Llengua i cultura catalanes arreu del món

Una de les activitats pràctiques més interessants i innovadores per a l’alumnat de l’assignatura Comunicació oral formal en llengua catalana, impartida al curs 2021-2022 pel professor Andreu Sentí, ha estat la gravació d’un vídeo per a estudiants de català com a llengua estrangera (CLE) de tres universitats d’arreu del món. Una proposta, sens dubte, gens tradicional que va sorprendre molts companys en el moment d’explicar el pla de treball a seguir.

La proposta tractava, doncs, d’elaborar un vídeo al voltant dels 4 minuts de durada i de temàtica lliure, això sí, relacionada amb la cultura dels Països Catalans. El treball no només quedava reduït a l’arxiu final, sinó que incloïa tot el procediment de preparació: la pluja d’idees, la selecció d’informació, l’elaboració del guió, els assaigs i l’enregistrament, entre altres de les tasques dutes a terme.

Una activitat que a primer cop d’ull semblava senzilla, va augmentar el grau de complexitat i de dificultat a mesura que ens adonàvem que no estem gens acostumats a adreçar-nos a gent no-nadiua i molt menys mitjançant vídeos en diferit. Aquesta presa de consciència pel que fa a l’especificitat del públic, ens alertava que el discurs a elaborar havia d’ésser determinat i adequat al nivell lingüístic dels aprenents, per exemple, amb una bona elocució i sense emprar força lèxic de difícil comprensió.

Així, després de treballar a les sessions pràctiques de l’assignatura les diverses tècniques per millorar les destreses comunicatives en contextos reals, com ara el control de la mirada, la veu, els gestos, etc., vam iniciar la planificació del projecte. En primer lloc, calia un tema. Pot passar que, si t’agrada molt un tema  i en saps a bastament, és més difícil de seleccionar què explicar als estudiants estrangers.

En el meu cas, vaig decidir de parlar-los de Joan Fuster, ara que celebrem l’Any Fuster. Per fer-ho, vaig elaborar un guió que, a efectes pràctics, contenia molta informació i, en molts casos, massa específica per a un grup de persones que mai no n’ha sentit a parlar. Amb les modificacions successives, moltes realitzades a sessions grupals a l’aula, la tria d’informació va reduir-se a poc a poc fins arribar al resultat desitjat.

Una vegada enllestit el guió del discurs expositiu, vam començar les proves per arribar al nostre objectiu final: el vídeo. Abans, però, entraren en joc un seguit de tripijocs. Era important que no hi haguera cap mena de lectura i memorització. Per a evitar-ho, és interessant elaborar un guió de mà que, en cas de perdre’t, t’ajude a situar el punt del discurs pel qual has de continuar. No saps com de difícil és parlar a una càmera fins que no t’hi enfrontes. Cal que tot allò que hi dius tinga una estructura coherent i siga expressat amb naturalitat. Finalment, amb molta pràctica i unes quantes preses falses, el resultat arribà. Us el deixe tot seguit:

A més de l’elaboració del vídeo vam haver de preparar uns materials didàctics que s’hi adequaren. En aquest cas, unes preguntes de comprensió oral, a les quals se suma la pregunta final del vídeo que obre les possibilitats de generar un debat a classe.

Un d’entre tants punts positius que genera aquest intercanvi és la mostra diversa de trets dialectals que els estudiants estrangers hi han pogut percebre. És més fructífer encara perquè la majoria aprenen la llengua a partir de la varietat oriental del català i aquest contacte amb els estudiants valencians, majoritàriament amb el català occidental com a L1, permet de mostrar com de diversa és la llengua en totes les formes dialectals.

Com a plataforma de comunicació entre els estudiants del grau i els estudiants estrangers vam fer servir la plataforma Flip, a partir de la creació d’un grup obert en què tothom va publicar els vídeos realitzats –ben interessants, per cert– i als quals van respondre amb discursos breus, però molt ben treballats i elaborats, que aportaven en tot moment l’opinió que en tenien i valoraven tota la informació que els hi donàvem.

Fa goig veure les ganes amb què hi han participat i l’interès mostrat envers la llengua i la cultura catalanes. Uns estudiants disposats a aprendre, sense prejudicis lingüístics i interessats a conèixer el nostre país. Perquè ja sabem que, tal com va escriure en Fuster, “la nostra pàtria és la nostra llengua”.

Norman Ortells

 

Com s’ha de citar aquest apunt?

Ortells, Norman (2022): “Llengua i cultura catalanes arreu del món”, Blog de docència, 26-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/llengua-i-cultura-catalanes-arreu-del-mon/

Comunicació oral formal , , , , ,

Com creem entorns reals per a la comunicació oral formal?

Què podem fer per crear entorns reals de comunicació en què els estudiants hagen de preparar un discurs oral? Més enllà de parlar per als companys de classe, de fer les clàssiques exposicions, debats, podcasts o treballar la lectura en veu alta, els entorns digitals ens poden permetre anar més enllà. La comunicació virtual, en vídeo, a més de marcar les tendències actuals en les xarxes socials, pot ser una eina didàctica per a unir interlocutors i crear veritables intercanvis comunicatius en l’àmbit acadèmic i formal. A més, és una oportunitat també per aprendre les particularitats verbals i no verbals del llenguatge audiovisual.  

En el marc del projecte d’innovació docent “Comunicació oral, escrita i més enllà”, coordinat pel prof. Andreu Sentí, hem planificat una activitat col·laborativa entre el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i els lectorats de català a la Universitat de Cambridge i la Universitat d’Oxford que coordinen les professores Ares Llop i Anna Paradís, respectivament. Es tractava d’una activitat en línia pensada per a la dinamització dels estudis catalans a l’exterior. Concretament, els estudiants de la Universitat de València van preparar, enregistrar i editar un conjunt de materials audiovisuals en una plataforma (Flip) que permetia que els vídeos creats fossen visualitzats pels estudiants de les altres universitats. La particularitat dels vídeos és que giraven entorn de diferents vessants per explicar la cultura valenciana (gastronomia, història, literatura, música, territori, paisatge, costums, etc.). Cada estudiant havia de triar un tema que li interessés i que trobés que era important compartir amb universitaris d’estudis catalans a l’exterior. En aquesta imatge podeu veure el grup tancat que vam crear a Flip en què els estudiants penjaven els vídeos. N’hi ha de temes tan variats com Joan Fuster, l’esmorzar valencià o Sorolla.

Això ens va servir per a crear l’entorn necessari per a treballar les habilitats essencials en la planificació d’un discurs oral, ja que teníem un públic ben definit i uns objectius comunicatius clars. Cada estudiant, doncs, s’havia de fer les preguntes següents: com he de planificar el seu vídeo per a un públic interessat en la cultura catalana però desconeixedor de molts aspectes essencials, ja que prové d’una realitat diferent; com he de parlar perquè algú que està aprenent català m’entenga bé; i com he d’adaptar-me a les peculiaritats del vídeo i de la plataforma Flip? En definitiva, aquesta activitat és una oportunitat per treballar allò que costa tant d’assolir en la comunicació oral: adaptar-se al públic, considerar-lo, empatitzar-hi.

Els estudiants valencians havien de crear, a més, un seguit de preguntes senzilles de comprensió oral, que els estudiants de les universitats a l’exterior prenien com a referència per assegurar-se que comprenien adequadament el vídeo. Un cop vist el vídeo, i havent-se assegurat que sabien respondre les preguntes guia dels documents audiovisuals, els estudiants forans enregistraven una resposta al vídeo, en la qual explicaven les seves impressions sobre aquell aspecte de la cultura valenciana que havien descobert i el posaven en diàleg amb la seva cultura. En la imatge podeu veure el vídeo de l’estudiant de la UV, les preguntes de comprensió oral i la resposta de l’estudiant de l’exterior, en forma de vídeo.

A continuació podeu veure el vídeo de l’estudiant de primer curs de Filologia Catalana Ruth Guillem sobre «Ausiàs March i els senyals» i la resposta que li va enviar Benson, de la Universitat de Cambridge. 

El projecte ha estat valorat molt positivament pels aprenents de català de l’exterior com a eina per descobrir la llengua i la cultura des d’una perspectiva nova i significativa. Llegiu a continuació, els comentaris dels estudiants Benjamin Mulholland i Luke Shears, de la Universitat de Cambridge:

«El projecte Discurs multimèdia i cultura valenciana em va oferir l’oportunitat de posar en pràctica les meves competències de català. Valoro molt positivament l’experiència de veure els vídeos dels estudiants valencians. No només em van permetre exposar-me a un nou dialecte, sinó que també em van ensenyar informació cultural sobre el País Valencià. Al meu parer, els vídeos representen una eina de comprensió intercultural. Els estudiants de València parlen dels elements més importants de la seva cultura mentre que els estudiants anglòfons poden respondre tot creant els seus propis vídeos. El que més em va agradar del Flip va ser aquest esperit col·laboratiu. Mitjançant aquest sistema, vam desenvolupar les nostres competències de producció oral, a més de millorar la nostra comprensió de la llengua parlada. És una experiència molt enriquidora! Espero que aquest programa d’intercanvi en linea continuiï perquè més estudiants se’n puguin beneficiar.» (Benjamin Mulholland)

 

“Flip em va oferir una manera diferent d’aprendre més coses tant sobre la cultura com sobre la llengua valencianes. En lloc de simplement llegir PowerPoints o escriure paràgrafs, podia utilitzar una gamma emocionant de recursos, comptant-hi vídeos, fotos, textos breus i enllaços externs. Diuen que en la varietat està el gust i hi estic d’acord! Amb aquest projecte, podia aprendre nova informació no només sobre com la vida al País Valencià es diferencia de la de Catalunya, sinó també sobre les comarques de la Marina Alta i Baixa en concret. Aquesta informació m’ha resultat particularment útil perquè estic a punt de viatjar a Benissa i, gràcies a aquesta iniciativa, podré millor comprendre i apreciar millor la regió en qüestió. El que més m’ha agradat sobre aquesta iniciativa és la varietat i la diversitat dels recursos presents. Amb Flip, cada participant pot mostrar la seva pròpia personalitat, en lloc d’escriure el que escriu tothom. No hi ha cap guió, ni una estructura rígida, i crec que aquesta flexibilitat ens ajuda parlar i escriure amb confiança. Em va agradar molt afegir els meus propis vídeos al Flip i, gràcies a aquest projecte, ara estic preparat per a les meves aventures a la Costa Blanca!» (Luke Shears)

 

També va ser una activitat molt ben acollida pels estudiants de primer de Filologia Catalana de la Universitat de València. Així, per exemple, Norman Ortells, Ruth Guillem i Júlia Montón han escrit uns apunts al blog sobre la seua experiència. Us convidem, doncs, a llegir-les i veure els seus vídeos.

Aquest projecte d’innovació docent encara permetrà més interaccions en el futur, amb estudiants d’altres universitats. De fet, a Xile, el lector de català a la Pontifícia Universitat Catòlica, Moisés Llopis, hi està treballant ara mateix i, aviat, arribaran més respostes i interaccions dels aprenents de català a l’exterior als vídeos dels estudiants de València.

En definitiva, la plataforma Flip és un espai virtual en què podem fer interaccions en forma de vídeo entre estudiants d’arreu. En aquesta activitat hem pogut treballar diverses competències en entorns d’educació superior molt diferents: la planificació i elaboració de discursos formals audiovisuals, l’ús de la llengua estàndard i registres formals, la comprensió oral i escrita o el treball de la cultura catalana.

Ares Llop (Universitat de Cambridge) & Andreu Sentí (Universitat de València)

 

Com s’ha de citar aquest apunt?

Llop, Ares & Sentí, Andreu (2022): “Com creem entorns reals per a la comunicació oral formal?”, Blog de docència, 26-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-creem-entorns-reals-per-a-la-comunicacio-oral-formal/ 

Comunicació oral formal , , , ,

Un vídeo de cultura per a estudiants estrangers de català

Aquest curs l’hem pogut seguir i gaudir de manera presencial, tot i que hem continuat amb l’ús obligatori de mascareta fins les darreres setmanes lectives. Com que ja havíem tornat a les aules, podíem pensar que les videotrucades i el format vídeo havia quedat enrere. Nogensmenys, ja que l’ús de les noves tecnologies ha vingut per a quedar-se.

Eren els primers dies del segon quadrimestre, després de les vacances de Nadal i dels exàmens de gener, quan de sobte ens trobem que a l’assignatura de Comunicació oral formal en llengua catalana havíem de gravar-nos parlant sobre un tema de cultura destinat a estudiants de català de les universitat d’Oxford i Cambridge i de la Pontifícia Universidad Católica de Xile. Podríem pensar que era un treball més, però es tractava d’una assignatura una mica diferent de les que estàvem acostumades. Ací no podies amagar-te darrere del text i que el professor et corregira. En un vídeo et posaves cara a cara amb el professor i altres estudiants d’arreu del món. Bé, millor dit diguem-ne un “cara a pantalla” amb l’estudiantat estranger.

Cal dir que aquest vídeo ens preocupava i molt. Durant l’etapa escolar realitzes moltes proves orals encaminades a parlar sobre diverses temàtiques, però de ben segur que en molts casos no ens preocupem per la posada en escena, ni per la projecció de la veu, ni per la correcta pronunciació dels mots, etc. Aquestes paraules, una mica reformulades, foren les primeres explicacions que el nostre professor, Andreu Sentí, ens exposà per fer-nos reflexionar sobre la vertadera importància de cada gest, de cada paraula. I és que el discurs ens podria eixir millor o pitjor, però allò que realment importava era saber transmetre correctament el missatge.

La tasca ja havia estat explicada i la data de lliurament, marcada al calendari. A classe treballàrem com s’estructurava un guió i, sobretot, aprenguérem que el guió és una base que pots anar modificant a mesura que avances amb el discurs i que, per tant, no n’és una base fixa i inamovible. Sinó més bé tot el contrari. Un altre aspecte que tractàrem fou la improvisació. Imagina que estàs a classe i que de sobte el professor et diga de sortir davant per a contar en un minut sobre per què tanquem els ulls quan esternudem? No cal que imagineu tant, vos explique la meua experiència. D’un moment a l’altre l’aula em semblà una muntanya que havia d’escalar. Una vegada superat el moment de xoc t’adones que has de parlar. Pots buscar respostes pel camp científic, encara que en un moment de molta pressió potser et quedes en blanc. O, pots escollir la meua opció, el camp de la comèdia on les rialles i els aplaudiments estan assegurats, ja que del que es tracta és de parlar i perdre la vergonya.

Amb les activitats prèvies practicades sols faltava triar un tema, el tema. De la nostra cultura hi ha molts aspectes interessants per a tractar, però quin? Aquesta era la pregunta. Què els podia interessar o sorprendre als estudiants estrangers de català?  O, fins i tot, què pot ser que no conegueren tant? La pilota era un tema que podria semblar interessant, un esport que té molta tradició, molta arrel. Les arrels, això podia ser. Havia aconseguit la temàtica perfecta. Les nostres arrels, els inicis del poble valencià, Jaume I, la conquesta de València, la rata penada. Ja estava clar. Doncs resultà que no estava clar del tot. Hi havia molta informació, massa. Havia de destriar-ne. No fou un treball fàcil, ja que una vegada gravat el vídeo no podries canviar res més.

Però encara quedava molt de vídeo per davant. El discurs havia de ser senzill sense gaires paraules complicades perquè els estudiants pogueren seguir amb fluïdesa l’exposició. També calia que el discurs s’entenguera bé, fent les pauses necessàries, ni més, ni menys, tal com havíem practicat a classe. Encara que parlar davant la càmera o el mòbil semble més fàcil, no ho és, ja que penses meticulosament en cada gest i cada paraula que quedaran marcats en un retall de filmació. Un dels avantatges del vídeo és que en el moment de la gravació estem sols, en el nostre espai segur i això és un aspecte tranquil·litzador. El treball estava fet, sols quedava rebre les respostes dels estudiants. Cal dir que les respostes, també en format audiovisual, ens sorprengueren molt positivament. No sols pel nivell de català que tenien, sinó també pel fet de comprovar que fora dels nostres límits territorials el català i la nostra cultura està present.

Per tant, pot semblar complicat fer un vídeo acadèmic, però seguint el guió que has treballat a fons i després d’assajar moltes vegades no té per què eixir res malament. És més, si una gravació no ix com s’esperava sempre se’n poden fer d’altres. Crec que vaig perdre el compte de les vegades que vaig haver de reiniciar la gravació pels sorolls dels campanars del meu poble. Si voleu veure el resultat del vídeo que amb tot el respecte vaig fer sobre Conquesta de València: Llegenda del ratpenat, vos el deixe ací:

 

Júlia Montón Martí, estudiant de primer de Filologia Catalana

 

Com s’ha de citar aquest apunt?

Montón, Júlia (2022): “Un vídeo de cultura per a estudiants estrangers de català”, Blog de docència, 21-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/un-video-de-cultura-per-a-estudiants-estrangers-de-catala/

Comunicació oral formal , , ,

Un treball amb reptes

Quan em van dir que havia de fer un vídeo per a uns estudiants de Cambridge i Oxford, vaig pensar com és de meravellós parlar d’una llengua i la seua cultura, i que bonic és compartir-la amb gent d’altres països. Per a mi va ser un gran repte adaptar Ausiàs March i els senyals a gent que probablement no n’havia sentit parlar mai, però va ser gratificant veure que les respostes eren completament inesperades, perquè sí que en sabien.

A més d’adaptar el tòpic, també va ser difícil tota la part més logística. A classe de Comunicació oral, vam tenir diverses sessions per preparar i estructurar el vídeo. No va ser cosa fàcil, per descomptat. S’havia de distribuir tota la informació en uns pocs minuts. Vaig tardar prou a fer aquest apartat, perquè havia de seleccionar la informació justa per poder explicar-ho tot en el temps establit.

En primer lloc, em va servir molt el manual que vaig triar per llegir com a part de l’assignatura (L’argumentació. Teoria i pràctica d’Adolf Piquer). En el llibre s’explica com s’ha de moure un orador, el to, la dicció i les paraules que ha d’emprar per adaptar-se al receptor, entre molta altra informació. També em va ajudar que el professor Andreu Sentí donara exemples i explicara tot el que havíem d’incloure en el nostre discurs, a més de com gravar, en quins espais haviem de fer-ho, què s’havia de veure i què no, entre altres molts consells.

Pel que fa a la part més pràctica, em vaig trobar amb diversos problemes. A mi sempre m’ha agradat parlar mirant als ulls de l’altra o altres persones, i vaig trobar un repte molt gran posar-me davant d’una pantalla. Al principi pensava que no anava a fer-ho bé, perquè sempre trobava un error. O bé no m’agradava com estava col·locada o havia vist passar un pardal i en els meus ulls es veia com mirava d’un costat a l’altre, o moltes altres errades que anaven sorgint conforme gravava. Però, finalment, amb molt d’esforç i temps ho vaig aconseguir.

La resposta que vaig rebre va ser molt satisfactòria, perquè l’estudiant va mostrar interès pel tòpic que vaig triar i a més parlava català perfectament. Així doncs, ha sigut una experiència molt bona que m’ha ajudat a saber adaptar-me a un altre àmbit més enllà del físic, el tecnològic. Pense que és molt important ser capaç d’acomodar-se a qualsevol tipus de discurs, perquè al cap i a la fi, és el que ens interessa als oradors, poder arribar a totes les persones que puguem.

Ruth Guillem

 

Com s’ha de citar aquest apunt?

Guillem, Ruth (2022): “Un treball amb reptes”, Blog de docència, 21-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/un-treball-amb-reptes/ 

Comunicació oral formal , , , , ,

Escena teatral escrita per Irene Martínez i Ester Ramos

A continuació trobareu una escena escrita per Irene Martínez Ostos i Ester Ramos Vilalta, alumnes de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau de Filologia Catalana (curs 2021-2022). Per a fer aquesta activitat han seguit les instruccions que el professor dona als i les estudiants de l’assignatura: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-escena-teatral/.

ATENCIÓ: En aquesta escena, per raons del format del blog, no hi ha el sagnat propi dels textos teatrals.

 

Irene Martínez Ostos

Ester Ramos Vilalta

 

LES INCÒGNITES DE L’AMOR

 

PERSONATGES

BÀRBARA

CONSCIÈNCIA

AVI DE BÀRBARA

 

L’acció se situa a València l’any 2021.

L’escenari està completament obscur, no es pot veure res. Un llum s’encén apuntant una xiqueta que roman asseguda en una cadira. L’estil de la cadira donarà una idea a l’espectador del lloc concret on es situa l’acció. La xiqueta no es mou: està absorta en la lectura d’un llibre que subjecta entre les mans.

BÀRBARA (bufa. Amb el cap tirat enrere): De veres: açò no hi ha qui ho entenga!

Per darrere de BÀRBARA apareix la figura d’un home vestit amb un trage d’un groc cridaner. Va il·luminant-se a mesura que avança sigil·lós cap a ella. Demana silenci al públic amb un gest. Durant tota l’obra, els gestos i la parla de l’home seran exagerats i extravagants.

CONSCIÈNCIA (aguaitant pel seu costat. Amb to enèrgic, burleta): Benvinguda al món de les qüestions transcendentals, Bàrbara. (Solemne:) Soc…

Amb les primeres paraules de la CONSCIÈNCIA, BÀRBARA salta de la cadira, amb el llibre a les mans. Va a parar a la vora de l’escenari i mira en totes direccions, desconcertada. Ella no pot veure la CONSCIÈNCIA.

BÀRBARA: Què dimonis… Qui parla? Qui és?

CONSCIÈNCIA (no queda clar si divertida o, a l’igual que Bàrbara, desconcertada): Vaja… Ho sent molt, no pretenia espantar-te. (Als espectadors, amb complicitat:) Almenys, no tant. (A Bàrbara:) Permet-me que em presente: soc la Consciència…(Dubta.) Bé, si teua o col·lectiva, això ja ho veurem.

BÀRBARA: Deu ser broma, tot açò.

CONSCIÈNCIA (impacient): Bé, bé, bé… A veure si així va millor: et dius Bàrbara, tens 15 anys i estàs llegint un llibre en què es reflexiona sobre l’amor. I supose que, com que no entens ni la meitat del que diu, he hagut de treballar enmig de les vacances. (Pausa breu.) I bé? Et quedes plantada a la vora de l’escenari o seus i xarrem una estona?

Pausa.

BÀRBARA (no gaire convençuda, torna a seure en la cadira. Per a ella, en veu alta): D’acord, m’he tornat boja. Ara resulta que em parlen els fantasmes. (A l’aire, buscant dirigir-se a la CONSCIÈNCIA:) Hola? Estàs ahí?

CONSCIÈNCIA: Holi. Jo sí. I tu hi estàs o no hi estàs?

BÀRBARA (els ulls com a plats): Sí. Imagine que sí, vaja.

CONSCIÈNCIA: Bé, doncs comencem.

La CONSCIÈNCIA va al fons de l’escenari i en trau, arrossegant-la, una cadira −d’estil neutre− que havia romàs oculta per als espectadors. Seu amb la cadira al revés: amb les cames obertes i els braços sobre el respatller. Durant el temps que hi estiga asseguda, es bellugarà gairebé de manera constant, i gesticularà exageradament amb mans i rostre quan siga convenient.

CONSCIÈNCIA: Digues-me: què és el que no entens?

BÀRBARA (dubta una mica. Per a ella, xiuxiuejant): Bé, tampoc perd res per intentar-ho… (A la CONSCIÈNCIA, mirant cap a dalt:) L’amor. No entenc l’amor. (Pensa un moment.) A veure, entenc quan el llibre parla d’amor entre dues persones i tal: l’amor romàntic. Però…

CONSCIÈNCIA: El que no comprens és per què parla de sentir amor per coses no tangibles, correcte?

BÀRBARA: Inanimades. Sí.

CONSCIÈNCIA: Com…? (Deixa la pregunta oberta, convidant BÀRBARA a respondre.)

BÀRBARA: L’amor per l’art. O l’amor per la llengua o per la història. Qui pot sentir amor per eixes coses?

CONSCIÈNCIA (divertida): Tu, per exemple. Però comencem per filar una qüestió important. Respecte al fet que no entens l’amor per les coses no tangibles… Bé: gairebé tot l’amor que sents es correspon amb “coses” que no pots veure ni tocar. (Ha marcat la paraula “coses” per donar a entendre la seua inexactitud.)

BÀRBARA: No és cert. Jo sent amor per allò que veig i que m’agrada.

CONSCIÈNCIA: Mira, per què no penses en aquesta xica que t’agrada, de la teua classe?

Pausa breu.

BÀRBARA (els ulls com a plats. Enrogida i gairebé enfadada): Però què dius, tu? Tu què en saps? D’on t’has tret això?

CONSCIÈNCIA: Sí, sí, sí. Molt bé. Vinga, digues-me: per què t’agrada?

BÀRBARA: I jo què sé! Doncs perquè m’agrada, i ja.

CONSCIÈNCIA: L’estimes pel seu físic o per com és ella, com a persona?

BÀRBARA (abaixant el to): M’agrada perquè em sent a gust amb ella.

CONSCIÈNCIA (bota de la cadira): Voilà! Ahí ho tens. Estar a gust amb ella no és res que pugues veure o agafar, sinó que ho sents. Vull dir que no és un amor físic. Ho veus?

BÀRBARA: Supose que sí.

Durant les dos intervencions següents, la CONSCIÈNCIA es desplaçarà per l’escenari segons convinga.

CONSCIÈNCIA: Doncs el mateix passa amb l’art, la llengua o la història, que deies abans. Hi ha gent que sent un amor tan gran cap a la seua cultura, cap a una textura o un paisatge, cap a un sabor o una olor, que és capaç de dedicar la seua vida a una activitat només per la passió que hi sent.

BÀRBARA: Però no té sentit. Eixes coses no estan vives, no senten. No pots estimar res inanimat. O sí?

CONSCIÈNCIA: No em sigues tan poc materialista. (Als espectadors, amb sorna:) Deu ser l’única xiqueta del segle xxi que no estima més el seu telèfon que el seu gos. (A Bàrbara, gairebé cridant:) L’art està viu, Bàrbara! I la llengua i la història. Fins i tot les matemàtiques i la física. La gastronomia. I pel que fa a la música…

BÀRBARA (tallant-la): La música, sí.

CONSCIÈNCIA: Ja. Això pensava. (Pausa breu:) Ho veus ara?

BÀRBARA: Ara sí. Haver començat per ahí.

CONSCIÈNCIA (assenyalant la dessuadora de BÀRBARA, sense transició): Xarangues?

BÀRBARA: Txarango.

CONSCIÈNCIA: Ah.

Pausa.

AVI DE BÀRBARA (off): Reina, que no vens?

BÀRBARA (confosa, despistada): Va-vaig, iaio. Un segon.

CONSCIÈNCIA: Sembla que requereixen la teua presència. (Transició:) M’ha encantat conéixer-te, Bàrbara. (Burleta:) Quasi gosaria dir que m’ha valgut la pena interrompre les vacances.

BÀRBARA: Ja. Em segueix donant mal rotllo no veure’t, saps?

CONSCIÈNCIA (amb falsa modèstia): Tampoc et perds res, d’especial.

AVI DE BÀRBARA (impacient): Bàrbara, vens o no?

BÀRBARA: Ja vaig, iaio! (A la CONSCIÈNCIA:) Tornarem a parlar?

CONSCIÈNCIA: No ho sé. Tindràs un llibre a mà?

BÀRBARA (transició): A mi també m’ha agradat parlar amb tu. Gràcies.

CONSCIÈNCIA (gairebé xiuxiuejant): Vinga, ves-te’n ja o faràs desesperar el teu avi.

BÀRBARA: Adeu.

BÀRBARA queda uns segons en silenci, com esperant el comiat de la CONSCIÈNCIA. Però aquest no arribarà perquè, just abans de la seua última intervenció, BÀRBARA ha tancat el llibre, fent que aquesta desaparega.

A l’escenari negre, queda només BÀRBARA, il·luminada. Han passat uns segons des que s’acomiadara de la CONSCIÈNCIA. Potser un poc decebuda, però també satisfeta, s’alça de la cadira i corre cap al lloc d’on venia la veu de l’AVI.

BÀRBARA: Ja vaig!

Fi de l’escena.

 

Martínez, Irene i Ramos, Ester (2022): «Escena teatral escrita per Irene Martínez i Ester Ramos», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 19-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/escena-teatral-escrita-per-irene-martinez-i-ester-ramos/

Anàlisi i crítica del teatre català