La poesia per a infants. El comentari crític

Lluch, Gemma (2020): Anàlisi ressenya crítica poesia a partir de Valriu, Caterina (2009): «La música dels versos: Més música, mestre!, de Miquel Desclot» i «La poesia com a companya: una lectura d’Escaleta al vent, de Joana Raspall», Roig Rechou, Blanca-Ana; Soto López, Isabel; Neira Rodríguez, Marta (coord.): A poesía infantil no século XXI (2000-2008). Vigo: Xerais, 289-298 i 403-409. Enllaç.

En l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana 
que impartim en el grau de Filologia Catalana de la Universitat de València 
treballem la poesia per a infants en llengua catalana.

En els posts La poesia per als infants  i Una guia per a l’anàlisi de la poesia  recomanem articles d’investigació i altres lectures divulgatives sobre el tema.

Ara, proposem una pràctica de treball per als estudiants universitaris: l’anàlisi de dues ressenyes crítiques de l’àmbit acadèmic sobre dos llibres de poesia.

Es tracta de les ressenyes:

  • Valriu, Caterina (2009): «La música dels versos: Més música, mestre!, de Miquel Desclot», Roig Rechou, Blanca-Ana; Soto López, Isabel; Neira Rodríguez, Marta (coord.): A poesía infantil no século XXI (2000-2008). Vigo: Xerais, 289-298.
  • Valriu, Caterina (2009): «La poesia com a companya: una lectura d’Escaleta al vent, de Joana Raspall», Roig Rechou, Blanca-Ana; Soto López, Isabel; Neira Rodríguez, Marta (coord.): A poesía infantil no século XXI (2000-2008). Vigo: Xerais, 403-409.

 

La proposta de treball és la següent:

1. Llegir les dues ressenyes escrites per Caterina Valriu dels llibres Més música, mestre!, de Miquel Desclot i Escaleta al vent, de Joana Raspall. Són ressenyes de crítica acadèmica.

2. Diferenciar les parts que el text dedica a l’anàlisi d’aquelles on l’autora del text opina sobre els llibres.

I la instrucció que treballem a l’aula de manera més profunda és la següent.

3. Identificar les diferents parts de les ressenyes.

  • Per guiar el treball de manera més concreta, oferim el treball realitzat en la primera ressenya.

Finalment, proposem:

4. Fer un resum dels recursos estilístics que les ressenyes identifiquen i que són habituals en la poesia escrita per als infants.

Amb aquest pràctica, treballem dos nivells d’anàlisi:

a. L’anàlisi de la poesia per a infants: 

A partir d’una pràctica concreta sobre dos llibres canònics d’aquest gènere:

b. L’anàlisi de l’estructura d’una ressenya crítica:

La lectura profunda de dues ressenyes crítiques modèliques ens permet fer-ne una metanàlisi i aprofundir en l’escriptura d’aquest gènere acadèmic.

Com citar:

Lluch, Gemma (2020): «La poesia per a infants. El comentari crític», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 17-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/la-poesia-per-a-infants-el-comentari-critic/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català

Recursos en xarxa per a treballar la literatura catalana contemporània

Informació elaborada per J. Àngel Cano, Carme Gregori, Ramon X. Rosselló i Gemma Lluch. 

Bases de dades i portals

– TRACES. Base de dades bibliogràfica sobre llengua i literatura catalanes

– LLETRA La literatura catalana a Internet

– Associació d’Escriptors en Llengua Catalana 

– Diccionari d’autors i d’autores de literatura infantil en català, Consell Català del Llibre per a Infants i Joves

– Portal de les Lletres Catalanes

– Fundació FULL

– Llibres valencians

– BiValDi. La Biblioteca Valenciana Digital 

– Espais Escrits, la Xarxa del patrimoni literari català

– DENC. Discursos d’experimentació en la narrativa catalana 

– Peripècia. Base de dades de les arts escèniques valencianes

– Dramatea. Base de dades d’autores i autors valencians nascuts al segle XX, que s’hagen dedicat de manera puntual o regular a l’escriptura teatral

– RedIT. Repertori Teatral català que recopila les publicacions de l’Institut del Teatre, les que recullen la producció docent i de recerca i altres treballs de la seva comunitat acadèmica

– Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes

– Treball de recerca històrica i documental sobre el Teatre Independent a l’Estat Espanyol entre 1962 i 1980 

– Catalandrama. Traduccions de teatre català contemporani

– Escola de Pares i Mestres. Centre virtual de recursos per al foment de la lectura. València: Associació d’Editors del País Valencià

Revistes i blogs

– ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues 

– RACO.  Revistes Catalanes amb Accés Obert és un repositori cooperatiu dels articles de revistes científiques, culturals i erudites catalanes

– Blog Gemma Lluch sobre Lectura, Literatura Catalana per a Infants i Joves 

– Revista de divulgación Faristol, del Consell Català del Llibre

Fundacions i webs d’autor

– Fundació Vicent Andrés Estellés

– Fundació Rodoreda

– Espai Joan Fuster

– Fundació Josep Pla

– bloQG_El Quadern gris, Josep Pla

– Quim Monzó
 
– Fundació Joan Brossa

– Fundació Maria Mercè Marçal

– Fundació Manuel de Pedrolo

– Fundació Mallorca Literària

– Càtedra Màrius Torres

– Obres de Carles Riba

Recursos audiovisuals 

– Música de poetes

– Veus literàries (AELC)

– Canal de YouTube del Portal de les Lletres Catalanes 

– Plaerdemavida. Un programa sobre literatura presentat per Maria Josep Poquet dirigit a gent que llig habitualment i, sobretot, a gent que no llig habitualment

– Una habitació pròpia. La divulgadora literària Irene Rodrigo ens convida a la seua habitació per a parlar sobre llibres i no sobre literatura, perquè dins d’ells està la teua vida

– El meu avi. Sèrie de biografies per a la història de la cultura catalana del segle XX: de Josep Pla a Mario Cabré, passant per Santiago Rusiñol o Maria Aurèlia Capmany…

– Tot el temps del món. Entrevistes amb autors nacionals i internacionals: Paul Auster, Jordi Puntí, Almudena Grandes, Colson Whitehead, Maria Bohigas o Carlos Zanón

– Ciutat Maragda. Programa de literatura de Catalunya Ràdio

– Programa Identitats, dedicat a Vicent Andrés Estellés (TV3)

– Poesia dibuixada, projecte literari  

– Sèrie La plaça del Diamant (TVE)

– Esta es mi tierra: “El País Valencià”, de Joan Fuster (TVE)

– El verí del teatre, de Rodolf Sirera (TVE)

– Cançons de bressol

Sobre el blog

El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (III)

En dos apunts anteriors, hem abordat els processos de planificació (El comentari de textos. Anàlisi, produccio i problemes de redacció I/) i de revisió (El comentari de textos. Anàlisi, produccio i problemes de redacció II) del comentari de text.

En aquest apartat discutim els principals problemes a què s’enfronten els estudiants en la redacció dels comentaris.

REDACCIÓ

Destaquem els problemes de la redacció del comentari següents (cfr. Cuenca, 1996: 46-55):

1 Aspectes formals

  • ‍‍Els signes de puntuació s’usen incorrectament (e.g. ús de coma en lloc de punt).
  • La presentació és inadequada: no es deixen marges, no es justifica el text, els interlineats són irregulars.
  • No s’usa adequadament la cursiva (ús adequat: citació de llibres, ús metalingüístic de conceptes; subratllat si s’escriu a mà) ni les cometes (ús adequat: citació d’exemples, amb indicació del número de línia).
  • El comentari presenta problemes de normativa ortogràfica, gramatical (anacoluts, solecismes) i lèxica (barbarismes, mots semànticament inespecífics).

2 Adequació

  • El registre és poc formal, inadequat a l’àmbit acadèmic; es recorre sovint a abreviacions. Es confonen conceptes o no s’usa la terminologia lingüisticodiscursiva precisa.

La *plurifonia és un dels aspectes més rellevants del text.        

               NO

                      SÍ

plurifonia

polifonia

modelització

modalització

estructura expositiva

seqüència expositiva

progressió en línia

progressió lineal

maneres de referir

mecanismes de referència

 

  • No s’usen els recursos de despersonalització del text i s’abusa de la dixi personal i dels demostratius.

*Davant el problema amb el qual us hi trobeu, el text proposa que us oferim una estratègia de comunicació global que us permetrà millorar la presència a les xarxes socials.

 *Aquest text és una columna periodística, que presenta les característiques prototípiques d’aquest gènere textual.

  • S’escriu en condicional o en futur en comptes de recórrer al present atemporal.

*Un exemple de dixi personal seria el pronom de segona persona te (l. 30)

  • No s’eviten estructures típiques de l’oralitat, com ara les tematitzacions.

*Les seqüències textuals, les podem identificar per mitjà dels temps verbals

 3 Coherència

  • El comentari no ha estat planificat. Els paràgrafs són irregulars (estil telegràfic, paràgraf totxo).

*Atenent les necessitats actuals dels clients, el text exposa el full de ruta emprat amb l’empresa SysSound.

*Aquesta empresa va assolir un increment del 30% d’usuaris a les seves festes el primer semestre i un 45% el segon. Constitueix un argument de quantitat per defensar la tesi.

*El text explica que les noves tecnologies han protagonitzat un canvi circumstancial els últims anys que ha portat les empreses de màrqueting i publicitat a modificar el seu pla de gestió per adaptar-se a la nova forma de promocionar els seus clients fent servir les xarxes socials i les webs, de manera que l’empresa Social Media BCN elaborarà un pla de màrqueting personalitzat a les necessitats de l’entitat Panteres Vermelles, a fi d’aplicar les estratègies oportunes.

  • La introducció presenta obvietats i la conclusió informació irrellevant.

*El text que anem a comentar ha estat escrit per Vicenç Villatoro al diari Ara el 15 de gener de 2019.

*En conclusió, la narradora principal del text o enunciat és l’autora real, però apareixen altres narradors de forma indirecta.  

  • Les idees no s’introdueixen ni s’expliquen de manera adequada.

*La contribució de la modalització en aquest text es troba prou present i ho demostrem als següents exemples.

*   El títol del text “Immigrants asfixiats, nàusea moral” és molt important.

  • Es repeteixen idees de manera innecessària.
  • La informació no és rellevant.

*L’autora del text és Empar Moliner i els lectors som nosaltres. La locutora s’identifica amb les formes de primera persona i no hi ha cap al·locutari. L’autor i el lector model són persones preocupades per la situació sociolingüística del català.

  • Les valoracions no es basen en fets textuals (“El text és molt interessant”, “L’article em sembla molt bo”)
  • Es recorre a frases no informatives o que incideixen en el procés de redacció.

*Després de comentar la dixi, passarem a explicar la modalització.

  • El comentari no pot ser una mera introducció de coneixements teòrics o l’excusa per usar la terminologia lingüisticodiscursiva.

*Entre els aspectes més habituals, hi ha la dixi de persona. La dixi de persona consisteix en l’ús de marques lingüístiques de primera o segona persona, que assenyalen l’emissor i el receptor, respectivament

  • No es relacionen els diferents procediments lingüisticodiscursius amb la intenció comunicativa, la tipologia o l’estructura textual, sinó que se’n fa un mer llistat d’exemples.

*Quant a la contribució de la dixi al text, podem trobar diferents marques díctiques sobretot a partir de la tercera part del text. Els tipus de dixi que trobem són, en primer lloc, la dixi personal en la que l’autora parla en primera persona amb el “jo” (l. 11, 20), utilitza verbs en 1a pers. (“sé”, “trobo”, l. 10), pronoms (“mi”, l. 10) i possessius (“meva”, l. 18 i 13).       

4 Cohesió

  • L’ús de connectors no és adequat ni variat.

  *En resum, el text està ben construït perquè presenta abundants mecanismes lingüisticodiscursius d’adequació, coherència i cohesió.

*[…] les habilitats comunicatives ocupen el quart lloc (un 14,5%) entre les competències més sol·licitades en les ofertes de feina […]

*A més, diversos estudis de l’àmbit professional indiquen que els professionals de l’àmbit de les TIC dediquen un percentatge considerable del seu temps a tasques relacionades directament amb la competència comunicativa (redactant informes i documents de diversa índole, documentant projectes, fent presentacions, etc.). Alguns autors el situen entre el 40% i el 50%, un argument de quantitat molt rellevant: […]

A més, es refereix una deficient comunicació, entesa en un sentit ampli, com una de les causes del fracàs d’alguns projectes TIC i també de la majoria dels problemes en els equips de projecte.

No obstant això, hi ha una percepció generalitzada que molts graduats no tenen el nivell de competència requerit per a l’exercici professional. A més, no són conscients de la seva importància per al desenvolupament professional fins que estan ja immersos en el món laboral. En definitiva, citant Liebowitz (2004: 38) […]

     

  • L’estil no té un grau de cohesió adequat a l’àmbit acadèmic i als registres formals. Les idees es presenten juxtaposades, sense connectors que marquen les relacions de la informació, ni en el nivell oracional ni en el nivell textual.

*Empar Moliner, a l’article “El cap del departament de la regió dins del regne”, utilitza un gènere periodístic. La tipologia és argumentativa i expositiva. El seu àmbit d’ús és general: aquesta columna d’opinió pot arribar a qualsevol persona i entendre’s fàcilment. El tema que tracta és la terminologia que es fa correcta o incorrecta a un territori.

  • No hi ha un ús equilibrat i variat dels mecanismes de referència gramatical i de la cohesió lèxica.

*La presència de verbs performatius ens indica el grau de modalització del text i en aquest text trobem un gran ús del plural inclusiu. L’emissor utilitza el plural inclusiu per tal d’implicar el receptor, és a dir, el lector del text.     

  • Els mecanismes gramaticals no s’usen adequadament.
  • S’abusa de la repetició i no es recorre a la reiteració (sinònims, hiperònims, hipònims, encapsuladors).

Referències

Cuenca, Maria Josep (1996): “Textos sobre textos: una reflexión sobre el comentario de textos”, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 10, 85-98.

Cuenca, Maria Josep (2000): “Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 29, 105-120.

Cuenca, Maria Josep (2009): “El comentario de textos: planificación, textualización y revisión”, Textos de didáctica de la lengua y de la literatura, 52, 42-56.

Garachana, Mar (2000): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, coord. Manual práctico de escritura académica. Volumen III. Barcelona: Ariel, 183-210.

Garachana, Mar (2014): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. II): Estrategias discursivas. Barcelona: Ariel, 359-389.

Gras, Pedro (2014): “La planificación”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. I): Estrategias gramaticales. Barcelona: Ariel, 221-274.

Lluch, Gemma & Miquel Nicolàs (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: Editorial UOC.

 

Com citar:

Ribera, Josep. E. (2020): «El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (III)», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/wp-admin/post.php?post=451&action=edit

 

Comentari linguisticodiscursiu ,

El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (II)

En l’apunt precedent (El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redaccio I) ens hem ocupat dels aspectes relacionats amb la planificació del comentari de text. Ara, abordarem les qüestions relacionades amb la revisió.

REVISIÓ

És important no circumscriure la revisió del comentari de text al moment final del procés (cfr. Garachana, 2000: 184-185). Tant Garachana (2014: 359-389), com Lluch & Nicolàs (2015: 107-114) proposen un sistema de revisió que podem anomenar sintetitzant, ja que parteix dels aspectes més generals per arribar als més específics.

Els resumim tot seguit (Lluch & Nicolàs, 2015: 107-114):

  1. Aspectes formals: marges, interlineats, llargada dels paràgrafs, introducció adequada d’exemples amb indicació dels números de línia.
  2. El comentari es pot comprendre de manera autònoma, sense necessitat de recórrer al text que es comenta.
  3. Estructura del comentari i rellevància de la informació (cfr. Cuenca, 1996: 46).
  4. Identificació clara i precisa del tema i d’altres aspectes generals del text comentat.
  5. Les idees es presenten de manera objectiva, es defuig l’opinió i l’expressió és precisa i formal.
  6. S’exemplifiquen els trets rellevants i se n’identifica la funció discursiva que acompleixen.
  7. Els incisos no dificulten la lectura del comentari.
  8. Correcció normativa: ortografia, gramàtica i lèxic.
  9. Revisió dels signes de puntuació i de l’ortotipografia.

Referències

 Cuenca, Maria Josep (1996): “Textos sobre textos: una reflexión sobre el comentario de textos”, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 10, 85-98.

Cuenca, Maria Josep (2000): “Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 29, 105-120.

Cuenca, Maria Josep (2009): “El comentario de textos: planificación, textualización y revisión”, Textos de didáctica de la lengua y de la literatura, 52, 42-56.

Garachana, Mar (2000): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, coord. Manual práctico de escritura académica. Volumen III. Barcelona: Ariel, 183-210.

Garachana, Mar (2014): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. II): Estrategias discursivas. Barcelona: Ariel, 359-389.

Gras, Pedro (2014): “La planificación”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. I): Estrategias gramaticales. Barcelona: Ariel, 221-274.

Lluch, Gemma & Miquel Nicolàs (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: Editorial UOC.

Com citar:

Ribera, Josep. E. (2020): «El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (II)», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-comentari-de-textos-analisi-produccio-i-problemes-de-redaccio-ii/

Comentari linguisticodiscursiu ,

El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (I)

En l’assignatura 35396 Comentari lingüisticodiscursiu de textos en llengua catalana es treballa l’anàlisi textual i la producció de textos considerant que la metodologia lingüisticodiscursiva ofereix una perspectiva holística aplicable al comentari de textos de qualsevol tipus.

En aquest sentit, ens proposem d’exposar i de discutir tres aspectes fonamentals que afecten (i potser dificulten) la pràctica del comentari de text: a) la planificació, tant de l’anàlisi del text com de la producció del comentari; b) les estratègies de revisió del comentari de text, i c) els principals problemes de redacció a què s’enfronten els estudiants.

El comentari de textos implica quatre processos complexos:

a) Aproximació al text que es proposa, amb la lectura comprensiva i la identificació dels trets generals: gènere, àmbit d’ús, registre, seqüència dominant, dades contextuals de l’autor o de l’obra.

b) Planificació del comentari: tema, estructura, llista de trets lingüisticodiscursius observats.

c) Redacció del comentari de text.

d) Revisió del comentari (Cuenca, 1996: 90-92).

Tant l’anàlisi com la producció del comentari constitueixen processos multidimensionals que han de ser sotmesos a una tasca de planificació i de revisió.

La planificació de l’anàlisi requereix l’elaboració d’un esquema: un llistat de trets observats en ordre seqüencial o una pluja d’idees, que després es poden reorganitzar en base a una fitxa organitzada sobre les propietats textuals.

D’altra banda, la redacció exigeix també l’elaboració d’un esquema de l’organització del comentari. En aquest cas, es tracta d’elaborar un text expositiu acadèmic i formal. Des de la perspectiva organitzativa, el comentari ha de constar, doncs, d’una estructura tripartida: introducció, desenvolupament i conclusió.

A més. la tipologia expositiva i les convencions de l’àmbit acadèmic formal requereixen un registre lingüístic pulcre, precís i directe, en què no tenen cabuda ni les violacions de la normativa lingüistica ni les digressions subjectives  Quomodo dicendi!

Sovint el problema preliminar de l’estudiant consisteix a fer una planificació massa apressada de l’anàlisi i llançar-se a escriure sense planificar el comentari, seguint la mateixa organització que l’esquema d’anàlisi.

Cuenca (2009: 42) expressa de manera eloqüent aquest problema preliminar:

La docencia del comentario se ha centrado sobre todo en el segundo aspecto, el que tiene que ver con el análisis, proponiendo esquemas más o menos fijos de identificación de mecanismos que encajaban en estructuras de comentario también fijadas (Cuenca, 1996). Pero un buen comentario difícilmente se consigue siguiendo un esquema estático, una plantilla, por lo que conviene un esquema de comentario, relacionado pero diferenciado del esquema de análisis (Cuenca, 2009: 42).

PLANIFICACIÓ

Per tal d’efectuar la planificació de la redacció del comentari, es poden seguir les propostes de Gras (2014: 221-274) i Lluch & Nicolàs (2015: 21-31). Gras (2014: 227) planteja quatre preguntes, amb les respostes següents per al cas del comentari de textos:

  1. Quina és la finalitat del comentari? Proporcionar una explicació aprofundida de la informació que ofereix un text i dels recursos linguisticodiscursius de què se serveix l’autor.
  2. Qui són els participants en la comunicació? Normalment, l’emissor és un candidat expert o semiexpert a superar una prova que mesura la capacitat d’anàlisi i la competència comunicativa escrita formal d’àmbit acadèmic. El receptor és un avaluador expert.
  3. Quin és el contingut i l’organització? El contingut ha d’exposar els aspectes més rellevants del text comentat des del punt de vista de les propietats textuals; com hem dit, l’organització del comentari ha de ser la del text expositiu: 
    1. Introducció (gènere, àmbit d’ús, tema i –si el text és argumentatiu– tesi, re gistre, seqüència dominant, dades contextuals de l’autor o de l’obra.
    2. Desenvolupament (selecció dels aspectes lingüisticodiscursius més rellevants que caracteritzen el text o comentari d’aquells aspectes específics que se’ns indiquen de manera explícita).
    3. Conclusió (oferir una perspectiva global del text; sintetitzar els trets més rellevants i fer-ne una síntesi valorativa).
  4. Quin és el gènere discursiu? Un comentari de text, que, com hem dit, és un text expositiu acadèmic que comporta una sèrie de trets lingüístics: registre formal, despersonalització, distribució en paràgrafs d’extensió mitjana i relativament simètrics, precisió i concisió, estructures per a condensar i aclarir la informació, ús de connectors lògics i organitzadors textuals, estil sintàctic cohesionat (cfr. Cuenca, 2000), però directe, correcció normativa, entre d’altres.

 Lluch & Nicolàs (2015: 31) resumeixen la planificació en les fases següents:

  1. Identificació del lector model (avaluador expert) i del gènere discursiu (comentari de text).
  2. Elaboració d’una pluja d’idees sobre els aspectes més rellevants que ha d’incloure el comentari.
  3. Revisió de la pluja d’idees: amplificació, condensació de la informació, eliminació d’informació no rellevant.
  4. Organització de les idees en un esquema de tipus expositiu.

 

Referències

Cuenca, Maria Josep (1996): “Textos sobre textos: una reflexión sobre el comentario de textos”, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 10, 85-98.

Cuenca, Maria Josep (2000): “Estudi estilístic i contrastiu de l’arquitectura de l’oració. Estil segmentat vs. estil cohesionat”, Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 29, 105-120.

Cuenca, Maria Josep (2009): “El comentario de textos: planificación, textualización y revisión”, Textos de didáctica de la lengua y de la literatura, 52, 42-56.

Garachana, Mar (2000): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, coord. Manual práctico de escritura académica. Volumen III. Barcelona: Ariel, 183-210.

Garachana, Mar (2014): “La revisión”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. II): Estrategias discursivas. Barcelona: Ariel, 359-389.

Gras, Pedro (2014): “La planificación”, dins Montolío, Estrella, dir. Manual de escritura académica y profesional (Vol. I): Estrategias gramaticales. Barcelona: Ariel, 221-274.

Lluch, Gemma & Miquel Nicolàs (2015): Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models. Barcelona: Editorial UOC.

Com citar:

Ribera, Josep. E. (2020): «El comentari de textos. Anàlisi, producció i problemes de redacció (I)», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-02-2020. Enllaç: (https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-comentari-de-textos-analisi-produccio-i-problemes-de-redaccio-i

Comentari linguisticodiscursiu ,