Vull ser lliure, d’Andreu Galan

Andreu Galan Martí és mestre de primària, filòleg i poeta. Capficat amb la idea de difondre el conreu de la poesia entre els infants va cofundar el Premi Pissiganya de Poesia Escolar. Narra contes i fa recitals de poesia per biblioteques, escoles, instituts, etc. L’any 2009 va publicar  el seu primer llibre Cansat de diumenges i des d’aleshores s’ha endinsat en el gènere de la poesia per a infants. Fins a la data, ha publicat tres poemaris més en l’editorial Andana: Qui no sap riure no sap viure (2014), guanyador del 10è Premi Atrapallibres i el Premi de la Crítica dels Escriptors per l’AELC; El fantasma pixallits (2015)  i Vull ser lliure (2019), que tot seguit comentarem a partir de les propostes de Caterina Valriu (2009), Margarida Prats (2009: 158-163) i  Gemma Lluch i Caterina Valriu (2013: 49-59).

En primer lloc, cal fer una breu contextualització històrica del llibre per a saber “[…] el moment en què va ser creat, […] el circuit literari en què es va donar a conèixer i […] les condicions de la seva recepció” (Prats, 2009:158).  Vull ser lliure és un poemari escrit per Andreu Galan i publicat l’any 2019 a la col·lecció Vagó de versos de l’editorial Andana. Aquest llibre és un recull unitari de dènou poemes independents adreçat als més petits amb l’objectiu de difondre’ls els temes vinculats a la vida quotidiana. Per a assolir aquesta divulgació es requereix  la tasca dels mediadors, “[…] qui han d’actuar de pont entre els llibres de poesia i els possibles lectors” (Lluch i Valriu, 2013:50).

En aquest punt, cal comentar el ressò que va tindre Vull ser lliure a causa de “la campanya impulsada per la Generalitat el 2019 Fas sis anys. Tria un llibre on van triar aquest poemari” (Galan, 2014). A banda d’aquest mediador legislatiu, aquesta obra podria inserir-se en el circuit de lectura recomanada pels docents dels centres escolars amb la finalitat “d’acostar la lectura poètica als seus alumnes” (Lluch i Valriu, 2013: 51).

L’anàlisi paratextual exemplificarà la hipòtesi assenyalada. Quant als paratextos visibles, la coberta aporta una informació clau: el títol de l’obra, la il·lustració de la portada i el nom de la col·lecció.  Vull ser lliure és el títol que engloba aquest poemari i  que reforça la il·lustració de la portada amb el joc de paraules lliures que cal ordenar-les per a constituir el títol,  ja que la paraula poètica és “un dels primers jocs a l’abast dels més petits” (Lluch i Valriu, 2013: 50). A més, la coberta indica que pertany a la col·lecció Vagó de versos, per tant, s’inscriu dins de la poesia infantil en llengua catalana. Amb això, hi ha un indicador d’edat dels lectors, que serien els infants de més de sis anys. L’interior del llibre està format per dènou poemes distribuïts en cinquanta-una pàgines on s’alternen els versos i les il·lustracions. Capítol a part mereixen les il·lustracions que són tan rellevants com el text.

Malauradament, no  podem fer una anàlisi exhaustiva sobre aquest llenguatge visual, però assenyalarem els trets fonamentals. En endinsar-se dins de la lectura, s’observa que cada poema expressa una realitat que és reforçada amb imatges i juntament amb els versos vertebren el contingut del poemari. Morad Abselam il·lustra el significat de cada poema amb una tècnica acurada: una gamma de formes dibuixades i acolorides amb colors càlids i distribuïdes, sobretot, a doble pàgina, és a dir, al costat de cada poema. En síntesi, “la il·lustració dels poemes pot ser un element significatiu per establir hipòtesis de lectura” (Prats, 2009: 156).

Com a cloenda, tractarem breument dos dels aspectes cabdals de l’anàlisi estilística: la temàtica i els recursos estilístics.  La temàtica és miscel·lània, l’autor tracta sobre els diversos temes que afecten els infants i joves de hui en dia com: l’autoestima («Ser algú», pàg. 8-11; «Som irrepetibles», pàg. 16), l’egoisme («Joista», pàg. 12-13), l’amor («Petons», pàg. 14; «Estimera», pàg. 18-19), la xenofòbia («Mans estranyes», pàg. 20-21), la ràbia («Picarols de la ràbia», pàg. 22-23), la solitud («Trencall», pàg. 24-27), la psicologia («Psicomàfor», pàg. 32-33), el divorci («Trànsit», pàg. 36-37), la tristesa («Aranya», pàg. 40-41), l’assetjament («Insults», pàg. 34-35; «Covards», pàg. 42-43), la mort («Adeu», pàg. 44-45) i la importància de les paraules («La teua veu», pàg. 28-29; «Wittgeinsten», pàg. 46-47; «De franc», pàg. 48-49; «I per què per què per què?», pàg. 50-51).  Aquestes temàtiques són engrescadores i en conjunt influeixen -positivament o negativament- sobre la llibertat.

Els recursos generals que usa són: jocs de paraules ( Tu, tu, tu? Tururú!, «Joista», pàg. 12), paral·lelisme sintàctic (repeteix la mateixa estructura en “som el que sentim/som el que pensem”, «Som irrepetibles», pàg. 16; “el que agreuja i aïlla/el que pega d’amagat”, «Covards», pàg. 42-43), vocabulari imaginari  (paraules inventades com “estimera” o “amorera”, «Estimera», pàg. 18-19), oxímoron (repetició anafòrica de “molt”, “pren”, “cal” i “ara” a «Picarols de la ràbia», pàg. 22-23), personificació d’instrument (a través de l’ús de les exclamacions, l’objecte personificat s’adreça als lectors  com  el semàfor de «Psicomàfor», pàg. 32, «ara verd, “oh, quant t’estime!”; ara roig, “fora d’ací”»), preguntes retòriques (“I saps això per què?”, «Joista», pàg. 12; o les preguntes sense resposta de «I per què per què per què?» pàg. 50-51), homonímia (“pren”, “tren” i “comprén”, «Picarols de la ràbia», pàg. 22) i les  referències populars (reproducció literal de la cançó de bressol valenciana “Mareta, mareta”, «Trencall», pàg.24.).

El darrer recurs és rellevant, ja que Andreu Galan usa diversos referents en aquest poemari. Prèviament al llibre cita referents musicals com Xesco Boix i Bob Dylan perquè la música “ens fa lliures quan l’escoltem” (Galan, 2019: 7) i en aquestes referències l’autor deixa entreveure el títol d’aquest poemari. A més, cita a l’interior de l’obra Enric Casasses (pàg.18), Martina Escoda (pàg. 20), Extremoduro (pàg. 38), Wittgeinsten (pàg. 46)  i Joan Brossa (pàg. 50). La suma d’aquests recursos ajuda al fet que el llibre tinga un ritme lleuger i dinàmic.

 Comptat i debatut,  aquest llibre és exemplar per a enriquir el gènere de la poesia infantil on els xiquets poden endinsar-se dins dels versos mitjançant jocs de paraules, d’imatges i d’altres recursos que ja hem esmentat. A més, es tracten unes temàtiques adequades a la realitat quotidiana  que permeten al lector raonar sobre certs aspectes de la vida i, fins i tot, veure’s reflectit. Amb aquest component lúdic, Vull ser lliure ens remarca la idea que ni res ni  ningú ens ha d’impedir ser lliures perquè com deia Manuel de Pedrolo (1969) “no som lliures d’ésser lliures; hi estem condemnats”. I tu, vols ser lliure?

Crítica poètica elaborada en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana (35411).

Com citar?

Alborch López, Alba (2021): “Vull ser lliure, d’Andreu Galan. Ressenya crítica”, Blog de docència, 2021-05-31. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/vull-ser-lliure-dandreu-galan/ 

About Gemma Lluch

Gemma Lluch, catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València. Edita continguts de l'assignatura Cultura i Literatura per a Infants i Joves en Llengua Catalana.
Cultura i literatura per a infants i joves en català

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 10 4 ?