Ensenyament en confinament

En Literatura catalana contemporània, el fòrum de l’assignatura en Aula virtual s’ha revelat com un espai molt productiu per a l’aprenentatge i el seguiment de la docència virtual. A diferència del xat, que ofereix agilitat i immediatesa, el fòrum és idoni per a intervencions més meditades, de reflexió i de comentari.

A partir d’una proposta concreta de debat, vinculada a la docència setmanal, els estudiants plantegen preguntes o posen per escrit els aspectes que troben més rellevants dels temes tractats o de les lectures, establint relacions entre les obres de creació, la bibliografia de referència i els materials elaborats per a les classes virtuals.

D’aquesta manera, a més de resoldre dubtes i aprofundir en qüestions que demanen un tractament més a fons, es treballa l’expressió escrita i es fomenta la participació activa dels estudiants. Un altre avantatge del fòrum és que facilita la interacció i permet crear diàleg  i compartir els punts de vista de manera fluïda entre tots els membres del grup.

Com citar:

Gregori, Carme (2020): «Ensenyament en confinament». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 18-06-2020, Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/ensenyament-en-confinament-2/

,

Ensenyament en confinament

Ensenyar les habilitats comunicatives orals sense tindre un contacte directe i sense un públic a qui parlar és realment un repte. En l’assignatura Comunicació oral formal en llengua catalana ens hem proposat superar-ho combinant les classes per videoconferència i el treball per equips fora de la classe en línia, elaboració de vídeos individuals i per equips.

En les sessions pràctiques treballem les habilitats comunicatives, verbals i no verbals. Així, cada setmana tenim una sessió en què tothom pot participar. En canvi, les sessions teòriques han estat substituïdes per un temps destinat al treball per equips.

D’una banda, els estudiants prepare un magazín radiofònic per grups en què s’enregistraran en vídeo i àudio. De l’altra, cada estudiant prepara una conferència breu en vídeo en què tractarà un tema social que li interesse i vulga compartir amb els companys.

Els estudiants de segon curs de traducció, en l’assignatura Llengua A2: Estilística de la llengua catalana no han hagut d’adaptar gaire l’ensenyament a la nova situació.

D’una banda, ja teníem prevista l’elaboració d’una ressenya oral en vídeo d’una novel·la traduïda al català. A més, els estudiants continuen treballant la llengua oral en grups usant qualsevol eina de videoconferència.

De l’altra, per a treballar la composició textual, tenim els recursos necessaris a l’Aula Virtual: els alumnes lliuren redaccions i el professor pot fer correccions gramaticals i d’estil individuals perquè cada alumne puga progressar.

Com citar:

Sentí, Andreu (2020): «Ensenyament en confinament». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 18-05-2020, Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/ensenyament-en-confinament/ 

Comunicació oral formal ,

Classes #COVID-19 [1]

 

Com hem afrontat les classes en un entorn virtual quan la Universitat de València és una entorn presencial? 

En el procés d’ensenyament-aprenentatge d’Anàlisi i crítica de teatre català hem partit de la idea de seguir amb la planificació setmanal que té l’assignatura quan és impartida de forma presencial.

Així, per tal de portar endavant aquest procés, s’ha valorat com a opció més adequada  combinar la gravació de classes en vídeo (penjats a mmedia.uv.es) amb sessions a través de videoconferència, amb el suport ja habitual de documents presents a l’aula virtual de la Universitat de València.

Aquests vídeos, que contenen la informació fonamental de l’assignatura, s’estructuren a partir d’una presentació de diapositives que s’ha preparat prèviament, la qual es comparteix al vídeo i després, en format pdf, a l’aula virtual.

Es recomana als estudiants que aquests vídeos siguen visionats en l’horari habitual de les classes, però també estan disponibles per ser vistos en altres horaris, amb la qual cosa ampliem les possibilitats dels estudiants que no puguen connectar-se en un determinat horari.

El visionat dels vídeos s’acompanya d’una sessió posterior de videoconferència, la qual està destinada a resoldre dubtes sobre allò presentat als vídeos o sobres les tasques o pràctiques que l’alumnat va fent a partir de la teoria que s’hi explica.

Tot aquest procés, estructurat setmanalment, es comunica a l’alumnat a partir d’un correu que s’envia abans de l’inici de les classes, on s’inclou la informació relativa a les sessions i també al treball autònom que han d’anar desenvolupant. Aquest treball autònom compta amb el suport de tutories individuals o grupals a través de videoconferència. 

Com podeu citar aquest post:

Rosselló, Ramon X. (2020): «Classes #COVID-19 [1]», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 13-04-2020, Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/classes-covid-19-1 

Anàlisi i crítica del teatre català

La producció i l’anàlisi textual

El professorat del Departament de Filologia Catalana sempre ha considerat una prioritat la innovació docent. Del 2005 al 2010, vam participar en el Projecte d’Innovació de Convergència Europea de la Facultat de Filologia i, del 2005 al 2009, en el Projecte d’Innovació en tutories. Tutorització i seguiment personalitzat d’un grup. Posteriorment, del 2009 al 2011, el professor Rosselló va coordinar «Metodologies d’avaluació en l’ensenyament/aprenentatge de la llengua catalana oral».

Més recentment, del 2017 al 2020, hem participat en els projectes que han construït i alimentat aquest blog. Són projectes centrats en la producció i l’anàlisi de textos:

  • Projectes d’Innovació Docent: UV-SFPIE_RMD17-587920, UV-SFPIE_PID19-1096104 i UV-SFPIE_RMD18-954023.
  • Universitat de València. Vicerectorat de Polítiques de Formació i Qualitat educativa.
  • Curs 2017-2020.
  • Investigadors: Ramon Rosselló, Miquel Nicolàs, Carme Gregori-Soldevila, Andreu Sentí, Josep Ribera, Àngel Cano.
  • IP: Gemma Lluch Crespo.

L’experiència prèvia de treball conjunt i de diàleg transversal ha estat fonamental per enfocar la renovació de la metodologia docent de forma transversal. Concretament, ho hem fet en les assignatures (de llengua i de literatura) que treballen l’anàlisi de textos i l’escriptura com a eina per transmetre idees, problemes i solucions dins de l’àrea d’estudi i per dominar destreses com la crítica i l’anàlisi de manifestacions lingüísticoculturals.

Com a mostra del treball que fem, en el següent enllaç, poden trobar tres activitats de les assignatures:

  • Literatura catalana contemporània
  • Anàlisi i crítica del teatre català
  • Cultura i literatura per a infants i joves en català

Com citar:

Lluch, Gemma (2020): «La producció i l’anàlisi textual». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 08-03-2020. https://dfcdocencia.blogs.uv.es/la-produccio-i-lanalisi-textual/

Cultura i literatura per a infants i joves en català

L’examen de desenvolupament amb materials de consulta

Com plantejar un examen de desenvolupament amb materials de consulta en el grau #FilCat

En l’avaluació d’algunes assignatures del grau de Filologia Catalana l’estudiant ha de compondre un text sobre continguts descrits en la guia docent.

L’enunciat o els enunciats proposats poden:

  1. coincidir literalment amb epígrafs del programa (el nom d’un tema o un apartat);
  2. ser una variació o paràfrasi d’aquests, o
  3. demanar que es relacionen blocs o apartats de la llista de continguts de l’assignatura.

En qualsevol de les tres opcions, el text es compon en el temps d’examen programat. Durant l’exercici, l’estudiant pot consultar tota mena de materials (apunts, manuals, monografies i articles especialitzats) i, en alguns casos, pot accedir fins i tot a la informació disponible en xarxa.

Tret del temps prefixat, l’únic límit és la gestió responsable de les dades: la composició d’un text amb recursos propis i respecte escrupolós als principis de propietat intel·lectual, citació de fonts i redacció original.

Ara bé, com s’ha de platejar un examen amb aquestes característiques? Què s’espera de l’estudiant que s’hi enfronta? A què ha de concedir prioritat en la preparació i execució del text?

Vist que no s’hi restringeix l’accés a la informació, i que no cal posar l’èmfasi en l’esforç memorístic previ, l’aspecte més rellevant no és el transvasament de dades de fonts diverses al text.

En un exercici d’aquesta naturalesa es valora l’elaboració personal de l’estudiant. La capacitat d’enfrontar-se amb la matèria i concebre-la, de manera individual, com un ingredient més de la formació filològica. Importa la dosi de reflexió singular que traspua el text resultant, no la reproducció de les dades en si.

Allò que confereix valor afegit a un examen amb materials és la veu pròpia. No tant la repetició del que exposà la professora en classe o del que es troba en la bibliografia de referència.

Val a dir que en aquesta mena d’exàmens no es tracta d’oferir un punt de vista original. L’originalitat és un valor molt escàs i difícil d’assolir. No s’hi pretén que l’estudiant faça aportacions inèdites o desvetle dades noves. Això són requeriments de la investigació, exigibles en el nivell de postgrau.

Més aviat es tracta d’aplicar el sentit comú a l’exploració de les possibilitats implícites en els tres tipus d’enunciats que acabem d’enumerar. I d’actuar davant els enunciats amb actitud assagística. Podem dir que un examen de desenvolupament s’acosta una mica a l’assaig, com a temptativa d’abordar les múltiples cares d’un poliedre.

L’examen en Història de la Llengua Catalana

Mirem d’il·lustrar-ho amb els exàmens que plantegem en les dues assignatures troncals d’història del català: Història de la Llengua Catalana I  i Història de la Llengua Catalana II .

En ambdues l’estudiant ha de fer seu el principi Pensar històricament, l’actitud que davant el passat postulava el gran catalanòfil Pierre Vilar. Situar-se davant la història del català amb la disposició de qui entra en un territori que aporta claus interpretatives del present és més important que l’acumulació erudita de centenars de noms propis, dates i xifres.

I és igualment important discernir entre, d’una banda, la història com a dipòsit factual de fets, esdeveniments i processos documentats. I, de l’altra, la història com a discurs, com a text públic que assigna sentit al flux temporal, estableix lligams de causa-efecte i mira d’extraure’n conseqüències per a la vida quotidiana.

Partint d’aquestes premisses es pot plantejar cada examen d’història de la llengua com un exercici de construcció textual, en què les dades estan al servei d’una reflexió crítica.

Una reflexió modesta, ben plantejada, que es revela a l’estudiant en formació com un repte intel·lectual útil, lúdic i assequible.

Nicolás, Miquel (2020): «L’examen de desenvolupament amb materials de consulta», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 17-02-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/lexamen-de-desenvolupament-amb-materials-de-consulta/ 

Història de la llengua catalana, Sobre el blog