Entrevistem el traductor Yannick Garcia

Els estudiants de Traducció i Mediació Interlingüística de la Universitat de València, en l’assignatura de segon curs «Llengua A2. Estilística de la Llengua Catalana» han de millorar les competències expressives orals i escrites en català per assolir un domini textual de l’estil en diversos registres. Això inclou saber-se comunicar a través dels mitjans socials i digitals com Twitter. Per això, a l’hora d’entrevistar el traductor literari i escriptor Yannick Garcia, hem usat Twitter. A més, Yannick Garcia és un tuitaire reconegut (@yannickgp), la qual cosa ha facilitat molt l’entrevista.

Els estudiants van preparar les preguntes prèviament. Al principi tenien un munt de preguntes perquè no cada dia els estudiants poden demanar consell al traductor al català d’autors com George Saunders, Sherman Alexie, Lydia Davis, Neil Gaiman, Jenny Offill, Carson McCullers o William Kotzwinkle. Al final, però, van reduir-les a tres blocs: la formació, la professionalització i el procés de traducció.

En aquesta entrada seleccionaré algunes de les preguntes i respostes més interessants perquè servisquen de resum. Així va començar l’entrevista:

Els estudiants són conscients que els cal una bona formació per poder fer una carrera com a traductors. Una de les preguntes que incidia precisament en quins coneixements són del tot fonamentals per a un traductor és la que va fer Aida:

Efectivament, dominar la llengua pròpia, a la qual es tradueix, és fonamental. Com diu Yannick: la creació final és vostra.

Els estudiants sovint es pregunten com s’ho han de fer per a especialitzar-se en un àmbit concret de la traducció. Per això, Empar va preguntar sobre la via de la traducció literària:

El pont de la formació al món laboral no sempre és fàcil perquè els estudiants no coneixen prou bé com funcionen les empreses relacionades amb la traducció. Així doncs, Carmen va preguntar sobre la visibilitat dels futurs traductors, sens dubte un aspecte fonamental de la professionalització:

També hi va haver temps per alguna pregunta sobre una de les novel·les que els estudiants podien llegir durant el curs: L’aquari, de David Vann, publicada per Edicions del Periscopi i traduïda per Yannick mateix. Aquesta va ser la pregunta d’Estela:

Hi van haver moltes preguntes més. Si voleu llegir l’entrevista completa, seguiu l’etiqueta #EntrevistemYannickGarcia.

Per acabar, us deixe el missatge final amb què Yannick es va acomiadar dels nostres estudiants, un missatge bonic i encoratjador per als futurs traductors: 

Entrevista completa a Twitter: #EntrevistemYannickGarcia #EstilCat #TraduccioUV

Sentí, Andreu (2018): «Entrevistem Yannick Garcia». Departament de Filologia Catalana, Blog de Docència, 8-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/08/entrevistem-el-traductor-yannick-garcia/

Estilística de la llengua catalana

Enunciació subjectiva i comentari acadèmic de textos literaris

 

En el primer curs dels estudis del Grau en Filologia Catalana, una de les competències que cal treballar és el comentari de textos literaris des d’una perspectiva acadèmica i especialitzada. Els estudiants han d’iniciar-se en la pràctica del comentari literari d’acord amb les normes habituals en l’àmbit acadèmic com a base per a assolir les competències que exigirà la futura activitat professional.

En aquest sentit, un dels objectius bàsics que ens plantegem en el comentari de les lectures és treballar la perspectiva des de la qual s’enuncia el comentari. A l’hora de comentar textos literaris, els futurs professionals de la Filologia Catalana han de distingir entre el que és opinió o valoració personal del que és l’anàlisi que explica el funcionament o les característiques del text.

Els paràmetres subjectius, pel fet mateix de ser-ho, no són susceptibles de convertir-se en criteris o anàlisis que puguen ser compartits per la majoria i ser acceptats o consensuats per la comunitat acadèmica i substitueixen el protagonisme del text pel de l’autor del comentari.

Hem detectat que un fet que es repeteix any rere any és que un nombre significatiu d’estudiants considera que el criteri per a triar el text o el tema del comentari és el gust personal, revelat amb expressions com «he decidit», «m’interessa», etc., cosa que posa en evidència la subjectivitat per selecció de què parla Kerbrat-Orecchioni (1980: 121-124).

L’ús sistemàtic en el comentari de la primera persona del singular, així com d’altres marques sintàctiques i semàntiques, també demostren una manca de la impersonalitat a la qual ha de tendir el llenguatge científic (Gutiérrez Rodilla 2005: 22-23).  En aquests casos, el comentari acostuma a derivar cap a l’estrica opinió personal, en termes que es poden reduir a la dicotomia elemental «m’agrada/no m’agrada», deixant de banda o en un segon terme la descripció i l’anàlisi basades en l’aplicació de conceptes tècnics o en la informació fornida per la bibliografia. Això representa incórrer de ple en la subjectivitat interpretativa, axiològica i afectiva (Kerbrat-Orecchioni 2005) que ha de procurar minimitzar el comentari acadèmic.

La presa de consciència de les conseqüències semàntiques que implica la subjectivitat del comentari i de la manera en què n’invalida la validesa acadèmica, així com el coneixement de les formes que ha d’adoptar l’objectivitat en l’escriptura pròpia d’aquest camp (Lluch-Nicolàs 2015: 72-74) és fonamental per a aprendre les regles del llenguatge acadèmic.

 

Kerbrat-Orecchioni, C. (1980) L’Énonciation. De la subjectivité dans le langage, París, Armand Colin.

Lluch, G.-Nicolàs, M. (2015) Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models, Barcelona, UOC.

Gutiérrez Rodilla, B. (2005) El lenguaje de las ciencias, Madrid, Gredos.

 

Gregori, Carme (2018): «Enunciació subjectiva i comentari acadèmic de textos literaris». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 02-10-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/10/02/enunciacio-subjectiva-i-comentari-academic-de-textos-literaris/ 

,

Comentari de lectures a Twitter

Dins del Projecte d’innovació docent «De l’anàlisi a la producció textual i de la producció a l’anàlisi textual» (UV-SFPIE_RMD17-723532), hem dut a terme una activitat de comentari de lectures a Twitter en l’assignatura «Literatura catalana contemporània», del primer curs del Grau en Filologia Catalana.

Els estudiants que enceten els estudis del Grau de Filologia Catalana necessiten desenvolupar les competències d’anàlisi i comentari acadèmic de textos, així com les relacionades amb la producció textual. Entre les pràctiques destinades a assolir aquestes competències, hem introduït el comentari de les lectures obligatòries de l’assignatura a través de Twitter.

Per a la redacció dels tuits, s’han seguir les normes d’ús de Twitter exposades al llibre de  Lluch i Nicolàs (2015):  Escriptura acadèmica. Planificació, documentació, redacció, citació i models.

L’activitat s’ha dut a terme durant un període temporal d’intervencions fixat (dues setmanes per a cada lectura), que es correspon amb el moment de lectura i anàlisi de les obres a  les classes pràctiques.

Les etiquetes per a identificar els tuits i poder localitzar-los i recuperar-los per part de qualsevol dels membres del grup són: #LitCat, seguida de, segons els casos, #Verdaguer, #Rodoreda, #JoanFuster i #Monzó.

Les piulades poden ser de tres tipus:

  1. Les que extrauen alguna citació de l’obra que hom considera especialment significativa.
  2. Les que citen fragments de la bibliografia, seguint les normes de citació acadèmica (ús de cometes i atribució d’autoria).
  3. Les que resumeixen idees sobre l’obra. Han de tenir un caràcter analític, no han de ser opinions o valoracions personals. Tampoc no han de ser un resum de l’argument de l’obra. Poden centrar-se en aspectes tècnics, estilístics, estètics o històrics.

Amb aquesta pràctica, es treballen aspectes com: la lectura analítica d’obres literàries i de bibliografia crítica; el registre acadèmic; i la producció de textos, amb un èmfasi especial en l’exercici de la capacitat per a sintetitzar continguts i de la concisió expressiva.

La xarxa social Twitter s’ha revelat útil i dinàmica per a la pràctica del comentari de les lectures, en paral·lel a d’altres modalitats d’anàlisi, perquè té els avantatges de:

  • Obligar a sintetitzar idees i conceptes i a practicar la brevetat en l’expressió.
  • Integrar-se en una forma de comunicació que resulta familiar als estudiants.
  • Permetre la interacció entre els diferents membres del grup.

 

Gregori, Carme (2018): «Comentari de lectures a Twitter». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 15-09-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/09/25/comentari-de-lectures-a-twitter/ ‎

,

Escena teatral escrita per Aina Torres Latorre

A continuació, trobareu una escena de teatre escrita per Aina Torres Latorre, estudiant de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau de Filologia Catalana (curs 2017-2018). Per a fer aquesta activitat ha seguit les instruccions que el professor dóna als i les estudiants de l’assignatura: <http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/09/26/escriptura-duna-escena-teatral/ ‎>.

ATENCIÓ: En aquesta escena, per raons del format del blog, no hi ha el sagnat propi dels textos teatrals.

LA PRIMERA ESCENA DE PAU

Aina Torres Latorre

PERSONATGES

PAU, jove

PARE, d’uns cinquanta anys, calb

 Un dia d’aquest any, o de l’any passat, o de l’any que ve, PAU i el PARE es troben a la ciutat d’Alzira. S’amaga el sol.

L’escenari representa un bosc, però no hi ha cap arbre. Representa un bosc on hi ha un arbre més gran que la resta, que dóna ombra, o en donaria, a la major part de l’escena. Al primer pla, a l’esquerra, hi ha una pedra.

Al fons, darrere, es veu escrita amb lletres grans la paraula “BOSC”. Just davant, hi ha un focus de llum apagat, encarat al sostre, d’on penja un cartell amb la inscripció “ARBRE”. Al primer pla, a l’esquerra, hi ha una cadira, també amb un cartell, on hi ha escrit “PEDRA”. Il·luminació rogenca, s’amaga el sol.

PAU està assegut a terra, recolzat al focus. Està nerviós i s’agafa els genolls. No deixa de moure’s. Parla en veu baixa per a ell mateix. Trau el mòbil de la butxaca i comprova l’hora. L’amaga. S’alça i comença a parlar en veu alta.

PAU (caminant contínuament d’una banda a l’altra): No arribarà mai, no! Sempre fa tard! I, clar, a ell no se l’ha de fer esperar! Ell és el pare i el pare mana. (Parla atropelladament.) Ai, què em dirà? Segur que no li agrada. (Es queda quiet i mira al públic. Es gira cap al focus.) No li agradarà… I jo què faré? Si em diu que no, hauré de fugir de casa o, si no, (amb una veu excessivament afectada) hauré d’oblidar els meus somnis. I d’això res, el pare sempre se n’ha d’eixir amb la seua i jo (amb èmfasi) ja n’estic fart. Ai, que ja arriba! Ja arriba… (Es posa la mà al cap).

El PARE entra per la dreta. En veure’l, PAU, nerviós, s’asseu a la cadira. Tremola i no gosa alçar la mirada. El PARE espera.

PARE (entre enfadat i encuriosit): Què tens, què vols? Mira que fer-me vindre fins ací! Si m’has de dir alguna cosa, ja saps que me la pots dir quan vulgues. Però fer-me vindre ací…! (Comença a estar més enfadat que no encuriosit.)

PAU (li costa decidir-se a parlar. S’alça. S’asseu. Es torna a alçar. Mira el PARE): Pare, que volia dir-te una cosa.

PARE (enfadat): Això ja ho sé! Digues d’una vegada què!

PAU (parla ràpidament i sense pensar-ho massa): Estàs enfadat i encara no t’he dit res. Com vols que parle, així?

PARE (conciliador): Tranquil, tranquil, ja no dic res fins que acabes.

PAU: Pare, sé que… (Al públic.) No, no li ho puc dir. Si li ho dic o em mata o mor de tristesa. No li ho puc dir. (Mira al PARE, que s’acosta cap a ell i s’asseu a la cadira. PAU s’aparta d’un bot cap enrere instintivament i finalment, decidit a parlar, camina cap a la dreta i s’enfronta de cara amb son pare, que encara no ha obert la boca.) Pare, sé que et feia molta il·lusió i jo pensava que a mi també me’n feia, però… (Vacil·la.) Però la veritat és que no vull estudiar medicina. (Mira al PARE, que no diu res i té a la cara una expressió neutra.) Des de xicotet m’has volgut inculcar que jo volia ser metge, que havia de ser metge, que no hi ha res millor que ser metge, que si metge cap ací, que si metge cap allà. I jo, la veritat, m’ho vaig acabar creient! (Marcant cada paraula:) Però jo no vull ser metge. No vull i ja està. No és que no m’agrade, la medicina. És molt bonica. Sí, molt bonica. Però m’atrauen altres coses, saps?

PARE (amb veu neutra, controlant les emocions): Acaba. Digues tot el que has de dir.

PAU (mirant el PARE amb por, que s’alça de la cadira i es queda dret enfront d’ell. PAU agafa aire. Deixa de moure’s nerviosament): Pare, vull ser actor.

Silenci. El PARE no contesta. No diu res. PAU canvia d’actitud de sobte. Canvia la il·luminació. S’encén ara una llum d’ambient, interior.

PAU (es dirigix al PARE somrient): Què, com ho he fet? M’ha eixit bé?

PARE (enfadat): Bé? Si ho has fet bé, preguntes? Et prepare tota l’escenografia…

PAU (mirant al seu voltant): Home, escenografia escenografia jo no diria.

PARE: Et prepare tota l’escenografia i només eres capaç de donar-me açò. (Sospira.) Sé que ho pots fer millor. Si només t’esforçares…

PAU (avorrit, al públic): Una altra vegada…

PARE: Ja sé que eres nou en l’ofici, però, fill meu, jo sóc un actor de prestigi i tu has d’arribar a ser tan bo com jo o millor! (Passa d’estar enfadat a estar decebut.) Pareix que no vulgues dedicar-te a l’ofici.

PAU (seriós): Pare, respecte a això, que volia dir-te una cosa.

PARE: Si m’has de dir alguna cosa, ja saps que me la pots dir quan vulgues. Però ara estem assajant!

PAU: És important, pare. (El PARE calla i se’l mira. Torna a fer una cara neutra.) Que jo… Sé que et feia molta il·lusió i pensava que a mi també me’n feia, però la veritat és que no vull ser actor.

PARE (amb veu neutra, controlant les emocions): Acaba. Digues tot el que has de dir.

PAU: Pare, vull ser metge.

La llum s’apaga de sobte. Fi.

Torres Latorre, Aina. (2018): «Escena teatral escrita per Aina Torres Latorre», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 26-09-2018, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/09/26/escena-teatral-e…a-torres-latorre/ ‎

Anàlisi i crítica del teatre català

Escriptura d’una escena teatral

A l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, impartida al primer curs del grau de Filologia Catalana, una de les activitats que els i les estudiants han de fer és escriure una escena teatral.

Per tal de poder portar endavant aquesta activitat, hem preparat el següent document de treball:

ACTIVITAT D’ESCRIPTURA D’UNA ESCENA TEATRAL

  • L’objectiu d’aquesta activitat és posar en pràctica allò estudiat sobre els diferents tipus d’acotacions i parlaments.
  • Aquesta activitat es farà per parelles (o individualment).
  • L’extensió de l’escena estarà al voltant d’una cara i mitja de full o dues cares. Si es fa en format electrònic, useu la lletra Times New Roman, 12, interlineat 1’5, text justificat i amb el sagnat propi del teatre. Poseu el/s vostre/s nom/s abans del títol de l’escena.
  • Per a l’avaluació d’aquesta activitat, a més de tenir en compte el que es demana a continuació, es valoraran la correcció lingüística i estilística (especialment la coherència del registre amb relació al marc de la ficció i al tipus de personatge).

FASES EN L’ESCRIPTURA DE L’ESCENA

PLANIFICACIÓ DE L’ESCRIPTURA

  • L’escena partirà d’una situació en què un dels personatges vol o necessita dir alguna cosa important i/o inesperada a un altre.
  • Abans d’escriure l’escena, caldrà decidir alguns elements de la ficció:
  1. Època
  2. Espai geogràfic on se situa (una ciutat, un poble…)
  3. Espai concret on transcorre l’escena (menjador d’una casa, aula d’una escola…)
  4. Moment del dia en què se situa l’acció
  5. Característiques bàsiques dels dos personatges (o del personatge, si es fa un monòleg), com ara el sexe, l’edat, la seua parença externa (vestuari…), la seua denominació (Pare, Professora) o nom propi, caràcter o personalitat, etc.
  6. Tema o assumpte que es vol comunicar

ESCRIPTURA DE L’ESCENA

  1. L’escena ha de tenir un títol (centrat i en negreta si s’escriu en format electrònic), les acotacions pertinents (en cursiva si s’escriu en format electrònic) i els parlaments, amb les denominacions dels personatges en majúscula seguides de dos punts.
  2. Pel que fa a les acotacions, a l’inici del text, tingueu en compte la distinció entre les acotacions llindars (llista de personatges, ciutat o poble on se situa l’acció i època de la ficció) i les externes (descripció de l’espai concret on té lloc l’acció, moment del dia i caracterització bàsica dels personatges).
  3. Quan redacteu els parlaments (diàlegs o monòlegs), teniu en compte l’ús de les acotacions internes i intercalades per referir-se a com diu el personatge el text, sobre pauses, moviments dels personatges en l’espai, gestos o acció no verbal que puga desenvolupar el personatge.

Rosselló, Ramon X. (2018): «Escriptura d’una escena teatral», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 25-09-2018, Enllaç:  http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/09/26/escriptura-duna-escena-teatral/ ‎

 

Anàlisi i crítica del teatre català