Escena teatral escrita per Lourdes Sáez, Nuria Tercero i Manel Vera

A continuació, trobareu una escena escrita per Lourdes Sáez, Nuria Tercero i Manel Vera, estudiants de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau de Filologia Catalana (curs 2020-2021). Per a fer aquesta activitat han seguit les instruccions que el professor dona als i les estudiants de l’assignatura: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/com-escriure-una-escena-teatral/.

ATENCIÓ: En aquesta escena, per raons del format del blog, no hi ha el sagnat propi dels textos teatrals.

ENTRE TULIPES I GESMILS

PERSONATGES

Guillem

Cortesa

Llibertina

L’acció se situa en un lloc desconegut de l’Occitània entre el s. XI i el s. XII.

L’escena es desenvolupa en un jardí de la Cort. Hi ha un arc amb fulles verdes al fons de l’escenari. Als laterals arbres i arbustos, a la dreta tulipes escarlates i a l’esquerra gesmils blancs. De fons, el teló simula el cel blau. Després d’una festa a la Cort, Guillem, un trobador jove de cabells i barba bruns i amb una casaca blava i pantalons negres, es troba confós i dansa d’una banda a l’altra de l’escenari.

Guillem (entrant en escena i penedint-se): Ai las! Estic fet un embolic… Ara no me’l podré traure del cap! Després de tota una vida fent romanços per a belles dames… (Preguntant-se a si mateix) Què m’ocorre?

A poc a poc, la il·luminació s’enfosqueix. De sobte s’escolten dues veus que provenen de la ment de Guillem.

Cortesa (off): Acabaràs penedint-te d’açò!

Llibertina (off, en resposta a Cortesa i orgullosa): Les veritats sempre provenen del cor…

Apareixen en escena Cortesa i Llibertina remugant. Entra Cortesa per la dreta de l’escenari. És una dona amb els cabells rossos, pell blanca com l’ivori i amb un vestit de color escarlata. Per l’altra banda de l’escenari apareix Llibertina, amb els cabells bruns i amb un vestit senzill de color blanc.

Guillem (estranyat): No entenc què feu ací! No vos he demanat ajuda, és més, si ni vos podeu aclarir entre vosaltres dues, com penseu resoldre el dilema? Sempre turmentant-me amb les vostres veus.

Guillem seu enmig de l’escenari mentre Cortesa i Llibertina es passegen i discuteixen.

Llibertina (a Cortesa): En la meua opinió, Guillem hauria de fer cas als dictàmens d’Amor. Si no fa res ara, no pot viure amb el dubte per sempre.

Cortesa: Però tu saps el que passaria si es trencaren les regles del joc cortés? Viuríem al marge de la societat, com si fórem simples plebeus!

Guillem: Penseu que si envie una dolça cançó al meu amat respondrà a les meues pregàries?

Cortesa (interrompent-lo): Estàs boig! Tu creus que el rei en Pere permetria aquesta barbàrie?

Llibertina: De quina barbàrie parles? De no seguir el camí de la felicitat? De viure sempre pensant en què dirà l’alta societat? Si no fem cas a l’avenir de Fortuna mai hi haurà futur.

Cortesa: No t’adones de la gran problemàtica que podria comportar? Perdre el nostre estament, la bona honra, les virtuts trobadoresques… I què ens faria la Inquisició?

Llibertina: Clar que sé quines poden ser les conseqüències, que no les saps tu ben bé? El silenci ha représ més que l’heretgia càtara.

Cortesa (avergonyida i apartant-la de Guillem): Calla! No poden saber-ho!

Llibertina (l’agafa de les mans i la mira fixament als ulls): Aquesta situació em recorda a nosaltres dues, no recordes tot el que hem patit? (Deixa d’agafar-li les mans i li acaricia el rostre amb tendresa) Hem hagut de deixar de banda els nostres sentiments per a complir amb allò establert, i a Guillem no li pot ocórrer el mateix.

Cortesa ix de l’escenari parlant entre dents tota enrojolada. Llibertina queda afligida i abandona l’escena a poc a poc mentre mira Guillem amb certa compassió. S’il·lumina l’escena. Guillem s’alça del terra.

Guillem (cavil·lant): Ai las! Ara mateix soc al cantó de l’abisme. Si he d’estimar d’amagat, hi estimaré. Si he de ser correspost, ho seré. Però mai no desaré les meues paraules d’amor, les escriuré i seran cantades als cavallers. Si no li les escric jo, qui ho farà?

Fosc final

Sáez, Lourdes, Tercero, Nuria i Manel Vera (2021): «Escena teatral escrita per Lourdes Sáez, Nuria Tercero i Manel Vera», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 22-07-2021, Enllaç: http://dfcdocencia.blogs.uv.es/escena-teatral-escrita-per-lourdes-saez,-nuria-tercero-i-manel-vera/

 

Anàlisi i crítica del teatre català ,

Crítica teatral escrita per Manel Vera Aguilar

A continuació trobareu una crítica teatral escrita per Manel Vera Aguilar, estudiant de l’assignatura Anàlisi i crítica del teatre català, del grau de Filologia Catalana (curs 2020-2021). Per a fer aquesta crítica ha seguit les instruccions que el professor dona als i les estudiants de l’assignatura <http://dfcdocencia.blogs.uv.es/2018/09/25/com-escriure-una-critica-teatral/>

ATENCIÓ: En aquesta crítica, per raons del format del blog, el text no està justificat i no hi ha sagnat per als paràgrafs (sí que hi ha separació entre paràgrafs).

UNA VAGINA BUCÒLICA I ABSTRACTA

AMB GIR DRAMÀTIC INCLÒS

Manel Vera Aguilar

HIPOCONDRIArt

Text i direcció escènica: Borja López Collado. Intèrprets: Carles Sanjaime, Gloria Román i Bruno Tamarit. Disseny d’espai escènic i de llums: Ximo Rojo. Disseny de vestuari: María Almudéver. Disseny gràfic: Sofía Zaragoza. Producció: Triangle Teatre. Teatre Micalet (València), 17 d’abril de 2021

HIPOCONDRIArt és el text guanyador del IV Torneig de dramatúrgia valenciana celebrat el gener de 2020, que, no obstant això, ha hagut d’esperar per representar-se fins el 15 d’abril de 2021. Aquesta obra de Borja López Collado, que ha pogut ser representada gràcies a la col·laboració de la Companyia de Teatre Micalet i de l’Ajuntament d’Alboraia, demostra el gran talent valencià jove del panorama teatral actual.

Dos homes contemplen en silenci un quadre d’una vagina gegant amb motius bucòlics i abstractes quan un d’ells comença a explicar què ha volgut expressar la seua filla, l’artista, amb l’obra. Tanmateix, l’altre home, Vicent, no li pareix haver fet cas i li revela que duu una bomba apegada al cos. Ràpidament, Vicent reflexiona sobre la societat i els motius pels quals ha arribat a la conclusió que cal rebentar-ho tot. Per sort, el pare de l’artista el convenç que no ho faça i acaben fent-se una abraçada. Ja en el següent acte, la filla, Paula, comença lamentant-se de la visita d’un crític artístic i acaba per tindre amb son pare una sèrie de moments de sinceritat, d’hipocondria i de reconciliació entre tots dos. És en aquest moment de màxima tensió emotiva quan se’ns mostra el mal que pateix el pare i s’acaba l’acte. L’última macroseqüència és un gran gir dramàtic descobert per Vicent que deixa bocabadat l’espectador i el fa reflexionar sobre tot el que ha vist durant la representació.

L’escenografia crida des del primer moment l’atenció del públic: una cadira amb el respatler en forma de vagina enmig d’una cambra amb les parets blanques nuclear que reafirmen la sensació de ser en una galeria d’art contemporani. El més sorprenent és la  quarta paret que, encara que no la trenquen mai, juga un paper destacat en la representació: és el quadre de la vagina gegant amb motius bucòlics i abstractes. El vestuari i la caracterització dels actors han sigut ben elegits per destacar les seues personalitats: un pare senzill i despreocupat; una jove artista elegant i incompresa; un terrorista fet malbé per la societat. Els canvis d’actes venen determinats per l’entrada i eixida dels personatges i, de la manera més impactant que se’ns fa veure a l’últim acte, pel canvi espacial. A més a més, l’ús de la il·luminació ha estat minuciosament triat. Una llum verda que encarna la sinceritat i l’emoció pura quan Paula parla amb son pare a l’acte segon; una llum roja que ens posa en alerta i angoixa el pare davant de l’inevitable final.

HIPOCONDRIArt és, comptat i debatut, una de les millors obres de la temporada. Darrere de l’humor i to desenfadat que es deixa veure tant al principi com al llarg de la representació, hi ha unes reflexions sobre la nostra societat i sobre les relacions afectives entre pares i fills que realment són importants, amb un gran gir dramàtic. I el millor de tot, inciten també a reflexionar-hi. Per això, HIPOCONDRIArt no deixa ningú indiferent.

Vera Aguilar, Manel (2021): «Crítica teatral escrita per Manel Vera Aguilar», Departament de Filologia Catalana. Blog de Docència, 22-07-2021, Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/critica-teatral-escrita-per-manel-vera-aguilar/

Anàlisi i crítica del teatre català

Escriptura creativa i lectura en veu alta

Anàlisi i crítica del teatre català i Comunicació oral formal en llengua catalana són dues assignatures del segon semestre de primer curs de Filologia Catalana. La literatura i la llengua, de vegades tan separades en assignatures diferenciades, han de buscar un punt de trobada per al treball de les competències transversals, com ho són l’escriptura i la producció oral.

Els continguts d’Anàlisi del teatre i Comunicació oral estan ben allunyats, però les competències que es requereixen es complementen a la perfecció. El teatre és la literatura que usa la veu, l’espai i, en definitiva, la comunicació en directe per arribar al públic. En aquest sentit, des d’aquestes dues assignatures s’ha posat en marxa una activitat d’escriptura i lectura en veu alta que les interrelaciona, la qual ajuda a millorar els resultats de l’aprenentatge en totes dues. A més, és una activitat que resulta atractiva i estimulant per a l’alumnat, que veu com les seues paraules es transformen en comunicació oral davant un públic.   

L’activitat s’inicia en l’assignatura d’Anàlisi i crítica del teatre català. Dins el tema que es dedica a l’anàlisi dels parlaments i de les acotacions, l’alumnat escriu una escena teatral, per a la qual cosa posa en pràctica el que ha aprés a nivell teòric. Aquesta es duu a terme a partir d’unes instruccions que es poden consultar en un altre apunt d’aquest blog.

Tot seguit, en l’assignatura de Comunicació, alhora que es fan altres pràctiques de pronunciació i elocució, dediquem una sessió a la lectura en veu alta de les escenes teatrals que han escrit. En temps prepandèmics vam poder fer les lectures a la Sala d’actes Manuel Sanchis Guarner, de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Precisament, un dels objectius de l’activitat està relacionat amb aquest escenari. La lectura de l’escena teatral és el primer contacte amb l’escena i el públic per a molts estudiants. Com que els estudiants necessiten activitats per a enfrontar-se a la por escènica i saber dominar el cos davant d’una audiència, l’activitat que presentem és idònia per a començar. En aquesta activitat no s’ha de produir un text (semi)improvisat, sinó que sols s’ha de llegir. És, doncs, un bon entorn per a tenir un primer contacte. 

La lectura també serveix de pràctica real a l’hora d’aplicar els continguts treballats sobre l’estàndard oral. Així, els alumnes han de pensar en les vocals obertes o en la pronúncia amb /a/ o /e/ de les paraules que comencen per es-, en-, em-, per posar dos exemples. A més, la lectura en veu alta permetrà als estudiants sentir com sona el seu text i replantejar-se’n l’escriptura: s’entén bé? hem triat les millor paraules o construccions per a expressar el que volem dir?

Per tot això, després de la lectura demanem una pràctica escrita amb dues qüestions:

  1. Fes una reflexió sobre les característiques morfològiques de l’estàndard usat en l’escena teatral que has escrit i sobre la variació funcional (registres) que hages usat. Què has canviat després de la lectura en veu alta davant el públic?
  2. Indica quins fenòmens fonètics cal tenir en compte per a fer una bona lectura del text, adequat a l’estàndard impersonal d’un locutor valencià.

Aquesta reflexió ha de servir per a arribar a un grau elevat de consciència en les formes gramaticals i lèxiques usades i l’adequació al text. Tot això revertirà en el procés de revisió de l’escena teatral, un text que finalment lliuraran al professor d’Anàlisi i crítica del teatre català. I així haurem fet un viatge circular: del text a la veu i de la veu al text.

Ramon Rosselló i Andreu Sentí, professors del Departament de Filologia Catalana

Com s’ha de citar aquest article?

Rosselló, Ramon X. & Sentí, Andreu (2021): «Escriptura creativa i lectura en veu alta». Blog de docència, 22-07-2021. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/escriptura-creativa-i-lectura-en-veu-alta/ 

Anàlisi i crítica del teatre català, Comunicació oral formal , , , , , , , ,

Una conferència i de públic, una càmera

Enguany ha estat un curs molt particular i ens hem hagut de reinventar en molts àmbits, fins i tot a l’hora de fer una conferència. En l’assignatura de Comunicació oral formal en llengua catalana hem aprés els mecanismes necessaris per a ser capaços de realitzar una bona exposició oral, malgrat les circumstàncies. Amb la tasca d’una conferència en vídeo hem pogut posar en pràctica tots els coneixements adquirits durant el curs.

Per a dur a terme aquesta activitat, primerament havia de decidir el tema de què parlaria. Aquest punt pot semblar el més fàcil, però triar un assumpte concret que m’interessara i saber com expressar tot el que volia al principi se’m va fer difícil. Quan vaig començar a desenvolupar les idees i a buscar informació, vaig trobar el tema definitiu que volia tractar a l’exposició. La resta va fluir. La clau és saber què volem transmetre i tenir present en tot moment quin és el nostre missatge. Vaig adonar-me que trobar un vincle amb la idea principal i els diferents aspectes que volia tractar m’ajudaria a crear un discurs ben cohesionat.

Quan ja tenia clara l’estructura del guió i havia assajat un parell de vegades, vaig començar a gravar. Pensava que no tenir gent mirant-me ajudaria a controlar els nervis, però el fet que l’únic públic en directe fora una càmera no era tan còmode com semblava. Establir un contacte amb el públic en altres exposicions em causava una major seguretat; en aquesta ocasió, sentia que havia de centrar-me més en mi, en com transmetia el discurs —verbalment i no verbal—, això m’ha ajudat a ser més conscient de les coses que faig quan parle.

La meua conferència tracta de l’evolució de la figura de les bruixes al llarg de la història: un breu recorregut des del paper de les bruixes en les antigues mitologies, passant per la religió catòlica fins a arribar a la concepció que en tenim avui dia. Comença amb un context històric, a continuació algunes referències pictòriques i literàries i, per a acabar, una reflexió sobre «les bruixes d’avui».

Anna Hernández, estudiant de primer de Filologia Catalana

Com s’ha de citar aquest article?

Hernández, Anna (2021): “Una conferència i de públic, una càmera”. Blog de docència, 20-07-21. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/una-conferencia-i-de-public-una-camera/

Comunicació oral formal , , ,

Experiència #SantJordiUV

S’acostava el dia 23 d’abril i, com a bons amants de la literatura, els alumnes de primer curs del grau de Filologia Catalana vam dur a terme una activitat fantàstica per a celebrar Sant Jordi. Va ser proposada pels professors de Literatura catalana medieval i moderna, de Literatura catalana contemporània i de Comunicació oral formal en llengua catalana: Laia Miralles i Maria Saiz, Carme Gregori i Andreu Sentí, respectivament.

Consistia a fer un treball audiovisual, en què havíem de triar un text d’un autor o autora treballat a classe i realitzar-ne un vídeo llegint en veu alta. A més, vam pujar les nostres lectures a Twitter a fi de donar visibilitat a la literatura catalana que tant estimem a les xarxes socials. D’aquesta manera, l’activitat també ha servit per a difondre la lectura en català, els nostres autors/es i la seua extraordinària literatura. Compartir tants fragments de diferents obres serveix, entre altres coses, per a divulgar pels terrenys tecnològics aprenentatge, coneixement i cultura. Qui sap si algun dels vídeos ha animat a altres usuaris a dur a terme alguna lectura?

D’una banda, a l’hora de realitzar la lectura produíem i empràvem diversos fenòmens i conceptes clau treballats a l’assignatura de Comunicació oral. Ens esforçàvem per a tindre una bona dicció, mantindre una bona entonació i pronunciar correctament la nostra llengua. Així, aprofundíem en el contingut de l’assignatura d’una manera molt entretinguda.

D’altra banda, tant l’assignatura de Literatura catalana medieval i moderna com la de Literatura catalana contemporània també entraven en joc, ja que el text recitat formava part de la matèria. L’elecció va ser dificilíssima perquè, entre tantes lectures realitzades en aquestos mesos i tants autors i autores, no resultava fàcil triar-ne només un. Tanmateix, l’activitat ha aconseguit abastar des dels trobadors occitans, passant per la Batalla de Lepant, per la Renaixença, el Modernisme fins a arribar als nostres autors més propers en el temps.

Així doncs, aquesta iniciativa que engloba aspectes de les tres assignatures és, per tant, una oportunitat per aplicar molts coneixements rebuts a l’aula.

Ha estat una activitat molt interessant que ha permés que molts dels alumnes, fins i tot aquells més vergonyosos, s’animaren a participar i mostraren la seua passió per la literatura d’una manera d’allò més creativa. I el més important: ha tingut ressò. La bona companyonia i les interaccions entre tots els posts a Twitter ha aconseguit que el #SantJordiUV haja arribat molt lluny. Primer, a altres graus humanístics, després a altres universitats. S’ha rebut amb tanta estima aquesta experiència de la qual se’ns ha fet partícips que, fins i tot, ha estat l’enveja d’altres graus i cursos que també hi hagueren volgut participar.

Aquestes activitats sempre són molt bona idea: incentiven la motivació dels estudiants, permeten desenvolupar la seua creativitat, donen l’oportunitat d’expressar-se i, mitjançant Twitter, ser escoltats. Cada alumne, individualment, ha aprofitat aquesta ocasió i el resultat ha sigut satisfactori. Ha sigut un repte que només ha pogut donar resultats positius a més d’eines per al creixement formatiu i personal.

Andrea Barberán, Eva Silvestre i Manel Vera, estudiants de 1r de Filologia Catalana

Ací podreu veure les nostres lectures:

https://twitter.com/silvestrevaa/status/1385706775408689161

Com s’ha de citar aquest article?

Barberán, Andrea; Silvestre, Eva; Vera, Manel (2021): «Experiència #SantJordiUV». Blog de docència, 18-05-21. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/experiencia-santjordiuv/

Comunicació oral formal , , , , ,