Superar el pànic a la història per a aprendre d’ella

“Història de la llengua catalana”. Molts estudiants de la nostra carrera tremolen quan veuen aquesta matèria en la llista d’assignatures que han de cursar durant el segon quadrimestre de tercer i el primer de quart. Perquè és així, tenim por a tot allò que implique un mínim d’immersió en el passat. Ens costa pensar en termes o fets pretèrits. La paraula “història” provoca en si certs prejudicis cap a les assignatures que la contenen. I aquesta en particular. Però res més lluny de la realitat. Sí, és història, això no es pot negar. Però no s’hi parteix del concepte d’història que arrosseguem dels nostres anys d’ensenyament preuniversitari, basat a memoritzar i reproduir una munió de dades.

L’assignatura, com altres, forma part del nostre creixement intel·lectual, però no és una assignatura més. És una assignatura en la qual l’alumnat interrelaciona la llengua amb tots els esdeveniments històrics que es donen al llarg dels segles. Tot esdevé un cúmul de causes-conseqüències que arriben fins als nostres dies. És més fàcil entendre tot el que està passant al nostre voltant si segueixes tot el fil conductor. Ignorants que opinen sobre qualsevol realitat n’hi ha molts. Però nosaltres hem de saber rebatre l’opinió vulgar. I per a adquirir aquesta destresa hem de veure qualsevol fet com a part d’un procés obert i una trama complexa.

A més, per  tal de poder avaluar els fets rellevants del passat i del present hem de ser tafaners, observant i investigant amb ulls històrics tot el que estiga al nostre abast. El problema és la gran quantitat d’informació que com a estudiants tenim a un sol ‘click’. Bé, doncs, això és part de l’assignatura. Saber triar les fonts de qualitat de les que no ho són. I a partir d’ací, relacionar els fets històrics intentant posar-nos en el lloc dels qui van viure en un altre moment. És clar que hem de tindre un cert coneixement previ de la línia del temps, un mínim esquema històric on inserir les dades. Després vindrà la capacitat de relació per a lligar caps. Amb el passat o fins i tot amb el propi present, que és el que millor coneixem.

És un procés ple de dificultats, perquè estem condicionats pel present i perquè sovint coneixem el descabdellament dels processos, els resultats dels conflictes. En tot cas, formar-nos com a expertes en Filologia Catalana ens obliga a mirar històricament el passat. A reflexionar sobre la nostra llengua, la seua evolució i les causes que ens han dut on som. Perquè tot el que passa en el present és tan sols una conseqüència del que s’ha estat conformant durant dècades i segles. Superat el pànic ve el coneixement.

Ruth Guillem Vicens (4t de Filologia Catalana)

Com citar aquest article: Guillem Vicens, Ruth. “Superar el pànic a la història per a aprendre d’ella”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 17-juny-2025.

Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/superar-el-panic-a-la-historia-per-a-aprendre-della/

Història de la llengua catalana

Un examen d’història de la llengua amb materials: reptes i implicacions pràctiques

La Història (social) de la llengua és una disciplina dinàmica i oberta a la interpretació. Requereix conèixer els fets del passat i avaluar-los dins un context adient, nodrit d’estímuls intel·lectuals diversos (sociologia, psicologia, filosofia, antropologia…). Demana de l’estudiant que adopte el paper actiu de l’historiador o la historiadora, acceptant el caràcter mutable de la lectura històrica. Els plantejaments d’ahir no són els d’avui, i els d’avui no seran els de demà, la llavor dels quals ja anem plantant. És clar que el punt de vista ideològic s’hi imposa: la Nova Planta, avanç modernitzador o retrocés de l’ordre foral?

És fàcil experimentar un cert vertigen davant l’allau d’informació factual que comporta la història de la llengua, amb centenars de dades, esdeveniments, processos, noms propis, dates, glotònims i topònims, etc. I és també complicat emetre judicis històrics sobre els fets lingüístics, mirant d’evitar el doble risc del presentisme (llegir el passat de forma mecànica, amb els valors i les categories del present) i del maniqueisme (reduir la història a una pugna de bons i dolents).

El seguiment de la matèria en dos cursos consecutius exigeix un esforç sostingut per tal de retrobar la línia del temps i veure com s’hi entrellacen continuïtat i canvi. Des de l’inici de les classes es disposa en aula virtual d’un repertori d’enunciats d’examen, que són compendi del programa de l’assignatura. Per tal d’alleugerir l’esforç memorístic i prioritzar els aspectes de reflexió, l’examen escrit es planteja com a desenvolupament d’un dels referits enunciats, que es proposen a cada aprenent en blocs d’opcions diferenciades. No hi ha cap restricció de fonts de consulta: apunts, manuals, monografies, materials d’aula virtual, fins i tot es permet l’accés a internet.

L’objectiu de la prova és calibrar si els estudiants hem estat capaços de pensar històricament, d’assumir els reptes suara esmentats. Els estudiants esdevenim, per tant, participants actius de la mateixa activitat docent. I per a molts és la primera vegada que el nostre jo d’anar per casa connecta de debò amb el nostre virtual jo investigador. La informació està a l’abast de tothom. Però cada estudiant ha de fer-la seua, complementar-la, imprimir-li un to personal: expressar-se amb els propis recursos i evitar la còpia servil de les fonts emprades. No cal dir que la IA no hi està convidada.

Realitzar un examen amb materials pot semblar quelcom senzill, però el cert és que planteja desafiaments a què els estudiants no solem estar avesats. El primer és activar la capacitat d’interrogació. Com ens apel·la el passat d’una llengua mitjana com el català als ciutadans d’un món desbocat i incert? Allò inherent a la feina d’historiar és qüestionar les explicacions rutinàries. El segon escull és organitzar el munt d’informació que es pot obtenir sobre un tema qualsevol. Com organitzar en una síntesi clara i ben travada relats incomplets o fragmentaris, que poden provenir de fonts disperses. De vegades ja constitueix tot un repte discernir adequadament entre fets i interpretacions dels fets: la Renaixença és una realitat objectiva(ble) o una etiqueta historiogràfica? Més enllà de l’esquema textual genèric (introducció, desenvolupament, conclusió), l’estructuració d’un text expositiu d’història de la llengua obeeix a un doble criteri: ordre temporal dels canvis (antecedents, mutacions, conseqüents) i seqüència lògica (causa – efecte). 

Si trobem l’emoció que batega en la comprensió del passat descobrirem que construir un text historicolingüístic en un temps limitat (posem tres hores) se sembla prou a muntar un trencaclosques, amb peces que també hem fabricat nosaltres. Després de diverses provatures tot encaixa, si bé no hi ha una solució única. Les peces admeten una combinatòria múltiple. Totes les variacions són correctes si s’ajusten a la veracitat dels fets i si esbossen un dibuix correcte, verbalment i estilística. El revestiment formal del text no es pot dissociar dels continguts. Ací també hem d’evitar els dos extrems perniciosos: la prolixitat supèrflua, la pobresa informativa: ni enrotllar-se debades, ni segmentar el discurs amb una prosa telegràfica mancada de connectors. L’escriptura de l’examen hauria d’acabar amb una revisió a fons i, si és possible, amb un parell de lectures a consciència.

Fet i fet, examinar-se sobre un aspecte de la història de la llengua sobre el qual ja s’ha escrit molt va més enllà de la simple prova acadèmica. Implica prou més que un seguit de requeriments tècnics. És un exercici que posa a prova la nostra capacitat intel·lectual. Té sens dubte implicacions polítiques: es pot historiar una llengua que no s’estima? Oscil·la entre la llibertat expressiva i les convencions del gènere. Involucra diverses competències cognitives i confirma que ben sovint la solució òptima es troba en la virtus aristotèlica, l’equidistància entre dos pols. Així, construir un text acadèmic explicant com ha perviscut el nostre català de cada dia esdevé un repte per a la intel·ligència i un testimoni d’amor a la llengua.

Ester Ramos Vilalta (4t de Filologia Catalana)

Com citar aquest article: Ramos Vilalta, Ester. “Un examen d’història de la llengua amb materials: reptes i implicacions pràctiques”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 17-juny-2025.

Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/un-examen-dhistoria-de-la-llengua-amb-materials-reptes-i-implicacions-practiques/

Història de la llengua catalana, Innovació educativa

La llengua estàndard als mitjans de comunicació: juguem a periodistes?

Dins del marc de l’assignatura Comunicació oral formal en llengua catalana i del projecte d’innovació docent UV-SFPIE_PIEC-3321352 «Escriptura, expressió oral i discurs audiovisual en les assignatures de l’àrea de Filologia Catalana (3a fase)», els alumnes del Minor en Filologia Catalana del curs 2024-2025 han jugat a ser alhora periodistes i tècnics lingüístics. L’activitat consistia en la recreació d’un fragment de la televisió valenciana À Punt. Abans, però, calia tot un treball de preparació previ per a entendre i decidir conjuntament com havia de ser l’estàndard lingüístic proposat i quins canvis calia introduir respecte dels usos de llengua de la televisió pública valenciana.

En sessions precedents a l’enregistrament, es van dur a terme diverses activitats relacionades amb l’estàndard escrit periodístic –mitjançant la correcció de publicacions recents als mitjans de comunicació escrits– i, sobretot, amb l’estàndard oral. La metodologia de treball en aquest segon cas consistia en la visualització d’una selecció variada de gravacions breus provinents tant de les grans cadenes televisives públiques (À Punt, però també TV3 i IB3, amb l’anàlisi dels trets diferencials depenent de la localització geogràfica d’aquests mitjans) com de canals locals o comarcals (verbigràcia, Ribera Televisió o Maestrat Tv). En primer lloc, l’alumnat havia d’intentar caracteritzar a grans trets com era l’estàndard dels periodistes que hi intervenien (a quin dialecte s’adscrivia, a quin nivell de llengua…). En segon lloc, es passava a l’anàlisi detallada de trets lingüístics per tal de detectar quins fenòmens no estàndards es feien servir a les gravacions.

Després d’aquest treball preliminar, es va seleccionar un fragment concret d’À Punt amb l’objectiu de gravar-lo de nou per a corregir les mancances que s’hi pogueren trobar pel que fa a l’estàndard oral. Es va optar per un fragment de telenotícies, ja que així s’assegura un nivell de llengua formal i neutre i, a més, també s’assegura la presència de veus que formen part del mitjà de comunicació –s’havia observat, durant la visualització de gravacions prèvies, que l’estàndard dels convidats al mitjà de comunicació (polítics, experts, esportistes, etc.) presentava un nivell molt dispar. El fragment seleccionat és d’una durada aproximada de tres minuts i es pot consular a l’enllaç següent (minuts 30.35 – 33.35): https://www.apuntmedia.es/informatius/a-punt-ntc/complets/video-06-02-2025-informatiu-nit_134_1763560.html

El primer pas per a l’elaboració de l’activitat va ser la correcció d’errors fonètics i morfosintàctics del vídeo original. Es van detectar mancances fonètiques relacionades amb l’ensordiment de sibilants propi del valencià central i també pronunciacions errònies d’alguns noms propis (per exemple, “Tel-Aviv” pronunciat amb [b] final en lloc de [p]). A més, també va ser necessari corregir alguns trets sintàctics de manca de concordança (*els Estats Units envie soldats a Gaza: els Estats Units envien soldats a Gaza), d’ús inadequat de l’impersonal haver-hi (*no poden haver-hi desplaçaments forçats: no pot haver-hi desplaçaments forçats) i de manca de pronoms febles (*no tots els estats membres de la Unió Europea estan d’acord: no tots els estats membres de la Unió Europea hi estan d’acord).

Amb tot això en ment, es va dur a terme la transcripció del text i l’alumnat va marcar tots els trets perillosos de provocar errors tenint en compte les mancances dels seus estàndards. El segon pas de l’activitat va ser la preparació individual del text, que va ser dividit en sis blocs i repartit entre l’alumnat del grup. I, per acabar, es va enregistrar la nova versió del mateix noticiari. Es preveia dur a terme la gravació a l’aula, però la sessió prevista per a l’activitat va coincidir amb una suspensió de les classes presencials a tots els centres de la Universitat de València per motius meteorològics, de manera que els estudiants es van gravar individualment a casa.

Més enllà de l’experiència formativa d’obligar l’alumnat a sentir-se part d’una situació comunicativa formal real –tot i que fingida– en llengua catalana i fer-los partícips dels diferents rols lingüístics del món periodístic (el tècnic, d’una banda, i el locutor, de l’altra), els estudiants van valorar molt positivament la possibilitat de reflexionar sobre la formació d’un estàndard oral i totes les decisions que s’han de prendre a l’hora d’establir-lo. L’interès per les diferències dialectals i com són recollides o no per la llengua estàndard sembla ser un dels punts de més interès per a l’alumnat, que sovint es debat entre proposar un estàndard molt permeable als trets col·loquials i un estàndard molt allunyat d’aquest registre.

 

Participants a l’activitat: Guillem Albuixech, Miguel Ángel Baltanás, Ángel Civera, Javier Espinosa, Oriol Mas i Andrea Soler

Aina Torres-Latorre (Universitat de València)

Com citar aquest article: Torres-Latorre, Aina. “La llengua estàndard als mitjans de comunicació: juguem a periodistes?”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 17-juny-2025.

Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/la-llengua-estandard-als-mitjans-de-comunicacio-juguem-a-periodistes/

La llengua estàndard als mitjans de comunicació: juguem a periodistes?

Comunicació oral formal, Innovació educativa

Crònica de la II Jornada Educativa sobre Expressió Oral i Escrita

El passat 20 de maig, el Grup Consolidat d’Innovació Educativa GESOLCAT va organitzar la II Jornada Educativa sobre Expressió oral i Ecrita, en el marc del PIEC «Escriptura, expressió oral i discurs audiovisual (3a fase)», amb codi UV-SFPIE_PIEC-3321352. La trobada tingué lloc a la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, amb el suport del Departament de Filologia Catalana. Gràcies a conferències i comunicacions diverses, es van posar en comú experiències de docència al voltant de l’expressió oral i escrita en les aules universitàries.

La jornada es va iniciar amb la conferència inaugural del professor de Psicologia Rafael Garcia Ros (Universitat de València), el qual va destacar el potencial de les rúbriques d’avaluació no sols com a eina per a qualificar, sinó com un recurs pedagògic valuós per a fer explícits els criteris d’aprenentatge i facilitar la reflexió de l’alumnat sobre el seu propi progrés. Aquesta mirada crítica i renovadora va travessar també la primera taula de comunicacions, en què diferents docents del Departament de Filologia Catalana, vinculats al PIEC, presentaren activitats i experiències per a fomentar les habilitats expressives i la implicació activa dels estudiants. D’una banda, Josep Àngel Cano i Ramon X. Rosselló mostraren una proposta de treball coordinat entorn de la ressenya crítica, plantejada de manera transversal entre assignatures de primer curs del grau. D’altra banda, Xavier Hernàndez-i-Garcia va aportar una mirada sobre la intermedialitat com a estratègia per a desenvolupar una lectura més crítica dels textos literaris contemporanis. En la mateixa línia d’afavorir una implicació activa de l’estudiantat, Carme Gregori Soldevila va incidir en la necessitat de revertir la dependència excessiva de l’alumnat envers els materials facilitats pel professorat, i de potenciar l’autonomia mitjançant la cerca i consulta pròpia. Finalment, Gonçal López-Pampló va plantejar qüestions essencials sobre la manera com entenem i desenvolupem la competència textual a l’aula, tenint en compte la importància d’ajustar les propostes didàctiques als models cognitius reals de l’alumnat.

A la vesprada, la segona taula de comunicacions va mostrar exemples de docència transformadora des de perspectives més tecnològiques i internacionals. D’una banda, Aina Cendra (Università di Torino) i Paula Marqués (Università di Bologna / Università Ca’Foscari Venezia) exposaren una activitat d’intercanvi lingüístic entre estudiants de llengua catalana a València i a Itàlia, prevista en el marc del PIEC. La comunicació es va veure enriquida amb la participació activa de l’alumnat italià en la ponència, que intervingué en català. Maria Saiz-Raimundo va presentar una activitat amb el pòdcast com a format d’expressió multimodal, vinculada a la commemoració del centenari de Vicent Andrés Estellés. En darrer lloc, Ricard Herrero va mostrar una proposta de tecnologia educativa inclusiva amb Eirene, un teclat virtual per a l’escriptura en grec clàssic pensat especialment per a individus amb discapacitat motora. Tancaren la jornada les professores Ingrid García-Wistädt i Ana R. Calero, del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, amb una conferència de clausura sobre el projecte Rucksack, en què l’alumnat dissenya viatges literaris ficticis que combinen investigació, creativitat i anàlisi crítica, tot desplegant noves formes de connectar literatura i experiència.

En el marc d’aquestes propostes d’innovació educativa, també es va fer el lliurament dels premis #SantJordiUV, una iniciativa que reconeix la creativitat i la qualitat expressiva de l’alumnat, les guanyadores dels quals foren Júlia Montón, Lorena Esparza i Noemí Mengíbar.

En definitiva, la II Jornada Educativa sobre Expressió Oral i Escrita va oferir molt més que bones pràctiques: va articular una visió crítica i creativa de la docència universitària. Rúbriques, intercanvis, pòdcasts, itineraris literaris… Totes les propostes compartien la voluntat de caracteritzar l’alumnat com a subjecte actiu del seu aprenentatge. I sobretot, de recordar-nos que saber expressar-se –de manera escrita, oral o a través dels mitjans– no és només un objectiu acadèmic, sinó una eina per a entendre i transformar el món.

Eva Silvestre Jaldo

(Universitat de València)

Com citar aquest article: Silvestre Jaldo, Eva. “Crònica de la II Jornada Educativa sobre Expressió Oral i Escrita”. Departament de Filologia Catalana. Blog d’innovació docent, 17-juny-2025.

Enllaç permanent: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/cronica-de-la-ii-jornada-educativa-sobre-expressio-oral-i-escrita/

Innovació educativa

Com escriure una crítica teatral (II)

A l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, impartida al primer curs del grau en Filologia Catalana, una de les activitats que els i les estudiants fan és escriure una crítica d’un espectacle teatral, el qual han vist durant el període de classes.

Per tal de poder portar endavant aquesta activitat, l’alumnat segueix unes instruccions que hem anat revisant al llarg dels cursos i que amb la irrupció de la IA generativa han estat modificades per incloure-hi el procés de treball de manera presencial a l’aula. Aquest procés, a més, incorpora una autoavaluació i una avaluació entre iguals.

Aquest post en modifica i n’amplia un d’anterior: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-critica-teatral/

ACTIVITAT D’ESCRIPTURA D’UNA CRÍTICA TEATRAL

Sobre el procés

Aquesta activitat s’inicia amb una sessió de classe teòrica en la qual es presenta l’activitat i es revisen les característiques d’aquest gènere. Després de deixar un temps perquè l’alumnat puga assistir al teatre, es porten a terme dues sessions de classe pràctica. En la primera es redacta el primer esborrany de la crítica (primer lliurament del text, escrit a mà). En la segona es porta a classe la versió final en format digital imprés (segon lliurament), amb l’autoavaluació feta a partir d’una llista de verificació (mireu més avall). En aquesta segona classe es fa una avaluació entre iguals i, si es detecten possibles millores, es revisa i es fa un tercer lliurament amb la versió definitiva.

Preparació de la crítica

Quan anem al teatre, si està disponible, agafem un programa de mà de l’espectacle i mirem de delimitar l’equip artístic, les dades del qual inclourem a la crítica (fitxa artística).

Després d’assistir al teatre, fem un breu esquema en paper (màxim una cara de full) amb informació que podem portar el dia de l’escriptura de l’activitat a classe:

  • sobre el text/ficció: un breu argument i temes tractats,
  • sobre els elements de la posada en escena: característiques de l’escenografia, il·luminació, vestuari, música, so, projeccions o qualsevol altre element escènic,
  • sobre la interpretació i la direcció.

A més, busquem un poc d’informació sobre els creadors de l’espectacle (autor/a, director/a, etc.) i sobre la companyia que produeix l’espectacle per al primer paràgraf de la crítica.

Escriptura de la la crítica: característiques

  1. Estructura visual i format del text

– Títol de la crítica, centrat i en majúscula (un títol propi de la vostra crítica, no el títol de l’obra vista). ELS TÍTOLS NO PORTEN UN PUNT FINAL.

– A continuació posem el nom i cognoms de l’autor o l’autora de la crítica (alineat a la dreta i minúscula).

– Fitxa artística (no s’ha de posar l’equip tècnic) de l’espectacle encapçalada pel títol en cursiva de l’espectacle (recordeu que els títols van en cursiva en tot el text). A continuació, autor/a (si cal, versió o adaptació), intèrprets, dissenyadors/es d’escenografia, de vestuari, d’il·luminació, música, audiovisuals, director/a, etc. Tot seguit, la companyia, empresa o institució productora de l’espectacle i el teatre i la data en què has vist l’obra.

MODEL DE LA FITXA:

Ubú Rei

Autor: Alfred Jarry. Intèrprets: Josep Cortés, Maria Camellas, Carles Molinet. Escenografia: Lluís Castells. Il·luminació: Anna Gual. Vestuari: Elena Vidal. Direcció: Pere Fullana. Producció: Iguana Teatre. Teatre El Musical (València), 25 d’octubre de 2007.

– Text de la crítica (cal deixar un espai entre la fitxa i el text de la crítica):

a) En lletra Times New Roman, cos 12, justificat (marges), amb un interlineat d’1’5.

b) Sagnat (1 cm.) per als paràgrafs (sense separació especial entre paràgrafs).

c) Extensió (SENSE COMPTAR LA FITXA) entre 480 i 520 paraules (en format electrònic mínim de 30 línies completes, sense incloure les línies no completes, i màxim de 35).

d) Si poseu cometes, useu les cometes angulars. Recordeu que els títols van en cursiva.

e) Al final del text heu de posar la nota de l’autoavaluació (més avall trobareu l’autoavaluació).

f) Imprimiu el text a doble cara i no poseu portada.

  1. Estructura del text de la crítica (4 paràgrafs) i continguts-extensió de cada paràgraf (recordeu que dins un paràgraf no es fa punt i a part)

Si quan passeu el text a format digital, us falta text en algun paràgraf o en el total, podeu afegir-ne, però cal marcar-lo amb lletra subratllada.

– Presentació, contextualització de la proposta d’espectacle (tipus de teatre, informació sobre els membres de la fitxa artística i/o sobre l’entitat encarregada de la producció): 4-6 línies (EVITEU QUE SIGA UNA REPETICIÓ DE LES DADES PRESENTS A LA FITXA. CAL INFORMACIÓ NOVA SOBRETOT DE l’AUTOR/A. ACÍ NO PARLEM ENCARA DEL CONTINGUT DE L’OBRA).

– Text, ficció, argument mínim, tema o temes…: 10-12 línies (ALERTA AMB EL FET DE CONTAR MASSA L’ARGUMENT, ESPECIALMENT LA PART FINAL DE L’OBRA O EL DESENLLAÇ. NO HA DER SER NOMÉS UN RESUM DE L’ARGUMENT).

– Posada en escena (interpretació, estètica, escenografia, vestuari, il·luminació, música, direcció…): 10-14 línies (FEM UNA DESCRIPCIÓ DELS OBJECTES O ELEMENTS I ALHORA ELS VALOREM).

– Conclusió, valoració de conjunt…: 4-6 línies (CAL QUE ES VEJA UNA VALORACIÓ DE L’ESPECTACLE, NO NOMÉS UN RESUM O CONCLUSIÓ DELS CONTINGUTS DE L’OBRA).

  1. Tipus de text, estil i correcció

– Descripció (discurs objectiu) i valoració (discurs subjectiu). Equilibri entre ambdós.

– La descripció/valoració s’escriu en present (no en passat).

– Cal evitar repeticions lèxiques, sintàctiques… (ALERTA AMB LA PARAULA «OBRA»). La paraula «teatre» no és un sinònim d’obra, text, peça o espectacle).

– Cal evitar oracions llargues i complexes. Text cohesionat. Ús adequat de connectors.

– Més de 10 faltes equivaldrà a No apte.

Autoavaluació de la crítica

Després de portar a terme l’escriptura en format digital, cal fer l’autoavaluació a partir del qüestionari que hi ha més avall. La finalitat de l’autoavaluació és detectar possibles millores i corregir l’activitat abans del seu lliurament definitiu. A l’hora de lliurar l’activitat no s’ha d’incloure el text de l’autoavaluació en l’activitat, només s’ha de posar al final del document el següent:

Has corregit alguna cosa després de l’autoavaluació? Sí / No. Indica els canvis.

Nota de l’autoavaluació: X (entre 0 i 10)

Llista de verificació:

  • Té un títol propi, centrat i en majúscula?
  • Creus que el títol reflecteix bé el contingut de la teua crítica?
  • Has posat el nom després del títol?
  • Està la fitxa artística encapçalada pel títol de l’espectacle en cursiva?
  • Has posat en cursiva el títol de l’espectacle al llarg de tot el text?
  • Té la fitxa artística les dades que cal (només l’equip artístic)?
  • La lletra usada és Times New Roman 12?
  • Està justificat el text?
  • L’interlineat és 1’5?
  • Hi ha sagnat en els paràgrafs (sense separació especial entre paràgrafs)?
  • Quina extensió té el text de la crítica (línies completes)?
  • Té l’extensió mínima?
  • Quants paràgrafs té el text?
  • Té els 4 paràgrafs que es demanen?
  • Cada paràgraf s’ajusta als continguts que li corresponen?
  • Cada paràgraf té l’extensió que li correspon?
  • Hi ha equilibri entre descripció i valoració?
  • Està escrita la descripció/valoració en present?
  • Has comprovat si hi ha repeticions de paraules, com ara de la paraula “obra”?
  • Has comprovat si hi ha repeticions d’estructures sintàctiques?
  • Has usat connectors adequats per a cada part del text, entre paràgrafs i entre oracions?
  • Has comprovat que no hi ha oracions molt llargues o molt complexes (per exemple amb diverses oracions subordinades encadenades)?
  • Has comprovat que no hi ha errates o espais que falten o que sobren?

Rosselló, Ramon X. (2025): «Com escriure una crítica teatral (II)», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 29-05-2025, Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-critica-teatral-ii/

Anàlisi i crítica del teatre català