seu pla de gestió per adaptar-se a la nova forma de promocionar els seus clients fent servir les xarxes socials i les webs, de manera que l’empresa Social Media BCN elaborarà un pla de màrqueting personalitzat a les necessitats de l’entitat Panteres Vermelles, a fi d’aplicar les estratègies oportunes.

  • La introducció presenta obvietats i la conclusió informació irrellevant.

*El text que anem a comentar ha estat escrit per Vicenç Villatoro al diari Ara el 15 de gener de 2019.

*En conclusió, la narradora principal del text o enunciat és l’autora real, però apareixen altres narradors de forma indirecta.  

  • Les idees no s’introdueixen ni s’expliquen de manera adequada.

*La contribució de la modalització en aquest text es troba prou present i ho demostrem als següents exemples.

*   El títol del text “Immigrants asfixiats, nàusea moral” és molt important.

  • Es repeteixen idees de manera innecessària.
  • La informació no és rellevant.

*L’autora del text és Empar Moliner i els lectors som nosaltres. La locutora s’identifica amb les formes de primera persona i no hi ha cap al·locutari. L’autor i el lector model són persones preocupades per la situació sociolingüística del català.

  • Les valoracions no es basen en fets textuals (“El text és molt interessant”, “L’article em sembla molt bo”)
  • Es recorre a frases no informatives o que incideixen en el procés de redacció.

*Després de comentar la dixi, passarem a explicar la modalització.

  • El comentari no pot ser una mera introducció de coneixements teòrics o l’excusa per usar la terminologia lingüisticodiscursiva.

*Entre els aspectes més habituals, hi ha la dixi de persona. La dixi de persona consisteix en l’ús de marques lingüístiques de primera o segona persona, que assenyalen l’emissor i el receptor, respectivament

  • No es relacionen els diferents procediments lingüisticodiscursius amb la intenció comunicativa, la tipologia o l’estructura textual, sinó que se’n fa un mer llistat d’exemples.

*Quant a la contribució de la dixi al text, podem trobar diferents marques díctiques sobretot a partir de la tercera part del text. Els tipus de dixi que trobem són, en primer lloc, la dixi personal en la que l’autora parla en primera persona amb el “jo” (l. 11, 20), utilitza verbs en 1a pers. (“sé”, “trobo”, l. 10), pronoms (“mi”, l. 10) i possessius (“meva”, l. 18 i 13).       

4 Cohesió

  • L’ús de connectors no és adequat ni variat.

  *En resum, el text està ben construït perquè presenta abundants mecanismes lingüisticodiscursius d’adequació, coherència i cohesió.

*[…] les habilitats comunicatives ocupen el quart lloc (un 14,5%) entre les competències més sol·licitades en les ofertes de feina […]

*A més, diversos estudis de l’àmbit professional indiquen que els professionals de l’àmbit de les TIC dediquen un percentatge considerable del seu temps a tasques relacionades directament amb la competència comunicativa (redactant informes i documents de diversa índole, documentant projectes, fent presentacions, etc.). Alguns autors el situen entre el 40% i el 50%, un argument de quantitat molt rellevant: […]

A més, es refereix una deficient comunicació, entesa en un sentit ampli, com una de les causes del fracàs d’alguns projectes TIC i també de la majoria dels problemes en els equips de projecte.

No obstant això, hi ha una percepció generalitzada que molts graduats no tenen el nivell de competència requerit per a l’exercici professional. A més, no són conscients de la seva importància per al desenvolupament professional fins que estan ja immersos en el món laboral. En definitiva, citant Liebowitz (2004: 38) […]

     

  • L’estil no té un grau de cohesió adequat a l’àmbit acadèmic i als registres formals. Les idees es presenten juxtaposades, sense connectors que marquen les relacions de la informació, ni en el nivell oracional ni en el nivell textual.

*Empar Moliner, a l’article “El cap del departament de la regió dins del regne”, utilitza un gènere periodístic. La tipologia és argumentativa i expositiva. El seu àmbit d’ús és general: aquesta columna d’opinió pot arribar a qualsevol persona i entendre’s fàcilment. El tema que tracta és la terminologia que es fa correcta o incorrecta a un territori.

  • No hi ha un ús equilibrat i variat dels mecanismes de referència gramatical i de la cohesió lèxica.

*La presència de verbs performatius ens indica el grau de modalització del text i en aquest text trobem un gran ús del plural inclusiu. L’emissor utilitza el plural inclusiu per tal d’implicar el receptor, és a dir, el lector del text.     

  • Els mecanismes gramaticals no s’usen adequadament.
  • S’abusa de la repetició i no es recorre a la reiteració (sinònims, hiperònims, hipònims, encapsuladors).

Referències

Cuenca, Maria Josep (1996): “Textos sobre textos: una reflexión sobre el comentario de textos”, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 10, 85-98.

Cuenca, Maria Josep (2000): “Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 29, 105-120.

Cuenca, Maria Josep (2009): “El comentario de textos: planificación, textualización y revisión”, Textos de didáctica de la lengua y de la literatura, 52, 42-56.

Garachana, Mar (2000): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, coord. Manual práctico de escritura académica. Volumen III. Barcelona: Ariel, 183-210.

Garachana, Mar (2014): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. II): Estrategias discursivas. Barcelona: Ariel, 359-389.

Gras, Pedro (2014): “La planificación”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. I): Estrategias gramaticales. Barcelona: Ariel, 221-274.

Lluch, Gemma & Miquel Nicolàs (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: Editorial UOC.

 

Com citar:

Ribera, Josep. E. (2020): «El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (III)», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/wp-admin/post.php?post=451&action=edit

 

Comentari linguisticodiscursiu ,

El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (II)

En el post precedent (El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redaccio I) ens hem ocupat dels aspectes relacionats amb la planificació del comentari de text. Ara, abordarem les qüestions relacionades amb la revisió.

REVISIÓ

És important no circumscriure la revisió del comentari de text al moment final del procés (cfr. Garachana, 2000: 184-185). Tant Garachana (2014: 359-389), com Lluch & Nicolàs (2015: 107-114) proposen un sistema de revisió que podem anomenar sintetitzant, ja que parteix dels aspectes més generals, per arribar als més específics.

Els resumim tot seguit (Lluch & Nicolàs, 2015: 107-114):

  1. Aspectes formals: marges, interlineats, llargada dels paràgrafs, introducció adequada d’exemples amb indicació dels números de línia.
  2. El comentari es pot comprendre de manera autònoma, sense necessitat de recórrer al text que es comenta.
  3. Estructura del comentari i rellevància de la informació (cfr. Cuenca, 1996: 46).
  4. Identificació clara i precisa del tema i d’altres aspectes generals del text comentat.
  5. Les idees es presenten de manera objectiva, es defuig l’opinió i l’expressió és precisa i formal.
  6. S’exemplifiquen els trets rellevants i se n’identifica la funció discursiva que acompleixen.
  7. Els incisos no dificulten la lectura del comentari.
  8. Correcció normativa: ortografia, gramàtica i lèxic.
  9. Revisió dels signes de puntuació i de l’ortotipografia.

Referències

 Cuenca, Maria Josep (1996): “Textos sobre textos: una reflexión sobre el comentario de textos”, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 10, 85-98.

Cuenca, Maria Josep (2000): “Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 29, 105-120.

Cuenca, Maria Josep (2009): “El comentario de textos: planificación, textualización y revisión”, Textos de didáctica de la lengua y de la literatura, 52, 42-56.

Garachana, Mar (2000): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, coord. Manual práctico de escritura académica. Volumen III. Barcelona: Ariel, 183-210.

Garachana, Mar (2014): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. II): Estrategias discursivas. Barcelona: Ariel, 359-389.

Gras, Pedro (2014): “La planificación”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. I): Estrategias gramaticales. Barcelona: Ariel, 221-274.

Lluch, Gemma & Miquel Nicolàs (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: Editorial UOC.

Com citar:

Ribera, Josep. E. (2020): «El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (II)», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-comentari-de-textos-analisi-produccio-i-problemes-de-redaccio-ii/

Comentari linguisticodiscursiu ,

El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (I)

En l’assignatura 35396 Comentari lingüisticodiscursiu de textos en llengua catalana es treballa l’anàlisi textual i la producció de textos considerant que la metodologia lingüisticodiscursiva ofereix una perspectiva holística aplicable al comentari de textos de qualsevol tipus.

En aquest sentit, ens proposem d’exposar i de discutir tres aspectes fonamentals que afecten (i potser dificulten) la pràctica del comentari de text: a) la planificació, tant de l’anàlisi del text com de la producció del comentari; b) les estratègies de revisió del comentari de text, i c) els principals problemes de redacció a què s’enfronten els estudiants.

El comentari de textos implica quatre processos complexos:

a) Aproximació al text que es proposa, amb la lectura comprensiva i la identificació dels trets generals: gènere, àmbit d’ús, registre, seqüència dominant, dades contextuals de l’autor o de l’obra.

b) Planificació del comentari: tema, estructura, llista de trets lingüisticodiscursius observats.

c) Redacció del comentari de text.

d) Revisió del comentari (Cuenca, 1996: 90-92).

Tant l’anàlisi com la producció del comentari constitueixen processos multidimensionals que han de ser sotmesos a una tasca de planificació i de revisió.

La planificació de l’anàlisi requereix l’elaboració d’un esquema: un llistat de trets observats en ordre seqüencial o una pluja d’idees, que després es poden reorganitzar en base a una fitxa organitzada sobre les propietats textuals.

D’altra banda, la redacció exigeix també l’elaboració d’un esquema de l’organització del comentari. En aquest cas, es tracta d’elaborar un text expositiu acadèmic i formal. Des de la perspectiva organitzativa, el comentari ha de constar, doncs, d’una estructura tripartida: introducció, desenvolupament i conclusió.

A més. la tipologia expositiva i les convencions de l’àmbit acadèmic formal requereixen un registre lingüístic pulcre, precís i directe, en què no tenen cabuda ni les violacions de la normativa lingüistica ni les digressions subjectives  Quomodo dicendi!

Sovint el problema preliminar de l’estudiant consisteix a fer una planificació massa apressada de l’anàlisi i llançar-se a escriure sense planificar el comentari, seguint la mateixa organització que l’esquema d’anàlisi.

Cuenca (2009: 42) expressa de manera eloqüent aquest problema preliminar:

La docencia del comentario se ha centrado sobre todo en el segundo aspecto, el que tiene que ver con el análisis, proponiendo esquemas más o menos fijos de identificación de mecanismos que encajaban en estructuras de comentario también fijadas (Cuenca, 1996). Pero un buen comentario difícilmente se consigue siguiendo un esquema estático, una plantilla, por lo que conviene un esquema de comentario, relacionado pero diferenciado del esquema de análisis (Cuenca, 2009: 42).

PLANIFICACIÓ

Per tal d’efectuar la planificació de la redacció del comentari, es poden seguir les propostes de Gras (2014: 221-274) i Lluch & Nicolàs (2015: 21-31). Gras (2014: 227)

Respondre quatre preguntes, amb les respostes següents per al cas del comentari de textos:

  1. Quina és la finalitat del comentari? Proporcionar una explicació aprofundida de la informació que ofereix un text i dels recursos linguisticodiscursius de què se serveix l’autor.
  2. Qui són els participants en la comunicació? Normalment, l’emissor és un candidat expert o semiexpert a superar una prova que mesura la capacitat d’anàlisi i la competència comunicativa escrita formal d’àmbit acadèmic. El receptor és un avaluador expert.
  3. Quin és el contingut i l’organització? El contingut ha d’exposar els aspectes més rellevants del text comentat des del punt de vista de les propietats textuals; com hem dit, l’organització del comentari ha de ser la del text expositiu: 
    1. Introducció (gènere, àmbit d’ús, tema i –si el text és argumentatiu– tesi, re gistre, seqüència dominant, dades contextuals de l’autor o de l’obra;
    2. desenvolupament (selecció dels aspectes lingüisticodiscursius més rellevants que caracteritzen el text o comentari d’aquells aspectes específics que se’ns indiquen de manera explícita);
    3. conclusió (oferir una perspectiva global del text; sintetitzar els trets més rellevants i fer-ne una síntesi valorativa).
  4. Quin és el gènere discursiu? Un comentari de text, que, com hem dit, és un text expositiu acadèmic que comporta una sèrie de trets lingüístics: registre formal, despersonalització, distribució en paràgrafs d’extensió mitjana i relativament simètrics, precisió i concisió, estructures per a condensar i aclarir la informació, ús de connectors lògics i organitzadors textuals, estil sintàctic cohesionat (cfr. Cuenca, 2000), però directe, correcció normativa, entre d’altres.

 Lluch & Nicolàs (2015: 31) resumeixen la planificació en les fases següents:

  1. Identificació del lector model (avaluador expert) i del gènere discursiu (comentari de text).
  2. Elaboració d’una pluja d’idees sobre els aspectes més rellevants que ha d’incloure el comentari.
  3. Revisió de la pluja d’idees: amplificació, condensació de la informació, eliminació d’informació no rellevant.
  4. Organització de les idees en un esquema de tipus expositiu.

 

Referències

Cuenca, Maria Josep (1996): “Textos sobre textos: una reflexión sobre el comentario de textos”, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 10, 85-98.

Cuenca, Maria Josep (2000): “Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 29, 105-120.

Cuenca, Maria Josep (2009): “El comentario de textos: planificación, textualización y revisión”, Textos de didáctica de la lengua y de la literatura, 52, 42-56.

Garachana, Mar (2000): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, coord. Manual práctico de escritura académica. Volumen III. Barcelona: Ariel, 183-210.

Garachana, Mar (2014): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. II): Estrategias discursivas. Barcelona: Ariel, 359-389.

Gras, Pedro (2014): “La planificación”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. I): Estrategias gramaticales. Barcelona: Ariel, 221-274.

Lluch, Gemma & Miquel Nicolàs (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: Editorial UOC.

Com citar:

Ribera, Josep. E. (2020): «El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (I)», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-02-2020. Enllaç: (https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-comentari-de-textos-analisi-produccio-i-problemes-de-redaccio-i

Comentari linguisticodiscursiu ,

Ressenya d'”Els valencians, des de quan són valencians?” (de Diego Albarracín)

A continuació, trobareu una ressenya crítica d’Els valencians, des de quan són valencians?, de Vicent Baydal, realitzada per Diego Albarracín Albarracín, alumne de l’assignatura Retòrica, del grau d’Història (curs 2018-2019). Per fer la ressenya, s’han seguit les instruccions donades a les classes pràctiques de l’assignatura.

 

Baydal, Vicent (2016): Els valencians, des de quan són valencians?, Catarroja-Barcelona, Afers. 

LA CONSTRUCCIÓ D’UN POBLE SENSE ENEMIC?

Els valencians, des de quan són valencians? és un assaig de Vicent Baydal, doctor en Història Medieval, en què s’estudia el naixement de la identitat valenciana. Encara que aquesta temàtica ha estat tractada en llibres cabdals com Nosaltres, els valencians (1962), de Joan Fuster, o Sobre la nació dels valencians (1997), de Joan F. Mira, el caire purament historiogràfic de l’obra hi aporta un nou punt de vista.

Després de la creació del Regne de València, Jaume I donà a la ciutat de València unes lleis pròpies, els costums, que s’havien d’estendre a la totalitat del territori. Tot i això, aquesta legislació, que passà a anomenar-se Furs de València i que fou defensada per les viles reials, lluitaria per la preeminència sobre els Furs d’Aragó, els quals reberen el suport dels nobles aragonesos que poseïen senyorius al nou regne. El conflicte foral encapçalà els successius regnats, i arribà, inclús, a la guerra, fins que el 1329-1330 s’acordà un únic codi legal. En aquest moment comença a forjar-se amb més força una consciència col·lectiva pròpia que engloba tots els estaments, al contrari que durant la disputa foral, en què havia estat present únicament al reialenc. La situació es farà més clara quan, davant la deriva autoritària de Pere el Cerimoniós, la defensa de la llei comuna esdevengué un afer interestamental. Fet i fet, el conflicte amb Castella, cap a la segona meitat del segle XIV, obligà el monarca a governar juntament amb les Corts, cosa que donà lloc a una comunitat política definitivament valenciana.  

La intenció de Baydal en aquesta obra és explicar el procés de formació de la identitat valenciana i, alhora, desmitificar la història espanyola de fal·làcies que sostenen la perpetuïtat d’Espanya com a nació des de fa milers d’anys. D’aquesta manera, el llibre es construeix amb una sòlida base documental que mostra l’exhaustiu treball d’investigació propi d’un estudi historiogràfic. A més, el tema té certa rellevància, tenint en compte que «el desconcert nacional dels valencians no és cap secret», com diu Fuster a Nosaltres, els valencians (1962). Si el poble valencià és un poble, ha de tindre una data de naixement (com també en tindrà una de mort), i és necessari, per tal de desenvolupar una conciència nacional, entendre com es forma, sense basar-se en mites, sinó en la historiografia contrastada.

Tanmateix, Baydal hi deixa caure una idea fonamental, encara que en cap moment la formula explícitament, sobre què és allò que configura la col·lectivitat política. Al llarg del llibre, sí que es fa referència a la necessitat d’un territori i un marc legal comuns; en canvi, no s’esmenta la importància que té l’enemic. En un primer moment, el conflicte es desenvolupa entre les universitats reials i els nobles aragonesos per la qüestió foral. A partir del 1330, quan ja s’aconsegueix la unificació dels furs, el nombre dels que abans ja es deien a si mateixos valencians s’incrementa considerablement, ja que s’hi inclouen els altres dos estaments; en aquest cas, el problema serà interestamental, és a dir, dels tres estaments, enfront del monarca. Finalment, cap a la segona meitat del segle XIV, la comunitat política valenciana es consolida davant un enemic més gran encara: Castella. Per tant, és clar que la construcció d’una consciència col·lectiva exigeix un enemic; a mesura que l’enemic es fa més gran i poderós, aquesta consciència s’enforteix.

En suma, Els valencians, des de quan són valencians? tracta de resoldre el gran problema dels valencians: la qüestió nacional. Destaca, a més, la idea implícita de la necessitat d’un enemic comú a partir del qual es dibuixa la consciència col·lectiva. La seua aportació, doncs, és la rigorositat i la visió historiogràfica que hi dona. Se centra, però, no tant en el seu desenvolupament, sinó en el naixement dels valencians com a comunitat política. Aquest assaig mostra, al cap i a la fi, el procés de construcció d’un poble, el valencià, que encara avui continua buscant la seua identitat.

 

Com citar:

Albarracín, Diego (2020): «Ressenya d'”Els valencians, des de quan són valencians?”», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 03-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/ressenya-dels-valencians-des-de-quan-son-valencians-de-diego-albarracin/

Retòrica

Com escriure una ressenya crítica d’un llibre

L’assignatura Retòrica (Grup A, en línia en català), impartida al primer curs del grau d’Història, depén del Departament de Filologia Catalana. Entre les activitats que l’alumnat ha de realitzar, hi ha la ressenya crítica d’una de les obres proposades pel professor. Aquesta pràctica permet comprendre el llibre, analitzar-lo en profunditat i valorar-ne la importància en relació amb una producció bibliogràfica àmplia.

Per tal de desenvolupar aquesta activitat, ens hem basat en el capítol XIV, sobre la crítica, de Gemma Lluch i Miquel Nicolàs (2015). A continuació, presentem les instruccions que cal seguir a classe per elaborar una ressenya crítica.

L’estructura d’aquest text és la següent:

 

1. Estructura visual i format del text

– Nom i cognoms de l’autor/a de la ressenya crítica, correu electrònic (encapçalament, alineat a la dreta, lletra Times New Roman, cos 10)

– Referència bibliogràfica del llibre (en negreta, amb espaiat posterior de 12 punts):

Cognom, Nom (Any de publicació): Títol del llibre, Ciutat, Editorial.

– Títol de creació pròpia de la ressenya crítica (centrat, en majúscula, en negreta, amb espaiats anterior i posterior de 12 punts)

– Cos de la ressenya crítica:

a) Lletra Times New Roman, cos 12, justificat (marges), amb un interlineat d’1’5. Els paràgrafs hauran d’anar sense sagnat i hauran de tenir un espaiat posterior de 6 punts.

b) Extensió: 3.500 caràcters amb espais.

c) Els fulls han d’anar numerats.

d) Presentació per correu electrònic i en format paper.

e) Imprimiu el text a doble cara i no poseu portada.

 

2. Estructura i continguts

– Contextualitzeu l’autor i el llibre a mode d’introducció. Es pot comentar la relació amb les obres anteriors del mateix autor o amb obres de la mateixa temàtica, la relació amb l’actualitat, les circumstàncies en què hi ha aparegut, etc. És, junt amb la conclusió, la part més literària o creativa. Convindria que no dedicàreu més d’un paràgraf a aquesta part.

– Resumiu, d’una manera breu i objectiva, el llibre. En el cas de les novel·les, eviteu contar fil per randa tota la trama; si es tracta de contes, no us estengueu en tots els relats i centreu-vos en aquells de què després parlareu; si heu triat un assaig, no cal que hi anoteu exemples o dades (percentatges, habitants, etc.) de caràcter secundari. Aquesta part hauria d’ocupar un terç de la ressenya crítica.

– Valoreu subjectivament, amb arguments clars i coherents, el llibre. Podeu extraure’n informació d’entrevistes, estudis o altres ressenyes. Eviteu judicis de l’estil “M’ha agradat / No m’ha agradat” i derivats. Aquesta part hauria d’ocupar també un terç de la ressenya crítica.

– Tanqueu la ressenya amb una consideració o conclusió; aquesta pot estar, en algun sentit, relacionada amb l’inici.

– Eviteu els paràgraf-frase (una frase NO és un paràgraf). Igualment, intenteu que els paràgrafs no superen les 4 o 5 línies.

– Eviteu la repetició de les frases tant del llibre com de la bibliografia que empreu: això és plagi, i el plagi se sanciona. Cal elaborar un text nou i propi.

 

3. Tipus de text

– Expositiu: discurs objectiu. Funció informativa sobre l’autor i l’obra; predomina en el resum.

– Argumentatiu: discurs subjectiu. Judici i valoració de l’obra; present en la valoració o comentari crític.

– El text resultant pot contenir marques de modalització; no obstant això, cal evitar l’ús de la 1a persona del singular i emprar fórmules d’impersonalització (construccions impersonals reflexes, interpretació impersonal d’un verb conjugat mitjançant la 1a del plural o la 3a del plural, etc.).

 

4. Estil i correcció

– Cal evitar repeticions lèxiques, sintàctiques…

– Hi ha d’aparèixer la informació necessària de manera clara, concisa i precisa.

– Cal evitar oracions llargues i complexes. També cal evitar paràgrafs llargs; és convenient que cada paràgraf continga una única idea.

– Text cohesionat. Ús adequat de connectors.

 

Referències bibliogràfiques

Lluch, Gemma; Nicolàs, Miquel (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: UOC.

 

Com citar:

Cano, J. Àngel (2020): «Com escriure una ressenya crítica d’un llibre», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 03-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-ressenya-critica-dun-llibre/

Retòrica