Cada vegada són més els perfils de comunicadors que recomanen llibres en xarxes socials, particularment en Instagram i Tik Tok, però també per mitjà de pòdcasts. Es tracta de persones més o menys especialitzades, vinculades al món cultural, que tracten continguts literaris de manera relativament monogràfica, en general en català, però també en altres idiomes.
Amb l’objectiu de donar a conéixer al nostre alumnat aquests perfils, hem dissenyat una activitat en el PIEC «Expressió oral i escrita en temps d’intel·ligència artificial: reptes i oportunitats en l’àrea de Filologia Catalana (1a fase)», coordinat per Àngel Cano i Gonçal López-Pampló. Aquesta activitat no pretén només divulgar aquests perfils, sinó contribuir a desenvolupar la competència oral dels estudiants, els quals han de recomanar un llibre a partir del model que han vist en xarxes socials.
Una de les assignatures en què hem dut a terme aquesta activitat enguany és Literatura Catalana (35793). Es tracta d’una optativa de segon curs per a altres graus filològics, és a dir, és una de les «segones literatures» que poden estudiar persones matriculades en titulacions diferents de Filologia Catalana (la majoria provenen de Filologia Hispànica i Estudis Anglesos, tot i que també hi ha estudiants de Filologia Clàssica o Llengües Modernes).
Amb esperit divulgatiu, dediquem una classe a reflexionar sobre la comunicació cultural en xarxes socials, i analitzem diferents perfils de creadores i creadors de contingut que dediquen una atenció preferent als llibres, sobretot en Instagram, com ara Marta Meneu (@laprestatgeria), Ania Posada (@aniaposada), Els Bookhunters (@elsbookhunters), Laia Santís (@vidaentrellibres), Laia Díaz (@socdelletres), Blanca Noguera (@lefki.b) o Mixa (@mixa_ql). També donem a conéixer uns altres perfils que aborden temes més generals, però que de tant en tant parlen de literatura, com poden ser Ismael J. Sempere (@ismael_joan), Ana Marzal i Blay (@marzaleta), Aina Monferrer (@ainamonferrer), Fran Tudela (@cabrafotuda) o Juliana Canet (@julianacanet). Els estudiants que cursen enguany Literatura Catalana no coneixien aquests comptes, amb l’excepció dels dos últims, cosa que demostra la popularitat que han assolit.
Després d’examinar aquests perfils i els diferents estils comunicatius que representen, es dedica una altra classe a plantejar les recomanacions audiovisuals que han de preparar els alumnes. Cal dir que, en aquesta assignatura, el vídeo ha de referir-se a una de les quatre lectures obligatòries del curs: Tres poetes del Segle d’Or (Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March i Joan Roís de Corella), Visions i cants (Joan Maragall), Dins el darrer blau (Carme Riera) o Carícies (Sergi Belbel). Com sol passar en xarxes socials, l’alumne no ha de centrar-se en el tema o en l’anàlisi crítica de l’obra, sinó més prompte en la valoració personal que en fa, amb l’objectiu de convidar a llegir-la.
En termes tècnics, el vídeo ha de durar entre un minut i mig i tres minuts i cal pujar-lo a l’aula virtual en format MP4. No es demana cap tasca d’edició específica, però sí que s’estableix el requisit que el vídeo tinga un rètol que indique el títol de l’obra comentada. Per descomptat, es valora positivament l’ús d’un model de llengua estàndard, l’aprofitament dels recursos audiovisuals i l’adaptació al llenguatge digital, sempre dins dels límits de la comunicació acadèmica. El professor no comparteix el vídeo, que és una prova d’avaluació individual i privada, però si l’alumne ho autoritza, algunes recomanacions es podran divulgar en les xarxes socials del Departament de Filologia Catalana com a mostra de les iniciatives que duem a terme. Per això, a final de curs, tornarem amb una altra entrada en què exposarem els resultats d’aquesta activitat.
Com citar aquest article: López-Pampló, Gonçal. “Recomanacions literàries audiovisuals”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 12-febrer-2026.
Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/recomanacions-literaries-audiovisuals/

