Traducció d’un fragment d’Austerlitz (de Sebald)

Casa s’escriu amb una essa entre vocals, aleshores, es pronuncia sonora”. “València porta accent obert, encara que en algunes varietats de la llengua catalana es pronuncia amb e tancada”. Any rere any, els que vivim a la Comunitat Valenciana aprenem aquestes normes al col·legi i a l’institut. Això està molt bé, i ens podem sentir força orgullosos de la normativització de la nostra llengua. Parlar i escriure català correctament és essencial per a una bona comunicació en el dia a dia, però, a més, ens obri la porta a altres camins, i un és el privilegi de poder traduir i enriquir una cultura amb literatura estrangera.

Edició catalana d’Austerlitz, traduïda per Anna Soler i publicada a Flâneur.

Enguany he cursat Estilística de la llengua catalana, assignatura del grau de Traducció i Mediació Interlingüística. Com a pràctica, el meu grup i jo vam traduir al català un fragment de la novel·la alemanya Austerlitz de W. G. Sebald. —Uf, açò no ho he fet jo mai; ja veuràs tu el que eixirà d’ací—, això va ser el primer que vaig pensar, i no sense raó, ja que una traducció no només exigeix expressar-se correctament (ací és quan hem de posar en pràctica tot l’aprés al llarg de la nostra vida), sinó que també requereix expressar-se amb naturalitat i posar-se en la pell del receptor, però també en la de l’emissor. L’objectiu és, doncs, mantenir el missatge i l’estil originals, alhora que es produeix un text comprensible per al lector i, el que és el més important, natural dins de la llengua meta.

La pràctica oferia texts en alemany, francés i anglés. Com que les meues companyes i jo estudiem la llengua germànica, agafàrem l’obra de Sebald. Només llegint la primera pàgina del llibre, ens adonàrem que l’autor recorre sovint a una prosa recarregada, combinant oracions molt llargues amb altres de més curtes. Aquest fet dificultava una mica més la feina, però, com diuen, tot és posar mans a l’obra. A mesura que anava fent, em trobava amb segments que sabia ben bé com volia traduir —Xe! Que bé que m’ha quedat aquesta part!—; però sovint llegia i rellegia una frase tot buscant la inspiració. Potser aquest siga el repte de qualsevol traductor: entendre el que vol dir l’emissor, i amb tot, no trobar l’expressió adequada en la llengua meta per transmetre-ho.

A la fi, t’adones que, a poc a poc, la traducció va prenent forma. Una volta acabat, el meu grup i jo vam posar l’exercici en comú, de forma que cadascuna aportava el seu estil literari i el resultat fou una traducció d’allò més enriquida. La proposta d’una estava gramaticalment molt ben construïda, i la de l’altra comptava amb eixa paraula que encaixava a la perfecció amb l’original. I si per una d’aquelles no n’estàvem segures, ens arriscàvem amb una opció i, simplement, es corregia a classe.

Tinc un bon record del temps que li vaig dedicar a la pràctica. D’una banda, em va omplir de satisfacció el fet d’haver realitzat el “simulacre” d’un encàrrec de traducció al català. De l’altra, vaig compartir una estona molt agradable amb les meues companyes, i això que les sis ens havíem de veure a través d’una pantalla i que, si s’anava la connexió, quan retornava després del que semblaven un parell d’hores, ja havien exposat les seues idees i havien de repetir-les des del principi, una per una.

Aquest exercici ens convida a explorar altres possibilitats de treballar una llengua. I als (futurs) traductors ens recorda que estudiem en una ciutat on el valencià és llengua cooficial amb el castellà. És l’hora d’eixamplar la nostra cultura amb la traducció de joies estrangeres, i pràctiques com aquesta són la millor forma de posar-se en camí.

María Carbonell Saiz, estudiant de segon de Traducció i Mediació Interlingüística

 

TRADUCCIÓ DE L’INICI D’AUSTERLITZ, DE  W. G. Sebald

Traducció de: Paula Almela, María Carbonell, Mayra Alejandra Gil, Carla Gimeno, Marta Hinestrosa, Elisa Meneghetti

En la segona meitat dels anys seixanta, vaig viatjar sovint d’Anglaterra a Bèlgica, d’una banda per motius d’estudis, de l’altra per altres raons que ni jo mateix entenia; de vegades només per un o dos dies, de vegades per unes quantes setmanes. En una d’aquestes excursions belgues que em semblava em duien sempre molt lluny de casa, vaig arribar, en un dia radiant a principis d’estiu, a una ciutat de la qual fins aleshores només coneixia el nom: Anvers. Tan bon punt hi vaig arribar, mentre el tren rodava lentament pel viaducte, flanquejat per unes estranyes torres punxegudes, tot enfilant-se lentament cap al vestíbul fosc de l’estació, em va envair una sensació d’inquietud que no va desaparéixer durant el temps que vaig passar a Bèlgica. Encara recorde que vaig caminar, amb pas insegur, cap al barri cèntric, a través de Jeruzalemstraat, Nachtegaalstraat, Pelikaanstraat, Paradijsstraat, Immerseelstraat i molts altres carrers i carrerons, i com finalment, mortificat pel mal de cap i els pensaments desagradables, vaig refugiar-me al zoològic, situat a la plaça Astridplein, just al costat de l’estació central. Vaig seure en un banc a la penombra, al costat d’un aviari, on nombrosos pinsans i gavatxets de plomatge colorit volaven, fins que em vaig trobar una mica millor. A primera hora de la vesprada, vaig passejar pel parc i vaig fer una última ullada al Nocturama, que havia obert feia uns quants mesos. Va transcórrer una bona estona fins que els meus ulls es van acostumar a la foscor artificial i vaig poder reconéixer els diferents animals, que, darrere dels vidres, feien la seua vida crepuscular, banyats per una lluna pàl·lida. No recorde exactament quins animals vaig veure aquella nit al Nocturama d’Anvers. Probablement foren rates penades o jerbus d’Egipte o del desert del Gobi, eriçons, mussols i òlibes autòctons, opòssums australians, martes, lirons i lèmurs. Botaven de branca en branca, s’escapolien d’un costat a un altre pel terra arenós, d’un color groc grisenc, o desapareixien en un matoll de bambú.

+ Més informació sobre l’edició catalana publicada a Flâneur ací.

Com podeu citar aquest apunt:

Carbonell Saiz, María (2020): «Traducció d’un fragment d’Austerlitz (de Sebald)». Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 13-07-2020. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/traduccio-d’un-fragment-d’austerlitz/

Estilística de la llengua catalana , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 3 15 ?