Inma Lázaro Martínez, estudiant de l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019), ha escrit la crítica del llibre Spot.
Per a construir-la, ha seguit les instruccions que treballem a classe i que podeu consultar al post «Com escriure la crítica d’un llibre de teatre»
SPOT
Inma Lázaro Martínez
Alberola, Carles i García, Roberto (2003): Spot. Alzira: Bromera.
«Qui no ha utilitzat mai el lema d’un espot publicitari enmig d’una conversa? Qui no s’ha descobert alguna vegada a ell mateix taral·lejant la tornada d’un anunci de ràdio o televisió?» [Paratext de la contracoberta del llibre]
Probablement, aquesta obra òbriga un ventall reflexiu envers el món publicitari a través de la comèdia a tot aquell lector que siga adolescent o adult. Carles Alberola i Roberto García, amb aquestes xicotetes històries independents, ens donen les eines necessàries per a esmicolar l’impacte social de l’ampli espectre publicitari en què estem submergits.
Pasqual Alapont, autor de la introducció, ens convida a conéixer de bestreta la trajectòria dels autors i el perquè de l’obra. A més, la claredat de les acotacions ‒llindars, externes, intercalades i internes‒ ens permet en tot moment resseguir el fil espaciotemporal. Malgrat això, en alguns moments, la necessitat d’agilitat comunicativa entre els personatges resulta emboirant, palesament, per la naturalesa teatral de l’obra.
En una primera anàlisi de contingut, es pot realitzar una lectura relaxada si només canalitzem l’atenció en el somriure fàcil que ens trauen els personatges en recórrer a dites comercials en situacions quotidianes. Però, també podem establir una interdependència entre totes les històries, el fil temàtic de les quals és la publicitat amb funció de vehicle per a introduir una problemàtica social. És a dir, l’ús de la publicitat només és l’eina per a introduir una crítica o un qüestionament de la moralitat.
Els fets són contats com si els estiguera filmant una càmera. És a dir, presenten una focalització externa. El trencament de la quarta paret en nombroses ocasions pels personatges ‒un exemple és la primera escena, que consisteix en l’adreçament al públic exclusivament‒ provoca un efecte de proximitat amb els espectadors, malgrat el canvi recurrent d’espai escènic.
Tant l’organització de l’acció i el ritme com l’administració de la informació són dos apartats que s’han d’analitzar història per història i no en conjunt. En línies generals, les escenes plantegen un problema inicial que no se sol resoldre amb èxit, ja que tracten aspectes socials conflictius. Pel que fa al ritme, l’estructura en diverses històries de l’obra necessita un dinamisme molt ben aconseguit.
De nou, la naturalesa de l’obra impedeix construir un perfil psicològic detallat dels personatges, ja que en cada història acostumen a canviar. En canvi, sí que es ressalten els trets psicològics necessaris dels personatges de cada història per a assolir una bona comprensió d’aquesta. Pel que fa a l’aparença física, es deixa obert un ampli ventall de possibilitats i només s’especifiquen trets puntuals.
El suïcidi, les relacions de parella, la por i altres temes són tractats des d’una perspectiva còmica amb una crítica subjacent al consumisme. Ens trobem, per tant, amb la fórmula per a induir a la reflexió a través del riure alhora que assistim a un recorregut pels millors eslògans publicitaris que ens han acompanyat durant dècades.
Com citar:
Lázaro Martínez, Inma (2019): «Crítica del llibre Spot, per Inma Lázaro Martínez», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 19-04-2019, http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2019/04/19/inma-lazaro-martinez/
