A continuació trobareu una crítica teatral escrita per Norman Ortells Miragall, estudiant de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau de Filologia Catalana (curs 2021-2022). Per a fer aquesta crítica ha seguit les instruccions que el professor dona als i les estudiants de l’assignatura <http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/09/25/com-escriure-una-critica-teatral/>
ATENCIÓ: En aquesta crítica, per raons del format del blog, el text no està justificat i no hi ha sagnat per als paràgrafs (sí que hi ha separació entre paràgrafs).

MAI S’HA DE DIR: D’AQUESTA AIGUA NO EN BEURÉ
Norman Ortells Miragall
Els Villalonga
Autor: Ramon Madaula. Versió: Juli Disla. Intèrprets: L. Poveda, B. Tamarit, A. Picó. Escenografia: Los Reyes del Mambo. Il·luminació: M. González. Vestuari: M. Poquet. Direcció: Carles Sanjaime. Producció: L’Horta Teatre. Teatre Rialto (València), 1 d’abril de 2022.
Després de l’èxit de L’Electe, de Ramon Madaula, la companyia L’Horta Teatre ha optat per encarregar de nou una versió a Juli Disla, en aquest cas del text català Els Brugarol. Tota una adaptació al tarannà i l’humor valencians que ens endinsa en les entranyes d’una família benestant i influent que sembla ensorrar-se amb el transcurs d’una sèrie de situacions que els enfronten. Com ens avança el programa de mà, el leitmotiv de l’obra gira entorn la cita de Groucho Marx: “Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d’altres”.
Així, a poques setmanes de l’arribada del nou membre familiar, futur net de Paco, patriarca de la família i cap d’una empresa tecnològica de fabricació de microxips, que està a punt de jubilar-se, aquest té l’enrònia que la seua filla Anna seguirà el camí iniciat anys enrere pel seu besavi. En aquest context, però, assistim a la col·lisió entre dues concepcions, en què presenciem diferències generacionals, sobretot pel que fa a la perpetuació del cognom familiar en el nouvingut, que la jove parella, Anna i Pau, té el capritx de subvertir. Les contínues amenaces i els xantatges produïts pel desig rebel de la filla, ens acosten a un relat còmic, en què el llinatge s’ha de mantenir a qualsevol preu. Aquesta situació provoca la pruïja de l’home per trobar un ‘pupil’ que perllongue els negocis i el renom familiar, mentre ha de digerir els sentiments i empassar-se les opinions més personals i reservades.
L’acció transcorre a un saló, presidit per un sofà i per un quadre-retrat del besavi, símbol latent de la trajectòria financera dels Villalonga, envoltat d’un decorat realista amb ornaments detallistes. Ací té lloc el contínuum verbal entre tots tres personatges, fluït i natural gràcies a la direcció de Sanjaime i a la ferma interpretació, tant del copsable Picó (Paco), com dels joves Poveda (Anna) i Tamarit (Pau), actors reconeguts en dues de les obres recents amb més èxit amb, respectivament, els papers de Carmesina a la versió del clàssic de Martorell, Tirant, de Llorens, i el de Julio a l’obra Els 4 genets de l’apocalipsi, de Blasco Ibáñez, també adaptada per Disla. Aquesta simbiosi, caracteritzada per la senzillesa, l’espontaneïtat i la naturalitat de les converses, aboca directament a garantir les rialles.
Sens dubte, tot plegat afaiçona una proposta perspícua i versemblant, identificable amb qualsevol família, que ens fa conscients de les contradiccions que a tothora cometem entre els fets i les paraules dites. Una trama farcida d’humor intel·ligent que mostra la vida com a escenari entre el que som i el que fem. I és que, un home de nas prominent, amb bigot, portant d’ulleres de miop i fumador empedreït, ja ens va advertir que “Les ‘nostres’ contradiccions, són les ‘nostres’ esperances”.
Ortells Miragall, Norman (2022): «Crítica teatral escrita per Norman Ortells», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 19-07-2022, Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/critica-teatral-escrita-per-norman-ortells/


