Com podem treballar l’estàndard oral?

Parlar no és una tasca senzilla i, menys encara, fer-ho en contextos formals. No podem concebre la formació filològica sense parar atenció a com planificar i desenvolupar discursos orals formals, per a la qual cosa el grau de Filologia Catalana de la Universitat de València destina una assignatura a posar-ho en pràctica. Enguany hi hem treballat tots els aspectes que configuren l’elaboració i l’elocució d’un discurs oral, no només la preparació del text pròpiament, sinó també com millorar els aspectes corporals com la postura, la veu, el volum o el ritme.

Tot amb tot, un element central de l’assignatura ha estat la pràctica i l’anàlisi de l’estàndard oral. D’entrada, podem pensar que l’estàndard és només una qüestió que cal tindre en compte a l’hora d’escriure qualsevol peça lingüística, però, si volem tindre cura dels nostres textos orals i alhora poder avaluar els dels altres, hi hem de parar bastant atenció.

És clar que la millor manera de comprovar si hem adquirit els coneixements necessaris és usar-los com a eina d’anàlisi i avaluació de produccions textuals alienes. És per això que una les pràctiques estava destinada a valorar l’adequació d’un text oral real tot tenint en compte el dialecte en què s’emmarca i les prescripcions normatives. En aquest sentit, els mitjans de comunicació són el calaix de sastre idoni per a trobar una bona pila de textos orals formals.

Els programes de ràdio són un bon exemple a analitzar perquè es tracta de textos que poden donar pas a la improvisació però sense abandonar el registre formal. Aquest tret, propi dels textos orals formals, posa de manifest el coneixement de l’estàndard oral de l’emissor. Així doncs, partint de les prescripcions de les obres normatives principals, hem analitzat els aspectes normatius del vocalisme i del consonantisme, en el meu cas, del dialecte valencià, com ara la pronúncia oberta de les vocals tòniques e i o; la pronúncia en /a/ de les e àtones inicials en els grups em-, en– i es-; la pronúncia de les sibilants alveolars sonores o la pronúncia de la j en el grup -jec- com a semivocal, entre d’altres.

Si voleu llegir el treball que jo vaig fer en què analitze un locutor de la ràdio d’À Punt, podeu accedir al repositori Roderic i el trobareu ací.

El treball ha resultat del tot satisfactori per diversos motius. Saber analitzar textos que no hem produït convida a reflexionar si nosaltres ens ajustem a l’estàndard en les nostres produccions i, d’altra banda, com a filòlegs, ens ha permés posar-nos en la pell dels assessors lingüístics i correctors que ajuden els professionals dels mitjans de comunicació a treballar amb un model de llengua adequat al registre.

Fet i fet, l’experiència d’aprendre a través de l’anàlisi i la reflexió pràctiques resulta un treball ben productiu quant a l’adquisició del contingut, atès que ens permet aprendre amb una mirada crítica.

Carlos Martínez Asensi, estudiant de primer curs de Filologia Catalana

 

Com s’ha de citar aquest apunt?

Martínez, Carlos (2022): “Com podem treballar l’estàndard oral?”, Blog de docència, 28-07-2022. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-podem-treballar-lestandard-oral/

Comunicació oral formal , , , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 8 7 ?