En dos apunts anteriors, hem abordat els processos de planificació (El comentari de textos. Anàlisi, produccio i problemes de redacció I/) i de revisió (El comentari de textos. Anàlisi, produccio i problemes de redacció II) del comentari de text.
En aquest apartat discutim els principals problemes a què s’enfronten els estudiants en la redacció dels comentaris.
REDACCIÓ
Destaquem els problemes de la redacció del comentari següents (cfr. Cuenca, 1996: 46-55):
1 Aspectes formals
- Els signes de puntuació s’usen incorrectament (e.g. ús de coma en lloc de punt).
- La presentació és inadequada: no es deixen marges, no es justifica el text, els interlineats són irregulars.
- No s’usa adequadament la cursiva (ús adequat: citació de llibres, ús metalingüístic de conceptes; subratllat si s’escriu a mà) ni les cometes (ús adequat: citació d’exemples, amb indicació del número de línia).
- El comentari presenta problemes de normativa ortogràfica, gramatical (anacoluts, solecismes) i lèxica (barbarismes, mots semànticament inespecífics).
2 Adequació
- El registre és poc formal, inadequat a l’àmbit acadèmic; es recorre sovint a abreviacions. Es confonen conceptes o no s’usa la terminologia lingüisticodiscursiva precisa.
La *plurifonia és un dels aspectes més rellevants del text.
|
NO
|
SÍ
|
|
plurifonia
|
polifonia
|
|
modelització
|
modalització
|
|
estructura expositiva
|
seqüència expositiva
|
|
progressió en línia
|
progressió lineal
|
|
maneres de referir
|
mecanismes de referència
|
- No s’usen els recursos de despersonalització del text i s’abusa de la dixi personal i dels demostratius.
*Davant el problema amb el qual us hi trobeu, el text proposa que us oferim una estratègia de comunicació global que us permetrà millorar la presència a les xarxes socials.
*Aquest text és una columna periodística, que presenta les característiques prototípiques d’aquest gènere textual.
- S’escriu en condicional o en futur en comptes de recórrer al present atemporal.
*Un exemple de dixi personal seria el pronom de segona persona te (l. 30)
- No s’eviten estructures típiques de l’oralitat, com ara les tematitzacions.
*Les seqüències textuals, les podem identificar per mitjà dels temps verbals
3 Coherència
- El comentari no ha estat planificat. Els paràgrafs són irregulars (estil telegràfic, paràgraf totxo).
*Atenent les necessitats actuals dels clients, el text exposa el full de ruta emprat amb l’empresa SysSound.
*Aquesta empresa va assolir un increment del 30% d’usuaris a les seves festes el primer semestre i un 45% el segon. Constitueix un argument de quantitat per defensar la tesi.
*El text explica que les noves tecnologies han protagonitzat un canvi circumstancial els últims anys que ha portat les empreses de màrqueting i publicitat a modificar el seu pla de gestió per adaptar-se a la nova forma de promocionar els seus clients fent servir les xarxes socials i les webs, de manera que l’empresa Social Media BCN elaborarà un pla de màrqueting personalitzat a les necessitats de l’entitat Panteres Vermelles, a fi d’aplicar les estratègies oportunes.
- La introducció presenta obvietats i la conclusió informació irrellevant.
*El text que anem a comentar ha estat escrit per Vicenç Villatoro al diari Ara el 15 de gener de 2019.
*En conclusió, la narradora principal del text o enunciat és l’autora real, però apareixen altres narradors de forma indirecta.
- Les idees no s’introdueixen ni s’expliquen de manera adequada.
*La contribució de la modalització en aquest text es troba prou present i ho demostrem als següents exemples.
* El títol del text “Immigrants asfixiats, nàusea moral” és molt important.
- Es repeteixen idees de manera innecessària.
- La informació no és rellevant.
*L’autora del text és Empar Moliner i els lectors som nosaltres. La locutora s’identifica amb les formes de primera persona i no hi ha cap al·locutari. L’autor i el lector model són persones preocupades per la situació sociolingüística del català.
- Les valoracions no es basen en fets textuals (“El text és molt interessant”, “L’article em sembla molt bo”)
- Es recorre a frases no informatives o que incideixen en el procés de redacció.
*Després de comentar la dixi, passarem a explicar la modalització.
- El comentari no pot ser una mera introducció de coneixements teòrics o l’excusa per usar la terminologia lingüisticodiscursiva.
*Entre els aspectes més habituals, hi ha la dixi de persona. La dixi de persona consisteix en l’ús de marques lingüístiques de primera o segona persona, que assenyalen l’emissor i el receptor, respectivament
- No es relacionen els diferents procediments lingüisticodiscursius amb la intenció comunicativa, la tipologia o l’estructura textual, sinó que se’n fa un mer llistat d’exemples.
*Quant a la contribució de la dixi al text, podem trobar diferents marques díctiques sobretot a partir de la tercera part del text. Els tipus de dixi que trobem són, en primer lloc, la dixi personal en la que l’autora parla en primera persona amb el “jo” (l. 11, 20), utilitza verbs en 1a pers. (“sé”, “trobo”, l. 10), pronoms (“mi”, l. 10) i possessius (“meva”, l. 18 i 13).
4 Cohesió
- L’ús de connectors no és adequat ni variat.
*En resum, el text està ben construït perquè presenta abundants mecanismes lingüisticodiscursius d’adequació, coherència i cohesió.
*[…] les habilitats comunicatives ocupen el quart lloc (un 14,5%) entre les competències més sol·licitades en les ofertes de feina […]
*A més, diversos estudis de l’àmbit professional indiquen que els professionals de l’àmbit de les TIC dediquen un percentatge considerable del seu temps a tasques relacionades directament amb la competència comunicativa (redactant informes i documents de diversa índole, documentant projectes, fent presentacions, etc.). Alguns autors el situen entre el 40% i el 50%, un argument de quantitat molt rellevant: […]
A més, es refereix una deficient comunicació, entesa en un sentit ampli, com una de les causes del fracàs d’alguns projectes TIC i també de la majoria dels problemes en els equips de projecte.
No obstant això, hi ha una percepció generalitzada que molts graduats no tenen el nivell de competència requerit per a l’exercici professional. A més, no són conscients de la seva importància per al desenvolupament professional fins que estan ja immersos en el món laboral. En definitiva, citant Liebowitz (2004: 38) […]
- L’estil no té un grau de cohesió adequat a l’àmbit acadèmic i als registres formals. Les idees es presenten juxtaposades, sense connectors que marquen les relacions de la informació, ni en el nivell oracional ni en el nivell textual.
*Empar Moliner, a l’article “El cap del departament de la regió dins del regne”, utilitza un gènere periodístic. La tipologia és argumentativa i expositiva. El seu àmbit d’ús és general: aquesta columna d’opinió pot arribar a qualsevol persona i entendre’s fàcilment. El tema que tracta és la terminologia que es fa correcta o incorrecta a un territori.
- No hi ha un ús equilibrat i variat dels mecanismes de referència gramatical i de la cohesió lèxica.
*La presència de verbs performatius ens indica el grau de modalització del text i en aquest text trobem un gran ús del plural inclusiu. L’emissor utilitza el plural inclusiu per tal d’implicar el receptor, és a dir, el lector del text.
- Els mecanismes gramaticals no s’usen adequadament.
- S’abusa de la repetició i no es recorre a la reiteració (sinònims, hiperònims, hipònims, encapsuladors).
Referències
Cuenca, Maria Josep (1996): “Textos sobre textos: una reflexión sobre el comentario de textos”, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 10, 85-98.
Cuenca, Maria Josep (2000): “Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 29, 105-120.
Cuenca, Maria Josep (2009): “El comentario de textos: planificación, textualización y revisión”, Textos de didáctica de la lengua y de la literatura, 52, 42-56.
Garachana, Mar (2000): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, coord. Manual práctico de escritura académica. Volumen III. Barcelona: Ariel, 183-210.
Garachana, Mar (2014): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. II): Estrategias discursivas. Barcelona: Ariel, 359-389.
Gras, Pedro (2014): “La planificación”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. I): Estrategias gramaticales. Barcelona: Ariel, 221-274.
Lluch, Gemma & Miquel Nicolàs (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: Editorial UOC.
Com citar:
Ribera, Josep. E. (2020): «El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (III)», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/wp-admin/post.php?post=451&action=edit