Cançó de fer camí, Maria Mercè Marçal

Pel que fa a Cançó de fer camí, cal destacar-ne l’argument que fa l’editorial sobre el poema de Marçal —abans d’endinsar-nos en l’anàlisi del poema en qüestió—: ‘«Vols venir a la meva barca?» Maria-Mercè Marçal ens convida a reunir-nos per aprendre, estimar i lluitar amb la tendresa i alegria de qui se sap tres voltes rebel’.

Seguint la proposta d’anàlisi de poemes de Gemma Lluch i Caterina Valriu, analitzarem els aspectes que ens han semblat més rellevants d’aquesta edició del poema de la poetessa Maria-Mercè Marçal. Abans que tot,
cal destacar-ne la presentació que fa l’editorial, Sembra Llibres, sobre el poema Cançó de fer camí, on proposa iniciar un nou rumb a tots els lectors. Això no obstant, si ens endinsem en la profunditat del contingut del poema, i tal com mostren les il·lustracions, veurem que aquest poema s’adreça a les dones lectores.

A més a més, cal destacar del llibre d’edició de l’editorial el treball d’il·lustració del poema en qüestió, concretament, el relleu que trobem a la portada, el camí que recorren les dones o la barca de paper que apareix en cadascuna de les pàgines il·lustrades, per a recordar en cada gir de full que les dones seguim un mateix rumb.

El quartet s’organitza fent ús de la pàgina esquerra amb el text i la pàgina dreta amb la il·lustració corresponent, tanmateix, també s’utilitza la tècnica de mesclar el vers amb la imatge, cosa que funciona d’allò més bé pel que fa a la lectura, ja que no es fa tan monòton —encara que siga curt el poema— i dona més joc incrementant l’atenció del lector.  Notem també com amb la combinació de les estrofes (quartetes) i el metre (octosíl·lab) confirmen el perquè Maria-Mercè Marçal cataloga com a ‘cançó’ el seu text, ja que amb rima assonant alterna els versos imparells amb els versos parells i, dona lloc a un joc melòdic.

Si observem detalladament, caldria parlar de les figures retòriques que apareixen constantment al llarg del poema, com: violetes, març, lluna, bruixes o sal (ona salada) que remeten al món del feminisme, on adquireixen un valor simbòlic. Així com el color lila que quasi sempre està present en cadascuna de les pàgines il·lustrades. D’altra banda tenim la ‘barca’, que remet a navegar per la mar/ona, és a dir, fer un viatge i, per tant, convida a sumar-se in crescendo a una col·lectivitat de dones que fan un viatge constant i compartit i que cada vegada en són més
—tal com es mostra a les il·lustracions a mesura que avança el poema—.
En poques paraules, l’objectiu de l’escriptora en aquest poema és  manifestar la lluita dels drets de la dona a través de la col·lectivitat femenina que es mostra en cadascun dels versos.

Així doncs, l’objectiu principal de l’editorial Sembra Llibres, d’acord amb la selecció concreta d’aquest poema és evocar i promoure a la dona lectora uns valors del tot positius i compromesos amb la igualtat de gènere. Tanmateix, cal reconéixer el paper de l’escriptora Maria-Mercè Marçal com a lluitadora inalienable pel feminisme, malgrat haver viscut en un temps d’opressió: «A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel» (Maria-Mercè Marçal, 1998).

Crítica poètica elaborada en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana (35411).

Com citar?

Flordelís Esteve, Maria Elora (2021): “Cançó de fer camí, Maria Mercè Marçal. Ressenya crítica”, Blog de docència, 2021-05-14. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/canco-de-fer-cami-maria-merce-marcal/ 

 

Cultura i literatura per a infants i joves en català

De la A a la Z amb Mozart i la música, de Rafael Cruz-Contarini

De la A a la Z amb Mozart i la música és un llibre de Rafael Cruz-Contarini publicat el 2006 en català per l’editorial Cadí, dins de la col·lecció Muntanya Encantada. Recomanat per a un lector a partir de cinc anys, aquest llibre presenta 26 poemes (tants com lletres té l’alfabet) amb la finalitat de familiaritzar els xiquets amb el món de la música.

Com podem veure en el títol, Wolfgang Amadeus Mozart és el personatge escollit per a acompanyar els infants en aquesta lectura. Un motiu evident que justificaria aquesta elecció és el fet de tractar-se d’un dels músics més destacats de la història. A banda, però, llancem la hipòtesi que potser també tindria a veure el fet que Mozart esdevindria una figura atractiva per als xiquets, ja que, com es diu en els mateixos poemes, la seua carrera musical va començar a l’edat de cinc anys (la mateixa que té el lector).

Com hem dit anteriorment, per cada lletra de l’abecedari se’ns presenta un element relacionat amb la música (instruments, personatges, gèneres, etc.) acompanyat de les il·lustracions de Rafael Salmerón. Els dibuixos són simpàtics i molt acolorits, i la quantitat és tanta com la de poemes. El seu paper és molt important per als infants perquè exemplifiquen gràficament allò de què els parla el poema. Per tant, podríem dir que les il·lustracions estan al mateix nivell que el text, o inclús per sobre, si tenim en compte que en alguns casos es dediquen dues pàgines al dibuix, mentre que el text corresponent n’ocupa una o mitja.

Si ens centrem en la tipografia, observem que totes les composicions presenten el mateix aspecte: mateixa font i mateix cos, sempre en color negre i en majúscules. És a dir, el text es presenta de forma clara i entenedora.

Pel que fa a la mètrica i la versificació, cal dir que una gran part dels poemes són curts i de rima assonant. Notem el predomini dels versos de set síl·labes, que tendeixen a agrupar-se en quartets. De fet, la majoria de poemes consten de dues estrofes de quatre versos cadascuna (díhuit dels vint-i-sis, concretament).

Quant als recursos estilístics, direm que els paral·lelismes, les enumeracions, les estructures binàries i l’aparició de les notes musicals contribueixen que les composicions tinguen un ritme fluid i gran musicalitat.

En últim lloc, cal recalcar que el llibre gira entorn una única temàtica, la de la música, des d’un enfocament lúdic i descriptiu. Personalment, pense que aquest recull de poemes és una bona proposta per enriquir els coneixements i el vocabulari dels més menuts, a més d’una oportunitat per conéixer una figura com la de Mozart, que potser acaba esdevenint una font d’inspiració o motivació per a algun d’aquests primers lectors.
Bibliografia

Crítica poètica elaborada en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana (35411).

Com citar?

Ponce Soler, Leticia (2021): «De la A a la Z amb Mozart i la música, de Rafael Cruz-Contarini. Ressenya crítica», Blog de docència, 2021-05-31. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/de-la-a-a-la-z-amb-mozart-i-la-musica-de-rafael-cruz-contarini/  

Cultura i literatura per a infants i joves en català

Vull ser lliure, d’Andreu Galan

Andreu Galan Martí és mestre de primària, filòleg i poeta. Capficat amb la idea de difondre el conreu de la poesia entre els infants va cofundar el Premi Pissiganya de Poesia Escolar. Narra contes i fa recitals de poesia per biblioteques, escoles, instituts, etc. L’any 2009 va publicar  el seu primer llibre Cansat de diumenges i des d’aleshores s’ha endinsat en el gènere de la poesia per a infants. Fins a la data, ha publicat tres poemaris més en l’editorial Andana: Qui no sap riure no sap viure (2014), guanyador del 10è Premi Atrapallibres i el Premi de la Crítica dels Escriptors per l’AELC; El fantasma pixallits (2015)  i Vull ser lliure (2019), que tot seguit comentarem a partir de les propostes de Caterina Valriu (2009), Margarida Prats (2009: 158-163) i  Gemma Lluch i Caterina Valriu (2013: 49-59).

En primer lloc, cal fer una breu contextualització històrica del llibre per a saber “[…] el moment en què va ser creat, […] el circuit literari en què es va donar a conèixer i […] les condicions de la seva recepció” (Prats, 2009:158).  Vull ser lliure és un poemari escrit per Andreu Galan i publicat l’any 2019 a la col·lecció Vagó de versos de l’editorial Andana. Aquest llibre és un recull unitari de dènou poemes independents adreçat als més petits amb l’objectiu de difondre’ls els temes vinculats a la vida quotidiana. Per a assolir aquesta divulgació es requereix  la tasca dels mediadors, “[…] qui han d’actuar de pont entre els llibres de poesia i els possibles lectors” (Lluch i Valriu, 2013:50).

En aquest punt, cal comentar el ressò que va tindre Vull ser lliure a causa de “la campanya impulsada per la Generalitat el 2019 Fas sis anys. Tria un llibre on van triar aquest poemari” (Galan, 2014). A banda d’aquest mediador legislatiu, aquesta obra podria inserir-se en el circuit de lectura recomanada pels docents dels centres escolars amb la finalitat “d’acostar la lectura poètica als seus alumnes” (Lluch i Valriu, 2013: 51).

L’anàlisi paratextual exemplificarà la hipòtesi assenyalada. Quant als paratextos visibles, la coberta aporta una informació clau: el títol de l’obra, la il·lustració de la portada i el nom de la col·lecció.  Vull ser lliure és el títol que engloba aquest poemari i  que reforça la il·lustració de la portada amb el joc de paraules lliures que cal ordenar-les per a constituir el títol,  ja que la paraula poètica és “un dels primers jocs a l’abast dels més petits” (Lluch i Valriu, 2013: 50). A més, la coberta indica que pertany a la col·lecció Vagó de versos, per tant, s’inscriu dins de la poesia infantil en llengua catalana. Amb això, hi ha un indicador d’edat dels lectors, que serien els infants de més de sis anys. L’interior del llibre està format per dènou poemes distribuïts en cinquanta-una pàgines on s’alternen els versos i les il·lustracions. Capítol a part mereixen les il·lustracions que són tan rellevants com el text.

Malauradament, no  podem fer una anàlisi exhaustiva sobre aquest llenguatge visual, però assenyalarem els trets fonamentals. En endinsar-se dins de la lectura, s’observa que cada poema expressa una realitat que és reforçada amb imatges i juntament amb els versos vertebren el contingut del poemari. Morad Abselam il·lustra el significat de cada poema amb una tècnica acurada: una gamma de formes dibuixades i acolorides amb colors càlids i distribuïdes, sobretot, a doble pàgina, és a dir, al costat de cada poema. En síntesi, “la il·lustració dels poemes pot ser un element significatiu per establir hipòtesis de lectura” (Prats, 2009: 156).

Com a cloenda, tractarem breument dos dels aspectes cabdals de l’anàlisi estilística: la temàtica i els recursos estilístics.  La temàtica és miscel·lània, l’autor tracta sobre els diversos temes que afecten els infants i joves de hui en dia com: l’autoestima («Ser algú», pàg. 8-11; «Som irrepetibles», pàg. 16), l’egoisme («Joista», pàg. 12-13), l’amor («Petons», pàg. 14; «Estimera», pàg. 18-19), la xenofòbia («Mans estranyes», pàg. 20-21), la ràbia («Picarols de la ràbia», pàg. 22-23), la solitud («Trencall», pàg. 24-27), la psicologia («Psicomàfor», pàg. 32-33), el divorci («Trànsit», pàg. 36-37), la tristesa («Aranya», pàg. 40-41), l’assetjament («Insults», pàg. 34-35; «Covards», pàg. 42-43), la mort («Adeu», pàg. 44-45) i la importància de les paraules («La teua veu», pàg. 28-29; «Wittgeinsten», pàg. 46-47; «De franc», pàg. 48-49; «I per què per què per què?», pàg. 50-51).  Aquestes temàtiques són engrescadores i en conjunt influeixen -positivament o negativament- sobre la llibertat.

Els recursos generals que usa són: jocs de paraules ( Tu, tu, tu? Tururú!, «Joista», pàg. 12), paral·lelisme sintàctic (repeteix la mateixa estructura en “som el que sentim/som el que pensem”, «Som irrepetibles», pàg. 16; “el que agreuja i aïlla/el que pega d’amagat”, «Covards», pàg. 42-43), vocabulari imaginari  (paraules inventades com “estimera” o “amorera”, «Estimera», pàg. 18-19), oxímoron (repetició anafòrica de “molt”, “pren”, “cal” i “ara” a «Picarols de la ràbia», pàg. 22-23), personificació d’instrument (a través de l’ús de les exclamacions, l’objecte personificat s’adreça als lectors  com  el semàfor de «Psicomàfor», pàg. 32, «ara verd, “oh, quant t’estime!”; ara roig, “fora d’ací”»), preguntes retòriques (“I saps això per què?”, «Joista», pàg. 12; o les preguntes sense resposta de «I per què per què per què?» pàg. 50-51), homonímia (“pren”, “tren” i “comprén”, «Picarols de la ràbia», pàg. 22) i les  referències populars (reproducció literal de la cançó de bressol valenciana “Mareta, mareta”, «Trencall», pàg.24.).

El darrer recurs és rellevant, ja que Andreu Galan usa diversos referents en aquest poemari. Prèviament al llibre cita referents musicals com Xesco Boix i Bob Dylan perquè la música “ens fa lliures quan l’escoltem” (Galan, 2019: 7) i en aquestes referències l’autor deixa entreveure el títol d’aquest poemari. A més, cita a l’interior de l’obra Enric Casasses (pàg.18), Martina Escoda (pàg. 20), Extremoduro (pàg. 38), Wittgeinsten (pàg. 46)  i Joan Brossa (pàg. 50). La suma d’aquests recursos ajuda al fet que el llibre tinga un ritme lleuger i dinàmic.

 Comptat i debatut,  aquest llibre és exemplar per a enriquir el gènere de la poesia infantil on els xiquets poden endinsar-se dins dels versos mitjançant jocs de paraules, d’imatges i d’altres recursos que ja hem esmentat. A més, es tracten unes temàtiques adequades a la realitat quotidiana  que permeten al lector raonar sobre certs aspectes de la vida i, fins i tot, veure’s reflectit. Amb aquest component lúdic, Vull ser lliure ens remarca la idea que ni res ni  ningú ens ha d’impedir ser lliures perquè com deia Manuel de Pedrolo (1969) “no som lliures d’ésser lliures; hi estem condemnats”. I tu, vols ser lliure?

Crítica poètica elaborada en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana (35411).

Com citar?

Alborch López, Alba (2021): «Vull ser lliure, d’Andreu Galan. Ressenya crítica», Blog de docència, 2021-05-31. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/vull-ser-lliure-dandreu-galan/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català

El ball de la lluna de Marc Granell

A partir de la proposta metodològica de Lluch i Valriu (2013: 49-59), ressenyem el poemari El ball de la lluna de Marc Granell a partir de l’anàlisi pragmàtica, paratextual i estilística.

El ball de la lluna  és un poemari clàssic infantil. Després de l’èxit del seu primer llibre de poesia infantil, i el cert renom que ja tenia entre la poesia per a adults, Granell va publicar l’any 2003 El ball de la lluna (Fluixà, 2019). En efecte, podem inscriure el poemari dins del circuit escolar, com a lectura obligatòria a partir dels huit anys, com bé ens indica la col·lecció a la qual pertany «La bicicleta groga». Aquesta lectura pot ajudar els més menuts a introduir-se en el món de la poesia ja que, en el nostre cas, va ser una lectura obligatòria en 3r de primària. Tot l’alumnat vam treballar el poemari conscientment, perquè després, el mateix Granell ens va fer una visita a l’escola.

Quant a l’anàlisi paratextual, destaquem, en primer lloc, el títol de l’obra que coincideix amb el títol d’un poema, en el qual els astres diürn i nocturn amb l’ajut d’altres elements meteorològics, ens delecten amb una dansa. Les llunes que s’il·lustren a la portada i al poema esmentat són diferents, la primera sembla ser més majestuosa, potser és perquè és la imatge que encapçala l’obra. Arran d’aquesta al·lusió a la diferència entre les llunes,
trobem que les imatges no són un element que destaque sobre la resta. Tenen un estil sobri i sempre fan referència a allò que tracten els versos. Tanmateix, trobem una tipografia que combina els colors roig i negre, com també combina diferents mides depenent de l’extensió del poema.

En referència a l’anàlisi estilística, el poemari té una temàtica miscel·lània generalment i està dividit en tres parts. La primera part es titula «Animalets, animals i animalots» té dotze poemes i com bé ens indica el títol, inclou animals de totes les mides i formes, tractats amb cert toc juganer. La segona part és «Causes, coses i casos del món», conformada per catorze poemes, és la part on possiblement trobem una mica de reflexió i abraça temàtiques més socials, veiem un clar exemple al poema La frontera. En l’última part, «Rutes pobles i paisatges», de catorze poemes, Granell ens fa viatjar per distints punts del nostre territori i ens mostra tradicions, un dels poemes a destacar és «Ruta gastronòmica», que com bé ens indica el títol, recorrem cada racó del nostre país tastant cada una de les seues delícies: «A Benicarló carxofes / i a Vinaròs llagostins / A Borriana, taronges / i a Xàtiva l’arnadí». Tot plegat, l’obra està formada per quaranta poemes, com hem dit, dividit en tres parts, sent la primera la de menor extensió.

Granell no segueix cap patró mètric, cada poema varia segons l’extensió i la temàtica: té poemes d’una sola estrofa, com «Les gavines», de dues estrofes, com «Xiprer», i de quatre, com «El ball de la lluna». Sol predominar-hi els d’una sola estrofa, siguen de major o menor extensió.

En relació amb els elements estilístics, destaquem els versos blancs a la majoria de poemes, i també xicotetes estrofes d’alguns poemes amb rima consonant: «N’hi ha de blanques i de grises / i del color de la mel / N’hi ha de grandotes, peludes, / n’hi ha de menudes / sens pèl». Aquests trets li aporten al poemari un ritme àgil, fàcil i entenedor, apte per als més menuts. El lèxic dels poemes és senzill i clar, perquè siga de fàcil comprensió.

Per concloure, podem dir que El ball de la lluna és una obra perfecta perquè els xiquets s’inicien al món de la poesia i coneguen altres formes de literatura més enllà de la narrativa. La incursió d’obres com aquesta al món escolar, pot ser un bon incentiu perquè els infants comencen a consumir aquest gènere.


Crítica poètica elaborada en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana (35411).

Com citar?

Martí López, Paula (2021): «El ball de la lluna, de Marc Granell.», Blog de docència, 2021-05-14. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/el-ball-de-la-lluna-de-marc-granell/ 

Cultura i literatura per a infants i joves en català

Al país de l’olivera, de Xavi Sarrià

Amb Al país de l’olivera, guardonat amb el premi al Millor Llibre Il·lustrat del 2018 de la Generalitat Valenciana, l’editorial valenciana Sembra Llibres continua en el camí dels àlbums il·lustrats que ja encetaren amb Obriu les portes. De nou, han aconseguit transformar la música en literatura, tot prenent la lletra de la cançó homònima dels Obrint Pas. Així, si la ploma que ha compost i donat forma als versos ha estat la del músic i escriptor Xavi Sarrià, les il·lustracions van a càrrec de la il·lustradora Aitana Carrasco.

Indubtablement, un dels encerts del llibre és la manera en què han aconseguit combinar els versos i les il·lustracions. Aquestes darreres no estan subordinades a la lletra, sinó que s’hi complementen amb un mestratge que permet d’esbossar una història d’un xic i una xica des de la seua infantesa fins a l’adultesa. Els personatges viuen una història plena de complicitats, amors d’adolescència; però també, de separacions, tristeses i sofriments, que finalment acaben amb un retrobament, el començament d’una vida junts i el naixement d’un fill. 

Estructuralment, els versos s´hi disposen en quartetes, tot i que, en quatre ocasions se n’introdueix un de sol, cosa que aprofita per a marcar els esdeveniments cabdals que provoquen un canvi en la història. Així, en el primer cas dibuixa l’impàs entre la infantesa i l’adolescència, amb el consegüent començament del festeig. De la mateixa manera, aquest recurs ressaltarà el trencament i la separació dels protagonistes.

Aquest darrer exemple, a més a més, palesa una característica que es perfila al llarg del llibre: la identificació entre la natura i l’estat anímic dels personatges. Atesa la ruptura, doncs, ambdós experimenten la tristesa i la soledat, i els paisatges, on ara predominen tonalitats obscures i fredes, dibuixen la nit i la pluja. En contraposició, amb el posterior retrobament, els protagonistes, plens d’alegria, gaudeixen de l’inici de l’adultesa en espais colorits i lluminosos.

Si la lletra de la cançó ha estat un himne d’amor cap al país per a diverses generacions, Aitana Carrasco ens mena a fer una passejada pel nostre «país de l’olivera». Així, amb unes excelses il·lustracions on predominen els blaus i els verds -colors d’aquest país de mediterranis, rius i muntanyes-, els xiquets es trobaran amb indrets anònims, però comuns, on s’albiren oliveres i ametlers, esbarzers i baladres, o parotets i cucs de llum.

En efecte, Al país de l’olivera està dirigit per a xiquets i xiquetes, però, tot i això, és molt més que un llibre de poesia per a infants, ja que el motiu de la cançó aprofita per a conjuminar diferents generacions de lectors. D’aquesta manera, permet combinar i intercanviar referents -en aquest cas musicals- entre pares i fills. Alhora, la història que basteix Aitana Carrasco amb els dos protagonistes ben podria ser la dels mateixos pares que lligen el llibre al seu fill. Per això, cal assenyalar l’innegable caràcter intergeneracional de la proposta.

En aquesta línia, la musicalitat del poema, que també s’enllesteix amb els dibuixos d’Aitana Carrasco, és indubtable. Som davant d’un llibre que admet la lectura convencional, però també una acompanyada de música, i és que qui hem crescut al ritme dels Obrint Pas caminem pels versos a recer de la veu de Xavi Sarrià, de dolçaines i de guitarres.

Comptat i debatut, Al país de l’olivera aconsegueix forjar «un lligam que mai no es perd» entre els xiquets i el seu país, alhora que ofereix una mirada «al país de la infantesa» des de la maduresa. Amb una lletra que ha marcat més d’una generació arreu dels Països Catalans i unes il·lustracions exquisides, Sembra Llibres ha llançat una proposta dolça, suggestiva i delitosa que acosta els més menuts a l’univers cultural i paisatgístic del país que habiten. 

Crítica poètica elaborada en l’assignatura Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana (35411).

Com citar?

Albarracín Albarracín, Diego (2021): «Al país de l’olivera, de Xavi Sarrià. Ressenya crítica.», Blog de docència, 2021-05-31. Enllaç: https://dfcdocencia.blogs.uv.es/al-pais-de-lolivera-de-xavi-sarria 

Cultura i literatura per a infants i joves en català