Comentari de lectures a Twitter del curs 2018/2019

Anàlisi de la tertúlia literària a Twitter realitzada per Eduard Borja Blasco

A continuació, trobareu l’anàlisi de la tertúlia literària a Twitter que hem fet en «Literatura catalana contemporània», realitzada per Eduard Borja Blasco, estudiant de l’assignatura, del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019). Les característiques de l’activitat han estat treballades a les classes pràctiques i estan també descrites en el post «Comentari de lectures a Twitter»

<https://dfcdocencia.blogs.uv.es/comentari-de-lectures-a-twitter/>

 

Comentari de lectures a Twitter del curs 2018/2019

Eduard Borja Blasco

Per segon curs consecutiu s’ha dut a terme el comentari a la plataforma Twitter de les lectures de l’assignatura «Literatura catalana contemporània», del primer curs del Grau en Filologia Catalana. Es tracta d’una activitat voluntària orientada a millorar l’anàlisi i la producció de textos acadèmics, en la qual els estudiants han de realitzar piulades sobre les quatre lectures obligatòries de l’assignatura (Canigó, Mirall Trencat, Consells, proverbis i insolències i Guadalajara) emprant l’etiqueta #LitCat seguida d’una altra per a l’autor corresponent (#Verdaguer #Rodoreda #JoanFuster #Monzó) i respectant les normes d’ús de Twitter que es detallen al llibre Escriptura acadèmica, dels professors Gemma Lluch i Miquel Nicolàs.

Des de finals de febrer fins a principis de maig, l’alumnat ha disposat de períodes de dues setmanes per al comentari de cada obra a partir de tres models diferents de piulades: extraure un fragment significatiu de l’obra, citar bibliografia fent ús de les normes de citació (cometes, atribució a l’autor) o bé resumir idees de l’obra centrant-se en aspectes estilístics o històrics (piulades de caràcter analític).

Analitzant els tipus de piulades per autor, les dades d’enguany són ben dispars. En primer lloc, Verdaguer ha obtingut 17 piulades de fragment de l’obra, 9 piulades de cita bibliogràfica i 7 piulades de caràcter analític. A continuació, Rodoreda ha acumulat 59 piulades de fragment de l’obra, cap de cita bibliogràfica i 13 piulades de caràcter analític. Tot seguit, Fuster ha puntuat 37 piulades de fragment de l’obra, 5 piulades de cita bibliogràfica i cap d’analítica. Per últim, Monzó ha aconseguit 18 piulades de fragment de l’obra, 4 piulades de cita bibliogràfica i 3 piulades de caràcter analític.

La informació que aporta el recompte col·loca a Rodoreda com l’autora més popular entre els estudiants. Resulta paradoxal, tanmateix, el fet que cap alumne haja fet piulades de cita bibliogràfica sobre l’autora, més enllà d’extraure fragments del pròleg de Mirall trencat (comptabilitzats com a piulades del primer tipus). Una cosa semblant ha passat amb Fuster, sobre el qual s’han fet prou piulades de fragment de l’obra (la brevetat dels aforismes de Consells, proverbis i insolències s’ajusta perfectament al format de Twitter), però no cap de caràcter analític.

Pel que fa a total de piulades, Rodoreda es confirma com l’autora que més producció textual ha generat a la plataforma amb 72 piulades totals, seguida de Fuster amb 42 piulades, Verdaguer amb 33 piulades i Monzó amb 25 piulades (de nou, és força paradoxal que l’autor menys piulat siga l’únic que roman viu i ben actiu a Twitter). En canvi, per tipus de piulada s’han generat 131 de fragments d’obra, 18 de cita bibliogràfica i 23 d’analítiques.

En definitiva, malgrat el desequilibri entre autors i tipus de piulades, l’activitat ha aconseguit implicar bona part dels alumnes de l’assignatura i traslladar els continguts acadèmics de l’aula a la xarxa, una tasca cada cop més necessària en el context hipermediatizat d’avui.

 

Com citar aquest article:

Borja Blasco, Eduard (2019): «Comentari de lectures a Twitter del curs 2018/2019», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-07-2019. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/comentari-de-lectures-a-twitter-del-curs-2018-2019/

L’ús i la citació de les fonts bibliogràfiques i documentals en Literatura catalana contemporània

L’ús i la citació de les fonts bibliogràfiques i documentals en Literatura catalana contemporània

El comentari de textos literaris es treballa en tots els cursos i en diferents assignatures del grau de Filologia Catalana. Els conceptes teòrics i els recursos necessaris per a assolir les competències relacionades amb el comentari de textos literaris s’introdueixen gradualment, d’acord amb l’especificitat i el nivell de les diferents assignatures, per a garantir-ne una assimilació òptima.

Literatura catalana contemporània és una assignatura de primer curs de caràcter introductori i panoràmic, en la qual els estudiants s’inicien en el comentari de tipus acadèmic sobre textos de literatura contemporània, en paral·lel als comentaris que fan en Anàlisi i crítica del teatre català, també de primer curs.

En aquesta assignatura, es posa especial atenció, entre altres, en tots els aspectes relacionats amb l’ús i la citació de les fonts bibliogràfiques i documentals, en la necessitat d’eliminar les marques de subjectivitat del discurs i en les característiques del registre  i de les normes acadèmiques de presentació de textos.

Pel que fa a l’ús i la citació de les fonts bibliogràfiques i documentals, els estudiants:

  • han de treballar amb la bibliografia prescrita, alhora que s’inicien en la descoberta de bases de dades (com TRACES https://traces.uab.cat/), revistes especialitzades (RACO https://www.raco.cat/index.php/raco) i altres fonts fiables d’informació. Cal desterrar la cerca indiscriminada en internet, sense criteri i sense atendre a la qualitat i a la credibilitat dels resultats, substituint-la pel coneixement de les bibliografies de referència dels temes i pels recursos d’informació de solvència acadèmica contrastada.
  • han de citar correctament, d’acord amb les normes acadèmiques, les obres que incorporen a l’interior del comentari i en les referències bibliogràfiques finals. Amb aquesta finalitat, s’han de familiaritzar amb les normes d’edició i aprendre a usar-les de forma coherent (Lluch i Nicolàs 2015; Pujol i Solà 1995)..
  • han de saber integrar dins del comentari les obres citades, amb una jerarquia d’enunciació lògica, i sense perdre el fil del propi discurs. És important que els estudiants prenguen consciència que han d’estructurar el comentari i que han de fer servir les fonts bibliogràfiques com a suport i autoritat de la seua anàlisi. També han de procurar alternar la citació directa de les fonts bibliogràfiques amb la paràfrasi i la remissió, sempre amb la corresponent referència que n’identifique l’origen.

Lluch, G.-Nicolàs, M. (2015) Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models, Barcelona, UOC.

Pujol, J.M.-Solà, J. (1995) Ortotipografia. Manual de l’editor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic, Barcelona, Columna.

Gregori, Carme (2019) «L’ús i la citació de les fonts bibliogràfiques i documentals en Literatura catalana contemporània», Departament de Filologia Catalana. Blog de docència, 27-06-2019.

Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/lus-i-la-citacio…na-contemporania/

Escena teatral escrita per Altea Llorens Serrano

A continuació trobareu una escena de teatre, concretament un monòleg, escrit per Altea Llorens Serrano, estudiant de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019). Per a fer aquesta activitat ha seguit les instruccions que el professor dona als i les estudiants de l’assignatura: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-escena-teatral/

ATENCIÓ: En aquesta escena, per raons del format del blog, no hi ha el sagnat propi dels textos teatrals.

Lletres de comiat

Altea Llorens Serrano

Personatge:

CARME

L’acció transcorre a un cafè de París l’any 1920.

Hi ha tres taules petites i redones amb les seues cadires corresponents. La CARME està asseguda a la taula de l’esquerra. Hi ha una tassa de cafè amb llet damunt de la taula i al costat un cendrer. CARME està fumant-se un cigarret. Hi ha gerros de geranis que decoren la façana del cafè que queda al fons. Se sent soroll de carrer, persones parlant amb un to suau, un violí molt fluix d’algun músic de carrer que està lluny.

CARME deixa el cigarret al cendrer, trau de la seua bossa un paper, un tinter i una ploma. Encreua les cames, s’adreça la faldilla, beu un glop al cafè i, després d’un breu sospir, comença a escriure.

CARME: París, dotze de desembre. Estimada família, no m’espereu a dinar. (Sospira pensativa, fa una calada al cigarret, el deixa al cendrer i continua.) Com està Marta? De segur que ja ha aconseguit dir més de dos síl·labes seguides amb una mica de sentit, quan jo vaig marxar li faltava ben poc. Mare, com va anar la visita al metge? Pare, ha sortit bona la collita? Sé que quan estareu llegint aquesta carta estareu ben preocupats; t’imagino, mare, mirant per la finestra o per la persiana però no em veus, no arribo, no arribaré. Em quedo aquí, a París. (Es mossega el llavi inferior a causa de la inseguretat.) Quan vaig arribar a la ciutat vaig cuidar de la tia com us vaig prometre, estava molt malalta, no podia aixecar-se del llit. Vaig estar tres setmanes a casa seua cuinant, netejant-los la casa i tenint cura dels xiquets. La tia va millorar molt ràpidament: ara ja està bé. (Beu una mica de cafè.) Durant el temps que vaig estar allí, algunes nits quan ja estaven tots dormint, anava a passejar; m’agradava perdre’m pels carrers fins a trobar el camí de tornada, descobrir la ciutat, gaudir d’allò que m’era desconegut. No podia ser que em passés tant de temps a París i només veiés un carrer, una casa i unes gents. Una d’aquelles nits que feia tant de fred que fins i tot hi havia vidres glaçats, vaig parar a un bar d’ambient càlid i llum fosca a beure’m una copa de vi blanc. Allí vaig conèixer Fabien, va convidar-me a una altra copa i, des d’aquell moment, sabia que no tornaria a Amposta, almenys en un temps: va ser la nit més màgica de la meua vida. (Mira el seu voltant, està pensant. Uns segons més tard continua escrivint.) És un xic molt alt i prim, té els cabells negres i és molt educat. Pinta uns quadres preciosos i viatja per tot Europa, sap parlar català perquè té família al sud i també parla italià; és un xic encantador i espero que algun dia el pugueu conèixer; no us preocupeu. M’ensenya moltíssimes coses, m’ha presentat els seus amics i família i cada nit passegem per la ciutat. Visc a casa seua; ara ja sabeu la direcció. Us envio una abraçada molt forta i espero que tot continuï com quan vaig marxar. Espero que m’escrigueu prompte, tinc ganes de saber de vosaltres. Us adjunto una foto amb Fabien i una altra amb la tia i els xiquets. (S’acaba el cafè.) Un beset ben fort, Carme. (Firma, plega la carta, guarda les seues coses i marxa per la banda dreta de l’escenari deixant-se encès el cigarret).

Fosc final

Llorens Serrano, Altea (2019): «Escena teatral escrita per Altea Llorens Serrano», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 11-07-2019, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/escena-teatral-e…-llorens-serrano/

Anàlisi i crítica del teatre català

Crítica teatral escrita per Senén Magraner Martí

 A continuació trobareu una crítica teatral escrita per Senén Magraner Martí, estudiant de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau de Filologia Catalana (curs 2018-2019). Per a fer aquesta crítica ha seguit les instruccions que el professor dona als i les estudiants de l’assignatura < http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/09/25/com-escriure-una-critica-teatral/>

ATENCIÓ: En aquesta crítica, per raons del format del blog, el text no està justificat i no hi ha sagnat per als paràgrafs (sí que hi ha separació entre paràgrafs).

 

EL NOM REVALIDA EL SEU ÈXIT EN L’ESCENA VALENCIANA

Senén Magraner Martí

El nom

Autors: Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière – Versió catalana: J. Galceran – Adaptació valenciana: M. Aparisi || Direcció: J. Peris || Intèrprets: P. Almeria, J. M. Casany, F. Gadea, C. Garcia, X. Solano || Escenografia i il·luminació: J. Peris i Fet d’Encàrrec || Vestuari: M. Almudéver, Fet d’Encàrrec i El Taller d’Enric || Producció: Companyia Teatre Micalet || Teatre El Micalet (València), 2 de maig de 2019.

El nom és una obra teatral que ha estat escrita pels autors francesos Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière i que va ser estrenada originalment el 2012 –amb el títol Le Prénom. Jordi Galceran, com ocorre en la versió original, que ha estat adaptada al cinema, també en fa una versió televisiva, a banda de la teatral. La representació que té lloc al Teatre Micalet és una adaptació de Miquel Aparisi que ja va ser estrenada a València per primera vegada l’11 d’abril de 2018 al mateix Teatre Micalet amb el mateix repartiment.

L’acció, situada al menjador d’un pis d’un dels barris del centre de València, s’inicia amb un sopar familiar, el qual és celebrat amb el propòsit que un dels personatges comente a la resta quin és el nom que ha triat per al seu futur fill. Aquesta qüestió, aparentment banal, desencadenarà la presentació d’una sèrie de tòpics i temes del tarannà humà, els quals no només passen desapercebuts per als espectadors, sinó també per als personatges, a causa del mateix pas del temps. Aquests tòpics i temes, que, aparentment, semblen anar de la mà de la comicitat, prendran una gran càrrega significativa per al desenllaç de l’obra. La problemàtica inicial del nom provocarà el sorgiment de vells sentiments i problemes familiars amagats que mostraran la natura essencial de les relacions socials i del comportament humà.

L’adaptació a la valenciana que es fa del text, trufada de sarcasmes, ironies i adaptada excel·lentment a la nostra actualitat, dona un caràcter genuí i realista a una comèdia ben conduïda per la naturalitat del treball actoral en què destaca la sofisticació de Pilar Almeria. I no només pel text, sinó també per l’excel·lent elecció del decorat –senzill, però subtil, que, per moments, ens teletransporta a l’univers de les comèdies de situació– i del vestuari. Tots dos complementen i reforcen la significació i la caracterització dels personatges. La ficció comença amb un ritme molt àgil, en què els canvis d’escena, claus per al joc còmic, aporten un dinamisme que captarà l’auditori des del primer moment. No obstant això, el ritme anirà minvant al llarg de la representació per a atényer unes cotes de seriositat que són les que li aporten la profunditat que fan que aquesta obra vaja més enllà i esdevinga una reflexió de la vida en societat, i sobretot familiar. Podríem dir que es tracta, d’alguna manera, d’una aproximació al roman de mœurs adaptat de manera còmica al teatre.

En definitiva, en aquesta comèdia sobre l’amistat, la família i l’amor, s’aconsegueix destacar la comicitat malgrat els moments de tensió que apareixen en determinats moments de l’escena. Amb un repartiment ben consolidat, no només en aquesta representació, sinó en el panorama valencià, El nom també es consolida com una de les propostes culturals actuals, més que recomanables, a tindre en compte per a gaudir de bon teatre i en la nostra llengua.

Magraner Martí, Senén (2019): «Escena teatral escrita per Senén Magraner Martí», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 11-07-2019, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/critica-teatral-…n-magraner-marti/

Anàlisi i crítica del teatre català

Com escriure una escena teatral

A l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, impartida al primer curs del grau de Filologia Catalana, una de les activitats que els i les estudiants han de fer és escriure una escena teatral.

Per tal de poder portar endavant aquesta activitat, hem preparat el següent document de treball, el qual amplia i detalla el que ja vam preparar per al curs anterior (2017-2018):

ACTIVITAT D’ESCRIPTURA D’UNA ESCENA TEATRAL

  • L’objectiu d’aquesta activitat és posar en pràctica allò estudiat sobre els diferents tipus d’acotacions i parlaments.
  • L’extensió de l’escena estarà al voltant d’una cara i mitja de full o dues cares. Useu la lletra Times New Roman, 12, interlineat 1’5, text justificat i amb el sagnat propi del teatre. Useu cursiva per a les acotacions i majúscula per a les denominacions dels personatges.
  • Per a l’avaluació d’aquesta activitat, a més de tenir en compte el que es demana a continuació, es valoraran la correcció lingüística i estilística (especialment la coherència del registre amb relació al marc de la ficció i al tipus de personatge).

FASES EN L’ESCRIPTURA DE L’ESCENA

PLANIFICACIÓ DE L’ESCRIPTURA (Aquesta part no l’heu de lliurar al professor sinó que l’heu de traslladar posteriorment a l’escriptura de l’escena)

  • L’escena partirà d’una situació en què un dels personatges vol o necessita dir alguna cosa important i/o inesperada a un altre.
  • Abans d’escriure l’escena, caldrà decidir alguns elements de la ficció:
  1. Època
  2. Espai geogràfic on se situa (una ciutat, un poble…)
  3. Espai concret on transcorre l’escena (menjador d’una casa, aula d’una escola…)
  4. Moment del dia en què se situa l’acció
  5. Característiques bàsiques dels dos personatges (o del personatge, si es fa un monòleg), com ara el sexe, l’edat, la seua parença externa (vestuari…), la seua denominació (Pare, Metge.) o nom propi, caràcter o personalitat, etc.
  6. Tema o assumpte que es vol comunicar

ESCRIPTURA DE L’ESCENA

  1. L’escena ha de tenir un títol (centrat i en negreta), les acotacions pertinents (en cursiva) i els parlaments, amb les denominacions dels personatges en majúscula seguides de dos punts.
  2. Pel que fa a les acotacions, a l’inici del text, tingueu en compte la distinció entre les acotacions llindars:
  • llista de personatges,
  • ciutat o poble on se situa l’acció i època de la ficció

i les acotacions externes:

  • descripció de l’espai concret on té lloc l’acció,
  • moment del dia
  • i caracterització bàsica dels personatges que apareixen a escena (si un personatge apareix més tard, feu la caracterització en el moment de la seua aparició).

3. Quan redacteu els parlaments (diàlegs o monòlegs), teniu en compte l’ús de les acotacions internes i intercalades per referir-se a com diu el personatge el text, sobre pauses, moviments dels personatges en l’espai, gestos o acció no verbal que puga desenvolupar el personatge. Les acotacions internes, quan van a l’inici del parlament, es posen abans dels dos punts.

4. Per acabar el text podeu posar l’acotació Fosc final o Fi de l’escena.

Per a més informació sobre els tipus d’acotacions podeu veure: Rosselló, Ramon X. (2011) Anàlisi de l’obra teatral (teoria i pràctica), València/Barcelona, IIFV/PAM.

Rosselló, Ramon X. (2019): «Com escriure una escena teatral», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 13-06-2019, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-escena-teatral/

Anàlisi i crítica del teatre català